Com és possible que un personatge com Sivio Berlusconi pugui arribar a guanyar unes eleccions? Com és possible que polítics esquitxats per casos de corrupció, com el senyor Camps, per exemple, sàpiguen mobilitzar les masses -els seus votants- perquè els aclamin com a autèntics màrtirs? Què ha de fer un polític per rebre els suport dels ciutadans? Ser treballador? Tenir bona imatge? Tenir un partit potent darrere que li doni suport? Saber-se vendre bé? Ser un pallasso i un comediant?
Darrerament, i quan som a l’equador del mandat, és fàcil trobar gent que et fa, de cara al 2011, la seva peculiar predicció de futur electoral. En el meu cas concret, el primer que em diu tothom és que consideren que els quatre regidors del PSM a l’ajuntament de Ciutadella feim molt bona feina. Acte seguit, però, acostumen a venir dues frases que, amb poques variacions, sembla que tothom s’ha posat d’acord a repetir: 1) és díficil, per no dir impossible, que torneu a treure el 4t regidor; 2) de la vostra feina, el rèdit el traurà, sense cap dubte, el PSOE.
Què s’amaga davall un vot és un misteri. Ho sé. Que les grans sigles, aquelles que surten per totes les televisions, parteixen amb molt d’avantatge, és innegable. Ara bé, puc ser ingènua -no seria la primera vegada que s’acusa de ser-ho en aquest bloc-, però em resistesc a creure que, a dia d’avui, hi hagi dades objectives que permetin afirmar que el PSM, a Ciutadella -que és la informació que m’arriba- davallarà en vots i que, de la nostra feina, en traurà profit l’altre soci de govern.
Només el maig del 2011 sortirem de dubtes. A cal PSM, el 2007, reien quan vaig “imposar” que, a la foto de campanya, havíem de sortir els quatre primers noms de la llista. I avui tots quatre som regidors de l’ajuntament de Ciutadella. Potser comença a ser hora de creure un poc més en la nostra capacitat de mobilització. En la nostra capacitat d’arribar a la gent. Sense complexos. Amb ambició, feina, responsabilitat i diàleg. Fins que les urnes desvetlin el misteri. D’aquí a dos anys.