M’agrada escoltar la música de Bach. De Johann Sebastian Bach. Concerts de Brandenburg, 
Magnificat, Cantates, Concerts… De totes les seves obres, tanmateix, sent predilecció pel “Concert per a dos violins i orquestra en re menor”. Com va dir un estudiós de la seva música, Bach és serenor, emoció, intel·ligència, arquitectura. És, sens dubte, la tècnica i l’espiritualitat.
Des de fa uns dies, però, un altre Bach ha entrat en la meva vida: Edward Bach, metge i homeòpata que va experimentar amb flors fins a trobar-ne 38 amb propietats curatives. Segons ell, les malalties físiques tenen un origen emocional i cal, per tant, trobar l’equilibri. Les meves flors m’han de relaxar i han de fer que no em senti responsable de tot i de tothom. Sembla senzill, però ja puc dir que, en el meu cas, les flors no ho tindran gens fàcil.
Saber aturar. Aquesta és la clau. Una mica del Bach músic, unes gotes del Bach metge. I escriure perquè, com va dir Ferran Torrent, no hi ha res que estressi més un escriptor que no escriure. I, per cert, a la novel·la que escric, la música hi juga un paper important. En aquest cas, El viatge d’hivern, d’Schubert, que escolta la protagonista. Ella, de moment, no necessita flors miraculoses, tot i que la seva història és prou complicada. Potser se n’hauria de prendre, també. Hi pensaré.
- El pensament ordenat/Opinió
- 22 comentaris
Avui el meu ordimador fa el que vol, a veure si el tercer intent de publicar un comentari és el bo!
Maite, les Flors de Bach acostumen a donar bons resultats en temes d’equilibri emocional, puc parlar amb experiència pròpia. És important, però, que si es tracta d’un tractament de llarga durada, te les preparin de forma personalitzada, segons ems va explicar la meva mestra de ciències de la salut que fa molts anys que fa tractaments amb Flors de Bach: els preparats que jes venen fets a les herboristeries van molt bé per a coses puntuals, fer un exàmen, superar un problema provocat per una situació momentània, etc. però, quan es tracta de situacions més complexes, és recomanable que, qui et prepari les flors sàpiga com estàs exactament per tal que el tractament funcioni el millor possible.
Maite, visca els Bach! Sort en tenim d’ells, je,je,je. I sort en tenen els altres que siguem grans seguidores dels metges homeòpates, de sa bona música i de ses combinacions de plantes naturals !!! Sí, sí, aquells que solen deixar sa feina durilla, durilla a ses persones que tenim el mal costum de carregar es “sac” fins que feim QUE-TE-CREC!!! Açò sí, un QUE-TE-CREC dels grossos ( si no, no té gràcia !!!). Però bé, que no es pensin, tampoc, que les floretes de Bach, ses infusions de fonoll per ses males digestions i sa responsabilitat mal païda es convertirà en un estat crònic. Que es preparin!!! Els entesos ja m’han dit que la segona part del tractament consisteix en disfrutar d’unes bones dosis de sentit de l’humor, contemplar ses dificultats d’enfooooora i, sobretot, qualque balladeta nocturna per sentir-nos en plena forma!!!
Lo dicho! As final, qui necessitarà conèixer n’Edward Bach and company? Jo ho sé!!!! Aquells que encara no s’han enterat que el millor que te pot passar es fotre un bon QUE-TE-CREC i treute’ls a tots de damunt. Quin alè!!!!
Segurament aquesta entrada no farà la trentena de comentaris de l’anterior però a mi és una de les que més m’ha agradat. M’agrada moltíssim Bach. Schubert és també un dels meus compositors preferits, amb “El rei dels elfs” (“Der Erlkönig”) al capdavant. Estic totalment convençut del rerafons psicosomàtic de moltes malalties. No ens podem fer responsables dels problemes d’altres persones, i manco si per a elles aquests problemes tampoc no representen cap mal de cap. I finalment escriure és certament no solament un plaer sinó també una manera de trobar un cert equilibri en aquest viatge d’hivern que comença ara…
Hola, no sé si per les flors te van fer un test o si vas agafar un potets ja fets.
A mi me va fer un test na Caterina de la farmàcia Martí i oli en un llum.
T’ho recoman de tot cor.
Les flors, a més escoltar un poc de música i sabre dir no fins aquí per avui.
Començaré pel darrer comentari: Joan, vam anar allà mateix! Em va atendre, però, en Bep i em va preparar un potet que, no sé si és casualitat, fa que m’ho miri tot des d’una distància molt saludable. Per a la tranquil·litat de Vela, me les va preparar de forma personalitzada. Diria que em té ben calada, en Bep!
Veig, mpons, que coincidim totalment amb moltes coses: gustos musicals, paper terapèutic de l’escriptura… M’agrada.
I, finalment, mosca (pre-jubilada): tu sí, que vius bé! Entre Bachs i riure, esteim salvades. A més d’un, però, li deuen xiular les orelles, quan ens hi posam! Com que crec que encara no esteim per a viatges de l’IMSERSO, ho podríem deixar en una sortideta, un cap de setmana d’aquests. Com ho veus?
