A dos dies de les eleccions municipals i autonòmiques, la maquinària dels partits polítics per escollir 
candidats funciona a tota marxa. Els grans titulars, però, són per a les primàries del PSM. Unes primàries dramàtiques que han estat qualificades de galeria de fotos dels candidats, batalla preocupant, esperpent, desencontre o embull immens i que, a més, van acompanyades d’atacs desesperats i greus acusacions. Tot plegat, diuen, pot provocar una fractura important dins el partit.
Com entendreu, m’agrada seguir la política nacional però les lluites internes al Partit Socialista de Madrid (PSM) no em treuen la son. M’interessen més les notícies que em són més properes. Avui, per exemple, he pogut llegir al diari UH que el PP de Ciutadella té dos candidats a l’alcaldia. O que el PSOE ja ha confirmat el nom de qui encapçalara la llista al Consell. A la vista d’aquestes notícies, he corregut a llegir-me, detingudament, el document que el meu PSM-EN em va enviar, aquesta setmana, com a la resta de militants del partit, sobre l’elecció de candidants.
Així, he confirmat que la llista municipal la proposa l’Agrupació de cada població i que el candidat/a ha de ser ratificat pel Consell de Direcció Política del partit. També descobresc que, si vull, reunesc les condicions per presentar candidatura a encapçalar les llistes de Consell i Parlament perquès estic afiliada des de fa més de quatre anys. Només necessitaria l’aval de cinc afiliats per intentar-ho. Per tant, la idea que he llegit a la primera pàgina del document es confirma del tot: iniciam un procés que parteix de la renovació, la cohesió i la transparència. Excel·lent.
Amb tot, he de confessar que tantes possibilitats de candidatura m’atabalen. Sobretot, si tenim en compte que, a les primàries familiars, el resultat ha estat aclaparador: ni Ajuntament ni Consell ni Parlament, cap a ca nostra! Això sí, han estat unes votacions en un clima relaxat d’estiu, al solet, un diumenge migdia, amb una canyeta i unes olives. Res a veure amb les que s’auguren per Madrid.
- El pensament ordenat/Opinió
- 7 comentaris
Heu de tenir en compte, amiga Maite (permeteu-me la gosadia de tractar-vos d’amiga), que a la família, ben igual se sovint als partits, es dóna prioritat als interessos particulars abans que no als del país… I el mateix podríem dir del nucli dels vostres lectors, amb els seus específics interessos. També ho haurieu de tenir present a l’hora de prendre una decisió, que estic segur que en tot cas serà la més encertada. Una abraçada i sort, sia el que sia el camí que agafeu!
Gràcies, Josep-Joan. Intentaré que la meva decisió sigui la més encertada. En qualsevol cas, no em va sorprendre gens el resultat de les “primàries familiars”: entenc, perfectament, els seus motius. Salut!
Esper que no fos un referèndum vinculant…
🙂
No, no era vinculant, Àlmax: només em van amenaçar de no votar-me! Així, la gent podria dir allò tan típic de no l’ha votada ni sa família”… Ja veurem què faig… i què fan!
Referent al PSM (de Madrid) és curiós observar com Tomás Gómez, un home de partit, el batle més votat d’espanya quan era a Parla (crec que un 95% dels vots), compromés amb el partit a nivell regional, que ha conformat un equip “guanyador” i ara, el mateix que el va treure de Parla prefereix a Trinidad Jiménez (recordem el seu fracàs com a candidata a la batlia de Madrid) per disputar a E. Aguirre la presidència de la Comunitat. Amb estrategues com aquest ho tenen clar els madrilenys: “Hay condesa de Murillo pa rato!”. Salut
Feia poc més d’un mes que no guaitava al teu blog. El de les figues molt bé. Potser perquè, com a tu, m’encanten les figues. També tot allò que es relaciona amb el lèxic i les metàfores.
I si la qüestió va de figues, te’n tiraré una. Tenc una tia que canta a la coral de la gent gran, la que està relacionada amb Sa Nostra (a mi les qüestions musicals em són tangencials, ho he de reconéixer, perquè gairebé no sabia jo de què em parlava) i em va comentar que aquest estiu han viatjat a Mallorca i hi han fet qualque concert. Supòs que heu tengut -li vaig enflocar- una mica de suport institucional de l’àrea de Cultura, si més no moral, qualque detallet,….? Pots pensar – em va respondre- amb això sí que han fet figa!
Ella que, fent cas al seu nebot predilecte que som jo, va votar el PSM (no, el de Madrid no ) troba que ben bé des de la teva àrea haurieu pogut contactar amb alguns ajuntaments mallorquins per mirar de que fessin qualque concert més. Però és clar, no deveren fer caminet cap a l’ajuntament per contar-t’ho. I tu, amb l’obligació feixuga d’omplir el blog amb col.laboracions literàries, no tens temps per filar qüestions semblants per oferir-les a les nostres associacions culturals; accions que tal volta podrien ampliar el sostre electoral del nacionalisme.
Bé, no voldria que els meus escrits provocassin al teu organisme les mateixes conseqüències que una platada de figues de moro: restrenyiment!
Tres tocs, des de l’àrea de cultura, donam ajuts a totes les corals que hi ha Ciutadella. Uns ajuts que ells administren com volen. Enguany, si no ho record malament, aquesta que tu comentes, trob que es va oblidar de presentar la sol·licitud. T’ho dic de cap, però.
Ara bé, sempre hem col·laborat amb ells en l’organització de concerts i altres activitats. Pel que fa als concerts, són les mateixes corals que fan els seus programes. Evidentment, si demanen col·laboració, la tenen. Com entendràs, les meves “obligacions” blocaires em deixen temps de fer açò i més. Pots estar ben tranquil! I, per cert, per l’hora que has deixat aquest comentari, no devies menjar figues, per sopar? De les que no fan tap, però…