L’hivern ha arribat de cop. Un hivern de calefacció i nòrdic. Lleuger. El fred de quan era petita és aquella sensació d’immobilitat que tenia quan em ficava dins el llit i queia, damunt meu, el pes de les tres o quatre flassades que m’havien d’abrigar. I, així i tot, moltes matinades, encara em 
despertava gelada. Avui, però, quan rallam de mantes, evidentment, no rallam ni d’hivern ni de fred. Tampoc no rallam de criatures tremoloses. Rallam de porqueria. De la porqueria que s’hi amaga davall.
Tothom amenaça amb “estirar de la manta”, una expressió que, tot sigui dit, és un calc del castellà, però ningú no ho fa. Es veu que rallam d’una manta immensa, feixuga. D’una gran manta que cobreix les misèries de la política. D’aquells que embruten la política. Pocs partits se’n salven: si tu no l’aixeques d’aquell capoll, jo no l’aixecaré de l’altre, es diuen els uns als altres. I, mentrestant, els que no amagam res davall la manta, ens desesperam quan veim el grau de corrupció que ens envolta. El grau de corrupció que encara no s’ha destapat.
És cert que la manta té forats: tots els casos que la justícia fa aflorar, en són la prova més evident. Ara bé, aquesta situació produeix una sensació contradictòria. D’una banda, dius bé, molt bé, que els agafin i els jutgin. El sistema funciona. De l’altra, però, no pots evitar pensar quina pena -i quina por- de veure com, a poc a poc, el descrèdit dels partits polítics pot acabar sent el descrèdit de la democràcia.
No sé si hem tocat fons, en el tema de la corrupció. El que sí sé és que si els partits polítics, més enllà de les actuacions de la justícia i de les lleis que es puguin aprovar, no comencen a actuar, de forma clara i decidida, per arbitrar mesures de control i de neteja interna, el panorama és depriment. L’espectacle de veure, a les nostres Illes, senyora i senyors que van de l’escó al jutjat i del jutjat a l’escó és indigne. Potser ha arribat l’hora que els partits amb corruptes -o pressumptes- a les seves files (no és el cas del PSM-EN, el que més propostes fa en aquest sentit!) comencin a “liar-se la manta al cap” i plantin cara a la corrupció. Els ciutadans honrats ho agrairíem. Moltíssim.
- El pensament ordenat/Opinió
- 29 comentaris
A la política com altres coses de la vida hi ha una herència del franquisme on era normal enriquir-se en els càrrecs públics i l’assetjament laboral i d’altres eren considerats normals. Com bé va dir el fiscal en cap de l’audiència de Barcelona quan es va retirar aquests casos de corrupció surten a la llum pública quan hi ha tensions i enfrontaments en el sí del nucli mafiós, açò vol dir que només en sabem de la missa la quarta part com a molt. També passa amb el assetjaments que els polítics fan per mantenir-se a les cadires i no permetre la crítica, la qual cosa suposa un atemptat contra la llibertat d’expressió, una infracció de la llei i un cop baix a la democràcia. En aquest darrers casos surten a la llum la dècima part com a molt i acaben amb condemna el 5%, per la greu dificultat que té l’assetjat de demostrar que l’està patint.
Els fiscals haurien d’actuar com en els casos d’assetjament sexual, en què un cop hi ha la denúncia detenen al denunciat sense altri explicació. També haurien d’actuar d’ofici quan és “vox populi” una corrupció o un assetjament.
Vivim en un dels pocs països en què un politics del qual es sospita o està imputat en un cas de corrupció o d’assetjament no només continua en el seu lloc sinó que molts cops segueixen infringint la llei sense cap mania. Inclòs molts partits que s’autoanomenen democràtics no només no els els expulsen sinó que continuen en el seu lloc i miren de tapar-ho.
El més trit de tot això es que els continuen votan la qual cosa no pasaria mai en països amb tradició democràtica.
Hola Maite:
Parlant de flassades on s’hi amaguen coses, em podries dir què saps sobre la censura del Diario Menorca a les opinions de gent del PSM?
.
En Nel Martí diu que li han censurat, que recordi, sis articles (de contingut ideològic). També a n’Àlex Villeyra li han censurat un article d’opinió purament política, que reprodueix el web del PSM http://www.psm-menorca.org/opinio/mirador-nacionalista/convindria-anar-hi-pensant.html i també el butlletí de paper.
.
