Va sortir amb l’expedient sota el braç. A fora, encara era de dia. Va mirar a banda i banda 
del carrer. No hi havia ningú. De sobte, va adonar-se que li havien robat el cotxe. Merda, va exclamar entre dents. Havia de desaparèixer abans que el vigilant no detectàs el furt. Les velos que llogaven a la sortida del poble serien la seva salvació, va pensar, amb un somriure. Es va posar a córrer com una esperitada, murmurant, entre dents, a veure si no les podrien haver posat una mica més a prop del centre. Xopa de suor, després de pagar al jove que vigilava el negoci, va començar a pedalejar, carretera amunt. Enmig d’una tanca, uns llums potents la van encegar: i la reina de la bellesa de Polònia és… ! Què era aquell espectacle? Una dona cridava que l’illa no podia promocionar-se a qualsevol preu, que aquelles dones mig nues tenien una dignitat. Que no, que no, responia un home, furiós, que tot val perquè venguin més turist… 25.000€? Bé, potser, tal vegada…
Va continuar pedalejant amb força. Una sirena de policia li va fer agafar el tremolor de la mort. Ja estava. Ja l’havien enxampada. Però les dues motos la van avançar sense ni adornar-se de la seva presència. Al cap d’uns minuts, va trobar la parella aturada davant d’un grup de joves que bevien enmig d’una plaça. No els van dir res, però. Amb pas ferm, va veure com es dirigien cap a un home de mitjana edat que feia moviments sospitosos, amagat darrere una farola: som innocent, el va sentir que cridava, jo només estic contribuint a l’estudi sobre la qualitat del semen a Menorca! Mentrestant, els joves de la plaça, borratxos, reien i cridaven, entre glop i glop.
Quan va tornar a fixar la mirada a la carretera, es va espantar: un ennivolat de paneres i formigues s’acostava cap a ella. Per esquivar-lo, es va tirar de cap dins una mata de la vorera i va quedar sense sentit. Al cap de no sabria dir quant de temps, va obrir un ull i va trobar un fillet somrient, assegut dalt d’una carabassa enorme: vols que te la convertesqui en un cotxe potent?, li va dir amb una veueta, barreja d’innocència i picardia. I la dona de l’expedient li va dir que sí, que moltes gràcies. I va deixar la velo a la vorera del camí i es va ficar dins l’automòbil sense adonar-se que es dirigia de ple cap a una màquina que excavava un túnel a la carretera…
(Narració inspirada en la lectura de la premsa d’avui)
- Amb totes les lletres, Textos literaris
- 96 comentaris
I en Quintana? No has citat en Quintana!
Calla, que quan llegesc pels diaris açò de “les lluites fratricides al PSM” m’agafa un cobriment de cor. Fins que, esclar, record que es tracta del “Partido Socialista de Madrid”! Aquest Tomás Gómez em comença a caure bé…
Tampoc has inclòs la sentència amollada per un periodista tan equànime i poc parcial com ara en Gabilondo, qui pel que sembla ha dit allò de “En ocasiones, da la impresión de que Menorca desea un turismo sin turistas”. Personalment, crec que la part que m’ha agradat més és la de les carabasses… Encara haurem de fer “balconing”, aquesta nova moda estesa per Magalluf i Porto Cristo…
Hahahahaha!!!
Una lectura de 360º que t’agraeix la comparteixes. Continuarà?
Lo del alquiler de bicicletas y la forma en que la alcaldesa lo ha aprobado, sí que demuestra una obsesión enfermiza por este tema. ¿Es que no piensa en otra cosa?
Y, coño, en una semana apenas se han alquilado 15 velos. Menuda hazaña.
Lo de la alcaldesa ya es un escándalo. ¿!Ha enloquecido?! ¡¡¡Es que no da ni una!!! Todo lo que toca, lo destroza.
Y, Maite, aunque no lo quieras ver, vosotros sois responsables subsidiarios de los delirios de la alcaldesa y de su falta de rigor en lo que hace. Mucha sonrisa, pero poca solvencia en la gestión.
Salimos de Guatemala para caer en Guatepeor.
Genial Maite, algún dia hauriem de donar les noticies aixi, segur que feim pujar l’audiència!!! (o almenys és més entretingut per nosaltres…)
Avui he passat per davant on lloguen les Velo-Carbonero i hi havia un pobre al·lot que es moria d’oi!
Enhorabona, Maite, pel teu article. Molt divertit. Ja ho saps Itziar, tu que ets periodista…
Una cosa que s’hauria d’estudiar seria la possibilitat de fer una ràdio municipal. Antany vaig conèixer les experiències de CapdePera Ràdio, Ràdio Murta, etc., de l’illa veïna que són experiències a tenir en compte. La ràdio municipal podria servir perquè els nostres joves hi fessin pràctiques, per donar a conèixer l’activitat municipal, per moltes altres coses que sé jo, etc., Em sembla que amb una petita inversió la cosa podria funcionar. Caldria estudiar-s’ho…
Ya sólo nos falta una radio local, para acabar de hundir el presupuesto municipal. Es que esta gente de izquierdas sólo piensa en gastar y gastar.
Si lo primero que deberían hacer es cerrar IB3 y empezar a reducir gastos.
No sé si haveu vist la pel.licula “Radio encubierta” .
Anys 60, el millor pop i rock and roll que es podia escoltar a la radio.
Una emisora pirata, de fet emitien desde un vaixell, i un govern que canvia les lleis perquè no pot canviar als millions de persones que escolten aquesta radio que els hi fa nosa.
Imprescindible la banda sonora de la pel·licula en la pel·licula de la meva vida.
Una radio municipal lliure em sembla una utopia, però sí, es deuria intentar.
Salut!
Hoy meten un palo en el UH a Carbonero por el tema del alquiler de velos. Menuda la ha montado. Sólo le falta poner un monumento a la bicicleta en alguna rotonda.
Y mientras tanto, las calles hechas una porquería, aceras rotas, hierbas por todas partes, playas sucias, etc.
Viva la velo y nada más!!
Aquest deu voler que li contesteu.
Es deu pensar que açò és com en Camps aquest http://antoniocampscasasnovas.balearweb.net/resource/preview/cari_Antoni_Camps%5B1%5D.JPG
.
I dic contesteu, sense incloure-m’hi, per suposat.
(“A palabras necias, oídos sordos”).
.
Quanta raó el comentari: (http://margalloecologistes.wordpress.com/2010/07/13/la-bici-humanitza-elx/)
.
“Ara, són moltes les crítiques al sistema de bicicleta pública –sense haver estat en marxa i tot– i als ciclocarrers o carrils bici nous, que en la seua majoria van per la calçada. Perquè eixe és el lloc de la bicicleta, que, com un vehicle més, comparteix espai amb el cotxe, i això és el que hem estat fent fins ara aquells que ens movem en bici per la ciutat.
Ens xoca que gent que no ha mostrat mai interés a implicar-se en tot açò, ara estiga criticant tot el que s’està fent des de l’ajuntament per impulsar la bicicleta (que sempre és millorable, com tot).
…
Ara hem de trobar l’equilibri i readaptar la ciutat i la mentalitat, i això no es fa en quatre dies.
També, a mesura que vaja més gent en bici, més segurs seran els carrers, perquè els conductors s’hauran d’acostumar sí o sí, i ens hauran de respectar com un vehicle més. No hi ha millor pedagogia que la pràctica.”
Aquest protagonisme antagònic que s’està dibuixant entre la Carbonero i la Salord no fa cap favor a la cohesió ideal per gestionar una ciutat. Aquestes dues al·lotes protagonistes de la comèdia s’haurien de seure’s a la mateixa perruqueria i anar perfilant la programació, mentre la cançó de l’estiu No-fumis-bonsais del grup Dos Sipiots, s’emet per la ràdio municipal.
Jorge, me encanta tu comentario de que “lo primero que deberían hacer es cerrar IB3 y empezar a reducir gastos”, cuando hay que recordar que el modelo de televisión autonómica salió de un señor llamado Matas. No digo más. Y si, seria una idea genial cerrar IB3: más paro, menos información y más centralismo mallorquín, que nos hace falta a las islas “menores”…no?
Visca Ràdio Murta! tot un clàssic de les carreteres mallorquines!
A mí me importa un rábano si IB3 salió de un tal Matas. Estoy y estuve en contra de que la montaran en su día y estoy a favor de que la cierren ahora. Y si tú, Itziar, tienes que ir al paro… pues a buscar acomodo a otro sitio o a trabajar en otra cosa.
Las televisiones que sean privadas y que vivan de la publicidad, si pueden. Ya está bien de que se gasten nuestros impuestos en cosas inútiles y, además, con una audiencia ridícula.
