Comentaris a: Général Chanzy http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/ Escriptora Mon, 21 May 2012 00:48:18 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.5 Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9838 Maite Salord Sun, 11 Apr 2010 15:39:52 +0000 http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9838 Gràcies, Xavier. Personalment, era una exposició que em feia molta il·lusió. Gràcies, Xavier. Personalment, era una exposició que em feia molta il·lusió.

]]> Per: xavier http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9832 xavier Sat, 10 Apr 2010 13:49:03 +0000 http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9832 He visitat l'exposició i l'he trobada molt encertada. Encara que jo no l'hagi conegut,l'amo en Bep de son escudero era el meu bes-avi i mon pare el recorda com li contava el naufragi. És per açò que tenia curiossitat. He visitat l’exposició i l’he trobada molt encertada. Encara que jo no l’hagi conegut,l’amo en Bep de son escudero era el meu bes-avi i mon pare el recorda com li contava el naufragi. És per açò que tenia curiossitat.

]]> Per: Menorquit http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9083 Menorquit Fri, 12 Feb 2010 13:05:01 +0000 http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9083 És, diuen, una exposició que un queda satisfet. No me la perdré. Un fet històric per recordar i rememorar-lo, ara que fa 100 anys, . Fer un pel·lícula són paraules majors, encara que elements n'hi ha. Tanmateix, pel que he llegit, sí que es vol dur a terme a una representació teatral, a més amb actors de primera línea. La idea és prou bona. Material també se'n trobará prou per posar sobre l'escenari la tragèdia del Général Chanzy. . Enohorabona per a iniicativa d'aquesta exposició. És, diuen, una exposició que un queda satisfet. No me la perdré. Un fet històric per recordar i rememorar-lo, ara que fa 100 anys,
.
Fer un pel·lícula són paraules majors, encara que elements n’hi ha. Tanmateix, pel que he llegit, sí que es vol dur a terme a una representació teatral, a més amb actors de primera línea. La idea és prou bona. Material també se’n trobará prou per posar sobre l’escenari la tragèdia del Général Chanzy.
.
Enohorabona per a iniicativa d’aquesta exposició.

]]> Per: Nom Necessari http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9077 Nom Necessari Thu, 11 Feb 2010 18:36:12 +0000 http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9077 “Marcel”, un fidelitzat relat del naufragi del Général Chanzy, narrat fantàsticament per Laura Bañón Mercadal, amb una ajustada dosi d’imaginació. Curt, con havia d’esser per presentar-lo pel “X Premi Illa de Menorca de narració curta”, amb el que ella es va fer. . Se’n podria fer una pel.lícula d’aquest històric naufragi, perquè no? Na Laura ja n’hi ha posat la llavor. Al cap i a la fi, aquest naufragi és, sens dubte, el nostre “Titanic” més íntim. . ..I si fa cent anys feia tant fred com fa avui, no ens en fan falta d’icebergs per comparar-lo amb el Titanic. . “Marcel”,
un fidelitzat relat del naufragi del Général Chanzy, narrat fantàsticament per Laura Bañón Mercadal, amb una ajustada dosi d’imaginació. Curt, con havia d’esser per presentar-lo pel “X Premi Illa de Menorca de narració curta”, amb el que ella es va fer.
.
Se’n podria fer una pel.lícula d’aquest històric naufragi, perquè no? Na Laura ja n’hi ha posat la llavor.
Al cap i a la fi, aquest naufragi és, sens dubte, el nostre “Titanic” més íntim.
.
..I si fa cent anys feia tant fred com fa avui, no ens en fan falta d’icebergs per comparar-lo amb el Titanic.

.

