Tot i el risc de semblar que aquest bloc s’ha convertit en un tractat de malalties diverses, primer amb l’entrada sobre la glàndula tiroide i ara amb la de la Grip A, ja em perdonareu, però necessit 
reflexionar en veu alta (o per escrit, que ve a ser el mateix), sobre el tema. Veureu: fa setmanes que em deman què faré quan em donin la notícia que (déu no ho vulgui, amb permís d’en Nel!) un company de feina o un familiar o un amic d’escola dels fills o jo mateixa tenc la malaltia. Quina serà la meva reacció? Difícil de predir, certament.
I, vet aquí que, ahir, mentre llegia el diari em trob que, en una escola de Catalunya, la falsa alarma sobre un cas de grip nova va provocar un atac de pànic de tal magnitud que un centenar de fillets van deixar d’assistir a les classes. Va ser necessària la intervenció de l’ajuntament, metges i pediatres per calmar la situació i retornar a la normalitat.
Estic convençuda que el bombardeig d’informació negativa sobre el tema ens ha condicionat a tots plegats, per molt que metges assenyats ens expliquin, en privat, que les morts que provoca la grip comuna són, si fa no fa, com les que provoca la nova. L’única diferència -important- és que aquestes morts no són notícia. I parlant de notícies, també vaig llegir ahir, en un raconet del diari, que, cada trenta segons, mor un fillet de malària al món. I que el tractament per curar-lo costaria 20 cèntims cada dia. I em vaig sentir ridícula patint per allò que encara no és i que, segurament, si mai és, en una setmana al llit en tindrem prou per recuperar-nos. Així que, per quan una vacuna contra l’estupidesa -per dir-ho de qualque manera- humana?
- El pensament ordenat/Opinió
- 27 comentaris
Aquesta pandèmia ha estat voluntàriament escampada per crear alarma social, per enriquir-se qualcuns i per fer política barata. El problema real és que aquest hivern poden confluir els dos virus, el de sempre i el de la nova per entendre’ns i no entrar en tecnicismes. Açò segons vagi pot provocar que part de la població es posin malalts. El virus nou actualment és manco agressiu que el de la comuna i el més normal és que la major part de la gent infectada no se’n entemin. Per altra banda els sanitaris tampoc sabrem si és grip nova, vella o de la paella perquè només s’analitzarà una minúscula part. Resumint que són molt més perillosos els que han provocat la crisi econòmica que la grip en sí mateixa. Tranquil•litzar la població és la tasca dels polítics sanitaris i no crear l’alarmisme que han creat que només ens pot dur a situacions incontrolables.
Els nostres responsables de política sanitària a nivell Balear i Insular com són arribistes, com només podrien mostrar-nos la seva incompetència, qualsevol cosa els serveix per desviar l’atenció real dels problemes de la sanitat pública. Es la tàctica del no fer res fent veure que fas molt i així passen els anys sense reformar la nostra sanitat.
Jo vos recoman un parell de videos d’Argentina, allà ja han passat l’hivern i per tant la pitjor part de la seva pandèmia:
http://www.youtube.com/watch?v=gKwk8Kq8QXA
http://www.youtube.com/watch?v=Kqor6h6wj5E
http://www.youtube.com/watch?v=khOxZNp6Cyc
No me considero un “conspiranòic” però en tot això hi ha cosa que fa mala olor.
Salut i força que ens farà falta.
Els videos que ens has recomanat, Ignasi, són molt bons. M’ha agradat això del “virus mediàtic” que diu el metge argentí (un gran comunicador, per cert). D’altra banda, el comentari d’en Xec em recorda molt les paraules que el meu germà, que també és metge, em va dir, respecte a la malaltia, ja fa uns quants mesos. Hem de reconèixer, però, que ens han sabut ficar molt bé la por al cos. Més que mai, SALUT!
Molt interessants, els videos: demostren clarament que qualsevol excusa serveix per tal que les empreses farmacèutiques que viuen de les nostres malalties s’enriqueixin sense miraments, amb el vistiplau dels qui governen.
