Comentaris a: La Infanticida i Germana Pau, de Víctor Català

Per: Maite Salord

Maite Salord — Sun, 27 Sep 2009 08:41:20 +0000

Tens raó Genie en tot el que dius: no tenim un espai digne i s’han de millorar moltes coses. D’entrada, et puc dir que ja hi ha un parell d’idees perquè les obres es puguin sentir millor (una, la més fàcil, tancar el carrer lateral mentre hi hagi funció, per exemple). S’ha de dir, tanmateix, que a l’acústica s’hi ha d’afegir que eren dos textos (especialment el primer) de llenguatge complicat. Ara bé, deixa’m acabar, com has fet tu, amb la part positiva: quin luxe d’actrius, quin luxe d’obres. Una hora i mitja d’emoció, de sentiments intensos. Crec que, tot i les dificultats, Ciutadella s’ho mereixia. LA feina, però, continua. Gràcies!

Per: Genie

Genie — Sat, 26 Sep 2009 23:03:28 +0000

Llàstima del teatre que tenim. Jo l’he vist i sentit de meravella, però em consta que el públic que era a la part de dalt no ha sentit gaire aquests monòlegs tan impressionats. Hi ha tantes ganes de teatre, que tots ens apuntem a la “festa”. Ja sé que representen molts esforços, estem agraïts, però cal un espai com cal.
M’ha emocionat la Nela. Quina “actrisassa” ens ha visitat. La varietat de registres, de gestos, moviments i mirades. Que bo és que et facin sentir des de dins.

Per: Vela

Vela — Thu, 24 Sep 2009 21:35:54 +0000

No passa res, ja quedarem.

Encara no sé què faré: m’agraden per igual les dues propostes, segurament acabaré decidint-me a última hora.

Per: Maite Salord

Maite Salord — Thu, 24 Sep 2009 20:34:39 +0000

Vela, tenim un cafè pendent. Aquesta setmana, però, ha estat terrible. La setmana que ve quedam. Em sap molt de greu. Potser ens veurem al teatre!

Per: Vela

Vela — Thu, 24 Sep 2009 17:55:52 +0000

No hi ha cap dubte que aquests dos monòlegs seran molt interessants. No n’he llegit cap dels dos, però si que vaig fer una ectura fa temps de “Solitut” i em va fascinar.

La llàstima és que aquesta obra coincideix, no sé si del tot amb l’horari, amb la mostra de balls populars de la Plaça de la Catedral: a Barcelona, havia fet alguna cosa de ball de bot i fa temps que “tinc mono”… Encara no sé per quina de les dues activitats em decidiré.