21 comentaris a “Prou violència de gènere”

1. # maria Escrit el 25 nov. 2010 a les 23:12

   I és tant difícil esborrar la por, la humiliació i els atacs… No hi ha dia que, de una manera o l’altre, et passin pel cap.
   Tan debò no n’haguéssim de sentir parlar mai més.

2. # Nom Necessari Escrit el 26 nov. 2010 a les 9:09

   aquell temps, trist, que l’home comandava “militarment” a la família,
   aquell temps, trist, que l’home fumava a l’hora que la dona li netejava els cendrers,
   aquell temps, trist, que “ser home” era sinònim de fortalesa i valentia,
   .
   aquell temps, injust, que ja per sort està caducant i caducat.
   aquell temps. injust, que ja per sort l’expliques als fills i fan una xalada posant-se les mans al cap.
   aquell temps, injust, que ja per sort estam guanyant a la història.

3. # Borja Escrit el 26 nov. 2010 a les 14:32

   M’agrada molt aquesta entrada per dos motius: perquè és curta i concisa i perquè reflexa sa violència de gènere en tots es sentits, tant es físic com es psíquic. Normalment sentim a xerrar de violència de gènere i pensam en ses dones mortes que mos mostren -si poden, literalment- a Antena 3, i deixam de banda els abusos psíquics que es produeixen en ses dues direccions. Tan infeliç pot ser una dona maltractada físicament com una dona o un home maltractada o maltractat psíquicament.

4. # josep maria Escrit el 26 nov. 2010 a les 18:38

   El problema, Borja, és que la llei només està feta per defensar la dona maltractada i s’oblida de l’home, sobretot en l’àmbit homosexual, com si aquest -pel fet de ser home- no necessités protecció i suport… Una vergonya a la qual hem arribat amb tant de ministeri de la igualtat mal entès i feminisme excloent. Tot i el que dic, no neg que és necessaria una llei contra la violència en la parella però no de gènere…

5. # Nom Necessari Escrit el 26 nov. 2010 a les 19:31

   Per rompre el rol d’aquell temps (el comentari meu de més amunt), crec que s’ha fet bé la lluita feminista; ara,
   que aquesta s’ha tornat excloent? potser sí.
   .
   Però si comparéssim la lluita en defensa de la dona amb la lluita en defensa de la llengua, per exemple, i en dita comparació la dona representés el català i l’home el castellà, llavors és quan també ens hem de poder plantejar el interrogant:
   pot ser excloent la lluita per la defensa de la llengua catalana?
   Ah…
   .
   Crec que no hem de veure excloent la lluita per defensar la inferioritat imposada del català front el castellà, així com tampoc no hem de veure excloent la lluita per defensar la inferioritat imposada de la dona front de l’home.
   .
   És una opinió, no sé si m’hauré expressat bé.
   Esper que en Meorquit m’hi ajudi.
   …I que na Matilde no me renyi.

6. # lina Escrit el 26 nov. 2010 a les 20:00

   Pens que la llei és del tot necessària, també pens que es pot millorar. Fa quinze anys no existia i els judicis eren de “faltes” i si tenies la punyetera mala sort d’haver de posar molts judicis per amenaces de mort, per insults… a l’hora de jutjar no es tenia en compte la “història” passada, és a dir, si era la segona, tercera, sisena… vegada que paties maltractaments; en cada judici es jutjava només aquell darrer fet i no podies fer referència als fets anteriors. Ara és diferent i és millor; es pot millorar, és clar! però sempre pens en les paraules d’un advocat (amic) : “els judicis d’ara, tot i ser injustos, faran canviar la llei” , i així va ser (les mortes han contribuit molt, per desgràcia).
   També pens que els diaris haurien de publicar les condemmes posades als maltractadors, no si s’ha mort una dona. Crec que ajudaria molt més.
   Esperem que l’any que ve baixi el nombre de dones mortes i apallissades.

