He sobreviscut a un altre plenari interminable, gèlid i desmoralitzador, però m’he aixecat amb un solemne mal de cap, que encara m’acompanya. I, així les coses, que em mir el diari i un altre 
disgust: la figura de cera de Marichalar -un cop divorciat de la infanta Elena de Borbón (amb cucurrucucú o sense)- ha estat retirada del museu de cera de Madrid. Es pot ser més cruel, m’he demanat, compungida?
Pel que he llegit, quan es va separar de la infanta, ja el van “separar” del grup reial, tot i que, llavors, la cosa va quedar més dissimulada: el van traslladar uns metres més enllà, a una plaça de toros, al costat de toreros i cantaoras, de cera, evidentment. Ara, però, ja l’arraconen per sempre, vés a saber on, i jo, dona empàtica com som, per mal de cap que tengui, no puc evitar posar-me a la seva pell. Ha de ser humiliant veure, a la primera pàgina dels diaris, com traslladen la teva imatge, en un carretó, cap al soterrani més tenebrós.
De sobte, però, m’ha assaltat un pensament inconfessable: els vint-i-un regidors de l’ajuntament de Ciutadella convertits en figures de cera, perfectament col·locats en el Saló Gòtic. Quina imatge! S’haurien acabat els eterns debats estèrils, els peus gelats, la xerrameca contínua de les pilis i milis de torn, incapaces de callar quan un altre parla; els excessos verbals i la demagògia barata. En silenci, el rellotge aniria avançant fins arribar a les dotze. A efectes pràctics, ningú no notaria el canvi. Llavors, el porter trauria el carretó i ens desaria en qualsevol enfony fins al mes que ve.
Així, l’endemà, com a mínim, els regidors de carn i ossos podríem anar a fer feina amb el cap més clar. Perquè, com ja haureu notat, els plens de l’ajuntament de Ciutadella produeixen efectes secundaris. Greus. Esper que, també, passatgers.
- El pensament ordenat/Opinió
- 6 comentaris
Hola Maite,
Vols dir que unes figures de cera als plens farien el mateix els regidors actuals? vols dir que tot esta cuit i beneït (negociat) abans del ple i que s’aprofiten aquestes “reunions” per treure poder treure les vergonyes de cadascun, que es una manera d’anar a muntar es xou? talvegada alguns regidors enlloc de cobrar per anar a les reunions haurien de pagar per tenir el seu minut de glòria.
Què seria del Gòtic sense aquelles catalítiques?? un plenari sense fred! anda ya! ja s’hauria perdur tot: els bancs de fusta “destrossaculs”, el fred, l’humitat, els domassos amb arna, el que allà s’escolta…jo faria els plens a l’spa del Port Ciutadella, calents i tranquilets, a l’estil d’aquell programa d’en Jesús Gil dins un jacuzzi.
No em toqueu en Marichalar que sabeu que és Sant venerat per la meva religió! ara ja el farem màrtir, després de la humiliació pública a la qual ha estat sotmès. Primer el posen darrera un “burladero” rodejat de toreros que, com sabeu, són la seva debilitat i l’escarni continua quan l’arressoguen amb carretilla cap a les catacumbes de la cera. Fa unes setmanes el vaig substituïr per la duquesa de Alba, increïble en aquell viatge a Egipte amb el seu jovençà, però ara l’he tornat posar fent companyia a la seva infanta. Aquests dies de visita, si els triplets dormen, els pelegrins ja saben a qui acaronar! au idò Maite, salut i records a la mare superiora.
A sa llengua qui es prudent
pren gust qui la pot sentir,
i en veritat podem dir
que és un perfecte instrument;
i no n’hi ha de més dolent
sinó s’en saben servir.
(Glosa feta per l’amo Gaumés)
Després del cap de setmana, ja m’he recuperat del fred patit dijous i del mal de cap de divendres. La veritat és que els debats dels plens, siguin del mes que siguin, no canvien gaire. I ja només m’hi faltaria haver-me de ficar dins un jacuzzi! La mare superiora et torna els records, Silve.
Fins avui no he llegit aquest comentari. Genial, Maite, estimada. Com retrates irònicament la realitat freda i bruta del nostre Ajuntament !. I és que com deia Pitigrilli “la ironia mai és immoral”.
Com deien els noucentistes, la ironia és la salvació!