Además, me parece cojonudo. Si no hubiera IB3 habría más centralismo mallorquín. ¿Esto es un argumento? El centralismo existe de antes de IB3, con IB3 y seguirá después de IB3.
Comprendo que mi propuesta afecta tu puesto de trabajo… pero ya está bien de pagar y pagar por “pardalades”.
¿Desayunas con las audiencias Jorge?
Desayuno con los millones de déficit que tiene IB3. Un auténtico escándalo. Con todos estos millones que pierde IB3 se podría dar comida al gran número de familias que no llegan a final de mes y que han de ir a Cáritas a buscar su bolsa de garbanzos y arroz.
IB3 no sirve para nada y supone un gasto descomunal.
Comprendo que te resistas, Itziar, a reconocerlo, dado que eres una de las que sumas en este colosal déficit del ente televisivo.
Lo repito, las televisiones que sean privadas, con dinero privado y que nos dejen ya de saquear nuestros bolsillos.
Jorge, calmet un poc. Si hi ha crisi i gent que no en té per menjar ara mateix és gràcies a es genial i fantàstic sistema capitalista (privat, etc., amb es qual sembla que cobregues molt) i ses seves genials crisis cícliques. Es que passen fam de ver ja s’ho pensaran a sa pròxima d’anar a votar. Presenta’t a ses eleccions si tant il·luminat estas. He d’afegir que crec que una ràdio pública, despolititzada, neutral, i de tots, municipal és una genial idea. Salut!
No entraré a discutir que IB3 perd molts doblers. És cert. Però només una dada: amb tot el doblers que es va gastar de més al Palma Arena, s’hagués eixugat més de la meitat del deute d’IB3. Amb els 27 milions d’euros que es duen gastats de més al p… dic de Ciutadella, es cobriria la meitat del pressupost d’IB3 d’un any. I una dada més: la xacra d’IB3 no són els seus honrats i bons treballadors. És la cúpula de caps i jefes que s’han muntat. Sabeu quant cobren? Molts d’ells arriben als 3.000 euros nets al mes. Sabeu quant cobra un periodista, un càmera, un tècnic? Són mileuristes!!! Jorge, mira bé ón ataques, ón vas a ferir. Si cerques polèmica per polèmica, endavant, tu sabràs, i tu contribuiràs a aquest clima patètic que hi ha a Ciutadella. Si vols reflexionar i xerrar amb conseuència, pensa bé les coses i documenta’t. Estaré encantat de discutir amb tu, de debatre, però amb arguments, no amb prejudicis i estereotips barats que cauen pel seu propi pes. Itziar, molts ànims!
Si Jorge, yo también desayuno con la deuda de IB3…generada gracias al sistema de subcontratas que generó el gobierno del PP, con un modelo de televisión sobredimensionado que, aunque no te lo creas, tiene bastante audiencia (yo si sé cada mañana cuál es la cuota de pantalla de IB3). Fíjate que los que generamos esa deuda no somos los trabajadores, que igual que muchos currantes del sector privado estamos en ascuas cada mes por si vamos a cobrar o no (llevamos así desde el año pasado, aunque seguro que también te será difícil de creer). Y precisamente somos los trabajadores los que pedimos una internalización de los servicios de la televisión autonómica para que se deje de generar un gasto tan bestia, que se queda, como no, en los jefes y jefazos de por medio. Ya te aseguro yo que, al menos la delegación de Menorca, no supone un gasto grande para IB3…
Quan governi el PP i IB3 TV sigui en castellà, llavors serà rendible… Que no ho enteneu?
.
Itziar: I think that labor issues should reivinciar elsewhere, also not waste time with those who do not solve anything.
.
Ets inconscient i et fan girar la llengua?… som sumissos inconscients?
“Submissos” i no “sumissos”. Ara em de filar prim
oooohhh!! “hem” i no “em”… mara de déu!!!
Jo també estic d’acord amb en Jorge que les televisions haurien de ser privades. Al final, com molt bé diu n’Itziar, el doblers de les televisions autonòmiques i les públiques en general, van a parar a productores amigues dels que comanden. Abans amb en Matas i ara amb n’Antich. En Matas ho va fer molt malament, però n’Antich no ha fet res per canviar-ho. Ha seguit engreixant en Farrutx i venga…
I és cert que els periodistes i els càmeres són mileuristes, però que té a veure això amb la teoria general de que no siguin necessàries les televisions públiques. IB3 sempre serà deficitària. Sempre. I això no és culpa dels pobres redactors. D’acord. Però el problema va més enllà. No se tracta de reduir el dèficit. Jo crec que el que s’ha de fer és eliminar-lo. I l’única manera és tancant IB3 i tancant tantes empreses públiques que són un pou sense fons. I ja no diguem una ràdio local.
En fi, d’acord amb en Rodríguez. I si això no es pren seriosament, no en sortirem d’aquesta crisi.
Coloma, quina crisi? Quina sortida?
El problema no és que la televisió o ràdio sigui pública, el problema és el control, el contingut i la justa mesura de despesa, tractament informatiu i divulgatiu, ha de ser clar, transparent i objectiu.
.
Per la mateixa raó, eliminem el transport públic; la sanitat pública, el sistema de la seguretat social, les bibliotecas públiques, els recintes culturals (música, teatre, sales d’exposicions, etc.) de titularitat pública, privatizem la vigilància d’urbanitzacions, els bombers… Anant més enfora, i amb la mateixa exposició, s’hauria de reduir considablement la intervenció de la “cosa pública” en favor de la iniciativa privada, i ja estam parlant de l’entrada franca del capitalisme més ferotge. Justament ara es parla de regular els mercats pels estralls fets per un capitalisme que ha campat al seu aire, amb una minsa regulació de les institucions públiques i de les autoritats internacionals.
.
Els ciutadans pagam impostos per rebre uns serveis; pagam taxes per l’ús d’espais i pagam contribucions per la intervenció i dotació d’inversió pública que revaloritza i millora els nostres béns. I en base al que pagam, hem de rebre, no es tracta d’eliminar sino de reclamar els servei que mereixem. No em sap greu pagar impostos, em sap greu que se’ls gastin en avions, fragates de guerra i per ajudar la banca privada.
.
La crisi no és imputable únicament a l’Administració Pública (tot i que aquesta té mecanismes per ajudar a pal·liar-la, cert), aquest és el recurs fàcil que utilitza el ‘polític de safareig’ per desgastar el govern de torn. La crisi que vivim no ve donada per les mesures preses per les institucions (més tost per les mesures que NO ha pres), sinó pel desbocament de la banca privada (concessió de doblers que la gent no pot pagar) la bombolla immobiliària, la construcció desmesurada, que ara no es pot vendre, la pujada de l’habitatge fins a preus impossibles per a un jove mileurista, l’alliberació de preus de mercat que han desvirtuat l’equilibri social entre el poder adquisitiu real i l’oferta de consum, etc, etc.
.
La TV i ràdio pública són necessàries si s’acompleix amb la finalitat de l’ens emissor de condició pública. És curiós que un ens com el nostre es vulgui tancar perquè ens costa molt (!?) i aquests que demanen açò no diuen res del tall de senyals de ràdios i TV que no ens consten res, en canvi no ens permeten gaudir d’aquests canals i emissores.
.
Qualsevol cosa que impulsi un govern, serà dolent, sense cap anàlisi seriosa de la proposta; com la plaça Farragut en el seu dia, la plaça d’Artrutx, etc… Qualsevol iniciativa de govern és ara malversació de doblers públics, però quan l’autèntica malversació de doblers públics era una evidència de gran abast, no existien Jorges Rodríguez, ni Cleofes, ni Toni Camps (que ens expliquin la subvenció que va rebre -240.000 euros- a l’associació que va muntar només per combatre públicament qualsevol cosa governamental, fins que el van colocar a les llistes) ni comissaris d’aquests tipus que ara tenen la desagradable missió de malgastar, com sigui i de forma pública, les iniciatives governamentals. Tot, per recuperar un govern que pretendrà fer el que ja coneixem. I que no em diguin que ells no es miren el color de qui governa, perquè curiosament en temps de Matas, PP-dissidents, i altres herbes, aquests no existien, surten ara que governen els socialistes de nom, els nacionalistes perillosos i els ecologistes cavernaris, i clar, açò és un desastre tan gran que cal posar solució.
.
Na Carbonero i na Salord són culpables que els botiguers i les restaurants no facin calaix; quan es forren és perquè la inicitaiva privada és el que empeny l’economia…i en saben molt. Quan al sector turístic li va bé, no hi cap problema, quan no fan la caixa que esperaven, als carrers no hi ha llum, les ‘aceres’ estan malament i hi sol haver porqueria a les platges… No vos hi heu fixat?