7. # Menorquit Escrit el 27 nov. 2010 a les 1:36

   Ajudar-te, Nom Necessari, ho podré fer en el sentit de què la meva opinió et satisfaci, però no per expert, ni amb una cosa ni amb l’altra, perquè com tu i molts, som un ciutadà de a peu. Puc opinar, açò sí, sense que la meva visió sigui referència de res.
   .
   Sincerament, no hi veig comparació amb la dicotomia que presentes. De fet ho exposes com a fets que tenguin una mateixa rel, (lluita per la dignitat humana i lluita per el drets lingüístics, aquests en el marc col·lectiu i dins l’ambit cultural) de les quals ho puc entendre des del punt de vista de drets (universals, si vols), però al meu parer, la lluita contra la violència de gènere és feta amb legislació de discriminació positiva pel fet de què en l’actualitat la dignitat de la dona es pugui restituir i ponderar el més ràpidament possible respecte a segles de llastre i d’ inferioritat i discriminació. Estam parlant de dignitat i d’igulatat entre els éssers humans i en el que són Drets Fonemanetals de la Persona, en aquest cas en la focalització de gènere. Una legislació jurídica d’igualtat que consider raonada i que té la intenció de regular quan abans la igualtat de l’home i la dona i en especial garantir i protegir la part més indefensa (per raons múltiples i històriques) en la societat que vivim. Sovint, les lleis volen fer més via que la societat, com és el cas, mentrestantes, i la majoria de vegades, la societat fa més via que la legislació (vull dir que les lleis sovint queden antiquades enfront de l’avenç social).
   .
   El masclisme i l’ostentació secular de domini és un fet culturalitzat a través de segles (també hi ha hagut i hi ha dones masclistes) i tot i que s’ha avançat molt, la plena igualtat necessita temps, el que faci falta per canviar la mentalitat social, encara que els Poders (executiu, legislatiu i judicial) poden fer caminar més deveres el procés de normalització.
   .
   Ara bé, amb tot, estic molt d’acord amb el diu en Josep Maria perquè la legislació en clau de discriminació positiva pot tenir l’efecte contrari si no s’ajusta l’objectiu perseguit, el que pot generar encara més la injustícia. Era previsble que en un temps breu havia d’aparèixer un tipus d’associació de suport als homes separats, perquè la legislació ha fet grans injustícies en favor de dones i fills i en contra d’homes (evidentment també ha estat justa en molt casos). Cal tenir en compte que el concepte “masclisme” esdevé un terme pejoratiu socialment (el domini injust de l’home sobre la dona) però no podem facilitar que el “feminisme” s’emmiralli en els mateixos patrons del masclisme i més amb una legislació de suport.
   .
   El feminisme d’alliberament i d’igualtat és un moviment comprensiu, lògic i de reacció natural humana; però cal no permetre el “feminisme” que predica superioritat de la dona sobre l’home o que n’aprofita el moviment de justícia per cometre injustícies. I aquest també existeix. Per tant, a mi m’agrada més parlar dels drets de les persones i de la igulatat de totes elles. El maltractament físic sol aplicar-se a l’home, però també existeix un maltractament psicològic poc regulat encara perquè també es més difícil de provar i interpretar, i una mica més freqüent en el gèrene femení.

   Nom Necessari, jo avantpos la dignitat de la persona per damunt qualsevol altra reivindicació. Una persona maltractada, amenaçada, vexada, vilipendiada i amb patiment psicològic no et reivindicarà els drets lingüístics, perquè abans del dret a la llengua, el que li hem de preocurar és el dret a la vida digna.
   .
   De la Judicatura i la Llengua, és per fer-ne un altre boci ben prou llarg.
   .
   Aquesta és la meva opinió.

8. # Nom Necessari Escrit el 27 nov. 2010 a les 9:36

   Ja, sí, Menorquit,
   però és que jo enfocava la qüestió de si un tipus de “feminisme” pot o no ser excloent, (tal com apuntava josep maria) de la mateixa manera que, tal vegada, un tipus de “catalanisme” (lingüístic) es pot veure també excloent.

9. # Menorquit Escrit el 27 nov. 2010 a les 10:20

   La llengua d’un Poble és patrimoni amb dret innegable, tanmateix se’l nega en molt casos, entre ells el nostre. La legislació de discriminació positiva en favor de la llengua catalana és una mesura justa, sempre que no provoqui, en l’ús incorrecte, una situació d’exclosió. Però, és clar, els espanyolistes interpreten l’aplicació de lleis de discrininació positiva en favor del català una mesura d’injustícia i tergiversen els fets en el que es pretén normalitzar la llengua. L’ús i l’avenç social del català i les normatives en el món de l’educació i l’administració preocupen en els qui no volen veure mai que el català sigui normal i en plena igualtat. En una comunitat bilingüe, les dues llengües oficials haurien de ser un Dret i un Deure dels ciutadans que hi viuen. Açò seria iguladat, i ara no ho és.
   .
   L’espanyolisme és molt més excloent que el catalanisme. El primer voldria veure eliminada i sense drets el català; el segon es conformaria en disposar d’un status d’igualtat en tots els àmbits de la societat, i amb açò estam lluny encara.
   .
   Salut, Nom Necessari