Hi pot haver alguna relació d’aquesta censura amb el llibre de Nel Martí que parla de laicisme, agnostisme i que de pas posa al descobert moltes coses de l’Església?
.
Què en saps, Maite, d’açò? Farà alguna cosa el PSM sobre aquest atemptat a la llibertat d’expressió al partit polític més ‘net’ de l’illa de Menorca?
Tot i que el tema és molt difícil de tractar sense caure en els tópics i en paranys de terra poc segura, pens que els polítics, el descrèdit popular, se l’han ben guanyat. En la política, fins allà on jo sé, no s’hi entra per obligació, sinó per altres motius (vocació, compromís, interessos personals, etc.), i són els qui són en la política aquells qui han de baratar l’etern descrèdit per alguna cosa més digna. Perquè si bé és cert que la corrupció afecta un bon número de partits polítics, també ho és que mirar cap a un alre costat en veure la corrupció a prop sí que afecta a tots els partits, inclòs el teu. D’açò en tenc un parell d’exemples que, evidentment, no mencionaré (ja he començat dient que era un tema complicat, pròxim, en algun sentit, al de les màfies italianes, on la llei del silenci és fonamental per tal de poder seguir endevant amb la feina de cadascú sense haver de patir un silenci administratiu que significa moltes coses). N’hi hauria d’haver prou dient que en un dels casos es tractava d’una persona amb càrrec públic rellevant i que, en assebentar-se d’un problema de doblers ho va arreglar dient, en veu baixa: “açò és molt complicat i jo no hi puc fer res”. Aquesta persona encara va amb el cap molt alt i presumint de la seva netedat i compromís polítics. Està clar que no agafà els doblers, aquesta persona, però tampoc no es preocupà gaire en saber que no se’n feia bon ús, fins i tot dins el seu propi departament. Bonibé tots miram cap a l’altre costat en un moment o un altre, però pens que són aquells qui entren en la política voluntàriament els que han de fer la primera passa, no ser els primers en girar el cap tot pensant en esquivar els problemes.
Per altra banda, el descrèdit dels polítics crec que prové del fet que són els únics treballadors que conec que regulen el seu propi sou, pujant-lo o baixant-lo (açò mai, que conegui) en funció de la voluntat de cada moment.
No dic que cobrin bé o malament, perquè açò és prou mal de jutjar, però sí que queda clar que és difícil de presentar davant la ciutadania sense caure en la paròdia, per no parlar de les dietes (com aquell que va pretendre cobrar una reunió (informativa?) que, finalment, no s’havia celebrat.
Menorquit, pel que jo sé, el que dius és del tot cert i ve de molt abans que en Nel publicàs el seu llibre. Evidentment, tot remet a una línia editorial marcada “des de dalt”. Què pensam fer des del PSM? A part de no amagar el fet, de moment, hem tret un butlletí informatiu per poder transmetre la informació que volem i com volem, no amb titulars que no tenen res a veure amb el que hem expressat, per exemple. En qualsevol cas, que la premsa menorquina (o els que hi manen) no ens estima, com a partit, fa temps que ho tenim assumit. Ara bé, per sort, avui en dia, tenim altres formes per arribar a la gent.
Estic d’acord amb en Xec que és frustrant veure com costa tant d’arribar al fons dels casos de corrupció. Al final, quan acaben esclatant, quan intervé la justícia, resulta que no sorprenen ningú perquè eren “vox populi”.
Respecte al darrer comentari, entendràs que no et pugui respondre: ets tan críptic que, al final, no tenc clar qui es va quedar doblers (?). Diria, però, que no devia ser del PSM. Només del mateix departament del membre del PSM que va callar. Et queixes d’aquest silenci encobridor, però m’has de permetre que et digui que entenc que és el mateix silenci que tu practiques. Personalment, et puc dir que crec que quan es tenen prou evidències d’una actuació irregular, s’ha de denunciar sense por.