]]> Per: Bep Joan http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9076 Bep Joan Thu, 11 Feb 2010 14:51:53 +0000 http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9076 Certament, Silve, és una excursió si un es centra prou amb les fotos i amb la lectura dels encertats textos (enhorabona Sergi Cleofé i cia). . El fet que fos la inauguració va duu molta gent al Roser. El recorregut, en alguns moments, era complicat i et descentraven alguns que, quan no es posaven davant, parlaven fort a dos pams de l'orella; si més no es posaven davant un plafó a fer conversa variada. Però res a dir, és normal. És que jo a vegades no tenc paciència i recorria àvid aquella mostra de textos, imatges i objectes. . Vaig gaudir de l'exposició i vaig anar text per text i fotografia per fotografia. Vaig conèixer algunes coses més que no sabia. m'hi vaig passar més d'una hora, entretingut i coneixent coses. . Allò, Maite, que vas dir a la Sala i que reprodueixes més amunt; "La memòria ha pervingut, de pares a fills, d’avis a néts...", és un veritat constatable en molts de la nostra generació. A mi també mon pare de petit em va contar aquesta tragèdia. I la contava amb el to de tragèdia gran, com una llegenda antiga, per desgràcia, emperò, ben real. . Record també de petit, quan visitàvem el cementeri vell el dia de Tots Sants, que amb mon pare fèiem una passada pel mausoleu del "Général Chanzy' i em repetia breument aquella història escarrufant. Ell, mon pare, va néixer 13 anys després d'aquell tràgic naufragi, però ho contava com si ho hagués viscut. Ell, com dius, va rebre aquesta informació mitjantçant la transmissió de la memòria popular, llavors, ben fresca encara. . És un encert aquesta exposició perquè, com també molt bé dius: "Com va dir el poeta, tenim el deure del record i tenim, sobretot, el deure de transmetre la nostra història a les generacions més joves...", i aquesta exposició ho aconsegueix. Hi vaig gaudir. . I per últim, Maite, com també apuntes que els grans esdeveniments socials que fereixen la sensibilitat humana, creen literatura, deixa'm acabar amb una cita de Marcel (l'únic supervivent) segons l'imaginari de Laura Bañón (Premi Narració Curta Illa de Menorca 2001, guardonada pel relat 'Marcel'): . (...) El vaixell va començar a esqueixar-se i a gemegar com un gegant derrotat. L'aigua s'apoderava de les entranyes del vapor mentre la gent cridava aterroritzada. Tots corríem instintivament cap a coberta entre la foscor i l'aigua gelada fins els genolls". . (...) "Moltes vegades m'he demanat per què vaig ser jo l'únic escollit per sobreviure, per què no aquell fillet abraçat a la seva mare, per què no aquella jove rossa tan eixerida... Per què a mi?. . Qui llegesqui açò, que no dubti en visitar l'exposició, i s'endinsi en la consciència de Marcel mentre repassi textos i miri les esfereïdores imatges. Certament, Silve, és una excursió si un es centra prou amb les fotos i amb la lectura dels encertats textos (enhorabona Sergi Cleofé i cia).
.
El fet que fos la inauguració va duu molta gent al Roser. El recorregut, en alguns moments, era complicat i et descentraven alguns que, quan no es posaven davant, parlaven fort a dos pams de l’orella; si més no es posaven davant un plafó a fer conversa variada. Però res a dir, és normal. És que jo a vegades no tenc paciència i recorria àvid aquella mostra de textos, imatges i objectes.
.
Vaig gaudir de l’exposició i vaig anar text per text i fotografia per fotografia. Vaig conèixer algunes coses més que no sabia. m’hi vaig passar més d’una hora, entretingut i coneixent coses.
.
Allò, Maite, que vas dir a la Sala i que reprodueixes més amunt; “La memòria ha pervingut, de pares a fills, d’avis a néts…”, és un veritat constatable en molts de la nostra generació. A mi també mon pare de petit em va contar aquesta tragèdia. I la contava amb el to de tragèdia gran, com una llegenda antiga, per desgràcia, emperò, ben real.
.
Record també de petit, quan visitàvem el cementeri vell el dia de Tots Sants, que amb mon pare fèiem una passada pel mausoleu del “Général Chanzy’ i em repetia breument aquella història escarrufant. Ell, mon pare, va néixer 13 anys després d’aquell tràgic naufragi, però ho contava com si ho hagués viscut. Ell, com dius, va rebre aquesta informació mitjantçant la transmissió de la memòria popular, llavors, ben fresca encara.
.
És un encert aquesta exposició perquè, com també molt bé dius: “Com va dir el poeta, tenim el deure del record i tenim, sobretot, el deure de transmetre la nostra història a les generacions més joves…”, i aquesta exposició ho aconsegueix. Hi vaig gaudir.
.
I per últim, Maite, com també apuntes que els grans esdeveniments socials que fereixen la sensibilitat humana, creen literatura, deixa’m acabar amb una cita de Marcel (l’únic supervivent) segons l’imaginari de Laura Bañón (Premi Narració Curta Illa de Menorca 2001, guardonada pel relat ‘Marcel’):
.
(…) El vaixell va començar a esqueixar-se i a gemegar com un gegant derrotat. L’aigua s’apoderava de les entranyes del vapor mentre la gent cridava aterroritzada. Tots corríem instintivament cap a coberta entre la foscor i l’aigua gelada fins els genolls”.
.
(…) “Moltes vegades m’he demanat per què vaig ser jo l’únic escollit per sobreviure, per què no aquell fillet abraçat a la seva mare, per què no aquella jove rossa tan eixerida… Per què a mi?.
.
Qui llegesqui açò, que no dubti en visitar l’exposició, i s’endinsi en la consciència de Marcel mentre repassi textos i miri les esfereïdores imatges.

]]> Per: silve http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9074 silve Thu, 11 Feb 2010 11:39:27 +0000 http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9074 De petit, amb mon pare i amb l'avi anavem a fer tàperes, a robar figues, d'esclatassangs, d'excursió per marines i voreres; però record com, sempre que passavem per un punt concret del nord de l'illa, jo li feia repetir al meu avi aquella història del vaixell enfonsat. Avui tenc el record del meu avi més viu que mai i tant de bo m'hagués pogut acompanyar en aquesta "excursió" dins el Roser. Quina meravella d'exposició! Enhorabona! De petit, amb mon pare i amb l’avi anavem a fer tàperes, a robar figues, d’esclatassangs, d’excursió per marines i voreres; però record com, sempre que passavem per un punt concret del nord de l’illa, jo li feia repetir al meu avi aquella història del vaixell enfonsat. Avui tenc el record del meu avi més viu que mai i tant de bo m’hagués pogut acompanyar en aquesta “excursió” dins el Roser. Quina meravella d’exposició! Enhorabona!

]]> Per: Worsley http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9067 Worsley Wed, 10 Feb 2010 16:32:50 +0000 http://maitesalord.cat/2010/02/10/general-chanzy/#comment-9067 No m'ho pens perdre. Enhorabona, a qui corespongui, per elegir un tema com aquest per fer un exposició. No m’ho pens perdre. Enhorabona, a qui corespongui, per elegir un tema com aquest per fer un exposició.

]]>