10. # Nom Necessari Escrit el 27 nov. 2010 a les 10:52

    Açò és part del que jo volia dir.
    Veus , Menorquit, com m’hi has ajudat?
    .
    Series capaç ara, Menorquit, de traslladar-ne una comparació, amb similars arguments, al fet de quan es pot veure excloent el feminisme?
    .
    Després qui et deuria la birra ja seria jo.

11. # Nom Necessari Escrit el 27 nov. 2010 a les 10:54

    …Si surt na Matilde ja ballam.

12. # Menorquit Escrit el 27 nov. 2010 a les 12:01

    Nom necessari, ja t’he dit que no en som expert de res. Però potser en un altre moment puc opinar; tenc un compromís avui matí. Fins després.

13. # Menorquit Escrit el 28 nov. 2010 a les 14:06

    “Empresa de gestió administativa i comptabilitat cerca al·lota jove d’entre 18 i 25 anys per a feines d’oficina. Es valoraran coenixement d’idiomes, d’informática. Envia foto actual a….”
    Aquest fet em sembla una selecció excloent i inconstitucional. Pot ser masclisme o feminisme, depèn del qui cerqui la persona a ocupar. Les feines d’oficina han d’estar obertes a les persones capacitades, no és qüestió de gènere, i com aquest exemple, molts altres. Tot i així, aquest fet (en qualsevol empresa) va ser freqüent en el passat perquè la nòmina femenina era més baixa, el que em sembla una enorme injustícia, ja regulada a dia d’avui.
    Qui només es partidari d’ocupar dones al seu despatx per creure que estan més capacitades que els homes, exhibeix una actitud d’exclosió…
    Qui creu que els homes han d’encapçalar projectes a grans empreses perquè són millors, s’equivoca i exclou la capacitat humana, menypreant el gènere femení.
    Qui creu i selecciona homes per a tasques de bomber, polícia, guarda forestal, vigilància, etc, s’equivoca i exclou un gènere que perfectament n’està capicitat…
    El feminisme que creu que les dones han d’ocupar alts càrrecs empresarials, polítics, etc, perquè són millor que els homes, pretén situar el fet de gènere per damunt de la capacitat de gestió i direcció, i a l’invers…
    .
    No ho sé, Nom Necessari, tant homes com dones estan capacitats per desenvolupar qualsevol tasca intel·lectual, i en molts casos tasques físiques, i per a mi no hi hauria d’haver preferències, sinó valoració de capacitats. Les dones estan capacitades per tot… els homes també. Açò sí, entenc determinades mesures de discriminació positiva cap a la dona per a facilitar la seva incorporació social en termes d’igualtat, ja que secularment, la dona ha estat discriminada en molts sentits i ha de ser comprensiu facilitar-les les mateixes oportunitats
    .
    La meva opinió… no en sé més.
    Salut i igulatat.

14. # Nom Necessari Escrit el 28 nov. 2010 a les 16:51

    Tal vegada jo volia enfocar la qüestió en el vessant jurídic,
    si les actuals lleis “feministes” poden resultar, o no, a vegades, excloents;
    de la mateixa manera que ho pot fer la llei de Normalització Lingüística; era l’exemple que volia posar.

    .
    I al respecte jo crec que no, que més que excloents, ambdues lleis, les hauríem mirar, com temporalment necessàries, al manco, fins assolir un mínim del que en podríem anomenar NORMALITAT.

15. # Menorquit Escrit el 28 nov. 2010 a les 18:41

    És evident que una llei que pretén normalitzar la llengua vol ser una eina jurídica que impulsi el procés de normalitat, no per excloure’n cap altra. Completament d’acord amb el darrer paràgraf teu.
    .
    A les dues birres ja hi col·locaren un platet d’olives enmig.

16. # Menorquit Escrit el 28 nov. 2010 a les 18:43

    …com també les normes a favor de la dona i Llei d’Igualtat pretén fer justícia entre gèneres i normalitzar la posició social de la dona.