Ahir, precisament, una mestra que em va fer classes de Ciències de la Salut en una escola de teràpies alternatives, em va enviar un correu amb una carta que una metgessa ha dirigit a la ministra de sanitat. Per sort, l’he trobada també a la xarxa: http://www.rincondelmundo.net/2009/09/senora-ministra-de-sanidad-escucheme.html
Més d’una vegada i de dues m’he trobat que, en contestar a la pregunta de quina és la meva feina, la cara del meu interlocutor canvia de cop cap a una mirada acusadora, plena de desconfiança, després de respondre que faig feina a l’àrea de recerca d’una empresa farmacèutica! És possible que na Maite m’entengui, perquè sospit que s’hi deu haver trobat qualque vegada després de dir que es dedica a la política. És la reacció dels prejudicis, dels clixés, la simplificació i la crítica fàcil i demagògica.
.
No sortiré ara i aquí a defensar a les totes es sector farmacèutic, però sí que vull fer la reflexió de que comentaris com el de Vela, que diu que “…demostren clarament que qualsevol excusa serveix per tal que les empreses farmacèutiques que viuen de les nostres malalties s’enriqueixin sense miraments, amb el vistiplau dels qui governen” l’únic que fan és una generalització i una simplificació massa grollera (i molt esbiaixada) d’un tema que és molt més complex. La indústria farmacèutica, com totes les empreses, cerquen guanys, això està clar. I com que la salut és un tema molt sensible, per això es mouen en un món hiperregulat, en el qual les aprovacions de nous medicaments passen uns controls i unes revisions molt estrictes i per això mateix molts d’ells no s’arriben a comercialitzar mai. Des del meu modest punt de vista, a la vida real, aquest món té poc a veure amb el que ens han pintat a vegades algunes sèries i pel·lícules, on es creen malalties i s’amollen virus per enriquir-se venent el seu remei.
.
Dit això, estic totalment d’acord en que amb aquest tema de la grip nova s’ha caigut en una dinàmica totalment descontrolada i absurda. També és cert que això haurà acabat beneficiant econòmicament a un parell d’empreses que han fet una enorme operació de màrqueting creant una necessitat on no n’hi ha. Però està clar que a banda de la iniciativa pròpia, la bolla de neu s’ha fet grossa empesa per uns mitjans de comunicació que s’han agafat sense gaires escrúpols a esprémer la mamella i per uns governants que han contribuït a crear aquesta alarma social (no deixa de ser curiós que aquest tema hagi sortit amb tanta força justament en una època on hi ha una crisi econòmica d’un abast tan important com la que tenim) . Com n’Ignasi, jo tampoc em consider un “conspiranoic”, però és una casualitat (ehem) ben curiosa.
.
Molt bons els vídeos. Molt especialment els del metge per la vessant pedagògica que té. També interessant la carta de la doctora, per les comparacions que fa entre la incidència d’aquesta grip i d’altres causes de mortalitat. Així i tot, no entenc què té a veure la grip nova amb el “despropósito llamado autonomías” ni amb la roba que es pugui posar una ministra. A ca meua li deim mesclar ous amb caragols…
.
Salut!!!
Àlmax, totalment d’acord amb el darrer que dius: no he pensat a alertar que no estic d’acord amb els postulats ideològics de la doctora en qüestió i que, a més, sobren a la carta, però si que comparteixo tot el que diu sobre la grip i el benefici econòmic que aquest fet està aportant a alguns sectors.
Per altra banda, el que penso sobre la indústria farmacèutica no ve d’ara: ho penso des de fa temps, evidentment, hi ha, en el sector molt bones i honroses excepcions, n’estic segura, però també n’estic del fet que, massa vegades, es prima el negoci en detriment del benestar de les persones: Com expliques, per exemple, que hi hagi metges que rebin comissions en forma de regals si recepten prou quantitat d’algun medicament en concret? Això hauria d’estar prohibit.
Et posaré encara un altre exemple, i aquest no és meu, és d’una bona mestra de reflexologia podal gens sospitosa de res, ja que ha treballat molts anys a la sanitat pública: Tant com s’ha avançat en diversos camps de la investigació mèdica, per sort, és clar, com és possible que no s’hagi trobat un remei, per exemple, per a la diavetis? Ella sostenia, i si et pares a pensar t’adonaràs que, tot i que potser exagera una mica, té força sentit, que, mentre hi hagi persones amb aquesta malaltia, el negoci per a les farmacèutiques està garantit, és a dir: És més lucratiu tractar les conseqüències que no pas les causes.
