Comentaris a: Llibres http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/ Escriptora Mon, 21 May 2012 00:48:18 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.5 Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-10517 Maite Salord Sat, 24 Jul 2010 10:46:24 +0000 http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-10517 Vicen, la del llibre de l'IME puc ser jo a la meva germana. La de les jornades, tot i que som professora, no. A veure si un dia ens podem conèixer personalment! Vicen, la del llibre de l’IME puc ser jo a la meva germana. La de les jornades, tot i que som professora, no. A veure si un dia ens podem conèixer personalment!

]]> Per: Vicen http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-10505 Vicen Fri, 23 Jul 2010 07:48:28 +0000 http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-10505 Ah! Ara recorde, crec que em sona el teu nom perquè vaig demanar un llibre per correu al Institut d'Estudis Menorquins, una de les revistes amb un article de Torró que m'havia assenyalat Lothar. També vaig coneixer a una dòna amb aquest cognom en unes jornades sobre l'ús de la llengua en educació que es fan a València els estius, feia una xarrada sobre educació compensatòria, treballava ací a València. No seràs tu? Ah! Ara recorde, crec que em sona el teu nom perquè vaig demanar un llibre per correu al Institut d’Estudis Menorquins, una de les revistes amb un article de Torró que m’havia assenyalat Lothar.
També vaig coneixer a una dòna amb aquest cognom en unes jornades sobre l’ús de la llengua en educació que es fan a València els estius, feia una xarrada sobre educació compensatòria, treballava ací a València. No seràs tu?

]]> Per: Vicen http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-10504 Vicen Fri, 23 Jul 2010 07:32:30 +0000 http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-10504 Vaya, no sabia que ets de Menorca! Visc a València i espere llegir també algún llibre teu! Jo també he conegut a Lothar massa tard, ara en juliol fa dos anys. Va ser el meu cicerone des de què vam fer amistat desdejunant al bar del hostal on m'hospedava, molt propet a sa casa de Son Vilar. Em va oferir el seu temps i coneixement de l'illa i la seua amistat. I els seus llibres! Precisament ens vam coneixer parlant d'històries de Menorca i de llibres ja que jo volia una informació sobre els "menorquins a Florida" i em va indicar amb qui havia de parlar. Hi vaig tornar tres vegades, i sempre anava a Es Castell a saludar-li. A partir d'aquest moment, es posava al meu servei per a visitar el que vullgués. Aquest últim me'l va enviar de regal de reis. Trobe que els seus relats són originals i els dibuixets em semblen molt bonics. Però és Lothar, la persona decidida, generosa i amable, de qui és pot escriure un llibre. Menorca ja no serà igual sense Lothar quan hi torni, però tornaré igualment. Ell sempre em deia que esta illa sempre et fa tornar. I és cert. Gaudir del paisatge menorquí encara és un plaer. Salutacions! MªVicenta Lambies Miguel Salutacions Vaya, no sabia que ets de Menorca! Visc a València i espere llegir també algún llibre teu!
Jo també he conegut a Lothar massa tard, ara en juliol fa dos anys. Va ser el meu cicerone des de què vam fer amistat desdejunant al bar del hostal on m’hospedava, molt propet a sa casa de Son Vilar. Em va oferir el seu temps i coneixement de l’illa i la seua amistat. I els seus llibres!
Precisament ens vam coneixer parlant d’històries de Menorca i de llibres ja que jo volia una informació sobre els “menorquins a Florida” i em va indicar amb qui havia de parlar. Hi vaig tornar tres vegades, i sempre anava a Es Castell a saludar-li. A partir d’aquest moment, es posava al meu servei per a visitar el que vullgués.
Aquest últim me’l va enviar de regal de reis. Trobe que els seus relats són originals i els dibuixets em semblen molt bonics. Però és Lothar, la persona decidida, generosa i amable, de qui és pot escriure un llibre.
Menorca ja no serà igual sense Lothar quan hi torni, però tornaré igualment. Ell sempre em deia que esta illa sempre et fa tornar. I és cert. Gaudir del paisatge menorquí encara és un plaer.
Salutacions!
MªVicenta Lambies Miguel
Salutacions

]]> Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-10502 Maite Salord Fri, 23 Jul 2010 06:30:08 +0000 http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-10502 Vicen, poc abans de morir, com a regidora de cultura de l'ajuntament de Ciutadella, vaig tenir el gust de conèixer en Lothar personalment. A través d'una amiga (que li va traduir uns quants textos al català), ja sabia d'ell i l'havia llegit. Em va semblar una persona molt especial, molt sensible, que cuidava els llibres en el fons i en la forma: històries i edicions precioses. Aquesta ha estat la meva relació amb en Lothar. El vaig conèixer massa tard. Una llàstima. Vicen, poc abans de morir, com a regidora de cultura de l’ajuntament de Ciutadella, vaig tenir el gust de conèixer en Lothar personalment. A través d’una amiga (que li va traduir uns quants textos al català), ja sabia d’ell i l’havia llegit. Em va semblar una persona molt especial, molt sensible, que cuidava els llibres en el fons i en la forma: històries i edicions precioses. Aquesta ha estat la meva relació amb en Lothar. El vaig conèixer massa tard. Una llàstima.