Com ja sabràs, no sempre és fàcil fer el que s’hauria de fer, ni en política ni en la vida real de la gent que feim feines que controlen els polítics. És a dir, per ser menys críptic: faig feina en una empresa que és proveïdora de diverses institucions públiques i denunciant una situació problemàtica no aconsegueixes altra cosa que deixar de fer-hi feina. Açò és tan vell com el descrèdit del qual parlaves. I a casa hem de seguir menjant, o sigui que els principis ètics queden al calaix. Provaré de ser més clar, tanmateix. Els doblers no se’ls va quedar aquest membre del PSM (només he dit que mirà cap a un altre costat, res més), sinó un intermediari, que demanava comissions en doblers negres i sense declarar (que havíen d’afegir-se al pressupost ofiginal) a canvi de concedir-nos les feines. Ens hi vam negar i les feines les va executar algú altre. Quan vam comentar a la persona en qüestió el problema de l’intermediari que ell personalment contractava ens va respondre allò que ja he explicat més amunt. És a dir: si una feina que val 12.000 €, posem per cas, un ens públic en paga 15.000 € perquè tant li fa que algú se n’enbutxaqui 3.000 € en negre, jo diria que és denunciable, segur que hi estàs d’acord.
.
Ara, reconec que el meu silenci (relatiu) segueix la mateixa línia que d’altres silencis encobridors (si rellegeixes la nota anterior, veràs que ja ho reconeixia llavors), en el sentit que pos més llenya al foc del problema. Dic silenci relatiu perquè noltros vam informar del problema a la persona que delegava en l’intermediari la feina de cercar els proveïdors finals. Fins i tot vam afegir proves (a títol informatiu). El que no vam fer (ni farem), és exposar-nos públicament si aquell que ha entrat en política voluntàriament per servir al poble no ho fa davant noltros. No vam caure ahir de la figuera. En qualsevol cas, de l’affair només n’obtinguerem un resultat clar: deixàrem de fer cap feina per aquell departament fins que arribà un relleu de la persona que hi comandava.
.
I no, no és el mateix silenci que jo practic per una raó molt senzilla: jo faig feina a una empresa privada que es dedica a cercar feina per guanyar-se la vida. El seu silenci és el silenci del qui s’ha compromés a vetllar pels interessos de tots. Jo només m’he compromés a cercar feina per arribar a final de mes. Com dius, sense por. Jo em puc permetre tenir por perquè m’hi van les llenties. Tal vegada no s’ho pugui permetre aquell qui cobra de l’ens públic i s’ha compromés davant dels ciutadans a fer el que calgui perquè les coses es facin ben fetes.
.
El descrèdit dels polítics l’han generat els polítics amb la seva mala feina, no aquells qui ens entestam a votar-los, malgrat que cada vegada més semblam lliurar-los un txec en blanc.
.
Dit tot açò amb excepcions prou esperançadores, com és, crec, la feina que esteu fent a l’ajuntament de ponent.
Ah!, me n’oblidava: l’intermediari seguix fent feina com a tal per a diverses institucions públiques sense cap tipus de problema i afegint (suposam; no ho sabem perquè no l’hem tornat a veure, per ca nostra) sucoses comissions a la seva butxaca.
.
El polític esmentat seguiex molt orgullós de la seva feina pública.
.
No voldríem ser nosaltres els causants de tanta felicitat!
Doppler, si el que dius és cert, és greu. Tanmateix, voldria fer-te una pregunta: vas aportar proves de la denúncia al polític i/o estaves disposats a fer de testimoni davant d’un jutge? T’ho dic perquè , per experiència personal, si no va ser així (i no vull justificar res) és molt difícil actuar. I et posaré un exemple: en el mateix ple que es va aprovar la permuta del famós “solar de les rates” (actualment al jutjat per denúncia de PSOE i PSM), se’n van aprovar unes quantes més i moltes de més escandaloses que aquesta. Per què només aquesta va anar al jutjat? Perquè un senyor es va sentir estafat i ho va denunciar. Amb les altres, no hi vam poder fer res perquè, només amb sospites, no pots anar davant d’un jutge. Necessites, repetesc, proves i/o testimonis. Si no es fa així, al final acaba condemnat el denunciant.
De totes maneres, a través del “contacta” d’aquest bloc, em pots enviar un correu i, si vols, explicar-me les coses més clares. No dubtis que, si hi puc fer res, ho faré. I el partit, també.
Com comentava abans, estàvem disposats a aportar proves per demostrar els fets a la persona que contractava l’intermediari, pensant que així ho deixaria de fer. Ningú va parlar de dur el tema als tribunals. De fet, crec que ni se’ns va passar pel cap. En qualsevol cas el càrrec públic en qüestió no en va voler saber res, de proves: no en podia fer res, tanmateix, va dir. Mai més vam insistir. Tal vegada, com dius, no hi va veure possibilitats reals de fer-ne res, del tema, i va estimar-se més actuar d’una altra manera, no ho sé. Repetesc que no dubt gens ni mica que aquest càrrec sigui bona persona, com moltes d’altres. De fet, em consta que ha fet moltes coses bones, tant públicament com en privat, pels amics, etc. Però el cas és que l’intermediari va seguir fent feines pel mateix departament, com si res no haguera passat.
