Comentaris a: Llibres

Per: Menorquit

Menorquit — Sat, 28 Nov 2009 15:30:10 +0000

Molt agraït, Matilde.
.
Ha estat un plaer rellegir-te, retrobar-te en aquesta imaginada plaça salordiana que tu col·locares, un dia, a un indret de París.
.
Retorn literari potent, com diu na Maite. Sabràs millor que jo on pot ser el lloc còmode de l’estança, però pens que en aquesta enrajolada plaça salordiana hi ha un espai on la immaginació de les realitats hi té sentit, o almanco l’hi va tenir. Com molt bé dius en el poema: “Pot ser aquí trobis tot quant vas creure perdut, el brot de la joventut, el just naufragi dels anys”. Que omplis aquí el “dur mirall, paper blanc”, serà un plaer per a molts.
.
Rep la meva afectuosa i sincera abraçada.

Per: Maite Salord

Maite Salord — Sat, 28 Nov 2009 11:37:30 +0000

Quina alegria, Matilde, tornar-te a tenir passejant per la plaça! No tenguis cap dubte que les teves reflexions són sempre molt ben rebudes i valorades. Gràcies per aquest retorn literari tan potent!

Per: Matilde de la Mole

Matilde de la Mole — Fri, 27 Nov 2009 19:19:57 +0000

Benvolgut Menorquit.
.
Demanes per mi, i m’ha fet il·lusió que no hagis oblidat els dies de vi i roses en que emplenàvem aquest bloc de reflexions de tota mena. Hi ha moments en que enyor les agres polèmiques, els poemes amb més d’un sentit, les reflexions i anàlisi sobre el que anava succeint a aquesta Ciutadella nostra…
.
Seguesc el bloc de na Maite, l’estimada plaça salordiana, però, pot ser són els anys, un dia em vaig adonar que no aportava gaire de bo als debats que s’encetaven. Així que, talment la rodamón de Colette, vaig optar pel silenci.
.
Si avui el trenc, no és per contestar Ubú, ni per comentar la imbecil·litat de quatre xitxarel·los que es volen fer el milhomes cantant una cançó repugnant pel que significa i, last but not least, per les ridícules estrofes de mètrica carrinclona i cursis metàfores.
.
Tampoc som avui a la plaça per afegir-me a imprudents, imperdonables i desgraciades referències a persones que per la seva edat no haurien de ser ni anomenades. Tampoc parlaré dels pseudònims de doble intenció, ni molt manco d’altres blocs més infectes que una senyora com jo mai visitaria per por de la mala olor que al cos s’enganxa.
.
Parlaré d’allò que l’estimada Maite ha escrit al pòrtic d’aquesta entrada. Llibres. Parlaré llavors de la meva tauleta de nit, on s’acaramullen i vessen un rosari de llibres. Des d’obres ben actuals (Lowboy de John Wray, Caos Calmo de Veronesi…) a altres amb uns quants anys a sobre (Les grans famílies de Maurice Druon, El missatger de L.P. Hartley…) sense oblidar mai els clàssics genials del XIX (de George Elliot a Eça de Queiroz…).
.
Fa anys pensava que la cultura i l’educació feien les persones tolerants i progressistes, avui ho pos molt en dubte. Però sí estic convençuda que un cavernícola és més brutal si no té, com sovint sol ser el cas, ni mica de cultura.
.
Benvolgut Menorquit i benvolguda Maite, intentaré passejar més sovint per la nostra plaça, i fins i tot m’assembla que amb ganes d’obrir les portes- si cal- a l’empenta, però avui, dia de retrobada, us deix com a penyora un poema, de Seferis, que al meu parer copsa allò que és la literatura…i la vida.
.
“El paper blanc, dur mirall, només retorna allò que vares ser. El paper blanc parla amb la teva veu, no la que t’agrada, parla amb la teva música en aquesta vida que malbaratares. Pot ser no tornis guanyar si ho desitges, si et lligues a aquesta cosa indiferent que enrere t’arrossega, al lloc on començares. Viatjares , llunes i llunes veieres, molts sols, morts i vius tocares, el dolor del valent vailet i el gemec de la dona, l’amargor de l’infant, tot el que sentires s’ensorra si al buit no t’aventures. Pot ser aquí trobis tot quant vas creure perdut, el brot de la joventut, el just naufragi dels anys. La teva vida és el que donares, aquest buit és el que donares, el blanc paper”.
.
Fins prest, bona gent de la plaça.

Per: Maite Salord

Maite Salord — Fri, 27 Nov 2009 14:37:51 +0000

VVV: sé que, com a regidora, em toca aguantar certes coses. Ara bé, el que no estic disposada a fer és permetre que es mesclin els meus fills, tots menors d’edat, en qüestions polítiques. És, exactament, el que has fet tu. És indecent que relacionis el “Cara el sol” amb la meva filla, tant si és cert com no que anava per ella. És, repetesc, una menor i té uns drets més enllà de la dedicació política de sa mare. Ara bé, si a més és mentida (estic pràcticament convençuda que així és), la cosa ja no només és indecent: és vomitiva i, m’atreviria a dir que, fins i tot, delictiva. En aquest darrer sentit, deix el teu comentari penjat a l’espera que les consultes jurídiques que he fet al respecte m’ho confirmin. Qui té dedicació política som jo i ningú més que jo. I, amb menors, vius. Sobretot si són els meus fills.