.
Au! Me’n vaig a fer es xubec
Menorquit: thanks for your advice. Are you testing my english level or just cheking in which language am I answering?
Coloma: puc estar d’acord efectivament amb el teu raonament. Totes les televisions públiques son deficitàries, però crec que també has de veure la part de servei que en principi té un ens així. El problema és, a diferència d’altres serveis públics, com pot ser el transport, que la televisió i la informació en general ha perdut molta credibilitat. Creu-me que som molts periodistes els que ens indignam fent feina i veient que hem de dir segons quines “mentides”, però, com amb els doblers, els que manen son els de dalt…
Em preocupa i molt el que dius, Itziar: “…. som molts periodistes els que ens indignam fent feina i veient que hem de dir segons quines “mentides”.
És realment molt preocupant, però a l’hora dir-te també que és elogiable la teva valentia.
.
Sobre l’anglès, no et posava a prova sobre el teu nivell, no. Era expressar-te, (irònicament, si em permets), de veure que canvies la llengua segons l’interlocutor. No more to say.
.
Repetesc, no per anar els doblers a ‘productores amigues’ s’ha d’eliminar la TV, el que s’ha de fer és que no vagin a productores amigues. Si un arbre té una branca amb malaltia, primer tallaré la branca, vosaltres anau directament a serrar la soca, quan l’arbre és recuperable de totes totes.
Ben preocupat pots estar Menorquit…quan tengui una alternativa a la comunicació, ho deixaré.
I si, és una costum que tenc de canviar de llengua segons com em contesta l’interlocutor 🙂 llàstima que només en sapi emprar tres!
Creus, Itziar, que l’alternativa és canviar de feina, o bé seria bo, potser, canviar de mitjà? Encara que puc entendre molt bé el que dius: el canvi, a quin mitjà ha de ser? T’entenc.
No hi ha res com un xubec per clarificar els pensaments i desatensar els sentiments.
Menorquit,
no t’hi esforcis, ja coneixem la mentalitat d’aquells (J.R’s) que es pensen que tot el què és públic no té valor, …fins i tot arraconant així la solidaritat amb aquells qui, paradoxalment, són qui més paguen/paguem tots aquests serveis.
.
I el més escandalós del cas és que són aquests mateixos qui -quina poca vergonya- en els seus arguments s’atreveixen a nomenar “Cáritas” com si no acabessin d’entendre que aquesta institució tal vegada fou creada just i precisament per la manca d’aquests necessaris Serveis Públics que haurien de protegir, precisament, als socialment més dèbils.
Si no fos així tal vegada imperaria la “llei de la selva”;
deu ser açò el què volen aquests “J.R’s”?
.
Es veu que al bloc d’en Camps hi deuen pixar molt bé els comentaris aquests J.R’s,
…aquí el “test” els queda molt enfora de les seves “pixarades”.
.
…El què fa aquesta gent de dretes,
Ja ho diu bé n’Eduard al seu bloc,
.
“…però allò que fa el Partit Popular és molt més barroer i perillós. Atacar sense alternatives, pitjor encara, atacar amagant les seves alternatives que són més i més dretanes, més atemptatòries dels drets socials, pròpies de la reacció més ultramuntana…”
El tancar IB3 crec que seria una decisió assenyada. No he parlat de tancar la sanitat pública, ni les biblioteques, ni les escoles, ni el transport públic, ni res de tot això. Ja es veu que, quan no hi ha arguments, es vol encolomar coses que no s’han dit.
És evident que hi ha d’haver uns serveis que l’Estat i les administracions han de posar a l’abast de tothom. I per aìxò pagam impostos. Però no pagam impostos perquè ens posin una tele on tot el dia surti n’Antich, o en Matas o el que hi hagi en el seu moment.
El que més m’espanta dels que viuen en aquest blog és la seva beligerància en contra del PP, com si fóssin els dimonis de la pel·lícula. I en canvi, hi ha un acriticisme total envers l’esquerra, que sembla que sigui perfecta.
Jo crec que ni una cosa ni l’altra. Això que feis és talibanisme. Atacar a qui no pensi com noltros, digui el que digui. I defensar als nostros, facin el que facin.
Jo crec que no anau bé. I us esteis enganyant. La gent del carrer no és així.
Bel.ligerància contra la dreta (PP)?
.
Pot ser, però a mi qui em vol negar la meva llengua i la meva cultura sí què ho és bel.ligerant. I des que vaig néixer la dreta ho ha estat
.
…I si açò és història, és també encara patent avui què la dreta no ha canviat gaire.
“Feis talibanisme”… Idò, Coloma, avisa tot d’una a la CIA que em vengui a tancar el bloc! Però fes via, que aquest missatge és a punt d’esclatar!
Per cert, trob d’un mal gust increïble que t’hagis posat el nom d’una persona ben coneguda a Ciutadella que ens acaba de deixar. Encara que només sigui per la seva família, podries canviar-te’l, no ho trobes?
Fer talibanisme és propi dels fanàtics que es creuen que només ells van bé, i els altres malament. I després fan la brometa de la CIA i del missatge a punt d’esclatar, a fi de rebre l’aplaudiment dels seus i que li diguin, que graciosa ets.
En quant el que diu Nom necessari és una altra mostra del sectarisme d’alguns i els prejudicis ancestrals. No he sentit mai a ningú del PP que vulgui negar a ningú la “nostra” llengua i la “nostra” cultura (alguns es pensen que aquesta llengua i aquesta cultura només són seves). Qui voleu negar la llengua castellana a molts que la volen aprendre sou voltros.
Jo vull que tothom pugui aprendre i utilitzar normalment, les dues llengües.
Es podria parlar molta estona d’això.
Per cert, Maite, a qui et refereixes quan parles d’una persona molt coneguda morta recentment?
Menorquit: l’alternativa és canviar directament de gremi. M’estic replatejant el meu futur professional cap a altres sectors enfora de la comunicació.
-Nooooooo, els del PP no neguen la llengua, nooooooo, només la volen nomenar “baleà”, tot trossejant-la una mica més junt amb l’altra llengua (“diferent”) valenciana.
.
-Noooooo, es del PP no neguen la llengua, nooooo, només la volen minoritària a ca nostra, (“anormalitzada”), …ah, i que al seu “castellà” no li toquin un pèl.
Què curiós, amb tantes varietats que ens troben dins del Català per diferenciar-lo amb noms de llengües diferents (“divide y vencerás”), el castellà tot és Espanyol, fins i tot el sud-americà.
.
-Noooooo, es del PP no neguen la llengua, nooooo, …però quan comandaven, a IB-3 per exemple, ni baleà ni balear ni cuetos, les pelis directament en el seu unificador (“una grande y libre”) espanyol.
.
.
“T’adones, company,
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim;
que la nostra és la d’ells,
t’adones, amic.”
En tancar IB3 estic d’acord. Abans d’aquest caprici televisiu hi ha prioritats de sanitat i ensenyament a solventar en aquestes illes.
Coloma, per al·lusions; per allò que dius que quan no tenim arguments et volem encolomar (valgui la redundància) coses que no has dit. Es posaven exemples de la qüestió pública, es comparava el que deies de tancar la TV amb altres exemples de servei públic; o és que només em de parlar del que tu dius. Em sembla que ets incoherent amb la teva exposició. Trobes que no hi ha arguments?
.
Bé, amb el que dius de la llengua i el PP ja és el colmo. però ja t’ha rebatut en Nom Necessari. Si qualcú et rebat les coses, parlam de talibanisme! però bono!! Colometa, a quin món vius. Ingenuïtat. Millor que no parlis de llengües, i t’ho dic amb tot el respecte.
.
Itziar, tot aclarit.
Bueno, bueno, veo que mi propuesta de cerrar IB3 va ganando adeptos. Incluso, una de sus trabajadoras se está planteando cambiar de oficio.
En fin, es que lo de cerrar IB3 es algo de sentido común. Como muy bien dice Tomm, hay otras prioridades mucho más acuciantes.
Que se privatice este monstruo de gasto. Ya está bien que nos succionen los bolsillos para pagar los caprichos de estos politicuchos.
Veo, por otra parte, que ha aparecido un nuevo tema interesante: el de la lengua. Y ya ha salido alguno de la cebolla a decir sus previsibles soflamas.
Lo de la lengua es cuestión de libertad. Los catalanistas nos quereis imponer el catalán, y los demás defendemos la libertad para utilizar las dos lenguas oficiales.