.
Les proves ja no hi són (fa temps que deuen ser cremades a Milà), així que d’aquest tema només em queda la paraula. Gràcies per les teves bones intencions, de ver. Com deia abans, de tant en tant veus la feina d’algun polític i no pots evitar pensar que tal vegada sí, que tal vegada algú ha pujat al seu càrrec per fer bé les coses, i no per fer un bon sou durant quatre, vuit, dotze anys. Quan penses açò d’algun polític és un bon dia. Val la pena. Que em cregui (o no) la gent respecte de la meva “anècdota” ja no és una qüestió massa important per a mi. Açò va passar ja fa uns quants d’anys. Llavors no em van creure o no em van voler creure. Només he volgut explicar-ho per deixar palès que en el tema dels doblers públics mal gastats molts en tenim una part de responsabilitat, però que la responsabilitat d’alguns és més gran que la d’altres, atesa la seva voluntat pública de tenir-la. Avui és un bon dia, per a mi.
Doppler, em sembla sincera la teva explicació, i dic m’ho sembla perquè no et conec i m’he basat en llegir, només, el text que has escrit. I està bé que ho expliquis. Respect el teu ‘silenci relatiu’, però ho has fet a un lloc públic com és aquesta ‘Salordiana Plaça’. A mi, m’agradaria saber de què va la cosa i què ha passat, tanmateix na Maite t’emplaça al seu correu privat per contar-les, a aquestes coses. Respectable. Però no veig, idò, per què havia d’aparèixer aquí una pressumpte irregularitat d’algun càrrec del PSM (així ho he entès), si després s’amaga sota la cortina de partit. Però repetesc, ho he de respectar, encara que haguera estat més raonable i lògic que el que dius, Doppler, s’hagués fet directament al e-mail privat de na Maite.
.
Em sembla, a més, molt assenyat quan dius que la teva ‘funció’ és posar aquesta pressumpta irregularitat de frau en coneixement del responsable del departament, perquè no és a tu a qui et toca fer-ho públic i denunciar-ho, sinó al responsable polític, almenys per posar fi a aquesta pressumpta pràctica il•legal i malversació dels diners públics. Però a la teva explicació, m’hi faltaria saber què diu el responsable polític de torn sobre les “queixes” vostres (de l’empresa, vul dir). I açò és el que hauria de fer el PSM. Cercar el responsable i obrir una investigació sobre els fets que expliques. Hi ho hauria de fer en clau interna de partit, primer, per saber si el PSM té un pressumpte corrupte a les seves files, i actuar i depurar responsabilitats. Després, si sortís a la llum pública, assumir les responsabilitats, tot i que açò tacaria la imatge del partit, és clar.
.
A mi, la gent del PSM m’ha semblat sempre honesta, però davant l’explicació de Doppler, no hi seria de més mirar-s’ho.
.
Maite, algú del PSM sabia que hi havia queixes per pressumptes comissions il•legals, i segons Doppler, no va fer res. No és ell qui ha de denunciar públicament (explica molt bé el per què). Ara ho ha fet aquí i és un gest que l’honra (tot suposant que sigui cert). Açò es diu col•laboració ciutadana. Qui l’ha de denunciar a la justícia, si hi ha indicis de prevaricació, és el partit o la Institució, no el ciutadà. El ciutadà (Doppler en aquest cas) sap de les propostes de comissions il•legals, però no sabrà de les factures ni podrà investigar en els calaixos del departament.
.
El PSM ha de moure fitxa.
Cony, Doppler!!! Ara m’has fus. Ja no hi ha proves? Cremades a Milà? (!). Només la teva paraula?
.
Preguntes:
1.- El responsable polític del que expliques, exerceix encara com a càrrec públic?
2.- Quan d’anys fa d’açò?
3.- Seria bo coneixer l’intermediari. És evident que pot seguir fent el mateix.
.
En funció d’aquestes respostes tindré una o altra opinió.
.
Tot i així, el PSM hauria de saber si aquest responsable polític seu és encara dins el partit i/o exerceix un càrrec (orgànic o institucional)
Sense voler treure importància al tema, crec que hem de situar les coses al seu lloc. He donat voltes a aquesta informació, l’he compartida i voldria precisar un parell de qüestions:
1- M’agradaria saber la versió del càrrec del PSM que va saber de la comissió i, suposadament, no va fer res. Per això, hauria de saber de qui es tracta.
2- La figura de l'”intermediari” se’m fa difícil d’imaginar: és un funcionari? En aquest cas, no podria ser que el polític sí hagués fet qualque cosa al respecte tot i que no fos pública?
3- En qualsevol cas, el que ha de quedar clar és que el polític no va ser qui va cobrar la comissió, ni ningú del partit. Per tant, resulta evident que, si va callar, no era per “tapar” res. I torn al principi: hauríem de saber la seva versió. Potser així sabríem els motius de la seva actuació.
Bon dia.
Bé, si fa no fa açò és el que sol passar. La persona dubtosa passa a ser el denunciant, ja ho deixaves prou clar abans.
.
En resposta: 1. És evident que per emetre un judici hauries de conèixer l’altra versió, però ja he demostrat que no pens donar cap nom, o sigui que açò té mala solució. 2. La figura de l’intermediari és externa a l’ens públic i no té res a veure, crec, amb cap partit polític, tampoc amb el vostre. És ben fàcil d’imaginar, però: es tracta d’un proveïdor vostre que subcontracta les feines que vosaltres encarregau. Açò és prou habitual, o sigui que cap sorpresa. 3. Ja he remarcat moltes vegades que el polític no va fer res de mal fet tret de tapar-se els ulls i que, per altra banda, conec la seva bona feina en molts d’altres aspectes.
.
Conclusió: si no feim tots un esforç, les corrupteles seguirán “in eterenum”. Perquè si bé no és el mateix cometre-les que conèxeir-les, sinó eradicam totes dues postures seguirem nedant dins de la mateixa brutor. Ara bé, que comencin a esforçar-se aquells que ho han de fer, aquells que van ser elegit per fer-ho.
.
Per si algú té la temptació de pensar que estic provant de desacreditar algú o algun partit, m’agradaria afegir que gens ni mica, que de cap manera. Respect molt la feina que, en general, fa aquest partit, del qual em consider simpatitzant. I respect, fins i tot, la feina d’aquest càrrec públic del qual parlam. Precisament per açò volia advertir que no convé fer lectures simplistes que vagin en direcció de culpabilitzar als altres partits i pretendre que el “nostre” sigui d’un blanc immaculat i que no pateixi alguns pecats compartits amb la resta de la gent.
.
Dit açò em permetreu que torni al meu silenci. Res de bo m’hauria d’arribar aportant dades més concretes, o sigui que ho deixaré estar. Silenci, doncs.
Com contava ahir migdia, mentre la copa de ses Ferritxes, anava minvant:
Jo tenc una espasa
qui talla cantons…
Doppler: si no em dones cap nom, no té sentit continuar el tema. Jo he mogut fils però, sense més dades, no puc trobar res. I et puc assegurar que tant jo com el partit actuaríem, sobretot si aquesta persona encara fa d’intermediària. Ara bé, tu sabràs perquè no vols arribar fins al final. I mira que és senzill enviar un correu amb un nom. Només això. No m’interessa gens ni mica saber qui ets. M’interessa que aquesta persona del PSM a qui acuses de girar-se cap a l’altra banda pugui dir la seva. Has llançat una pedra molt forta amb una finalitat que se’m fa difícil d’entendre. Si tens dades (que n’has de tenir per força) i proves (ja han desaparegut?), hauries de ser valent i arribar fins baix. Si no, no sé per què has començat aquesta història. Sincerament.
Doppler, força interessant el que has dit fins ara. Només que hauries de datar els fets, i així, una volta sabuda la cronologia, el pedral de la investigació es duria a terme. No ens pots donar unes dates? Quin any? Quin mes? Quin dia?
Viatge esgarrat cap casa!! com diria el refrany. No treurem el net de res sobre el cas que ha exposat Doppler. Per tant, m’ha semblat un llançar fum per fer llum allà on no se’n necessitava.
.