I encara un tercer exemple: no seré més papista que el papa, soc la primera enadmetre que hi ha malalties que són curables gràcies a la farmacologia, però, per què, tot i saber que, per exemple l’acupuntura és boníssima per tractar problemes ossis, musculars, etc. es continuen receptant antiinflamatoris i analgèssics a tord i a dret sense pensar en els efectes secundaris que tenen aquests medicaments? Per què l’acupuntura, per posar un exemple de teràpia no agressiva, no entra dins de la seguretat social, quan soposaria un estalbi important a nivell econòmic per a les arques públiques? És ben curiós.
Medicaments si, sempre que serveixin per curar.
Faré un poc d’advocat del diable, encara que ja t’avanç que sobre la major part dels temes que exposes em costa veure les coses només blanques o només negres en un o altre sentit. Entenc els teus raonaments i en part els compartesc, però intentaré donar-te alguns arguments en l’altre sentit.
.
El tema dels regals als metges no sé si hauria d’estar prohibit o no, però el cas és que açò està regulat per unes lleis que diuen el que és permès o no. De tota manera, jo no crec que un metge deixi de receptar a un pacient seu el medicament que li pot anar millor per receptar-n’hi un altre que no li anirà tan bé només per aconseguir un obsequi. Una altra cosa és que en cas de poder triar entre diverses opcions equivalents, les empreses intentin que els metges es decantin per receptar el producte que vénen ells en lloc del de la competència. Però crec que en aquest assumpte posar en dubte que el pacient rep un tractament adequat no és encertat.
.
També admets que hi ha malalties que es poden curar per mitjans farmacològics, però curiosament no admets que n’hi hagi d’altres, com la diabetis, que no es puguin curar. Respecte d’això, només dues consideracions. La primera és que, efectivament, hi ha malalties per a les que a dia d’avui no s’ha trobat una cura, tot i que hi ha molta gent que hi fa feina des de fa molts anys. Justament el cas de la diabetis, que és una malaltia on intervenen molts factors diferents, és un d’aquests. La segona consideració és respecte de la manca de ganes. El que et puc dir és que l’empresa on faig feina jo estaria encantada de ser la primera de trobar una cura, perquè llavors sí que en guanyarien, de doblers! Emprant el teu argument, tal vegada és cert que sa indústria en conjunt en guanyaria manco si es pogués curar però la companyia que ho aconseguís es faria d’or, i aquesta competència és de fet el motor que estimula que se segueixi fent recerca per trobar millors tractaments o, millor encara, la manera de curar-la.
.
El tercer exemple també és interessant, i pens que és en el que tens més part de raó. Tenim un sistema de salut enfocat quasi exclusivament en el tractament farmacològic de les malalties, que exclou l’accés a qualsevol altre teràpia (l’acupuntura és un exemple boníssim, per exemple per al tractament del dolor) pels canals finançats per la salut pública. Deixant de banda les pressions de la indústria (que hi deuen ser) perquè no s’hi incorporin, els metges tampoc sembla que tradicionalment hi hagin estat gaire receptius, perquè moltes vegades consideren aquests terapeutes com a “intrusos”. I aquí les solucions segurament passen per un enfocament diferent (o com a mínim més ample) de la medecina.
.
Els analgèsics i antiinflamatoris seguirien essent necessaris, però en casos en que una teràpia com l’acupuntura en permet reduir la necessitat, per descomptat pens que s’hauria de tenir en compte com a tractament i garantir-lo dins el sistema general de salut.
.
Només un darrer apunt respecte dels efectes secundaris abans de tirar a cremar tots es medicaments. Si bé és cert que tots els medicaments en tenen (menjar tres formatjades de carn al dia durant tres mesos també en té), sempre xerram de que el balanç d’efectes positius i negatius és favorable. És un dels requisits imprescindibles per a que s’aprovi la comercialització d’un nou medicament. Dit d’una altra manera, una persona d’una certa edat que tengui tant de mal a l’esquena que quasi no pugui ni caminar normalment no es plantejarà no prendre unes pastilles perquè d’aquí a deu anys pugui tenir qualque problema de fetge. Tot i així, la feina que s’està fent és precisament per evitar aquests efectes secundaris.
.
Evidentment, la millor sanitat seria la que agafés a cada pacient de manera individual i donés per a cada cas particular la millor resposta, considerant totes les opcions. No veig que sigui possible un debat entre estar a favor dels medicaments o en contra. El que sí que és possible i desitjable és anar a trobar millors medicaments a la vegada que fer un ús millor de tots els tractaments disponibles.