Maite, com ho fas per trobar aquestes imatges? Després mos vens sa moto que no tens temps…
Sortideta a la vista !!!! Començaré a pensar amb s’estilisme, que no podem descuidar s’autoestima per res del món! Ho veig tot ben clar: bon soparillo, copeta de vi, força rialles, bona companyia ( açò és importantíssim!! ) i un “Black is Black” per posar donar al cuerpo, je,je,je.
Quedam quan vulguis !
Jo, com el teu segon Bach, també tenc de cada vegada més clar que les malalties són un avís del nostre cos davant de situacions diverses, normalment perquè returem. El que passa és que solem preferir fer-lo callar amb químics artificials. Molts ànims i a prendre’s les coses amb filosofia. I ja ho sé, sí, és molt fàcil dir-ho des de fora…
Kintet, és que som molt bona, cercant amb el Google!!
Mosca, respecte a l’estilisme, avui (les meves filles em tenen farta) em vaig a tenyir quatre (4 comptats!) cabells blancs que m’han sortit. O sigui que estaré a punt.
Lluís, et puc ben assegurar que seguiré els teus consells. Moltes gràcies!!
Què us heu llegit La Teologia De La Medicina de Thomas Szasz o el Nostre Dret A Les Drogues… Sort hem tingut que Antonio Escohotado ha estat el seu traductor i alhora introductor de les obres d’aquest psiquiatre hongarès. Ai, ai, TDT, no cerquéssiu pas les seves obres a les biblioteques públiques que no hi són als prestatges ni al soterrani en depòsit, que no hi són en catàleg com molt bé sabràs…
Pasa la vida…
Haver d’arribar a contemplar segons què…
Escrit a l’anterior entrada.
La clava.
No seran les flors que ho tindran difícil, som noltros que ens ho fem difícil.
Les flors, l’acupuntura, la piscina, l’alprazolam… anar de compres, són “flotadors” que els hem d’emprar per continuar i PER CANVIAR AÇÒ QUE ENS FA MAL.
Des de dintre.
Des de la perifèria.
On són els vulneràbles?
Perdò, l’escrit anterior no és de na Maite, hauria de dir Eugenia.
Quelet: o follar o enfollir, heus ací la foscor que mai no l’he coneguda. Jo tenc una teràpia d’anar per casa: allò que no cura una ampolla de Marqués de Murrieta i una partida de billar amb els amics més propers, idò bé, allò que no es guareix així, cal fer-s’ho mirar… amb la teràpia de les agulles magnètiques. Quan m’ompl la copa de Marqués de Murrieta pens amb en Graham Greene i quan faig caramboles a tres bandes estic pensant amb Julian Barnes…
Pels qui preferiu el blanc, ahir vaig tastar un vi deliciós de Llucmajor, que ara s’està promocionant, ha guanyat no sé quina medalla de plata i es diu Sa Rota. En general els blancs mallorquins són preferibles als negres.
Silve:
quan venguis per Sa Roqueta, porta’ns alguns exemplars d’aquest vi de Sa Rota i podrem establir criteris comparatius. Un boc vi és un bon motiu per perdre l’origen de la simfonia.
Idò jo crec que una excepció al comentari d’en Silve és l’ÀN (Ànima Negra), que és el millor vi de Mallorca que jo he provat, més enllà dels J.L. Ferrer, Macià Batle, Majoral, etc.
Drogo, hauries de provar aquests vins negres de la bodega de ca’n Miquel Oliver de Mallorca: ses Ferritxes i, sobretot, Aía. També Ânima Negra és cosa per llevar-se el capell. Esperem que algun dia el vi de la terra tengui aquella qualitat, aquell bon bevent, aquell cos, aquella llàgrima que regalima per la copa… Esperam asseguts quina cosa faran els Casasnovas amb la collita de sa Marjaleta…
Efectivament, l’ÀN és dels millors negres mallorquins, encara massa car però. Parlant de Can Majoral, van fer un blanc fa un parell d’anys “Son Roig 2003” que va merèixer el premi Bacchus d’or, és un dels millors que tenen i dels negres el Purgatori. Fa unes setmanes vaig passar un dia vermant a Can Majoral i tot el vi és cultivat ecològicament a les vinyes, és a dir, sense productes químics (què n’hi havia d’abelles!!); és ben interessant.
Per cert, n’Andreu Oliver “Majoral” és el president de la cooperativa “Petits Cellers” que agrupa uns 25 cellerets. Cada any organitzen un tast a Mallorca: “Petits cellers, grans vins” al qual hi prenc part. Entre glop i glop no hi falta el formatge de Menorca. M’agrada perquè em vaig educant el paladar…com deia abans: és ben interessant. Salut
És ver, Quelet, que Ses Ferritxes és un bon vi. L’altre que dius, Aía, no el conec. El cercaré. Quina sort, Silve, poder participar en aquests tasts. Quina enveja!
SOS! SOCORS!
Què és el País setmanal açò?
Salut!
Maite,
El “Concert per dos violins i orquestra en Re menor” de Bach també és la meva peça favorita d’aquest compossitor.
Potser també t’agrada el 2º moviment del concert italià?
Es absolutament minimalista però maravellòs.