Maite Salord

Escriptora

Anònims

Ai, bonjesuset, pens, cada dematí, mentre es descarrega el correu a la pantalla de l’ordinador: quina anonims.jpguna me’n caurà, avui? I no m’estic referint a ofertes de bancs o subscripcions vàries. No, amics meus, m’estic referint a anònims! Perquè, des de fa un temps, m’arriben una sèrie de correus, d’emissors desconeguts, i amb finalitats ben diferents, que em tenen ben entretinguda. Ara us ho explic, perquè és com una novel·la, més tost xerequeta, tot sigui dit.

Des de fa uns mesos, un anònim -encara no sé si ben o mal intencionat- m’escriu per donar-me informació sobre coses que passen dins l’ajuntament i que jo desconec. És un tipus ben informat -com a mínim, més que jo!- i que la sol encertar gairebé sempre. Ahir, però, un altre desconegut va entrar en la meva vida. I, aquest, no en tenc cap dubte, amb cap bona intenció: acusava una persona, amb noms i llinatges, d’investigar-me a mi i a la meva família. De fet, segons l’anònim, la persona en qüestió ja té els “currículums” de tots i “por las fechas próximas a San Joan saltará todo por los aires”. El final de l’anònim és definitiu: “Que Dios te proteja que falta te hará”.

Bé. Després d’haver-lo llegit, no li vaig donar cap credibilitat. Resultava evident que era una estratègia ben barroera per enemistar-me amb el meu “investigador”.  Ara bé, quan després dinava amb bona part de la meva família, em van revenir tots els dubtes: quina una n’haurien fet, tots aquells, que jo no sabia i que era susceptible de titular periodístic?  Així que, diligent, vaig començar un dur interrogatori. Després d’insistir molt, vaig aconseguir dues confessions: “jo, quan era petit, feia molt de pestellet”; i, l’altra, “jo, quina vergonya, un dia,  vaig robar una regalèssia arrebossada de magnèsia”. A la vista de la gravetat dels fets, m’he estimat més fer-ho públic jo a través del bloc que esperar que esclati tot, entre avellanes i focs artificials.

En fi. Després trobam estrany que a Ciutadella surtin partits polítics de davall les pedres. I és que  no hi ha vida més entretinguda que la del polític cabildo. Si voleu posar emoció a la vostra vida, ja sabeu què heu de fer. L’únic que em preocupa de tot això és que, si un dia, em decidesc a escriure les meves memòries polítiques, no hi haurà qui les vulgui publicar. Dignes de TBO.

7 comentaris a “Anònims”

  1. àlex Escrit el 29 març 2010 a les 19:46

    Ai ai ai Maite!
    ja fris que arribin les “fechas próximas a San Joan” i no perquè enguany toqui, que no toca, sinó per berenar amb els titulars explosius de l’Última Hora.
    Jo també en tenc, d’informació confidencial de qualcuns membres prominents de la teva família, però me’n guardaré molt de fer-los públics, per l’amistat i l’estimació que els hi tenc,…
    I per cert, ben ciutadallenc això de marcar el pas del temps i de les estacions en funció de la cosmogonia santjoanera, no trobes?. Sant Joan astre central del sistema solar cabildo!

  2. Butxurnós Escrit el 29 març 2010 a les 20:38

    Crec necessari, imprescindible i políticament vital muntar ja mateix una comissió d’investigació per saber si el robatori despietat de la regalèssia està relacionat amb el cas Nerer. Me sona que dins el Palau originàriament hi havia un pot ple de magnèssia, que va desaperèixer un dia que el criat va anar a obrir la porta perquè algú havia tocat i després no va veure ningú. Segur que els dos delinqüents estaven relacionats! Perquè clar, una cosa és robar una regalèssia normal, i una altra ben diferent és furtar-ne una arrebossada de magnèsia! Ai senyor!

  3. silve Escrit el 29 març 2010 a les 23:52

    Maite aimada, quina por el meu poble i el teu! Per cert, ja saps que la unitat de delictes informàtics de la guàrdia civil s’ha posat al dia? et sorprendria la identitat de certs anònims/pseudònims…ara no només ells/elles tenen informació! tanmateix no caurem en el seu parany. Ànims.

  4. Matilde de la Mole Escrit el 01 abr. 2010 a les 14:15

    “El covard només amenaça quan està fora de perill” (Goethe)

  5. eugenia Escrit el 02 abr. 2010 a les 1:41

    12 hores més tard: Qui té idees pot rebutjar-les.

    Un anònim que et diu que un altre anònim et té reservada una sorpresa per San Joan, o sigui amb premeditació, ben propi dels obsessius i en aquest cas la data, abans de San Joan, any 0 de la vida ciutadellenca.

    Qué pot revelar-nos- de la teva familia que tu desconeixes?
    Quina ment tan malévola pot pensar que a un li fa més mal, no el mal, sinó que tothom ho sàpiga…

    En quins temps viu aquest investigador?

    I parlant d’anònims, em pregunto: on són tots els que han passejat per aquest blog i darrerament no diuen res.
    No sé si ara són al teu facebook, jo encara soc un poc reticent a registrar-me, i per complicar-me un poc més he començat pel faceboom.
    Bona primavera!

  6. Maite Salord Escrit el 02 abr. 2010 a les 9:14

    Ahir, en vaig rebre dos més, d’anònims. Sense comentaris. Res destacable. Més val, com heu fet uns quants, i jo mateixa, agafar-s’ho amb sentit de l’humor. Esper, açò sí, poder-ho contar, el dia de Sant Joanet!
    N’Eugenia demana on són els anònims que passejaven pel bloc. No ho sé. Només et puc dir que, pel nombre de visitants, diria que encara s’hi passegen. Potser les darreres entrades no provoquen tants de comentaris. O tenen prou feina amb el facebook!

  7. Butxurnós Escrit el 06 abr. 2010 a les 19:35

    Com van els anònims? Alguna informació destacable més? M’han dit que un dia la senyora Salord va creuar un pas de peatons i no va trepitjar les franjes blanques, un acte de gran temeritat que va provocar que un conductor blasfemés i per tant, si va a l’infern, tota la culpa caldrà atribuir-la a la senyora Salord. M’ho ha dit un anònim. Per cert, aquest anònim és un gran autor. El Lazarillo de Tormes és obra seva, no?

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari