Comentaris a: Intel·ligència

Per: Maite Salord

Maite Salord — Tue, 30 Mar 2010 18:06:55 +0000

Ja m’ho ha dit, ja, una alumna teua! Bé, estic contenta que, de qualque manera, la professora que som sempre encara volti pel Cardona. Records a tothom!

Per: marti

marti — Tue, 30 Mar 2010 08:21:52 +0000

hola maite, m’ha agradat molt aquest article. Ara mateix estic explicant als meus alumnes de 1r de Batxillert la unitat que, entre d’altres qüestions, tracta de la intel·ligència. Els recomaneré la lectura d’aquets text.

Per: Mínimo Común

Mínimo Común — Tue, 16 Mar 2010 09:54:10 +0000

“Inteligencia es el poder de aceptar el entorno.” William Faulkner
“La duda es uno de los nombres de la inteligencia.” Jorge Luis Borges

Per: Schorske

Schorske — Mon, 15 Mar 2010 13:51:01 +0000

El segle XX va veure l´aparició i desenvolupament de dues grans plagues que han fet molt de mal a l´humanitat: el periodisme i la pedagogia.
Als ufans departments universitaris de pedagogia, però, es prefereix la denominació “ciències de l´educació”. Es tracta simplement d´exigir per sí mateixos el prestigi i el poder associat a les ciències naturals. Una de les assignatures que habitualment s´hi imparteixen es diu “tecnologia didàctica”, o sigui: aplicació pràctica dels principis bàsics que la psicologia (científica) de l´aprenentage hauria descobert. Així s´aspira a mantenir amb els ensenyants la mateixa relació de subordinació que existeix entre arquitecte i paleta. El màster que s´ha introduit amb l´excusa de Bolònia per substituir el CAP no farà més que augmentar el poder i influència d´aquest nou mandarinat.

Per: Menorquit

Menorquit — Mon, 15 Mar 2010 13:34:57 +0000

“La intel·ligència consisteix no només en el coneixement, sinó també en la destresa d’aplicar els coneixements en la pràctica”
(Aristòtil)

Per: xandall

xandall — Mon, 15 Mar 2010 11:14:29 +0000

Un cosí meu sempre em recorda que quan ell i un company van anar a veure l’orientador escolar a l’institut i els hi va demanar què volien ser en un futur. Un va dir que volia estudiar polítiques i l’altre tècnic aeroespacial. L’orientador es va fotre a riure i els hi va dir que nosomniessin tant i triessin coses més adients amb el seu rendiment escolar. Avui un és billicenciat: Ciències Polítiques i Econòmiques i l’altre fa feina a una estació aeroespacial. L’orientador, però, encara manté el seu lloc! L’únic capacitat per decidir les pròpies capacitats és un mateix! ni tests, ni nombres ni notes.

Per: susana

susana — Sun, 14 Mar 2010 17:50:20 +0000

Record perfectament aquest test que tot director d’escola s’emberra a fer quan és hora de decicir el teu futur professional, com si tot anés lligat als resultats del test aquest! Record, segons s’orientadora (que no se què passa… però totes les que he conegut necessiten orientar-sé elles primer..perquè déu ni idò) em va dir…que l’autoconeixement, les habilitats socials, l’autocontrol, l’estabilitat emocional, l’optimisme, la sensibilitat, la confiança en un mateix i, sobretot, l’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre eren un dels més positius i gratificants de la classe. Com si jo no ho sapigués, per cert! És, en definitiva, el que realment preval en aquesta vida. Si anem a n’això, segons el test aquest orientatiu m’havia de dedicar a les ciències i als números!!! quin acudit més bo!

Ai, per cert, l’ambiguïtat de la imatge és esplèndida! Si no fós pel test d’intel·ligència, hom interpretaria que es guia una més pel cor que pel seny i la raó. En el meu cas, no sé si afortunadament o no, hauriem d’invertir aquesta balança.

Salutacions, Maite.

Per: Àlmax

Àlmax — Sat, 13 Mar 2010 19:22:25 +0000

De fet (Daniel Goleman dixit), s’atribueix al coeficient d’intel·ligència només un 20% d’importància a l’hora de predir l’èxit o el fracàs (conceptes ben ambigus, d’altra banda) d’una persona en la vida. Dins l’altre 80% s’hi troba, a banda de factors aliens a l’individu com la sort o l’entorn social, la intel·ligència emocional que és capaç de desenvolupar una persona.
.
El més interessant d’això és que aplica tant a l’èxit en l’àmbit professional, com a l’èxit personal, entès com a tenir una vida plena. I, dins l’àmbit professional, sembla ser igual d’important tant per professions on podríem pensar que les emocions han de tenir per força més pes (escriptors, professions relacionades amb l’atenció als altres, etc.) con en professions on la percepció és que s’ha de ser molt “intel·ligent” per triomfar (professions tècniques, científiques, etc.).
.
També, i a diferència de la intel·ligència basada en el C.I., la intel·ligència emocional es pot aprendre i desenvolupar al llarg dels anys. Si volem, idò, podem ser més intel·ligents cada dia. Bàsicament, la intel·ligència emocional vindria a ser en part allò que tota la vida hem anomenat maduresa.
.
A la teva entrada has anomenat algunes de les competències bàsiques que caracteritzen la intel·ligència emocional. M’agradaria afegir-n’hi dues més, que per jo són també de les més importants: la iniciativa i la integritat.
.
Salut i intel·ligència!

Per: Tolo

Tolo — Sat, 13 Mar 2010 17:35:15 +0000

Estic amb tu Maite, jo principalment no sé si treuria un bon C.I. però si tindría bona nota amb el que has dit tu; autoconeixement, les habilitats socials, l’autocontrol, l’estabilitat emocional, l’optimisme, la sensibilitat, la confiança en un mateix i, sobretot, l’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre. Gràcies

Per: 2n Batxillerat A (REMEMBER)

2n Batxillerat A (REMEMBER) — Sat, 13 Mar 2010 15:59:23 +0000

bien maite bien m’agrada molt