La senyora Rosa Estaràs ha dimitit de presidenta del PP balear perquè té problemes de salut. Concretament, amb la glàndula tiroide, que li produeix taquicàrdies, la qual cosa he de confessar que, quan ho vaig llegir, també em va produir un lleuger augment del ritme cardíac: no hauria de dimitir, també, d’eurodiputada, em vaig demanar, amb preocupació. Perquè jo, que tenc un alt grau d’empatia, i un respecte important a volar, em vaig posar a la seva pell: avió va, avió ve, turbulències, retards, pèrdues de maletes… I me la vaig imaginar amb el cor sortint-li per la boca. I em vaig preocupar, francament.

Perquè, jo, com la senyora Estaràs, i com milions de persones al món, la majoria que conec, dones, tenc problemes amb la meva tiroide. Fa anys, em van detectar una sèrie de nòduls a la glàndula en qüestió, benignes, no patiu, que fan, però, que anualment m’hagi de fer analítiques, ecos i qualque punció. Fins ara, no tenc cap símptoma. Bé, em pensava que no tenia cap símptoma, però després de llegir les declaracions de la senyora Estaràs veig que també estic ben fotuda: jo també tenc taquicàrdies, quin horror! Tenc moments, durant el dia, que el cor se’m desboca. Jo, innocent, ho atribuïa, però, a la feina de regidora: projectes que no arriben a hora; doblers que hauríem de tenir i no surten, negociacions difícils, viatges, tres actes a la vegada…

Per uns moments, m’he plantejat seriosament presentar la meva dimissió al partit però, de moment, trob que em donaré un marge de temps per veure si la cosa va a més. Quan pens amb els alts càrrecs del PP que han passat pel jutjat aquests dies pel cas Palma Arena, estic segura que ells també confessarien haver tingut taquicàrdies, suor freda i qualque diarrea, un dels altres símptomes que diuen que dóna el mal funcionament de la tiroide. Jo, fos d’en Matas, començaria a demanar hora a l’endocrí. De ver.

• El pensament ordenat/Opinió
• 11 comentaris

És època de gínjols. Segons l’enciclopèdia, “una drupa comestible de forma el·lipsoïdal o globosa, de color rogenc o marronós quan és madur, que es produeix cap al setembre, i amb un sol pinyol. Els gínjols són rics en sucres i mucílags i amb una important quantitat de vitamina C. Per això s’han consumit pel seu valor nutritiu com a fruita, natural o assecada. També s’han utilitzat com a expectorant i com a remei contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis i traqueïtis ja que tenen propietats pectorals, emol·lients i demulcents. Les arrels del ginjoler s’han utilitzat contra la febre.”

No sabia, ho confès, que els gínjols tinguessin totes aquestes propietats curatives. Sí sabia de les seves “propietats expressives”, formant part de refranys i frases fetes. Així, es diu “estar més content que un gínjol” de qualcú que demostra una gran alegria. Per exemple, a la premsa d’avui, l’alcalde de Maó, mentre escoltava el pregoner de les festes de Gràcia fer broma sobre pits -o eren ports?- postissos i naturaleses generoses. D’altra banda, tenim l’expressió “anar més mudat que un gínjol” que es podria aplicar, perfectament, a la germana de la princesa d’Astúries a qui l’alcalde socialista de Barcelona ha creat una plaça per coordinar el Departament de Projectes Internacionals (?). I, també, tenim la locució “com ara plouen gínjols”, com una forma denegatòria. Per exemple, si es demana al PP si volen carrils-bici, la seva resposta ben bé podria ser aquesta, vist els inconvenients que hi troben cada vegada que se’n plantegen de nous.

Tanmateix, l’expressió ginjolera més emprada, avui en dia, és “quins gínjols!”, referida a persones amb la cara molt dura o que, per la seva pròpia ignorància, són atrevides fins a la temeritat. Sort que, en aquests casos, es tracta de gínjols no menjatívols perquè, si no, l’empatx estaria assegurat. Perquè, si de ginjolers, n’hi ha molts, d’impresentables, molts més. Només a títol informatiu, avui, una servidora ha pensat -que no dit- aquesta expressió, un munt de vegades: després de rallar amb una política que se sent injustament atacada; després que m’explicassin la darrera d’un senyor prepotent a qui, circumstàncies de la vida, no he pogut evitar; després de saber que una persona a qui no puc suportar va pel món dient que som molt amiga seva; després de llegir l’entrada d’un bloc de comentaristes molt divertits, etc, etc. Llàstima que aquests gínjols, a diferència dels de la imatge que il·lustra aquesta entrada, siguin de tot l’any. Com certs melons.

• El pensament ordenat/Opinió
• 27 comentaris