Y lo peor, quereis obligarnos a utilizar el catalán de Cataluña y, por vuestra culpa, se están perdiendo palabras muy nuestras. El otro día un chaval de Menorca me dijo la expresión “que t’empetolles”. Es esto normal. Esto es por culpa de catalanistas como algunos de los que escriben por aquí, que buscan la imposición del catalán y sus expresiones, mientras ni se inmutan ante la aniquilación de nuestras expresiones y palabras propias.
A remil i una amb les prioritats abans d’IB3. les prioritat s’han de solucionar amb menys espoliació de l’Estat a les illes balears; que ens donin el que ens portoca; deixem de pagar tant per engreixar vividors i retornin a les illes allò que pagam de més. Si voleu tancar, em parlau de tancar totes les TV autonómiques, no? o només la balear? Andalusia ha de rebre de l’Estat, (balears paga) i té més serveis que nosaltres, inclosa TV autómica, amb dos canals o tres; noltros hem de llevar la TV, però hem de pagar les dels altres, perquè la sanitat és prioritària. Clar que es prioritària, però no per tenir una TV, sinó perquè ens “roben”!!!!
.
Un poble mesell deixa de ser poble molt prest. Tenim el que ens mereixem… i així ens va.
Para que no haya duda, cuando hablo de cerrar IB3 también quiero decir cerrar todas las televisiones públicas y autonómicas, también la de TeleMadrid y Canal 9, por si alguien pudiera pensar mal. Y por supuesto, TVE. Me refiero a TODAS.
Sí, clar, les expressions pròpies de la nostra llengua, com les que empres tu en aquest bloc, no?. Quines són les paraules tan nostres i la que no ho són?
JR, deixa de provocar home!! que no fas cap gràcia!! La llengua és qüestió de llibertat! Sí, home, ara dóna’ns lliçons tu de llibertat! Fas molt bé la missió de titella pública que t’encomanen els teus (o li hem de dir “pruixinel·lu” en sa teua estimada llengu que mai ralles ni escrius.
.
Recordant l’estimada Matilde de la Mole: “L’estupidesa insisteix sempre” (Albert Camus)
.
Hala!! riu i pensa que estàs provocant els de la ‘cebolla’ i… a més, creu-t’ho.
No, si serà el què jo deia, “UNIFICACIÓ”, açò és el que volen: “Una Grande y Libre”, com en Franco, …si no han canviat gaire.
.
A Ciutadella ells també se’n omplen la boca d’anomenar-la “Ciudadela” i a la Plaça de Dalt els penyals li deien “Plaza Unificación”, …i estic segur que es deurien arrabassar els cabells quan normalitzarem el nom.
.
En fi…
Crec que estan rabiosos en xocar-se amb la realitat de ca nostra i entenc que els agradaria més que fóssim noltros qui ens adaptéssim a ells, però açò no és enlloc la normalitat. Perquè ho hauria d’esser aquí?
Es verdad, la estupidez insiste siempre. Tienes toda la razón.
Y por supuesto, escribo y hablo en castellano cuando lo creo oportuno. ¿O ahora me dirás también cuando puedo escribir en castellano y cuando no?
Veo que te sientes provocado… Yo sólo expreso mi opinión. Y tú la tuya. No tiene por qué pasar nada entre personas demócratas. ¿O no es así?
Ah! Y yo no tengo ninguna misión. Nadie me dice lo que tengo que hacer… ¿no será que cree el ladrón que todos son de su condición?
En fin, comprendo que estabais acostumbrados a auto-alabaros entre vosotros, a que todo el campo fuera orégano y que todos pensarais lo mismo. Pues no. Somos muchísimos que no pensamos como vosotros. Y tenemos derecho a existir y a expresarnos. Y todo, siempre, desde la legalidad. Y, que yo sepa, la lengua castellana es oficial en esta comunidad.
No, si serà el què jo deia, “UNIFICACIÓ”, açò és el que volen: “Una Grande y Libre”, com en Franco, …si no han canviat gaire.
.
A Ciutadella ells també se’n omplen la boca d’anomenar-la “Ciudadela” i a la Plaça de Dalt els penyals li deien “Plaza Unificación”, …i estic segur que es deurien arrabassar els cabells quan normalitzarem el nom.
.
En fi…
Crec que estan rabiosos en xocar-se amb la realitat de ca nostra i entenc que els agradaria més que fóssim noltros qui ens adaptéssim a ells, però açò no és enlloc la normalitat. Perquè ho hauria d’esser aquí?
Maite, una entrada literària, per favor!
1.- El català de Catalunya s’imposa aquí i ens lleva les paraules nostres. El castellà ens les lleva totes.
2.- Escriu amb la llengua que vulguis, faltaria més! Ningú mai a tu t’ha dit que no parlis o escriguis en castellà, a mi i a molts ens han privat (prohibir) de rallar i escriure la meva llengua, (tampoc vull que tu em donis lliçons de democràcia) Fins i tot m’han prohibit emprar aquelles paraules tant nostrades que tu, sembla ser, vols defensar ara. Però el que realment defenses és la llengua castellana per damunt de la catalana. Açò de la imposició de la llengua “catalunyesa” està molt gastat. canvia el discurs, ha caducat.
3.- T’ho repetesc: escriu com vulguis, però no venguis amb discursos tan simples com les “paraules nostres” quan les defenses amb una llengua que no és la nostra ni és la llengua de les paraules que dius. Sigues coherent i digne a l’hora de d’exposqar les coses. No et critic perquè escriguis amb castellà, et critic per la teva incoherència a l’hora d’exposar temes lingüístics.
4.- La llengua castellana és oficial aquí, com ho és la catalana, per tant les hauries de defensar per igual, i no ho fas.
5.- El castellà és oficial, sí, però no és llengua pròpia. No mesclis per confondre: una cosa és la realitat sociolingüística i una altra és la llei. Si vols també en parlam.
6.-Ningú et nega l’existència ni els teus drets. Jo defensaré els teus drets, però tu defensa el meus. D’acord?
Josep Maria, ja també l’esperava, però fins el retard…
Ah, JR, mira les teus contradiccions: “Y tenemos derecho a existir y a expresarnos. Y todo, siempre, desde la legalidad…” Parles de legalitat i dius que el català és imposat des de Catalunya. La llei diu que la llengua de les Balears és el català. No contradiguis la legalitat. Firmes!!
La ley, concretamente el Estatuto de Autonomia, dice que el catalán es oficial en Baleares y que las administraciones promoverán las variedades locales de este catalán, en nuestro caso, el menorquín.
Por lo que dices, viviste durante la época franquista, en donde se prohibía hablar y escribir en catalán. Yo, afortunadamente, he vivido en la democracia y no se me ha prohibido nada.
1) Dices que el catalán de Cataluña se impone en Menorca y nos quita algunas palabras nuestras y que, en cambio, el castellano nos las quita todas. Pero es que el castellano no se impone. El castellano apenas se utiliza en la educación, apenas se utiliza en las administraciones públilcas. El castellano no quita nada. El problema será, dentro de unos años, cuando nuestros hijos no tengan ni idea de escribir ni hablar en castellano. Y todo por puro odio catalanista a nuestra lengua castellana. Tan propia como la catalana.
2) Yo no defiendo la lengua castellana. Yo defiendo la libertad. Y punto. Nada más. No me gusta que antes impusieran el castellano a la fuerza, de la misma manera que no me gusta que ahora se imponga el catalán por la fuerza. Y, para mí, este discurso está muy, per que muy, vigente.
3) Yo puedo defender cualquier idea escribiendo como me dé la gana. Puedo defender las palabras propias de Menorca escribiendo en castellano. ¿por qué no? ¿Porque tú lo dices? Faltaría más. Las vas a defender mejor tú con tu catalán de Cataluña. Anda ya.
4) Las dos lenguas, la castellana y la catalana, son oficiales e Balerares. Es cierto. Y las defiendo a las dos, pues las dos son lenguas españolas. Pero por encima de defender una lengua, yo lo que defiendo es la libertad personal. Esto está, para mí, por encima de todo lo demás.
5) La lengua castellana es tan propia como la catalana. Este argumento lo habeis repetido hasta la saciedad y algunos borregos se lo han creído. Es tan propia una como la otra. Porque un territorio no tiene lengua, tienen lengua las personas. Y hay personas cuya lengua materna es la catalana y otros muchos que es la castellana. Y ambas son propias para quienes las utilizan. Y viven, ambos colectivos, en Baleares.
6) Y, a diferencia de tí, yo defiendo tus derechos. Defiendo tu libertad para usar la lengua que quieras. Tú, por lo que veo, no.
No siguem il·lusos que Càritas també viu de la mamella pública.
