Acaba l’any i és temps de fer llistes. Quines llistes, us demanareu. Vet-les aquí:

1- Llista de feines pendents que han de quedar aclarides abans de dia 31 de desembre. Acostuma a ser una llista que fabriques amb una certa (o molta!) angoixa però que, en canvi, vas tatxant amb una alegria immensa.

2- Llista de regals de Reis. Aquesta, en el cas (que és el meu) de tenir una família nombrosa de fills, germanes, nebots, etc, pot ser un autèntic suplici. Has de pensar què vas regalar l’any passat per no repetir-te; has de demanar a la resta què li compren a la persona en qüestió per evitar que, pobret meu, s’acabi trobant tres regals iguals; has de desxifrar què s’amaga davall el nom del joc que els més petits han escrit a la carta…

3- Llista de la compra. En el meu cas, del dinar de Sant Esteve i del sopar de Cap d’Any. Aquests dos dies, he de donar aliment a una vintena de persones. Ho faig amb molt de gust, però haver de pensar el menú i, després, traduir-lo en les cinc-centes coses i cosetes que has de comprar del súper, m’hi ben sobra, francament.

En fi. Això és el que hi ha. L’any vinent, a més, hi hauré d’afegir una altra llista: la llista electoral de les municipals del 2011. Fa tres anys ben justs que vam donar a conèixer els quatre primers de la llista del PSM-EN a l’ajuntament de Ciutadella. Els quatre regidors actuals. A finals del 2010, per allò de ser optimistes i confiar en els precedents, haurem de presentar, com a mínim!, els sis primers. De totes les llistes que he de fer, però, aquesta és, en aquests moments, la que em preocupa més poc. Trob que és la que tenc més clara de totes!

• El pensament ordenat/Opinió
• 4 comentaris

  MÉS PUR QUE TOT

Més pur que tot, el buit que vas deixar

i la teva presència en les coses.

 Ara et tenim, impalpable, en la fresca

 simplicitat del gest,

 al centre del silenci,

 i, per amor, en l’amor que revela

 l’oasi inesperat.

 No et distanciïs;

 el teu estar completa el nostre viure,

  li dóna plenitud, sentit i força

 i en fa l’espai en què tot ho podem

              imaginar perfecte.

Miquel Martí i Pol, Llibre d’absències

 (Fotografia d’Antoni Cladera)

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 2 comentaris

Dia 1 d’abril (dia d’enganar a Menorca) i, arran d’uns comentaris apareguts en aquest bloc en què es deien una sèrie de mentides sobre persones properes, vaig publicar una entrada, en clau irònica, que es deia “Instruccions d’ús”, en la qual, entre altres, amenaçava de moderar els comentaris. O sigui, de fer-los passar censura prèvia, perquè quedi més clar. Evidentment, no ho he fet ni ho pens fer. Ben al contrari.

Aquests dies, el bloc ha complert dos anys. Dos anys en què han augmentat el nombre de visitants però, sobretot, sobretot, el nombre de comentaris: del milenar del primer any hem passat a 2000 de nous durant el segon. O sigui, els comentaris d’aquest bloc han augmentat un 100% en 365 dies. Poca broma. Aquest fet reforça la idea -no és nova- que un dels mèrits més destacats d’aquest espai no és tant l’entrada que fa una servidora sinó les intervencions dels visitants. Uns comentaris ben variats, cadascun amb el seu estil: dels esperadíssims (i divertits, argumentats…) de Matilde de la Mole, a textos literaris, de producció pròpia o aliena; d’aquells que aporten dades noves als temes tractats, a d’altres que són purs divertimentos, etc, etc.

S’ha de dir, tanmateix, que, pel fet de ser regidora a l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella, aquest any, han aparegut al bloc comentaris que m’interroguen directament sobre temes municipals. N’hi ha de tots tipus: des de les preguntes benintencionades a les més malèvoles, passant per qualque amenaça directa. Amb tot, he de dir, amb satisfacció, que d’aquests dos darrers exemples, n’hi ha poquíssims i que, en qualsevol cas, sempre han tingut una resposta per part meva, millor o pitjor, en funció del moment i de l’estat d’ànim.

Així les coses, només em resta felicitar-nos, a tots plegats, per aquest segon aniversari que ha arribat carregat de comentaris. A la plaça, de cada vegada som més. De cada vegada, tenim més ganes d’intercanviar idees. De conversar, moltes vegades, des de posicionaments diferents. Debats encesos, tranquils, divertits i, perquè no, qualcun de ben agre. Anam fent anys i som molts. Saber-vos a prop és, em podeu ben creure, una satisfacció immensa. Una tranquil·litat immensa. Per molts d’anys!

• El pensament ordenat/Opinió
• 19 comentaris