Per desgràcia, conec uns quants casos de tractaments mal donats, algun d’ells, ha acabat amb la persona afectada amb problemes de per vida. Alguns altres, per sort la majoria, sense efectes greus però que, quan t’agrada el món de la salut, et fan posar les mans al cap, com ara el dia que un dentista em volia receptar un antibiotic tot i admetre que no tenia cap infecció, només, paraules textuals, per si de cas. Poso només el meu exemple per què no m’agrada parlar de ningú que no hi pugui dir la seva.
No estic contra els medicaments, però si que crec que, actualment, se’n fa un abús considerable i caldria que tothom fos conscient, primer de tot el personal mèdic, que són substàncies que poden alterar l’organisme, de la mateixa manera, ho dius molt bé, que menjar incorrectament. No vull que s’entengui, tampoc, que estic contra els metges, no és així: de fet, més d’una vegada he enviat pacients que he tingut com a reflexòloga, directament a la consulta del seu metge de capsalera: a això no se li pot dir intrussisme i, per sort, cada cop hi ha més doctors i doctores que no ho veuen com a tal.
Com pots veure, no estic contra ningú que faci bé la seva feina però considero que, tractant-se d’un tema tant seriós com és la vida de les persones, no s’hi valen raons econòmiques.
Una darrera cosa: fa força anys, recordo un metge que va aconseguir crear una vacuna contra la malària, un doctor del qual no se n’han tingut notícies des del moment en el qual va qüestionar el paper de les farmacèutiques al tercer món… Què se’n deu haver fet?
Maite, per aquí baix ja vam patir la paranoia durant el juliol i a dia d’avui ningú ja no se’n recorda. De fet, jo vaig estar malalt la setmana passada i pos messions que era grip nova. Tot plegat, res que no s’arrangi amb un parell de dies de llit, molt de brou i infusions de llimona amb mel. Jo pens que t’hauries de preocupar més per allò que cantis en públic que per la grip nova. Pensa que a qualsevol cap de cantó s’hi amaga un mòbil amb càmera i ja tens armat un iutup. Déu n’hi do! que ve fort l’inici de curs periodístic,… poca feina i massa hores d’internet.
Interessant debat entre Vela i Àlmax. Veig que és un tema que coneixeu bé. Àlmax, de ben a prop. No sabia que tinguessis aquesta feina tan “valorada”! I, sí, t’entenc perfectament quan expliques les reaccions de la gent. Ja he explicat altres vegades que, el 2005, quan vaig entrar de regidora, un conegut em va dir, literalment: et tenia per una persona honrada (!).
N’Àlex, des de terres argentines, ens confirma el que tots pensam: que no n’hi ha per tant, amb el tema de la grip nova.
Respecte a les cançons, o al que fan els polítics quan no exerceixen de polítics, estic al·lucinada amb el que s’ha muntat. Tot i el risc de veure reproduït aquest comentari en un sermó dominical, no em puc estar de demanar-me què i qui hi ha darrere la notícia que va sortir ahir a UH. Ara resultarà que jo, com a escriptora, hauré de mirar que escric (cantant, és difícil que m’enganxin!) si no vull ser portada del diari.
Tot plegat, ben ridícul: qui no hagi rigut escoltant aquesta cançó, que tiri la primera pedra. I, evidentment, aquesta no seré jo. Hem perdut el seny, el sentit de l’humor, la llibertat d’expressió… Això sí, hem guanyat cinisme, sensacionalisme i falta de rigor. Penós.
Maite, per sort la meva feina no dóna prou projecció pública com per sortir mai a la portada dels diaris si critic o xerr irònicament de qualcú. Només he pogut veure les edicions digitals dels diaris de Menorca, però pel que he llegit, compartesc la sorpresa per la moguda que s’ha muntat!
.
Vela, com que no coneixia el que comentaves abans sobre la vacuna de la malària he mirat un poc per internet què trobava. Et deus referir a una vacuna que va desenvolupar un doctor anomenat Manuel Elkin Patarroyo a finals dels 80 i pel que he pogut llegir (hi ha un article a la viquipèdia que en dóna algunes dades resumides) sembla que tot i que els primers estudis indicaven una eficàcia molt elevada, a mesura que van anar avançant el seu desenvolupament es va veure que l’eficàcia que tenia no prou alta.
.
Estaria bé que qualque metge ens donés la seva opinió sobre les qüestions que plantejava Vela, segur que seria interessant!
Maite, si em permets:
.