]]> Per: Vicen http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-10496 Vicen Wed, 21 Jul 2010 11:18:44 +0000 http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-10496 Un llibre de Lothar Pabst? Són d'edició molt limitada i molt especials. Has anat a Menorca o el conèixes? He tingut el plaer de coneixer-lo, els últims dos anys, a l'illa que estimava, on volia viure... i on ha mort fa poc més d'un mes. Un home especial, molt malat del cor. He trobat el teu interessant blog buscant coses d'ell a internet i sent curiositat per si el coneixes personalment. Obres de Lothar (gran animador sociocultural en Menorca): http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut? Un llibre que parla de la relació de Lothar amb Balears: http://books.google.es/books?id=xAuhXJsBvjUC&pg=PA248&lpg=PA248&dq=Lothar Pabst&source=bl&ots=lsLYMkZDKz&sig=d2vtDnSUy51X2Q5DarlG8uxwTbc&hl=es&ei=h9ZGTOacIZmW4ga8_8X7CQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CDcQ6AEwCA#v=onepage&q=Lothar Pabst&f=false Salutacions! Un llibre de Lothar Pabst?
Són d’edició molt limitada i molt especials. Has anat a Menorca o el conèixes?
He tingut el plaer de coneixer-lo, els últims dos anys, a l’illa que estimava, on volia viure… i on ha mort fa poc més d’un mes. Un home especial, molt malat del cor.
He trobat el teu interessant blog buscant coses d’ell a internet i sent curiositat per si el coneixes personalment.

Obres de Lothar (gran animador sociocultural en Menorca):
http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?

Un llibre que parla de la relació de Lothar amb Balears:

http://books.google.es/books?id=xAuhXJsBvjUC&pg=PA248&lpg=PA248&dq=Lothar Pabst&source=bl&ots=lsLYMkZDKz&sig=d2vtDnSUy51X2Q5DarlG8uxwTbc&hl=es&ei=h9ZGTOacIZmW4ga8_8X7CQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CDcQ6AEwCA#v=onepage&q=Lothar Pabst&f=false

Salutacions!

]]> Per: Menorquit http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-8119 Menorquit Sat, 28 Nov 2009 15:30:10 +0000 http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-8119 Molt agraït, Matilde. . Ha estat un plaer rellegir-te, retrobar-te en aquesta imaginada plaça salordiana que tu col·locares, un dia, a un indret de París. . Retorn literari potent, com diu na Maite. Sabràs millor que jo on pot ser el lloc còmode de l'estança, però pens que en aquesta enrajolada plaça salordiana hi ha un espai on la immaginació de les realitats hi té sentit, o almanco l'hi va tenir. Com molt bé dius en el poema: "Pot ser aquí trobis tot quant vas creure perdut, el brot de la joventut, el just naufragi dels anys". Que omplis aquí el "dur mirall, paper blanc", serà un plaer per a molts. . Rep la meva afectuosa i sincera abraçada. Molt agraït, Matilde.
.
Ha estat un plaer rellegir-te, retrobar-te en aquesta imaginada plaça salordiana que tu col·locares, un dia, a un indret de París.
.
Retorn literari potent, com diu na Maite. Sabràs millor que jo on pot ser el lloc còmode de l’estança, però pens que en aquesta enrajolada plaça salordiana hi ha un espai on la immaginació de les realitats hi té sentit, o almanco l’hi va tenir. Com molt bé dius en el poema: “Pot ser aquí trobis tot quant vas creure perdut, el brot de la joventut, el just naufragi dels anys”. Que omplis aquí el “dur mirall, paper blanc”, serà un plaer per a molts.
.
Rep la meva afectuosa i sincera abraçada.

]]> Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-8118 Maite Salord Sat, 28 Nov 2009 11:37:30 +0000 http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-8118 Quina alegria, Matilde, tornar-te a tenir passejant per la plaça! No tenguis cap dubte que les teves reflexions són sempre molt ben rebudes i valorades. Gràcies per aquest retorn literari tan potent! Quina alegria, Matilde, tornar-te a tenir passejant per la plaça! No tenguis cap dubte que les teves reflexions són sempre molt ben rebudes i valorades. Gràcies per aquest retorn literari tan potent!