17. # Nom Necessari Escrit el 28 nov. 2010 a les 19:48

    Que hi deu estar d’acord na Maite amb noltros, Menorquit?
    .
    No ha piulat res en aquest tema.
    .
    Ja me les imagino, ella i na Matilde, tot enfotent-se de noltros, pobres homenets, discutint de feminisme.

18. # Menorquit Escrit el 28 nov. 2010 a les 20:04

    No ho vull creure així (que se n’enfotin), el que si crec és que tenen majors coneixements que un servidor i les seves opinions són una decisió seva, no nostra.

19. # capitanito Escrit el 29 nov. 2010 a les 2:27

    Creo que darle la espalda a un tema tan peliagudo y delicado, como dificil de abordar que parece proponernos Maite, no merece ser sutilmente derivado a una cuestion linguistica relegandole a un segundo plano tras esta,(quizas soy yo el que no a entendido la cita que encabeza este articulo,si es asi pido disculpas a todos por ello).
    En mi opinion el problema no es solo “la violencia de genero”si no que a mi entender es algo mucho mas complejo,delicado y dificil de resolver ya que la violencia en todas sus formas es algo que desgraciadamente forma parte de de la condicion humana,es un rasgo innato en muchas especies y la nuestra no es una excepcion,en lo que si nos diferenciamos de las demas es en la capacidad de discernir y de diferenciar lo que esta bien de lo que esta mal por lo que lo inhumano siempre a formado parte de lo humano desde que tomamos conciencia de nuestra capacidad para inflingir daño y que haciendo uso de esta capacidad se podia conseguir la sumision de terceros.
    Sin quitarle ni un apice de importancia a la humillante demostracion de superioridad a traves de la violencia de genero,creo que nos olvidamos de otras formas de violencia menos mediaticas y que tambien habria que tener en cuenta,y que reafirman mi punto de vista sobre la violencia en todas sus variadas formas las cuales no estan mediatizadas consiguiendo con ello pasar desapercibidas, incluso cuando los medios acuden a estos *violentos de despacho es para ensalzar su gran labor humanitaria y poner de manifiesto lo imprescindible y necesaria que es su presencia para el buen funcionamiento de este su negocio llamado “MUNDO”.
    Aun que pueda parecer que yo tambien me alejo del tema principal (la V.G.)creo que hay unos datos que quizas ayuden a entender el mensaje que pretendo transmitir,y la razon de mi postura.
    *Cinco paises mandan en las N.U.,estos paises son los que velan por la paz en nuestro Mundo, al mismo tiempo esos paises son los principales fabricantes de armas¿?.
    Conclusion:La paz esta en manos de quienes hacen el negocio de la gerra¿?.
    -Nada Humano nos es ajeno,pero eso conlleva que nada inhumano tampoco nos lo es.
    *La iglesia siempre a hecho uso del miedo y la violencia,amenazando con castigos,condenacion,y un largo etcetera con el unico fin de perpetuar y asegurarse su poder.
    *Una de las principales causas de muerte en el mundo es por la violencia que recae en la poblacion de entre 15 a 44 años.
    Conclusion:La mayor parte de ellos mueren en conflictos armados, con las armas de N.U…..nuestros observadores de la paz Mundial¿?.
    *Cada minuto mueren 15 niños pobres,por hambre.por enfermedades erradicadas desde mucho tiempo en occidente,y sobre todo por el olvido.
    -¿Por que no estan los medios dando a conocer esta barbarie?.
    ¿Quizas por que es irrelevante lo que pasa todos los dias ,y ademas por no hacernos sentir culpables?.

    **Solo el ser humano puede ser malo,por que solo el puede ser bueno.
    Si pudieramos estirpar ese gen que nos provoca la violencia seria maravilloso,pero mientras tanto tenemos que hacer uso de nuestra inteligencia para no dejarnos seducir por esa musica de terror.
    La violencia de genero no es un mal de nuestro tiempo,sencillamente es una mas de nuestras propiedades Humanas de entre todas las buenas y las malas de que disponemos y con las que cargamos desde que llegamos aqui.

20. # Nom Necessari Escrit el 29 nov. 2010 a les 9:06

    Estàs disculpat.

21. # Por una vida libre de violencia: todos los días son 25N | Bloc de CJ Escrit el 24 nov. 2012 a les 12:15

    […] Imagen extraída de: Blog de Maite Salord […]

Escriu un comentari