Josep Maria, Menorquit: aquesta és una entrada literària i mirau com ha acabat… o com n’hi ha que s’esforcen a fer-la acabar. Jo puc escriure sobre el sexe dels àngels i segur que n’hi ha que acaben discutint sobre el català, els talibans del PSM o els mesquinets del PP, que tothom els ataca. Avui toca entrada nova, però no es garantia de res. Ale, que tingueu un bon dia!
Percentualment què ens surt més cara la RTVE o la IB3? Algú ho hauria de calcular, mentrestant, podem enxufar la BBC i la Ràdio Res municipal…
És què, Maite, …saps què en diu de disbarats aquest J.R.
És que hi ha afirmacions què si no lis rebatem se les arriben a creure.
Sí sí sí s’ho arribarien a creure açò que “las dos son lenguas españolas.”
.
I és que fins i tot ignoren que Espanya encara no existia i aquí ja parlàvem català.
.
Res, deuen voler “oficialitzar” el desconeixement, …per no dir la ignorància.
Entrada literària plis!!!!
Jorge: yo no quiero que cierren ni IB3 ni las demás tvs autonómicas. Lo que quiero es que puedan llegar a ser un servicio de información al ciudadano, tal y como fueron concebidas, y no pozos sin fondo de gasto público porque el partido encargado de dirigirlas se las encarga a sus “amigos”.
Amb el tema de la llengua…afortunadament a casa sempre he parlat les dues llengües, i m’hauria agradat parlar-ne fins a tres (euskera!) però no ha pogut ser. Les llengües no son exclusives les unes de les altres, son les persones les que les empren de manera excloent en situacions diverses. Tothom a aprendre idiomes! ¿Todo el mundo me entiende, verdad? Pues eso, lo dicho. Agur!
Estic d’acord amb Itziar, les llengües no són exclussives les unes de les altres, però sembla que a alguns els hi fa repelús o ràbia, parlar o que els hi parlin en castellà. I jo crec que és una gran riquesa poder utilitzar indistintament les dues. I saber-ne d’altres, com més millor. No hi ha d’haver problemes. A Alguns sembla que s’estimin més parlar en qualsevol altra idioma que no sigui el castellà. Aquesta ràbia irracional no la puc entendre.
I moltes vegades pens que això és degut a que alguns el que volen no és defensar la llengua, sinó posar-la d’excusa per demanar la independència.
(Onírica) En un municipi turístic, quan hi ha més feina, el personal fa vacances.
El castellà no s’imposa? Il·lús. A qui vols enganyar.
Jo conec les dues llengües oficials, sense problemes. No tots els habitants coneixen les dues llengües. Binlingüisme? Els bilingües són, uns obligats a ser-ho, els altres no tenen la necessitat ni la obligació de ser-ho.
Curiós que les llengües no són del territori, sino de les persones (tergiversadors). En canvi Balears és comunitat bilingüe! Quin art que teniu!
El català és llengua oficial a Balears, per tant no s’imposa. Supina ignorància. Explica’ns JR la variant menorquina, perquè no en tens ni idea. Tu “Puedo defender las palabras propias de Menorca escribiendo en castellano”. Clar serà la manera com les paraules més nostres se seguiran expressant i no es perdran. “¡Anda ya!”.
.
Coloma segueixen ingenua del tot: “A Alguns sembla que s’estimin més parlar en qualsevol altra idioma que no sigui el castellà. Aquesta ràbia irracional no la puc entendre”. La llibertat personal que reclama JR deu ser per parlar en la llengua que un vulgui. I no voler-ho fer en castellà és un dret, no és ràbia irracional. A més el dret a voler la independència és també un dret personal i col·lectiu. Què passa si un vol la independència? És un monstre? O és que hem de combregar amb el sistema que a tu t’agrada? Vaja dos per parlar de llibertats i de llengües.
.
Llegiu la nova entrada de na Maite i deixau ja de fer el ridícul.
Punt i final.
Menorquit, què ja has fet es xubec? Com t’ho fas amb pijames o sense. Tot idioma és una imposició. Reivindiquem un país de muts!
Si, cinzano, un país de muts. comença tu i calla. Vols venir a posar-me el pijama?
“Tot idioma és una imposició” (Vincenzo)
“Tot idiota no té país” (anònim)
Va, Menorquit, passa’t a la darrera entrada, que he penjat un poema ben polit!
Sí que és cert, però sabràs que hi ha moscards de clavaguera que no em deixen fer es xubec…
Està bé fer una nova entrada, Maite, però també podries haver posat aquí una millor “sortida” i no espantar la coherència de Menorquit.
Ja veig què quan un s’emprenya aquí surt algú i se’n fot tot rompent el fil del debat; el debat de la identitat què històricament ens han negat.
.
Bé ho explica en Joan López a la revisteta “Ciutadella de franc” (“Les Espanyes”) on acaba dient:
.
“La realitat plurinacional de l’Estat espanyol és negada, els drets històrics de la nació dels menorquins, catalans, valencians… no ens són reconeguts.
corol.lari.-
O ens integram en els Països Castellans (a EspaÑa) i desapareixem com a nació diferenciada, o plantam cara democràticament a qui ho vol tot “atado y bien atado”.”
Com s’ha pogut comprovar, al final lo de la llengua és una simple excusa per reivindicar la independència. I és clar, cadascú pot defensar el que vulgui. Ningú és un montre per defensar les coses, sempre i quan aquestes no siguin un delicte. Però, és bo que hagueu parlat clar. Al final, tal i com m’immaginava, el que voleu és la independència. Si això és així, deixau la llengua en pau. Que cadascú empri la que vulgui, i defensau, on cregueu, la independència de Menorca o la dels Països Catalans, o el que vulgueu, etc. No utilitzeu la llengua com una excusa pels vostres deliris polítics.
En qualsevol cas i vist l’estat de ràbia continguda de’n Menorquit, esper que aquesta defensa de la independència no sigui per la força de les armes i via imposició.
gggrrrrrr!!! Me’n vaig a vacunar contra la vesània.
Nom Necessari: ens trobam a Urgències? Però li demanes tu al facultatiu si té el nivell B de català, perquè jo no podré amb la sabonera que em surt per la boca.
Només una pregunta. Ja em contestaràs després de la vacuna.
De quina independència parlau? La de Menorca de la resta d’Espanya? La de Balears de la resta d’Espanya? o la dels anomenats Països Catalans de la resta d’Espanya?
O dic perquè seria bo saber d’on haurem de dependre.
Jo no he escrit enlloc que vulgui la independència, he dit: “..A més, el dret a voler la independència és també un dret personal i col·lectiu”. tot el demés t’ho has enfilat tota sola. Pressuposes, i d’aquí els teus constants errors i incoherència explicativa, seguit de molta, ja, ingenuïtat.
.
Potser hauries de venir amb noltros a Urgències. També necessites algún fàrmac intravenós. Tranquil·la, ja duré un boç.
Yo creo que la pregunta de Coloma es muy interesante. Aunque no hayas dicho si quieres la independencia o no, sería bueno saber tu opinión al respecto. Y qué independencia quieres, la de Menorca, la de Baleares o la invención esta de Países Catalanes.
Y ya te digo, y fíjate que me duele decirlo, pero prefiero depender de un incompetente y cínico Zapatero, que de un tonto contemporáneo Montilla.
Por lo que veo, el poema de Maite no despierta mucha expectación.
Diu na Coloma: “Com s’ha pogut comprovar, al final lo de la llengua és una simple excusa per reivindicar la independència”.
Quí ho ha comprovat? Quí ho ha verificat?
Un escrit i diferents lectures és el que hi ha.
Menorquit i Nom necessari, millor una birra, no n’hi ha vacunes (afortunadament) per segón qué simptomes.
I ara rellegiré per enèsima vegada Les coses que m’estimo.
Salut!
“SÍMPTOMES”
Ós moveis como serpientes. Seguís sin contestar la pregunta. Sí, sí, iros a leer el poema, a ver si os despejais. Porque aquí la tunda es fuerte.
Idò, que sàpigues que el poema reproduït per na Maite, és infinitament millor que qualsevol escrit teu. Sens dubte.
.
“…prefiero depender de un incompetente y cínico Zapatero, que de un tonto contemporáneo Montilla…” Queda-te’ls tots dos, pel mateix preu.
.
Aaaiii! JR! Tu has viscut en la democràcia (açò dius) però com has après el guiatge i el discurs del feixisme espanyol més ranci. Deus ser deixeble dels postulats de José Calvo Sotelo, aquell qui va ser ministre de la dictadura de Primo de Rivera, fundador del Bloque Nacional, formació política d’extrema dreta i amnistiat després pel govern de la República. Aquell que va fer cèlebre aquella frase “Antes una España roja que una España rota” (Mitín de Urumea, a Sant Sebastià, el 10 de novembre de 1935).