]]> Per: Matilde de la Mole http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-8117 Matilde de la Mole Fri, 27 Nov 2009 19:19:57 +0000 http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-8117 Benvolgut Menorquit. . Demanes per mi, i m’ha fet il·lusió que no hagis oblidat els dies de vi i roses en que emplenàvem aquest bloc de reflexions de tota mena. Hi ha moments en que enyor les agres polèmiques, els poemes amb més d’un sentit, les reflexions i anàlisi sobre el que anava succeint a aquesta Ciutadella nostra... . Seguesc el bloc de na Maite, l’estimada plaça salordiana, però, pot ser són els anys, un dia em vaig adonar que no aportava gaire de bo als debats que s’encetaven. Així que, talment la rodamón de Colette, vaig optar pel silenci. . Si avui el trenc, no és per contestar Ubú, ni per comentar la imbecil·litat de quatre xitxarel·los que es volen fer el milhomes cantant una cançó repugnant pel que significa i, last but not least, per les ridícules estrofes de mètrica carrinclona i cursis metàfores. . Tampoc som avui a la plaça per afegir-me a imprudents, imperdonables i desgraciades referències a persones que per la seva edat no haurien de ser ni anomenades. Tampoc parlaré dels pseudònims de doble intenció, ni molt manco d’altres blocs més infectes que una senyora com jo mai visitaria per por de la mala olor que al cos s’enganxa. . Parlaré d’allò que l’estimada Maite ha escrit al pòrtic d’aquesta entrada. Llibres. Parlaré llavors de la meva tauleta de nit, on s’acaramullen i vessen un rosari de llibres. Des d’obres ben actuals (Lowboy de John Wray, Caos Calmo de Veronesi...) a altres amb uns quants anys a sobre (Les grans famílies de Maurice Druon, El missatger de L.P. Hartley...) sense oblidar mai els clàssics genials del XIX (de George Elliot a Eça de Queiroz...). . Fa anys pensava que la cultura i l’educació feien les persones tolerants i progressistes, avui ho pos molt en dubte. Però sí estic convençuda que un cavernícola és més brutal si no té, com sovint sol ser el cas, ni mica de cultura. . Benvolgut Menorquit i benvolguda Maite, intentaré passejar més sovint per la nostra plaça, i fins i tot m’assembla que amb ganes d’obrir les portes- si cal- a l’empenta, però avui, dia de retrobada, us deix com a penyora un poema, de Seferis, que al meu parer copsa allò que és la literatura...i la vida. . “El paper blanc, dur mirall, només retorna allò que vares ser. El paper blanc parla amb la teva veu, no la que t’agrada, parla amb la teva música en aquesta vida que malbaratares. Pot ser no tornis guanyar si ho desitges, si et lligues a aquesta cosa indiferent que enrere t’arrossega, al lloc on començares. Viatjares , llunes i llunes veieres, molts sols, morts i vius tocares, el dolor del valent vailet i el gemec de la dona, l’amargor de l’infant, tot el que sentires s’ensorra si al buit no t’aventures. Pot ser aquí trobis tot quant vas creure perdut, el brot de la joventut, el just naufragi dels anys. La teva vida és el que donares, aquest buit és el que donares, el blanc paper”. . Fins prest, bona gent de la plaça. Benvolgut Menorquit.
.
Demanes per mi, i m’ha fet il·lusió que no hagis oblidat els dies de vi i roses en que emplenàvem aquest bloc de reflexions de tota mena. Hi ha moments en que enyor les agres polèmiques, els poemes amb més d’un sentit, les reflexions i anàlisi sobre el que anava succeint a aquesta Ciutadella nostra…
.
Seguesc el bloc de na Maite, l’estimada plaça salordiana, però, pot ser són els anys, un dia em vaig adonar que no aportava gaire de bo als debats que s’encetaven. Així que, talment la rodamón de Colette, vaig optar pel silenci.
.
Si avui el trenc, no és per contestar Ubú, ni per comentar la imbecil·litat de quatre xitxarel·los que es volen fer el milhomes cantant una cançó repugnant pel que significa i, last but not least, per les ridícules estrofes de mètrica carrinclona i cursis metàfores.
.
Tampoc som avui a la plaça per afegir-me a imprudents, imperdonables i desgraciades referències a persones que per la seva edat no haurien de ser ni anomenades. Tampoc parlaré dels pseudònims de doble intenció, ni molt manco d’altres blocs més infectes que una senyora com jo mai visitaria per por de la mala olor que al cos s’enganxa.
.
Parlaré d’allò que l’estimada Maite ha escrit al pòrtic d’aquesta entrada. Llibres. Parlaré llavors de la meva tauleta de nit, on s’acaramullen i vessen un rosari de llibres. Des d’obres ben actuals (Lowboy de John Wray, Caos Calmo de Veronesi…) a altres amb uns quants anys a sobre (Les grans famílies de Maurice Druon, El missatger de L.P. Hartley…) sense oblidar mai els clàssics genials del XIX (de George Elliot a Eça de Queiroz…).
.
Fa anys pensava que la cultura i l’educació feien les persones tolerants i progressistes, avui ho pos molt en dubte. Però sí estic convençuda que un cavernícola és més brutal si no té, com sovint sol ser el cas, ni mica de cultura.
.
Benvolgut Menorquit i benvolguda Maite, intentaré passejar més sovint per la nostra plaça, i fins i tot m’assembla que amb ganes d’obrir les portes- si cal- a l’empenta, però avui, dia de retrobada, us deix com a penyora un poema, de Seferis, que al meu parer copsa allò que és la literatura…i la vida.
.
“El paper blanc, dur mirall, només retorna allò que vares ser. El paper blanc parla amb la teva veu, no la que t’agrada, parla amb la teva música en aquesta vida que malbaratares. Pot ser no tornis guanyar si ho desitges, si et lligues a aquesta cosa indiferent que enrere t’arrossega, al lloc on començares. Viatjares , llunes i llunes veieres, molts sols, morts i vius tocares, el dolor del valent vailet i el gemec de la dona, l’amargor de l’infant, tot el que sentires s’ensorra si al buit no t’aventures. Pot ser aquí trobis tot quant vas creure perdut, el brot de la joventut, el just naufragi dels anys. La teva vida és el que donares, aquest buit és el que donares, el blanc paper”.
.
Fins prest, bona gent de la plaça.