Cal tenir en compte una cosa, emperò. Diu Doppler que l’intermediari segueix cobrant comossions dels proveïments que fa a diferents institucions. Cal no confondre ni oblidar que existeixen intermediaris legals, (representants i venendors, que en diríem). Si el Departament se’n va a un representant o venedor ‘Free land’ (que n’hi ha), o d’altra mena, i li encomana la compra de materials o productes a bon preu, que es miri ofertes i negociï tarifes i les presenta al Departament, és evident que aquest senyor ha de cobrar una comissió per la feina que fa, ja sigui amb un cost carregat (comissió) al Departaement, o bé al proveïdor. Si fos així , no hi ha frau. Que es podria abaratir el cost?, sí. Llevar l’intermediari, però llavors hauria de ser el departament qui hauria d’anar a comprar i negociar directament.
.
Trob que hi ha hagut una falsa alarma!!
.
M’ha vingut al cap ara la necessitat de partits polítics, sectors liberals i mitjans de comunicació cercar la menera d’embrutar el PSM i la seva gent, com va ser el cas de Joan Carles Villalonga i els sonadors de Son Camaró. Aquest cas no haguera trascendit si el vocalista hagués estat un altre.
.
Atenció: segueixen cercant les còssigues al PSM per a treure’ls amb qualsevol ‘tonteria’ per a fer-los una mala premsa.
…I sempre voleu tractar els temes subjectivament?
Sempre voleu “noms necessaris”?
.
Jo crec que en Doppler volia opinar sense donar noms, ha de ser açò impossible?
Maite, seguint amb la carretera-i-manta, quina és la vostra positura en relació a l’afer del solar de l’antic hotel Heleicon (després Esmeralda) on s’ha construit un soterrani que excedeix 2.600 m2 el que estava permès pel PGOU. Interessaria saber el vostre posicionament polític ara que tocau poder…
La llicència de l’Esmeralda és una herència enverinada del passat mandat. Amb tot, tenen llicència i, tornar-la enrere, és inviable, econòmicament. Ara bé, crec que s’ha de fer, JA, una revisió de la llicència i impedir que s’incomplesqui el PGOU.
I sí, Menorquit, tenc clar que n’hi ha molts que pagarien per poder trobar un pedaç brut a qualcú del PSM. Si fins i tot han arribat a dir que un destacat alcalde de la “zona centre” té una illa “allende los mares”!
1. Crec que vaig deixar prou clar des d’un primer moment que no donaria noms. Que no es pot fer res, sense noms? D’acord, ho entenc. Però jo mai he dit que vulgui que se’n faci res. De fet, no tenc cap intenció que se’n faci res. Ja ho he dit prou vegades, crec. Hi ha massa gent que menja de la meva feina, inclòs jo, i ningú ha pogut ni podrà assegurar-me que no hi haurà repressàlies, tot i la possible bona voluntat d’alguns. El corporativisme, en política, és un altre mal endèmic, i açò ho sap tothom. El que sí he dit és que vaig voler, temps enrere, que es fes alguna cosa. Se’n van fer net el cul, llavors, amb les meves intencions. Ara no m’interessa.
2. Vaig deixar clar des del principi que només volia exposar un cas (sense noms, sense dades concretes) per explicar el motius que jo creia que són culpables del descrèdit dels polítics, que és el tema principal de l’article de na Maite. Si algú troba que açò és “fer llum allà on no se’n necessita”, bé, tal vegada m’oblidava d’un altre punt del descrèdit: la necessitat de transparència permament, per bé que tècnicament sigui complicat. La llum SEMPRE és necessària, tant si hi ha res com si no hi ha res amagat a la foscor.
3. Si algú necessita dubtar del meu testimoni, que ho faci. Si em vol fer passar per mentider o per interessat en el descrèdit, que ho faci. No voldria destorbar la tranquil·litat de ningú, ara. En política, la tranquil·litat és supervivència, també ho sap tothom (no ho dic per tu, Maite, que consti: la teva feina em sembla molt bona).
4. Si algú considera que he volgut tacar de merda algú o algun partit, ja he dit que en cap cas. Així i tot, però, si algú s’ha sentit ofès, desacreditat en particular o com a grup social, present molt sincerament les meves disculpes. No tornarà a passar.
Doppler, estic segura de que som molts els que et creiem i que pensem com tu.
També crec que fas molt bé si no dones noms, dates, empresses…
Jo també pens que la “transparència” no existeix en cap partit, i a mi personalment, em fa més mal una “irregularitat” d’un partit d’esquerres que una corrupció d’un de dretes o d’un de centre-esquerronosequé.