.
Emprau els patrons de sempre, amb una olor infecte, putrefacte; impregnau amb fètida resignació aquell temps de nacional-supèrbia; ara, amb la llana de la democràcia, remembrau com llops (tu llobató) els udols d’un temps fosc per a la Història
.
El feixisme que portes disfressat de democràcia són els udols obscurs d’un règim que matava per parlar català, euskera o galaico-portuguès (gallec per a tu); el que parlava amb les armes…el règim que et deia com t’havies de dir…
Que la teva ideologia feixista mori ofegada en la més pudent de les fosses sèptiques.
(i açò que ja estic vacunat!).
.
“Yo creo que la pregunta de Coloma es muy interesante…” !Anda ya!
Xe, ves-te’n a fer-te la mà! com dirien els valencians.
.
Dues cites per al relax:
“Els qui hem nascut a la mar, tenim per pàtria un barca” (Pere Xerxa)
“La meva llibertat no me la proporciona la democràcia, sinó la pròpia existència” (Pedro Ruiz).
Supongo que me dirás los nombres de los que Franco mató por hablar catalán. Dices cada sandez que demuestra, en primer lugar, tus prejuicios, y demuestra que sólo repites viejos estereotipos caducados.
Lo que sí está pasando en Menorca es que puedas perder el trabajo por no hablar catalán y sino que se lo pregunten al pobre guardia jurado que se atrevió (Oh! qué osadía) a dirigirse en castellano a la honorable Tuni Allés.
En Cataluña te multan por rotular tu comercio en castellano. Eso sí, lo puedes rotular en árabe o en ruso y no tendrás ningún problema. Pero en castellano no, eso sí que no.
Aquí los fascistas sois vosotros. En general todos los nacionalismos son fascistas. Os creeis los únicos poseedores de la verdad. Teneis el ADN que toca.
Estais intentando imponer vuestra dictadura. Pero tranquilos, os vamos a parar. Ya lo vereis. No podreis con la democracia y con el sentido común, que se demuestra, una vez más, como el menos común de los sentidos.
i quina pregunta és? És això el més important?
Crec que la dona amb l’expedient sota el braç té companyia al tunel.
Por cierto, lo fuerte es pervertir la historia, que es lo que mejor sabeis hacer. Decir que Calvo Sotelo era de la extrema derecha. ja, ja, ja.
Pero claro, como vosotros estais tan al extremo de la izquierda que cuando uno cruza el centro, automáticamente es de extrema derecha.
Sois la pera, los pesemeros y rojos en general.
Y ya que Menorquit no quiere contestar, al menos tú, eugenia, podrías contestar si quieres la independencia. Y si esta independencia es la de Menorca, o la de Baleares o la de los Países Catalanes.
Estaría bien saber tu opinión.
Jo em vaig independitzar al any 89 aprofitant que Es Migjorn es segregava d’Es Mercadal. I ara no t’ho prenguis malament, però vull independitzar-me d’aquest sin-sentit, que ni estic de vacances, ni avorrida.
Bona nit.
Buenas noches Eugenia. Yo seguiré de ronda por esta plaza. Ya veo que también te escabulles de la pregunta. La pregunta de Coloma ha dado en el clavo. Nadie se atreve a contestarla. Esto es cojonudo.
Tan valientes que aparentan ser. Ay estos chicos!
Renovación Española y José Calvo Sotelo:
El partit va ser liderat en un principi per Antonio Goicoechea, fins que el 1934 José Calvo Sotelo torna de l’exili i ingressa en Renovación Española. Calvo Sotelo havia aconseguit acta de diputat en les eleccions de novembre de 1933 i el seu verb fàcil i les seves incisives invectives contra el govern republicà a les Corts el van convertir en el líder natural de la dreta espanyola. Va proposar la creació d’un Bloc Nacional, en la intenció d’unir les dretes després de la seva ideari…
La dreta més extrema davant el govern possibilista d’ José María Gil – Robles va ser escorat cap a la figura de Calvo Sotelo qui, després les eleccions de febrer de 1936, tot i no haver obtingut bons resultats electorals, actuava ja com el líder parlamentari de les dretes…”
.
És una part del que tu no saps. No tots els testimonis del franquisme van ser fussellats, per sort, ni tots els llibres foren cremats, a pesar que els teus ho van intentar.
.
Però jas! una altra referència:
“Al caure la monarquia (1931) es va convertir (Calvo Sotelo) en líder dels monàrquics, però voluntàriament va emigrar d’Espanya refugiant-se prop del dictador feixista Mussolini; temia que se li exigissin responsabilitats per la seva actuació ministerial en la Dictadura del Marquès (Primo de Rivera). Al regressar a la pàtria el 1933 va ser cap de Renovació Espanyola i després del Bloc Nacional, i triat diputat a Corts per Ourense en 1933 i 1936. A l’evolucionar cap al feixisme tot aquest corrent monàrquic, principalment la qual venia de les fileres del Partit Conservador, Calvo Sotelo va passar a ser el portaveu feixista més tallant i que el seu reaccionisme social era més intransigent (al pas que el nou Marquès d’Estella, Don José Antonio Primo de Rivera i Sáenz d’Heredia, acoloria un poquet el seu discurs d’alguna pinzellada social molt desvaïda, imitant vagament a Hitler i Mussolini).
.
Mira el que deia el teu moderat conservador. “Las fuerzas proletarias españolas se disponen a dar un segundo paso revolucionario, que será la instauración del comunismo; España podrá salvarse también con una fórmula de Estado autoritario y corporativo”. (extractes d’un discurs a les Corts Espanyoles l’abril de 1936, citat per Arraràs, Història de la II República Espanyola, t. 4º, p. 116).
.
Els lectors d’aquest bloc podran entendre per què en JR dius coses com “Pero tranquilos, os vamos a parar. Ya lo vereis…”.
.
En JR es lleva la pell de llop: Demana que li digui noms dels que va matar en Franco. Ja es veu com el defensa, a en Franco. Que la teva dreta cavernària obrir pas per saber on són les fosses comuns i tal vegada en sabrem un poc més.
.
Darrer exemple del feixisme que li galopa per les venes a en JR és allò de “Pesemeros y rojos en general“, és l’argot del franquisme i dels dictadors feixistes.
.
De l’ADN dels marxistes, tu ja deus conèixer els informes mèdics que va encarregar el règim de Franco, els quals, a imitació de l’Alemanya nazi, diagnosticaven als que tu dius “rojos” com a persones desviades per la genètica i, per la qual cosa, els prenien els fills i els “reciclaven” per al nou i correcte règim dictarorial. Si no ho trobes, m’ho dius i t’ho explicaré.
.
Ah, JR, tira tots els llibres antics que tens i compra textos nous de la Història.
.
Eugenia, tens raó, no trobarem vacuna i les birres no crec que ens servesquin ni a noltros.
Es curioso que Menorquit, mucho hablar de Calvo Sotelo y no diga nada de como fue asesinado y quien fue el instigador de su trágica muerte y quien lo amenazó de muerte.
Es como si ahora, Zapatero amenazara de muerte a Rajoy en el Parlamento, y al cabo de unas semanas, unos asesinos le dispararan. No sería esto gravísimo. Pues esto es lo que ocurrió un poco antes de la guerra civil. Los tuyos asesinaron al líder de la oposición.
Esto lo escondes eh! Menorquit. Menudo pájaro estás hecho.
Y claro, lo de disparar dirás que es espíritu democrático. O dirás que se lo merecía.
Y aquí, es muy fácil calificar de extrema derecha a uno, o de fascista, etc. Algunos direis que Intereconomía es de extrema derecha, por poner un ejemplo. O sea que uno de extrema izquierda califique a otro de extrema derecha, me parece absurdo.
Y sí, ya, ya, voy a comprar libros de texto de estos de la LOGSE. Menudo consejo me das. Si vosotros sois especialistas en cambiar la historia.
Ah! Por cierto, por mí que se abran todas las fosas que se tengan que abrir, también la de Paracuellos, donde vuestro amado Carrillo enterró a más de 5.000.
En fin, mucho desconocimiento, mucho prejuicio y mucha comedura de tarro.
En el nombre 1026, 15/21 de setembre de 2003 de la revista Anuncios apareix un article de Marçal Moliné, conegut i reconegut consultor de màrqueting i creativitat. Moliné demostrava en aquest article, titulat “Con Goebbels contra el PSOE”, com el PP estava utilitzant les regles de la propaganda nazi contra el seu principal adversari polític. Doncs bé, crec que convé recordar les regles de què ens parlava Moliné, que eren onze:
1. Regla de la simplificació i de l’enemic únic. Es tracta d’adoptar una sola idea-força, un sol símbol. Una de les formes de simplificar és
individualitzar l’adversari personalitzant-lo. Sigui Maragall, Carod-Rovira o “Zapatero y sus socios”.