]]> Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-8116 Maite Salord Fri, 27 Nov 2009 14:37:51 +0000 http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-8116 VVV: sé que, com a regidora, em toca aguantar certes coses. Ara bé, el que no estic disposada a fer és permetre que es mesclin els meus fills, tots menors d'edat, en qüestions polítiques. És, exactament, el que has fet tu. És indecent que relacionis el "Cara el sol" amb la meva filla, tant si és cert com no que anava per ella. És, repetesc, una menor i té uns drets més enllà de la dedicació política de sa mare. Ara bé, si a més és mentida (estic pràcticament convençuda que així és), la cosa ja no només és indecent: és vomitiva i, m'atreviria a dir que, fins i tot, delictiva. En aquest darrer sentit, deix el teu comentari penjat a l'espera que les consultes jurídiques que he fet al respecte m'ho confirmin. Qui té dedicació política som jo i ningú més que jo. I, amb menors, vius. Sobretot si són els meus fills. VVV: sé que, com a regidora, em toca aguantar certes coses. Ara bé, el que no estic disposada a fer és permetre que es mesclin els meus fills, tots menors d’edat, en qüestions polítiques. És, exactament, el que has fet tu. És indecent que relacionis el “Cara el sol” amb la meva filla, tant si és cert com no que anava per ella. És, repetesc, una menor i té uns drets més enllà de la dedicació política de sa mare. Ara bé, si a més és mentida (estic pràcticament convençuda que així és), la cosa ja no només és indecent: és vomitiva i, m’atreviria a dir que, fins i tot, delictiva. En aquest darrer sentit, deix el teu comentari penjat a l’espera que les consultes jurídiques que he fet al respecte m’ho confirmin. Qui té dedicació política som jo i ningú més que jo. I, amb menors, vius. Sobretot si són els meus fills.

]]> Per: Maria http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-8113 Maria Fri, 27 Nov 2009 10:14:16 +0000 http://maitesalord.cat/2009/11/21/llibres/#comment-8113 Ahir quasi em compr Lluvia roja, per haver-ho llegit aquí. Al final, va caure un que feia molt més temps que era a la llista: Editar la vida, de Michael Korda. I, casualment, ahir es va afegir a la muntanya de la tauleta de nit. Auster, Dahl, Austen i Nabokov hauran de compartir més taula. Ahir quasi em compr Lluvia roja, per haver-ho llegit aquí. Al final, va caure un que feia molt més temps que era a la llista: Editar la vida, de Michael Korda. I, casualment, ahir es va afegir a la muntanya de la tauleta de nit. Auster, Dahl, Austen i Nabokov hauran de compartir més taula.

]]>