(Text escrit dia 22 de juliol de 2004)

“Dimarts va fer trenta-cinc anys que l’home va arribar a la lluna. A la lluna, que és sinònim de l’impossible. “Tu vols la lluna”, diu la saviesa popular a qualcú que demana coses excessives. “Alçant els punys pots percudir la lluna”, respon el poeta Miquel Martí i Pol. Perquè, certament, la lluna és l’inabastable, els somnis, però també és la capacitat de lluitar per fer-los realitat. Tots hauríem de voler la lluna perquè no hi ha res pitjor que conformar-se amb una vida que no és com voldríem. Hem de lluitar per aconseguir la lluna, una lluna a la qual no s’arriba amb grans naus especials ni amb equips tècnics sofisticats. Els camins per arribar-hi són, aparentment, molt més simples i, tanmateix, la humanitat, aquella humanitat que un dia va saber travessar l’univers, és incapaç avui de recórrer camins ben propers i ben coneguts.

Jo vull la lluna i no vull tornar a veure mai més que desenes de fillets i filletes, siguin de l’Índia o de qualsevol altre lloc del planeta, morin cremats mentre són a l’escola, una escola que no reuneix les mínimes condicions de seguretat i, el pitjor de tot, una escola en la qual els adults fugen de les flames deixant les criatures a mercè del foc.

Jo vull la lluna i no vull tornar a assistir a l’espectacle depriment de veure les màximes autoritats en el tema de la SIDA haver de reconèixer que són incapaces de lluitar contra el mercantilisme que envolta aquesta epidèmia mundial i que fa que els més pobres, homes, dones i criatures, morin sense compassió mentre, qui té mitjans, pugui sobreviure amb una qualitat de vida prou acceptable.

Jo vull la lluna i no vull que hi hagi més immigrans que es juguin la vida diàriament dins pasteres fugint de la pobresa més absoluta i que siguin rebuts, a aquest món nostre tan civilitzat, com si fossin delinqüents.

Jo vull la lluna i no vull més fiscals generals de l’estat que facin burla del poder sobirà del poble a través dels seus representants polítics evidenciant, d’una forma clara, el seu menyspreu cap a les institucions democràtiques que, en teoria, ell representa.

Jo vull i la lluna i, tanmateix, he de reconèixer que, avui per avui, és molt més fàcil ficar-nos dins una nau especial que val milions i milions i deixar endarrere aquesta terra nostra, “aquesta covarda, vella, tan salvatge terra”, emprant paraules de l’altre gran poeta Salvador Espriu. Si els avanços tecnològics no s’empren en benefici de les persones poden ser una manera d’amagar-nos la realitat. Un manera de “fer-nos veure la lluna dins un cove”, o sigui, d’enganyar-nos. “

• El pensament ordenat/Opinió
• 6 comentaris

Com és possible que un personatge com Sivio Berlusconi pugui arribar a guanyar unes eleccions? Com és possible que polítics esquitxats per casos de corrupció, com el senyor Camps, per exemple,  sàpiguen mobilitzar les masses -els seus votants- perquè els aclamin com a autèntics màrtirs? Què ha de fer un polític per rebre els suport dels ciutadans? Ser treballador? Tenir bona imatge? Tenir un partit potent darrere que li doni suport? Saber-se vendre bé? Ser un pallasso i un comediant?

Darrerament, i quan som a l’equador del mandat, és fàcil trobar gent que et fa, de cara al 2011, la seva peculiar predicció de futur electoral. En el meu cas concret, el primer que em diu tothom és que consideren que els quatre regidors del PSM a l’ajuntament de Ciutadella feim molt bona feina. Acte seguit, però, acostumen a venir dues frases que, amb poques variacions, sembla que tothom s’ha posat d’acord a repetir: 1) és díficil, per no dir impossible, que torneu a treure el 4t regidor; 2) de la vostra feina, el rèdit el traurà, sense cap dubte, el PSOE.

Què s’amaga davall un vot és un misteri. Ho sé. Que les grans sigles, aquelles que surten per totes les televisions, parteixen amb molt d’avantatge, és innegable. Ara bé, puc ser ingènua -no seria la primera vegada que s’acusa de ser-ho en aquest bloc-, però em resistesc a creure que, a dia d’avui, hi hagi dades objectives que permetin afirmar que el PSM, a Ciutadella -que és la informació que m’arriba- davallarà en vots i que, de la nostra feina, en traurà profit l’altre soci de govern.

Només el maig del 2011 sortirem de dubtes. A cal PSM, el 2007, reien quan vaig “imposar” que, a la foto de campanya, havíem de sortir els quatre primers noms de la llista. I avui tots quatre som regidors de l’ajuntament de Ciutadella. Potser comença a ser hora de creure un poc més en la nostra capacitat de mobilització. En la nostra capacitat d’arribar a la gent. Sense complexos. Amb ambició, feina, responsabilitat i diàleg. Fins que les urnes desvetlin el misteri. D’aquí a dos anys.

• El pensament ordenat/Opinió
• 43 comentaris

Fa  molt poques hores, es clausurava el I Festival de Cinema Mediterrani de Ciutadella de Menorca, Mèdit 09, i la valoració general que en podem fer no pot ser més que positiva. L’entusiasme que Bibiana Schönhöfer i Kat Boddy van saber transmetre des del principi va ser suficient perquè tothom començàs a creure en aquest projecte quan encara no era més que un petit dossier carregat d’idees i d’il·lusions. La seva professionalitat, tanmateix, i l’excel·lent equip que les ha acompanyades en aquest viatge, han fet realitat unes propostes que, si damunt el paper ja eren suggerents, a la pantalla han esdevingut extraordinàries.

Ja l’acte d’inauguració del festival, amb coreografia de Toni Mira, va ser tot un presagi del que havia de venir. El públic que omplia la Plaça de la Catedral assistia, enlluernat, a un espectacle que fusionava la dansa amb les parets de marès d’aquest edifici emblemàtic de Ciutadella. A partir d’aquí, bon cinema, bons curts, bona música, bons professionals. La idea que Menorca esdevingués, durant uns dies, com una mena d’esponja de la cultura mediterrània ha estat magnífica. Més enlla de la diversitat lingüística i cultural i de les diferents formes de veure la vida, tots som vents d’un mateix mar. Vents d’aquest Mediterrani que és una referència per al món.

Així, doncs, estic convençuda que aquesta és una iniciativa que ha de tenir continuïtat. El suport del públic, vespre rere vespre, així ens ho fa veure. Hem tancat el I Festival de Cinema Mediterrani de Ciutadella de Menorca. Cal, des d’ara mateix, comença a fer feina per al pròxim. Enhorabona a tots els que l’han fet possible. Com es va dir a l’acte de presentació,  un gran “Mèrit”!

• El pensament ordenat/Opinió
• 9 comentaris