ALS SONADORS DE SON CAMARÓ
.
Tengui o no sa lletra manya,
de reials bojors m’esgot !!
i hem d’aguantar sa castanya
si a la Infanta treus un mot.
Fart de tanta “patranya”,
jo per ells ja no m’acot.
.
Qui amb açò més hi guanya
és qui d’açò més s’enfot.
Sabut és que aquí i pertot
teranyina fa s’aranya;
sa sàtira és com un rot:
fa renou però no banya.
.
Tanmateix, qui vol s’enganya
i potser no ho sapi tot:
sa Monarquia d’Espanya
es va instal•lar de rebot;
sa gent fa feina i s’afanya
mentres ells no en foten brot.
.
Es cantar no fa singlot
ni sang s’esquerda de canya.
Per tant, qui tot sol s’ho fot
segur que tot sol s’escanya.
Dansau amb ball de bot
amb tan abjecta campanya.
.
Cucurrucucú… Espanya
De corones? Thanks, I not.
només una constatació: els sonadors de son camaró haurien de contractar les lletres de les seves cançons a menorquit; tots hi sortiríem guanyant…em sembla.
Uep! avui dematí, els gínjols a ca na Riera a 5,95 euros/quilo, si bé és cert tenien la mida d’un nispru.
Àlmax, em referia justament a aquesta vacuna, gràcies per la informació: de seguida que tingui una estona llarga, em llegiré ‘article que comentes.
Amb el que ha passat amb la cançó dedicada a la infanta, i també amb altres casos que han aixecat una bona polseguera, es veu ben clar que vivim inmersos en una censura que cada cop es va fent més repressiva, això si: sempre segons per a qui o per el que faci. Com és que, per exemple, ningú piula quan, en mig d’una manifestació de la Falange, els participants entonen el Cara al sol? Sé que és políticament incorrecte dir-ho, però és el que penso: les coses potser han canviat en la forma però no pas tant en el fons.
Bons versos, Menorquit! A veure si qualcú s’anima a posar-hi música. Respecte al preu dels gínjols, proporcional a la seva mida, no vull ser mal pensada, però… Quins gínjols!
Per cert, dissabte dia 19-9-2009 sortia un article de Maria Sellarès Salvans en el Ultima Hora que parlava de gínjols i reproduïa la foto del teu bloc no sé si amb prèvia autorització teva.
Ahir diumenge, a sa Punta Rotja, una amiga lesbiana, tot parlant d’una persona i per rematar la faena, em va dir: és que és una dona un poc ginjolera. Em vaig estar un tros de capvespre donant-li voltes, perquè tenia catalogades les dones finestreres, emperò, les ginjoleres em venien de nou.
Bé aqui va un escrit amb molt de seny d’una metgessa sobre la gripe A. Vosaltres meteixos
Carta de una médico a Trinidad Jiménez
“Señora ministra de Sanidad, escúcheme usted,
9 de septiembre de 2009.- Señora ministra, le propongo que sea usted la primera española que se vacune contra la gripe A. De hecho, con este despropósito llamado autonomías, si se vacuna usted y toda la cartera de gente que nos gobierna en España, el grupo control sería lo suficientemente grande como para sentirnos todos más seguros.
Verá usted, le agradezco que me haya colocado a la cabeza de los grupos de riesgo y que tenga usted tantísimo interés en que no me coja la gripe. Entiendo que usted me necesita para que el sistema de salud no se colapse; sin embargo, es una gran pena que al igual que usted se preocupa por mi salud y de repente me valore como un bien nacional, no se preocupe por mi situación laboral.
La invito a que venga a ver mi contrato o el del resto de los médicos en este país. La gran mayoría trabajamos con contratos que en el resto de la Europa antigua serían una vergüenza. Señora ministra, yo no me voy a vacunar. El virus no ha acabado de mutar y a partir de la última mutación deberían pasar seis u ocho meses para elaborar susodicha vacuna. Es decir, la vacuna que nos proponen no puede ser efectiva.
En cuanto a su seguridad, ya tenemos la experiencia de vacunas para la gripe fabricadas con prisas; se usan adyuvantes peligrosos para poder poner menor cantidad de virus. Francamente, yo prefiero tener mocos tres días que sufrir un Guillain-Barré.