Per: Maria

Maria — Fri, 27 Nov 2009 10:14:16 +0000

Ahir quasi em compr Lluvia roja, per haver-ho llegit aquí. Al final, va caure un que feia molt més temps que era a la llista: Editar la vida, de Michael Korda. I, casualment, ahir es va afegir a la muntanya de la tauleta de nit. Auster, Dahl, Austen i Nabokov hauran de compartir més taula.

Per: Des de Ca'n Ulises

Des de Ca'n Ulises — Fri, 27 Nov 2009 10:06:37 +0000

Moltes gràcies, Maite, per les teves explicacions. I moltes gràcies també a ne’n Joan Triay. Ja ho tenc més clar. Estic contenta que tot hagi estat tal i com dius, i no com m’ho havien contat.
Una abraçada i ànims.

Per: VVV

VVV — Fri, 27 Nov 2009 08:44:58 +0000

Segons em va comentar en Jaume Pons, l’alter ego d’en Damià Borràs, la cosa de la serenata no anava amb tu sinó amb una filla que també té el cau a ca teva. Apa, vas fer bé en no cridar a la policia… S’ha de ser tolerant i respectuós mentre no hi hagi esquitxos ni estelles. La meva teoria és que tot plegat passa perquè la nostra ciutat és avorrideta i aquí sí que tu hi pots ajudar a desavorrir-la, amb una programació cultural no tan elitista i més arran de terra. Una cultura més convençuda. Per exemple: On són les coves, on poder escoltar jazz en directe, executat per alumnes de l’escola de música i no pas als preus desorbitats que de l’altra camada del JazzObert… Cada divendres o dissabte hi hauria d’haver un local on sentir l’aprenentatge d’aquests alumnes. No crec pas que cantar el Cara-al-sol sigui cap delicte, en tot cas, pixar-se al sòcol seria una falta de caire administratiu…

Per: Drogo

Drogo — Thu, 26 Nov 2009 18:59:20 +0000

No sé del tot què pensar de la filera de comentaris que vam encetar amb els llibres d’en Nooteboom, d’en Pau, de n’Esculies, de na Shaffer, de n’Alzamora, etc., passant pels volums impossibles de llegir al llit engendrats pel braille, per acabar en aquestes històries que miren cap el sol (esper) de ponent. Sembla una d’aquelles xafarderies que s’escampen com les olors i que, en sentir-les de tornada, no s’assemblen gaire a les originals. En aquest cas (crec) tot just podríem posar fil a l’agulla, quant a relacions (semblances) raonables, amb el llibre de Céline (no n’estic del tot segur, però diria, ara que ho veig, que m’estim més la fórmula “de” a l’altra “d’en/na” quan parlam d’escriptiors traspassats). Però, ah!, quin gust de llegir-lo, a Céline. Gairebé li perdonaria la resta. Gairebé.

Per: Joan Triay

Joan Triay — Thu, 26 Nov 2009 18:23:30 +0000

Es facil imaginar “el PSM que ha mamat des de petit” el que se esconde tras el pseudónimo de “Jordi pous”, seguramente se trata del mismo PSM, tan bien tratado siempre, que “Jordi pous” “mama” en el blog de un ilustre Conseller del PP.
Pero “pous” ¿Cómo se te ocurre hablar de “valentía” a la hora de calumniar desde el más cobarde anonimato a alguien con nombre y apellidos?
A la Des de C’an Ulises hay que agradecerle que “interrumpiera este debate literario”, con un tema tan “importante” y trascendental como es que unos jovenzuelos hiciesen el gamberro. Hasta aquí deplorable actitud de los cantantes, pero todavía mas deplorable la hipocresía de una persona presuntamente adulta, que bajo la apariencia de plantear una pregunta hay que ver como “s’enfila”, lo que le interesa no es obtener una respuesta sino hacer una serie de imputaciones gratuitas y descalificar. Otra falsa pesemera que parece “mamar” de las mismas ubres que “pous”. Se nota por la mala leche.
Resulta que en el otro blog en que escribe el buen “pous”, no se atreve a afirmar la falacia ni a ser categórico, ni mucho menos, se limita a esparcirla: “En el blog de na Maite Salord comenten…si això és ver…”, ahora pretende saber “perfectament” acerca de lo que miente, mejor que quienes lo padecieron, aunque empiece sus acusaciones con un endeble “me diuen”. “M’han dit” dice la otra buena samaritana, valiente par de embusteros, valiente par de calumniadores, valiente par de cobardes.
Seguro que no son capaces de repetir el embuste con nombres y apellidos, como hacen las personas que denuncian hechos que les parecen ciertos, dando la cara y aportando pruebas de lo que dicen, como hacen todos aquellos que tienen el coraje y la decencia de denunciar en vez de difundir bulos.
Por otra parte hace años que no he cantado el “Cara al Sol”, pero si cualquier día me diese por cantar esa o cualquier otra canción, no necesitaría ni que fuese de madrugada, ni acompañamiento. Porque me gusta cantar sólo, alto y claro.

Per: Maite Salord

Maite Salord — Thu, 26 Nov 2009 15:09:48 +0000

No hi faltava res més que ficar-hi el meu home pel mig! Això són pel·lícules! A veure, ni jo sé qui eren els que cantaven (eren uns quants i em van semblar joves) ni ningú va voler telefonar a la policia. Per no fer, em va fer vessa aixecar-me del llit i tot. Així que, per favor, deixau d’inventar-vos històries.