Comentaris a: Ampla és Castella, Joan Salvat-Papasseit

Per: Maite Salord

Maite Salord — Wed, 14 Oct 2009 17:44:11 +0000

Lluís, trob que, en cap moment, des del PSM, ens hem tapat els ulls davant res que afecti la gestió de l’ajuntament de Ciutadella, sigui Policia o qualsevol altra àrea. Esteim fent feina en el tema i aportant el nostre punt de vista. Ja des del principi, vam dir que era una decisió del PSOE que respectàvem però que no compartíem. El tema és obert.

Per: Lluis

Lluis — Wed, 14 Oct 2009 11:57:27 +0000

Maite, fins quan us tapareu els ulls davant la gestió de la regidora de policia? No creis que és hora de proposar-li un canvi d’aires i que gestioni un altre àrea i intentar posar pau al desgavell que a creat dins la policia local.

Per: Menorquit

Menorquit — Wed, 14 Oct 2009 09:18:51 +0000

VVV, trob que no has entès res. Es parla de visions i aplicacions de polítiques ancentrals. I a més sota el gènere poètic:
.
“Esperances empresonades
sota un domini fosc de segles…”
.
I a més, la imposició en una Espanya feta des d’una sola direcció històrica ha duit a un “nyap construït per la força dels canons…”
.
I quan açò passa…
.
…”Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament…”
.
Jo també tenc amics de terres meravelloses.

Per: VVV

VVV — Tue, 13 Oct 2009 13:39:44 +0000

… no és per res, jo he tingut la sort de trobar més bona gent a Castella que no pas a Catalunya…

Per: Vela

Vela — Tue, 13 Oct 2009 12:27:58 +0000

Gràcies a tu, Maite per fer que el meu cervell es posés a treballar una mica, i és que, en dir això del poema que escriuríem avui, em vas fer pensar que porto massa temps sense jugar una mica amb les paraules per fer-ne poemes. El que he fet, més que un poema, és un joc al qual feia temps que no jugava: es tracta de definir paraules amb versos començats per les seves mateixes lletres, aquest n’és el resultat:

Espanya

Esperances empresonades
sota un domini fosc de segles,
presó de pobles
assedegats de llibertat,
nyap construït per la força dels canons:
ara t’he definit, Espanya.

Vela

Per: Maite Salord

Maite Salord — Mon, 12 Oct 2009 17:36:11 +0000

Vela, fins el darrer moment, he dubtat entre el poema de Salvat i un d’Espriu. De fet, fins i tot, havia pensat posar-ne un de cada, d’èpoques diferents, i deixar punts suspensius per al poema que faríem avui. La situació, per desgràcia, no ha canviat gens. Gràcies per la teva aportació!

Per: Vela

Vela — Mon, 12 Oct 2009 11:58:14 +0000

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec
i ens sentim sempre mirats
pel blanc esguard del cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l’última victòria damunt l’esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: “Amén”

Salvador Espriu, del llibre “La pell de brau” XXXVIII.