Señora ministra, a mí no me gusta ser un conejo de indias. El Centro de Prevención y Control de Enfermedades de la UE “espera a saber cuáles son los efectos de la vacuna en los adultos sanos para detectar posibles consecuencias adversas”. Mire usted, casi que no. Prefiero que se la ponga usted y me lo cuenta.
Señora ministra, se les está marchando el asunto de las manos. Está ya más que claro que este virus, aunque muy contagioso, es muy poco agresivo y más del 95% de los casos cursa de manera leve. Se espera un máximo de 500 fallecimientos frente a los 1500 a 3000 que provoca la gripe tradicional. Mientras tanto, usted está permitiendo un despilfarro de recursos inaceptable. Muchos hospitales en el país están siendo objeto de cambios arquitectónicos absurdos e innecesarios para prepararse para una hecatombe que ya sabemos no va a ocurrir. Se han gastado ustedes 333 millones de euros en esta pandemia de color y fantasía. La letalidad del virus es del 0.018%, francamente irrisoria.
Señora ministra, déjeme que le recuerde que la gripe A ha matado de momento a 23 personas y que tiene una tasa de incidencia de 40-50 casos por semana y 100.000 habitantes. Sin embargo, el tabaco produce en España 40.000 muertes al año y 6.000 por tabaquismo pasivo. Eso sí que es una pandemia, pero usted prefiere ignorarla. Es un tema menos atractivo y que le crearía multitud de enemigos.
De los 447 muertos en las carreteras españolas en 2008, ni hablamos, que no es de su cartera. Señora ministra, explíqueme por qué tiene usted el Tamiflú bajo custodia del ejército. La eficacia de los antivirales en esta gripe es dudosa y de cualquier manera lo único que hace es reducir en un ratito la duración de los síntomas y con efectos secundarios no despreciables.
Cualquiera diría que guarda usted bajo siete llaves la cura contra el cáncer o la peste bubónica. Ponga el fármaco en las farmacias que es donde debe estar y déjese de fantasías más propias de Hollywood. Alternativamente, haga algo sobre la patente del osetalmivir y permita que lo fabriquen otras compañías farmacéuticas, así no hay agobios de restricciones.
Señora ministra, las previsiones de la Organización Mundial de la Salud ya se han patinado en ocasiones anteriores. Cuando la gripe aviar, predijeron 150 millones de muertos que al final quedaron en 262 fallecimientos. Se han vuelto a equivocar, no importa. Lo importante es parar la locura en la que estamos montados y esa, señora Jiménez, es responsabilidad suya.
Señora ministra, aquí una es una cínica por naturaleza. Demasiada gente se lleva tajada en este asunto. No sólo los fabricantes de las vacunas y los antivirus sino los que hacen las mascarillas, los de la vitamina C, los del bífidus activo, los fabricantes de ventiladores artificiales y pulsioxímetros, los de los pañuelos desechables, los productos de desinfección de manos, hasta los presos con enfermedades incurables que quieren aprovechar para marcharse a casa. Sin embargo, no me negará tampoco que la pantalla de humo les ha venido al pelo a su gobierno ahora que la crisis sigue su marcha, el desempleo tiene niveles históricos, nos suben los impuestos, sube el IRPF y baja el PIB. Una casualidad, supongo.
Señora ministra, una cosilla más. Si tengo que ver muchas más fotos suyas a media página con mirada astuta, trajes sexis y poses de modelo… ¡me va a dar algo!”.
* Mónica Laranda: Ha pasado los últimos 16 años en Inglaterra, la mayoría como médico de urgencias de Leeds (West Yorkshire). En la actualidad trabaja en la unidad de urgencias del Hospital General de Segovia, participa en varias publicaciones inglesas y también ilustra libros y revistas con viñetas médicas.
Si, estic ben avorrida. El tema que has encetat, Maite, m’ha interessat així que he començar a llegir els comentaris al respecte. Feia estona que no tenia temps (o ganes) de pensar i aquest bloc és ben dens.
Fa estona que ric de tot el muntatge que s’ha montat al voltant d’aquesta malaltia. El que més m’haagradat és el que propossés que 400 fillet fessin de conillets d’indies amb la vacuna.
Ara bé trob que el debat ha desbarrat cap camps perillosos. No seré jo qui afirmi que tots els metges són una maravella que mai s’equivoquen i que si ho fan la culpa és del pacient. Pretendre que un col•lectiu professional siguin tots el màxim de la competència professional és senzillament infantil. Exigir que ho siguin, no trob calificatiu.
