La vida cultural menorquina té, cada estiu, una cita obligada: el recital poètic Illanvers. Es tracta, com l’han definit els seus organitzadors, els poetes Pere Gomila i Sergi Cleofé, d’un espai de trobada entre la poesia, la música i la pintura. Una proposta suggerent que, a través de la multiplicitat de 
formes artístiques, ofereix a l’espectador -sempre amb el rerefons indefugible de l’illa- diferents visions d’allò que podríem anomenar l’experiència de la Vida.
Així, a partir d’un paisatge comú que, sens dubte, dóna forma a qui hi habita, l’amor, el dolor, el plany o la bellesa prenen forma, a l’hora del crepuscle, en alguns dels indrets més bells de Menorca: a la Torre de Fornells, al costat de la mar; als jardins de S’Hort de Sant Patrici, a Ferreries; al Parc des Freginal, a Maó; al Pati des Convent, a Alaior. I, enguany, per primera vegada, a Ciutadella, al Bastió del Governador, al Mirador de l’ajuntament de Ciutadella.
Aquesta experiència cultural que neix de la forma més senzilla, d’una conversa entre amics que enyoren els recitals poètics d’antany, ha complert ja sis edicions. Sis trobades artístiques que han permès posar de costat les mirades i les veus dels artistes més joves, d’aquells que tot just comencen a fer-se sentir, i les d’aquells que ja duen anys de bagatge, anys d’experiència. D’un present ric i fecund a un futur més que esperançador, aquests versos i aquestes imatges, embolcallats per la música més suggerent, són un exemple més de la vitalitat cultural de l’illa, una terra petita però generosa en pintors, poetes, músics i escriptors.
Els recitals d’Illanvers, tanmateix, van molt més enllà d’una nit d’estiu en què es viu l’art intensament: un llibret recull els poemes llegits en cadascuna de les edicions i, de fa poc, també, una pàgina web (illanvers.cat) permet retornar, una vegada i una altra, des de qualsevol punt de la geografia, a la veu dels nostres poetes. Sigui com sigui, Illanvers és una forma diferent –i que no s’hauria de deixar perdre- de conèixer Menorca a través del vers, de la imatge i de la música.
Avui vespre, a les 21,30h, la cita és a Ciutadella. Tot és a punt per escoltar la veu dels poetes Toni Taltavull, Maria Alcázar, Bartomeu Obrador Cursach, Blanca Ripoll, Tomeu Truyol, Rosina Ballester i Pere Gomila. Per veure les pintures de Carles Gomila, José Maria Cáceres,Marta Bou, Març Rabal, Natàlia Tamayo, Pacífic Camps, Pere Pons, Tòfol Pons, Zulema Bagur. Les fotografies de Josep Bagur, Toni Cladera i Pacífic Camps. I per escoltar la música de Guiem Soldevila.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 5 comentaris
Avui fosquet, quan vegis a l’amic Pere Gomila, li hauries de demanar per quins motius no van incloure en Marc Genestar en aquest recital dels Illanvers com li havia recomanat. Qui no s’ha caigut del retaulet haurà estat Toni Taltavull. I també, com sempre, les confluències dels actes culturals, a la mateixa hora, la banda des Migjorn a la Urb. de Calan Blanes… Ens haurem d’esmitjar. Els calendaris sense dates, les agendes d’estocs, els dietaris en blanc, etc., la programació cultural caldria que no se solapàs.
La cita, l’estiu, l’agost… la paraula, la lletra, la música, les imatges grafiades a una tela o les reals de l’entorn, sempre encertades. Una illa en vers, amb música i imatges. Ja fa temps Leonardo da Vinci ho va encertar: “La pintura és la poesia muda; la poesia és la pintura cega”. S’hi escau la frase a la convocatòria estiuenca menorquina, a la que hi hauríem d’afegir que “la música és la poesia de l’oïda”.
.
És necessària la poesia. Encara que sigui per subconsciència humana, ens és inherent. També fa temps així ho va intuir Aristòtil: “La poesia és més profunda i filosòfica que la història”.
.
Procuraré ser present avui al Bastió del Governador. Ahir no vaig poder ser a Fornells, tanamteix m’inmagín aquell espectacle mescla de tot.. Un plaer.
.
I com dius, Maite, sempre és interessant conèixer “les veus dels artistes més joves, d’aquells que tot just comencen a fer-se sentir. (…) Sigui com sigui, Illanvers és una forma diferent –i que no s’hauria de deixar perdre- de conèixer Menorca a través del vers, de la imatge i de la música”. Esperem que sigui així durant moles anys. Tanmateix, i com deia, Gustavo Adolfo Béquer, potser “no hi haurà poetes, però sempre hi haurà poesia”.
.
A reveure.
¿Reprenem es tema de TV3 a Balears i què hi pot fer el PSM?
¿Ja es veu TV3 normal? És que la setmana que ve seré a Menorca, ¿què he dur un receptor de TDT o un reproductor de DVD?
Un exalumne.
Jo, de moment, no he rebut cap informació que faci creure que les coses han canviat. O sigui que em sembla que t’hauràs de conformar en veure la versió reduïda de TV3 o, com proposes, endur-te amb tu un reproductor de DVD.
A més, pel que estic constatant per què m’he preocupat de buscar suports rellevants dins del món de la cultura catalana, no hi ha massa ganes de prendre partit en aquesta situació.
Jesús, efectivament, el tema de TV3 continua sense solució. Des de Presidència del Govern, que és qui es va comprometre a trobar-hi a una solució, s’ha incomplert l’acord. La postura del PSM pots trobar-la en aquesta entrada d’Eduard Riudavets, que reprodueix un article de Pere Sampol. Què podem fer? De moment, continuar insistint, perquè ho feim, i denunciar els incompliments. Veurem què passa.