COSES QUE M’ESTIMO

Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d’uns poemes poc assequibles;
o la imatge d’escuma benigna
de la platja de quan era petita.

El do del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.

El meu plor per la mort d’un estel,
anònim perquè la nit m’hi convida,
i les imatges de l’amor,
ni perdut ni finit, fent-me companyia.

La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.

La mirada humida de la Nessa
i la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 3 comentaris

Va sortir amb l’expedient sota el braç. A fora, encara era de dia. Va mirar a banda i banda del carrer. No hi havia ningú. De sobte, va adonar-se que li havien robat el cotxe. Merda, va exclamar  entre dents. Havia de desaparèixer abans que el vigilant no detectàs el furt. Les velos que llogaven a la sortida del poble serien la seva salvació, va pensar, amb un somriure. Es va posar a córrer com una esperitada, murmurant, entre dents, a veure si no les podrien haver posat una mica més a prop del centre. Xopa de suor, després de pagar al jove que vigilava el negoci, va començar a pedalejar, carretera amunt. Enmig d’una tanca, uns llums potents la van encegar: i la reina de la bellesa de Polònia és… !  Què era aquell espectacle? Una dona cridava que l’illa no podia promocionar-se a qualsevol preu, que aquelles dones mig nues tenien una dignitat. Que no, que no, responia un home, furiós, que tot val perquè venguin més turist… 25.000€? Bé, potser, tal vegada…

Va continuar pedalejant amb força. Una sirena de policia li va fer agafar el tremolor de la mort. Ja estava. Ja l’havien enxampada. Però les dues motos la van avançar sense ni adornar-se de la seva presència. Al cap d’uns minuts,  va trobar la parella aturada davant d’un grup de joves que bevien enmig d’una plaça. No els van dir res, però. Amb pas ferm, va veure com es dirigien cap a un home de mitjana edat que feia moviments sospitosos, amagat darrere una farola: som innocent, el va sentir que cridava, jo només estic contribuint a l’estudi sobre la qualitat del semen a Menorca! Mentrestant, els joves de la plaça, borratxos, reien i cridaven, entre glop i glop.

Quan va tornar a fixar la mirada a la carretera, es va espantar: un ennivolat de paneres i formigues s’acostava cap a ella. Per esquivar-lo, es va tirar de cap dins una mata de la vorera i va quedar sense sentit. Al cap de no sabria dir quant de temps, va obrir un ull i va trobar un fillet somrient, assegut dalt d’una carabassa enorme: vols que te la convertesqui en un cotxe potent?, li va dir amb una veueta, barreja d’innocència i picardia. I la dona de l’expedient li va dir que sí, que moltes gràcies. I va deixar la velo a la vorera del camí i es va ficar dins l’automòbil sense adonar-se que es dirigia de ple cap a una màquina que excavava un túnel a la carretera…

(Narració inspirada en la lectura de la premsa d’avui)

• Amb totes les lletres , Textos literaris
• 96 comentaris

Tothom em diu que necessit vacances. És preocupant (quina cara dec fer?) i, sobretot, cert (no sé la cara que faig però sí com em sent!). En el darrer any i mig, em sembla que puc comptar amb els dits de les mans els dies que no he anat a fer feina. Ara bé, sent regidora de cultura a Ciutadella, l’estiu no és el millor moment per desaparèixer del mapa. Pràcticament no hi ha dia que no hi hagi qualque activitat: concerts, teatre, dansa, exposicions, cinema a la fresca, etc, etc.

És ver que necessit vacances i que estic cansada, però, avui, concretament, pens que la feina ha valgut la pena: a tota l’activitat cultural que hi ha aquest estiu a Ciutadella, hi hem d’afegir l’excel·lent -i esperada- notícia del finançament per a les obres de rehabilitació del teatre del Born. Em toca, aquests dies, acabar de tancar la compra de les llotges privades per poder acreditar la titularitat pública, al 100%, de l’immoble, però ja veig, després de moltes hores de dedicació, el final del camí.

Avui, Ciutadella celebra la “Diada d’Estiu de Cultura”. Hi ha hagut, aquest dematí, dansa contemporània, ballades folklòriques, presentació i exposició de llibres. Ara, toca anar a veure les exposicions de pintura a cases particulars i senyorials; a veure, al pati de Santa Clara, la representació de “Na Caputxeta” i a l’extraordinària cloenda amb l'”Illanvers”, al Bastió del Governador. Demà ja pensaré en les vacances. En uns dies de desconnexió. De sortir fora de l’illa perquè no em trobi ningú. Per tornar amb les piles carregades perquè, ho sé, encara hi queda molta, molta feina per fer.

• El pensament ordenat/Opinió
• 36 comentaris