Els metges són persones, s’equivoquen, rectifiquen… com tots. Maite no me voldràs convencer que tots els mestres són el “colmo” de l’eficàcia. N’hi ha de molt bons, bons regulars, dolents i…. molt dolents. Com a totes parts. També a la medicina.
D’altra banda el tema dels “regals” dels laboratoris cada vegada es dóna manco. Encara hi ha que sotamà hi fan segur. Però són una minoria que per res ha de servir per generalitzar.
Hi ha un dit que diu que amb les coses de menjar no es jugar. La afirmació que hio ha interessos per no cercar altres solucions a la diabetis és molt arriscada, i amés pot fer molt de mal.
No m’atreveixo a negar-lo categoricament però si psar-lo en dubte. Una gran dubte. Algú ha pensat la qunatitat de diabètic que hi ha a l’illa i la fustració que poden arrivar a sentir a llegir aquestesa afirmacions?. Arribarem a afirmar que els fabricants de les màquines de diàilisi no volem que la ciència avanci pper no pedre els seus beneficis?
El sofriment d’aquelles persones amb malalties c ròniques que han de conviure amb elles es massa com per fer afirmacions tan a la lleugera.
Una cosa és un error mèdic i altra dir-le a una persona de tractament de por vida que està en aquesta situcació perquè la industria farmacòlogica no li interessa una altra.
No pos en dubta el seu poder però estic segur que no arriva a tant.
Lucrècia de Borgia: Aquesta carta ja ens la va propocianar, mitjançant un enllaç na Vela un poc més amunt (19 setembre; 11:09 hores), en aquesta mateixa entrada.
Ho sento molt no era la meva intenció plagiar a ningú. Esper Menorquit que em perdonis.
A Barcelona es gínjols són realment mals de trobar, entenent que esteim xerrant de la fruita. Els altres, també per aquí, campen al seu aire (mirau sinó els del senyor Millet, molt més grossos que els de ca na Riera!). Al mercat de Sant Antoni no n’he trobat, i tampoc al caprabo de devora ca meua. I la cosa comença a ser greu, perquè de tant de xerrar-ne m’heu fet venir moltes ganes de tastar-ne. Demà aniré a fer una passadeta per el corte inglés i, ja em perdonareu, si en trob encara que sigui a 5.95 el kilo no crec que em pugui resistir a comprar-ne un punyat.
.
Per cert, acaben d’anunciar que avui a l’Àgora de Tv3 un dels temes del programa serà la grip A. Coneixent el programa, segur que l’enfocament del tema serà rigorós. Per cert, totalment d’acord amb talvegada, les insinuacions de que interessa que la gent estigui malalta i per això no es troben remeis per a certes malalties em semblen molt desafortunades.
Lucrecia: no cal demanar perdó per açò. Només que quan he llegit la teva carta recomenada, m’ha semblat haver-la llegida. Ho he mirat i t’ho he volgut dir. Res més. He intuït que no te n’havies adonat. Res més.
.
Amic Àlmax: anem per gínjols. De tant de parlar-ne, ahir en vaig comprar una bosseta. De preus no hi entenc molt: 0’75 euros una bosseta on n’hi ha 22, de mide normal. No sé si es car o no. Són sans, pulits, no tenen corc, però els falta una mica de gust. Els vaig posar a la nevera (jo tot ho pos dins la nevera, per si de cas; no m’agrada el gínjol massa madur). I ara me’ls estic menjant. Estic tranquil; escolt les gotes de la pluja de setembre com cauen sobre teulades i l’aigua com corre per la terrassa i acaba a la bulló. Si, no tenen gust, els gínjols, però amb les propietats que vaig llegir que tenien… seguesc menajant gínjols; demà estaré millor del coll. La pluja amaina però quatre gototes cauen en força sobre teulades de plàstic i desentonen el concert aigualit de Setembre. Ara trona!! però suau. S’hi diu amb el final del concert tardoral. De fet ha estat el final. Ara no plou i els renous dels dits sobre el teclat em molesten. Era millor la pluja i el soroll de l’esclafit del gínjol entre els queixals. Òndia!! Dels vint-i-dos me’n queden sis…. cinc. Estic inspirat?
.
Àlmax un parell de consells farmacològics: Primer; tenen els gínjols efectes secundaris? Creen inspiració, fan delirar? Segon: tenen efectes secundaris al ventrell? La bossa és buida. M’he fotut 22 gínjols! Una bosseta de 0’75. (no crec que siguin barats, a la botiga de baix ca nostra són carers, de regalar, regalan poc).