2. Regla del mètode de contagi. Es tracta de reunir diversos adversaris en una sola categoria o un sol individu. Així com Franco parlava de l’aliança “rojo-separatista”, el PP agrupa els partits que han aprovat l’Estatut sota el lema “nacionalistes-sobiranistes-independentistes”.
3. Regla de la transposició. Es tracta de carregar sobre l’adversari els propis errors o defectes, responent l’atac amb l’atac. Com deia Goebbels: “si no pots negar les males notícies, inventa d’altres que distreguin”.
4. Regla de l’exageració i desfiguració. Es tractar d’aprofitar una petita anècdota per convertir-la en una gravíssima amenaça. Recordeu com l’acusació de pactar amb ETA va néixer a partir d’una votació en un municipi basc a partir de la qual Aznar va atacar el PSOE per “pactar amb Batasuna”?
5. Regla de la vulgarització. Com diu Hitler en el Mein Kampf: “Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel•ligent dels individus als que va dirigida. Així cal que l’esforç mental a realitzar sigui tan petit com més gran sigui la massa a la que cal convèncer. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; per altra banda tenen gran facilitat per oblidar”.
6. Regla de l’orquestació. Com va dir Goebbels: “La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades una i altra vegada des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes”. D’aquí ve també la famosa frase: “Si una mentida es repeteix suficientment, acaba per convertir-se en veritat”.
7. Regla de la renovació. Cal emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui el públic estigui interessat en una altra cosa. Es tracta que les respostes de l’adversari mai no puguin contrarestar el nivell creixent d’acusacions.
8. Regla de la versemblança. Cal construir arguments a partir de fonts diverses, a través de globus sonda o d’informacions fragmentàries.
9. Regla de la silenciació. Es tracta de callar sobre les qüestions sobre les que no es tenen arguments i es tracta de dissimular les notícies que afavoreixen l’adversari. També contraprogramant amb l’ajut de mitjans de comunicació submissos o afins. O intentant que l’orador en una tribuna parlamentària no pugui parlar o no se’l pugui entendre com fa el PP al Congrés dels Diputats.
10. Regla de la transfusió. Com diu l’expert Jean-Marie Domenach: “Per regla general la propaganda opera sempre a partir d’un substrat pre-existent, sigui una mitologia nacional o un complex d’odis i prejudicis tradicionals”. Es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives ja instal•lades, per exemple, l’anticatalanisme primari de la dreta extrema a Espanya.
11. Regla de la unanimitat. Es tracta d’arribar a convèncer molta gent que pensi “com ho fa tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat. Aquesta regla ha estat estudiada a la teoria de “l’espiral del silenci” d’Elisabeth Noelle-Neumann, segons la qual les persones adapten gairebé instintivament les seves opinions al que consideren “socialment acceptable”. ./…
Buenos dias Jorge:
.
Decirle que tras una profunda reflexión nocturna, pienso que le debo una enorme disculpa por haber sido un sujeto irreverente y soez ante la claridad y exposición de sus ideas. La causa que persigue es justa y razonable y no llego a entender como he podido estar sumido en tan grave demencia.
Me pongo a su entera disposición, si usted tiene a bien de aceptar mis excusas y cree conveniente mi rehabilitación como persona en cuanto a la recta doctrina que debe observarse en el ciudadano.
.
Si me permite, Sr Rodríguez, seria conveniente la instrucción inmediata de una limpieza de cuantos sujetos siguen encausados por el enfermizo mal del marxismo, que, a bien seguro, podríamos erradicar en un tiempo razonable de tiempo. He visto en su discurso su completo convencimiento de esa limpieza cuando manifestó “os vamos a parar”. Noté ahí su entrega concienzuda de la lucha por una causa que jamás tuvo que ser arrinconada y que debe ser redimida de inmediato, provocada en su día por el que ahora llaman rey de los Españoles y que, en su momento, certificó la más alta traición al régimen que mejor nivel de bienestar dio en la historia de nuestra Patria y Nación.
.
Para evitar conflictos sociales de grado mayor, convendría aplicar los programas que con tanta sutileza fructificaron en la posguerra civil. Podríamos empezar, si le parece, por un congreso insular a modo de instrucción cívica con un temario y ponentes de primer nivel. Le detallo:
.
1- Seguridad y control urbano (tesis inédita del Teniente General Jaime Milans del Bosch, que sería expuesta por el periodista Federico Jiménez Losanto)
2- Restablecimiento político institucional (Teniente Coronel Antonio Tejero)
3- Recuperación de la ley de vagos y maleantes (Gral. de División Alfonso Armada)
4- Información y propaganda (Carlos Dávila, periodista)
.
Claro que eso sólo sería el inicio, y deberán proponerse más actividades para la instrucción de la sociedad civil.
.
Debe hacerse caso omiso al panfleto rojo-separatista de quien dirige este blog. Esa María Teresa Salord, tendrá, Sr. Rodríguez, un tratamiento aparte y expediente específico, pero no debe preocuparnos ahora mismo, es más, mejor actuar con el sigilo que nos caracteriza y evitar convulsiones sociales innecesarias. ¡No olvido su consigna!: “Los vamos a parar”.
.
El mismo caso debe aplicarse a Pilar Carbonero, la alcalducha esa que piensa sólo en el país de las bicicletas y pretende soslayarnos una sociedad para el descrédito y la miseria. No será inconveniente alguno. Por supuesto que IB3 TV será desmantelada en 15 días, sin problema. Abolidos, como no, todos los partidos políticos, a excepción del PP, que será debidamente reconvertido para ser el Aparato Social del Pueblo, a semejanza de lo que fue la Falange Española y Tradicionalista de la JONS. Sabrá usted, Sr. Rodríguez, que la política de ese PP es más bien una acción moderada propia de politicuchos de aljibe. Sus cachorros, o sea esos de Nuevas Generaciones, convertidos en lo que fue la Organización Juvenil Española (OJE). Cerradas, por su puesto, todas las zonas de ocio y diversión. Todos esos movimientos noctámbulos deben ser suprimidos, no debe haber más Movimiento que el Nacional. La reimplantación de los campamentos disciplinarios de jóvenes, donde los valores de la educación, la moral, la fe y el amor patrio, deben ser los pilares de los españoles del futuro. La educación se impartirá sólo, evidentemente, en castellano y prohibida del todo esa especie de bazofia vernácula inutil. Se ampliará el horario lectivo a los sábados matutinos, como antaño, con aquellos nostálgicos cánticos: “nos ayudan los arqueros” y el inolvidable “cara al sol con la camisa puesta…”. ¡¡Qué tiempos aquellos!! Sr. Rodríguez. Cómo me ilusiona pensar que volverá, para nuestros jóvenes, lo mejor, obteniendo la cordura para ser hombres de bien.
.
Pláceme, una vez más, Sr. Rodríguez, ponerme a su entera disposición.
Con lo del nombre, y a sabiendas de mi correcta denominación, le propongo pueda un servidor mantener algo de su origen. “Menorquito” sería un razonable vocablo de identificación.
.
Le imploro, Sr. Rodríguez, a recibir de vuecencia la exoneración de cargos imputados por mi actitud, sabida mi enfermedad. Aprovecho para ponerme a disposición de las Autoridades Médicas del Régimen para mi total sanación y extirpación total, para total seguridad, de ese virus rojizo que me ha mantenido en un incontrolado delirio.
Diós guarde a usted muchos años.
Por Diós y por la Patria
.
¡ARRIBA ESPAÑA!
Estas realmente zumbado.
Plas, plas, plas, plas!!!!!!!! Bravo, bravo y bravo!!!!!! Y me refiero a los dos. A Maite Salord por su exposición pormenorizada de las tácticas de propaganda nazi, que con tanto éxito aplica la izquierda en toda España y también en Menorca. Veo que Maite Salord las conoce muy bien.
Y más bravos a Menorquit por su bodevil en blanco y negro. Me recuerda aquellas comedias de Alfredo Landa, José Sazatornil y Katiuska. En fin, este blog es impresionante. Lleno de auténticos cómicos que nos hacen reir y pasar agradables sesiones de sobremesa.
Adelante. Queremos más. Tócala otra vez Sam.
Esto es la monda!!! Ja, ja, ja!!!