Sempre he pensat que semi-privatitzar els serveis que deuriem ser públics, és “un caldo de cultivo” per la corrupció, per donar pitjors serveis i per explotar als treballadors. Tenim un munt d’exemples.
I també estic segura que el teu escrit no restarà vots al PSM, la gent que vota als partits no majoritaris sap el que fa.
Gent que sap que dintre d’aquests partits hi ha gent més sincera, més preparada, més il.lusionada, més flexible, que no altres.
Ha estat un plaer llegir-te.
Doppler, idò, a mi em rebenta només de pensar que l’administració pública paga 15.000 euros per uns béns i/o serveis que li haurien de costar 12.000 euros a preu de mercat. Què vols que et digui?
Són tants els casos de corrupció dels darrers anys que tendim a identificar el polític corrupte amb el “xoriço”, però pens que el terme es pot eixamplar al polític sense ètica, el que empra el seu càrrec per col·locar amics i familiars a les institucions públiques sense passar pel sedaç d’unes oposicions o proves objectives. La corrupció fa molt mal a la imatge de la política però aquesta falta d’ètica també i pens que és boni hora “d’estirar la manta” amb aquest tema. Fa poc llegia al diario de Mallorca que la conselleria d’educació ha decidit fer tornar a les escoles, instituts i universitat una seixantena de professors que havien deixat els seus centres per passar a les delegacions d’educació, centre de professors, departaments de política lingüística, administració etc. La majoria són càrrecs designats a dit, a algun fins i tot li havien creat el lloc per sortir del centre -tots coneixem el cas d’un “insigne poeta local”- moltes vegades tenen sous millors que de professor i les condicions laborals són inmillorables (càrrecs perfectes per treballadors cremats, gent del partit etc)
Potser no és corrupció, però fa tanta pudor que arriba a fer tant de mal com la corrupció.
VVV, tristement l’administració sí rebenterà si continua “necessitant” d’intermediaris, bé ara es diu Consorcis, Fundacións… darrere les quals sempre n’hi ha una UTE per aquest Destí.
Què hi farem?
Jo, dir-vos: bona nit.
Una bona auditoria externa fa falta al CIMe. Més control polític i una retallada de privilegis als funcionaris. És d’escàndol.
Maite en el paràgraf: “Vivim en un dels pocs països en què un politics del qual es sospita o està imputat en un cas de corrupció o d’assetjament no només continua en el seu lloc sinó que molts cops segueixen infringint la llei sense cap mania. Inclòs molts partits que s’autoanomenen democràtics no només no els els expulsen sinó que continuen en el seu lloc i miren de tapar-ho.”
No em referia al PSM sinó al PSOE i al PP principalment i no només amb el tema de doblers sinó amb el tema assetjament laboral.
Jo el vaig patir a la feina per enfrontar-me a un grup directiu corporatiu pseudomafiós que està col•locat en el poder a la sanitat publica menorquina fa més de 10 anys i mani qui mani ells es reparteixen els càrrecs. Aquests en van coaccionar, amenaçar, etc de llevar-me la feina a Menorca (havia d’anar a Mallorca) si no deixava d’escriure als diaris on denunciava la seva incompetència, i deixava de col•laborar ema el PSOE la qual cosa feia perquè la meva infermera havia anat a les seves llistes de l’ajuntament de Ciutadella. Doncs bé no només els dirigents de l’àrea que han estat anomenats pel PSOE van poder fer-ho sense cap reprovació del seu partit sinó que assabentats del cas un parlamentari i el cap a Menorca d’aquest partit no van fer res,van callar i ho van tapar. Assabentada la premsa del fet que anava al carrer, quan vaig acceptar deixar d’escriure i de col•laborar amb el PSOE per a conservar la feina, vaig haver de demanar al diari que no publiquessin la noticia per mor de sortir-ne perjudicat, obligat per aquest grup mafiós.
Ara ja no en poden assetjar, però és molt difícil de provar-ho.
Tot i així ho faré públic en el moment on pugui tenir més ressò.
El PSOE de Ciutadella n’estava al corrent, alguns d’ells van fer alguna acció a nivell personal sense cap resultat, però al final també ho van acceptar, per disciplina de partit.
Maite he contestat a un escrit que no m’anava dirigit però valgui la informació donada.
Doctor Vallori: jo que em pensava que tot el vodevil havia començat, quan la senyora del doctor Gómez Arbona va pillar una llarga baixa laboral per anar de viatge a l’India…
Dumbo, què mos podries donar més pistes?