.
Àlmax, amic, he rigut amb el teu escrit tot just començar, perquè he interpretat (em perdonareu!) que els barcelonins no tenen gínjols. Trona i torna ploure, torna el concert de tardor. Aquest meravellós setembre!! Hi haurà saor perquè plou suau i així la terra té temps d’abeurar-se bé, l’aigua no es perd per desaigües i no acaba a la mar, l’aprofita la terra. Àlmax, segur que els gínjols no tenen qualque susbtància química al•lucinògena? Plou i s’atura. Saor. Una paraula que sempre m’ha agradat:
.
L’amo de son Vivó
tenia una ‘querida’
ufanosa i florida
darrera es carretó,
No ho sabia na Guida
de tan bon guitarró
i la deixà atordida
amb un cop d’escalfor.
Quina eina! Déu n’hi do!
Aquella presumida
Va quedar ben ferida
a descansar a un racó.
I l’amo ple de vida,
com la terra amb saor,
se’n va anar “de seguida”
a plantar més llavor.
Va amollar sa brida
i van cantar una cançó:
“Els de son Camaró
tindrán sa terra humida,
faran cançó a mida
a qualsevol Borbó,
i jo amb es guitarró
seguiré fent ferida
a qui dubti de la mida
des gall de son Vivó”.
.
Àlmax, segur que no fan res els gíjols!! Cullons com inspiren!!
menorquit-ponç, estimat, només un apunte: al poema ALS SONADORS DE SON CAMARÓ ha de acabar “thanks, I do not” Hauràs d’estudiar molt aquest hivern si vols aprovar aquesta carrera que diuen que has començat…
Ha començat la tardor…
Amb una grip A que a mi també em té saturada…
NO EM VACUNARAM!
No sé si soc ginjolera o finestrera perquè no sé el que significa, però si puc triar, m’agradaria ser ginjolera…
Talvegada, Almax, jo tampoc vull creure que les industries farmacèutiques no volen que la ciència avanci per tal de mantenir els seus beneficis, però sì crec que certs laboratoris han impedit que alguns medicaments es fabriquen en paíssos com la India, em refereix als medicaments contra la SIDA.
“Entenc” que hi “formules magistrals” com la COCA-COLA, que no són imprescindibles per la curació o tractament de les malalties, i el que més em regira és que a la India, per possar un exemple, les fàbriques de la cocaloca contaminen els rius i que els seus efectes secundaris deixen sense aigua “potable” a un munt de gent que ja viu en unes condicions extremes.
Ja està be de hipocressia en aquest món que es refreda i es vacuna i es pren un retroviral que no necessita, que es renta les mans 20 vegades en el dia, es renta amb o sense nitratos.
No hi haurà una vacuna contra la ignorància, ens volem ignorants,
Carai!! carmen m. Veig que l’anglès és el teu fort, no així el català. Ja ho veus, haurem d’estudiar els dos aquest hivern. Tanmateix deus tenir raó amb l’ “I do not”. El problema era de mètrica.
Amb el “De corenes, Thanks, I do not” té 8 síl·labes, i el vers és de 7. Com que de forma ràpida vaig mirar la traducció Anglès-Català on line, per si era correcte, perquè tenia dubtes i el traductor em va posar “Gràcies, jo no” (també així ho admet en castellà) no en vaig fer més cas i vaig tancar el vers donant-lo per bo.
.
Tanmateix, benvolguda, carmen m., aprofitaré per corregir-ho, i de pas un altre vers que s’havia quedat en només 6.
.
“Dansau amb (el) ball de bot” -6- (7)
“a tan abjecta campanya.” -7-
.
“Cucurrucucú… Espanya” -7-
“De Corones? Thanks, I not.” (7 amb error de DO)
Ho deixarem així:
“Corones? Thanks I do not” -7 corregit-
.
Et va bé així? (Menys mal que no era un examen)
.
Posats a cercar potser n’hi ha qualcuna altra d’errada, perquè tot i el teu elogi, no som en Ponç Pons (ja m’agradaria escriure com ell). Era només una simple glosa a un bloc, poc més. De totes maneres, agraït.
.
I diuen que he començat una carrera? De què? Quan? Quina carrera? Ara m’has descol·locat. Si m’ho vulguesis explicar…
http://vimeo.com/6790193