Aquest JR no entén res, ni de la NOSTRA literatura:
-Paréceme, señor Vivaldo, que habemos de dar por bien empleada la tardanza que hiciéremos en ver este famoso entierro, que no podrá dejar de ser famoso, según estos pastores nos han contado estrañezas, ansí del muerto pastor como de la pastora homicida.
.
-Así me lo parece a mí -respondió Vivaldo-; y no digo yo hacer tardanza de un día, pero de cuatro la hiciera a trueco de verle.
.
Preguntóles don Quijote qué era lo que habían oído de Marcela y de Grisóstomo. El caminante dijo que aquella madrugada habían encontrado con aquellos pastores, y que, por haberles visto en aquel tan triste traje, les habían preguntado la ocasión por que iban de aquella manera; que uno dellos se lo contó, contando la estrañeza y hermosura de una pastora llamada Marcela, y los amores de muchos que la recuestaban, con la muerte de aquel Grisóstomo a cuyo entierro iban. Finalmente, él contó todo lo que Pedro a don Quijote había contado.
.
Cesó esta plática y comenzóse otra, preguntando el que se llamaba Vivaldo a don Quijote qué era la ocasión que le movía a andar armado de aquella manera por tierra tan pacífica. A lo cual respondió don Quijote:
.
-La profesión de mi ejercicio no consiente ni permite que yo ande de otra manera. El buen paso, el regalo y el reposo, allá se inventó para los blandos cortesanos; mas el trabajo, la inquietud y las armas sólo se inventaron e hicieron para aquellos que el mundo llama caballeros andantes, de los cuales yo, aunque indigno, soy el menor de todos.
.
Apenas le oyeron esto, cuando todos le tuvieron por loco; y, por averiguarlo más y ver qué género de locura era el suyo, le tornó a preguntar Vivaldo que qué quería decir “caballeros andantes”.
.
-¿No han vuestras mercedes leído -respondió don Quijote- los anales e historias de Ingalaterra, donde se tratan las famosas fazañas del rey Arturo, que continuamente en nuestro romance castellano llamamos el rey Artús, de quien es tradición antigua y común en todo aquel reino de la Gran Bretaña que este rey no murió, sino que, por arte de encantamento, se convirtió en cuervo, y que, andando los tiempos, ha de volver a reinar y a cobrar su reino y cetro; a cuya causa no se probará que desde aquel tiempo a éste haya ningún inglés muerto cuervo alguno? Pues en tiempo de este buen rey fue instituida aquella famosa orden de caballería de los caballeros de la Tabla Redonda , y pasaron, sin faltar un punto, los amores que allí se cuentan de don Lanzarote del Lago con la reina Ginebra , siendo medianera dellos y sabidora aquella tan honrada dueña Quintañona, de donde nació aquel tan sabido romance, y tan decantado en nuestra España, de:
.
Nunca fuera caballero
de damas tan bien servido
como fuera Lanzarote
cuando de Bretaña vino;
con aquel progreso tan dulce y tan suave de sus amorosos y fuertes fechos.
.
Pues desde entonces, de mano en mano, fue aquella orden de caballería estendiéndose y dilatándose por muchas y diversas partes del mundo; y en ella fueron famosos y conocidos por sus fechos el valiente Amadís de Gaula, con todos sus hijos y nietos, hasta la quinta generación, y el valeroso Felixmarte de Hircania, y el nunca como se debe alabado Tirante el Blanco, y casi que en nuestros días vimos y comunicamos y oímos al invencible y valeroso caballero don Belianís de Grecia. Esto, pues, señores, es ser caballero andante, y la que he dicho es la orden de su caballería; en la cual, como otra vez he dicho, yo, aunque pecador, he hecho profesión, y lo mesmo que profesaron los caballeros referidos profeso yo. Y así, me voy por estas soledades y despoblados buscando las aventuras, con ánimo deliberado de ofrecer mi brazo y mi persona a la más peligrosa que la suerte me deparare, en ayuda de los flacos y menesterosos.
.
Por estas razones que dijo, acabaron de enterarse los caminantes que era don Quijote falto de juicio, y del género de locura que lo señoreaba, de lo cual recibieron la mesma admiración que recibían todos aquellos que de nuevo venían en conocimiento della. Y Vivaldo, que era persona muy discreta y de alegre condición, por pasar sin pesadumbre el poco camino que decían que les faltaba, al llegar a la sierra del entierro, quiso darle ocasión a que pasase más adelante con sus disparates. Y así, le dijo:
.
-Paréceme, señor caballero andante, que vuestra merced ha profesado una de las más estrechas profesiones que hay en la tierra, y tengo para mí que aun la de los frailes cartujos no es tan estrecha.
.
-Tan estrecha bien podía ser -respondió nuestro don Quijote-, pero tan necesaria en el mundo no estoy en dos dedos de ponello en duda. Porque, si va a decir verdad, no hace menos el soldado que pone en ejecución lo que su capitán le manda que el mesmo capitán que se lo ordena. Quiero decir que los religiosos, con toda paz y sosiego, piden al cielo el bien de la tierra; pero los soldados y caballeros ponemos en ejecución lo que ellos piden, defendiéndola con el valor de nuestros brazos y filos de nuestras espadas; no debajo de cubierta, sino al cielo abierto, puestos por blanco de los insufribles rayos del sol en verano y de los erizados yelos del invierno. Así que, somos ministros de Dios en la tierra, y brazos por quien se ejecuta en ella su justicia. Y, como las cosas de la guerra y las a ellas tocantes y concernientes no se pueden poner en ejecución sino sudando, afanando y trabajando, síguese que aquellos que la profesan tienen, sin duda, mayor trabajo que aquellos que en sosegada paz y reposo están rogando a Dios favorezca a los que poco pueden. No quiero yo decir, ni me pasa por pensamiento, que es tan buen estado el de caballero andante como el del encerrado religioso; sólo quiero inferir, por lo que yo padezco, que, sin duda, es más trabajoso y más aporreado, y más hambriento y sediento, miserable, roto y piojoso; porque no hay duda sino que los caballeros andantes pasados pasaron mucha malaventura en el discurso de su vida. Y si algunos subieron a ser emperadores por el valor de su brazo, a fe que les costó buen porqué de su sangre y de su sudor; y que si a los que a tal grado subieron les faltaran encantadores y sabios que los ayudaran, que ellos quedaran bien defraudados de sus deseos y bien engañados de sus esperanzas.
.
Gràcies Maite i Menorquit, alguns sí què us hem entès.
.
Perdó Cervantes.
Però ningú vol respondre la meva pregunta. Hi ha algú a favor de la independència? I de quina independència, de Menorca, de les Balears o dels Països Catalans?
Algú em podria contestar-ho?
“-Señor, una golondrina sola no hace verano. Cuanto más, que yo sé que de secreto estaba ese caballero muy bien enamorado; fuera que, aquello de querer a todas bien cuantas bien le parecían era condición natural, a quien no podía ir a la mano. Pero , en resolución, averiguado está muy bien que él tenía una sola a quien él había hecho señora de su voluntad, a la cual se encomendaba muy a menudo y muy secretamente, porque se preció de secreto caballero.”
Aquí dio un gran suspiro don Quijote, y dijo:
.
-Yo no podré afirmar si la dulce mi enemiga gusta, o no, de que el mundo sepa que yo la sirvo; sólo sé decir, respondiendo a lo que con tanto comedimiento se me pide, que su nombre es Dulcinea; su patria, el Toboso, un lugar de la Mancha; su calidad, por lo menos, ha de ser de princesa, pues es reina y señora mía; su hermosura, sobrehumana, pues en ella se vienen a hacer verdaderos todos los imposibles y quiméricos atributos de belleza que los poetas dan a sus damas: que sus cabellos son oro, su frente campos elíseos, sus cejas arcos del cielo, sus ojos soles, sus mejillas rosas, sus labios corales, perlas sus dientes, alabastro su cuello, mármol su pecho, marfil sus manos, su blancura nieve, y las partes que a la vista humana encubrió la honestidad son tales, según yo pienso y entiendo, que sólo la discreta consideración puede encarecerlas, y no compararlas.
Están locos estos romanos!!!! Aquí passa el mateix, aquesta gent que habita per aquesta plaça pessemera, estan tots boixos. A veure si això serà contagiós…. Déu meu!!!
Lo que está claro es que el poema que ha puesto Maite Salord en el siguiente post no interesa a nadie. Y, por supuesto, amiga Paloma, nadie quiere contestar tu pregunta. Todos se escabullen.
Y es que ni ellos saben lo que quieren
Yo contesto: me parece suficiente con mantener la república independiente de mi casa. El resto, que hagan lo que quieran, la final, cuándo se ha hecho un referéndum para pedir algo así? Senyors, a llegir poesia!