Comentaris a: Millenium, d’Stieg Larsson http://maitesalord.cat/2009/07/27/millenium-dstieg-larsson/ Escriptora Mon, 21 May 2012 00:48:18 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.5 Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2009/07/27/millenium-dstieg-larsson/#comment-6538 Maite Salord Wed, 29 Jul 2009 14:18:48 +0000 http://maitesalord.cat/2009/07/27/millenium-dstieg-larsson/#comment-6538 Com molt bé va dir Zinzano, en el fons de la superfície, dissentir és compartir. Un plaer, Matilde. Com molt bé va dir Zinzano, en el fons de la superfície, dissentir és compartir. Un plaer, Matilde.

]]> Per: Matilde de la Mole http://maitesalord.cat/2009/07/27/millenium-dstieg-larsson/#comment-6527 Matilde de la Mole Tue, 28 Jul 2009 20:45:09 +0000 http://maitesalord.cat/2009/07/27/millenium-dstieg-larsson/#comment-6527 Després d'aquest "deja vu" literari, Maite, sobren els arguments. En definitiva estem parlant d'identificacions, i la Pippi Lângstrum no és una mala elecció. I millor encara la seva autora que poc abans de morir declarava, als noranta-cinc anys: "No m'importa morir-me. Ho faré ben satisfeta, però ara no, que abans he de netejar la casa". Digne de la teva Salander, no?. Després d’aquest “deja vu” literari, Maite, sobren els arguments. En definitiva estem parlant d’identificacions, i la Pippi Lângstrum no és una mala elecció. I millor encara la seva autora que poc abans de morir declarava, als noranta-cinc anys: “No m’importa morir-me. Ho faré ben satisfeta, però ara no, que abans he de netejar la casa”. Digne de la teva Salander, no?.

]]> Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2009/07/27/millenium-dstieg-larsson/#comment-6524 Maite Salord Tue, 28 Jul 2009 13:27:40 +0000 http://maitesalord.cat/2009/07/27/millenium-dstieg-larsson/#comment-6524 No em facis dir el motiu -no el sé-, però estava segura, Matilde, que no compartiries la meva opinió sobre la Salander. No et negaré que tens una part de raó, però, personalment, més que les històries (molt ben travades, és cert), més que els temes (fonamentals: compromís, responsabilitat, límits...), sempre m'acab fixant en els personatges. I, dels personatges, ella és la meva. Un personatge de còmic? No ho sé. No domin gens el tema ni tampoc he vist cap de les pel·lícules que esmentes. Ara bé, al cap i a la fi, potser, tot es redueix a una explicació ben senzilla: de petita, la meva heroïna era na Pippi Langstrump, de la també sueca Astrid Lindgren, i això marca! Les dues tenen aquest punt d'originalitat i rebel·lia que m'agrada. Potser, en el fons, encara som aquella filleta que devorava les novel·les que explicaven les històries de na Pipi! No em facis dir el motiu -no el sé-, però estava segura, Matilde, que no compartiries la meva opinió sobre la Salander. No et negaré que tens una part de raó, però, personalment, més que les històries (molt ben travades, és cert), més que els temes (fonamentals: compromís, responsabilitat, límits…), sempre m’acab fixant en els personatges. I, dels personatges, ella és la meva. Un personatge de còmic? No ho sé. No domin gens el tema ni tampoc he vist cap de les pel·lícules que esmentes. Ara bé, al cap i a la fi, potser, tot es redueix a una explicació ben senzilla: de petita, la meva heroïna era na Pippi Langstrump, de la també sueca Astrid Lindgren, i això marca! Les dues tenen aquest punt d’originalitat i rebel·lia que m’agrada. Potser, en el fons, encara som aquella filleta que devorava les novel·les que explicaven les històries de na Pipi!

]]> Per: Zinzano http://maitesalord.cat/2009/07/27/millenium-dstieg-larsson/#comment-6520 Zinzano Tue, 28 Jul 2009 08:43:36 +0000 http://maitesalord.cat/2009/07/27/millenium-dstieg-larsson/#comment-6520 En el fons de la superfície, dissentir és compartir. En el fons de la superfície, dissentir és compartir.

]]> Per: Matilde de la Mole http://maitesalord.cat/2009/07/27/millenium-dstieg-larsson/#comment-6518 Matilde de la Mole Tue, 28 Jul 2009 08:19:58 +0000 http://maitesalord.cat/2009/07/27/millenium-dstieg-larsson/#comment-6518 Maite, estimada. . Avui em toca tenir la gosadia de dissentir de la teva opinió. Dius al teu comentari, tot referint-te al personatge de Lisbeth Salander: “Sigui com sigui, però, al seu costat, la resta de personatges queden, al meu parer, en un segon pla. Així, és ella qui dóna ritme a la història. Ella qui m’ha mantingut enganxada a la història. Sens dubte, un personatge literari que sobrepassa els dos milers de pàgines de Millenium”. . No negaré la força que té aquest personatge, com molt bé escrius, però al meu parer només té aquesta força perquè està envoltada d’una història ben travada i, sobre tot, d’una sèrie d’altres personatges més complexos. Són aquests personatges els que aporten profunditat a la trilogia –debat ètic, compromís, responsabilitat, límits- sense la qual simplement ens trobaríem davant unes superficial novel•la d’acció. Només amb la Salander, Millenium esdevindria una mena de “Còdig da Vinci” insubstancial. Una sèrie d’aventures trepidants sense rerefons ni marc històric: Una jove amb un passat molt dur és converteix en una mena de superwoman infomàtica i gairebé “ninja” que es venja dels qui l’han maltractada. . La història de la Salander per si mateixa, i sense tot allò que hi aporten la resta de personatges, esdevé una historieta hollywoodiana més propera al còmic que a la narrativa. Una espècie de Tom Raider amb la Salander en lloc de la Lara Croft. . Si deia Kafka que “la literatura és sempre una expedició vers la veritat”, sincerament no és precisament la Salander i la seva història un bon exemple de veritat i credibilitat. Més aviat l’aporten la resta de personatges. Des de la dissidència, salutacions. Maite, estimada.
.
Avui em toca tenir la gosadia de dissentir de la teva opinió. Dius al teu comentari, tot referint-te al personatge de Lisbeth Salander: “Sigui com sigui, però, al seu costat, la resta de personatges queden, al meu parer, en un segon pla. Així, és ella qui dóna ritme a la història. Ella qui m’ha mantingut enganxada a la història. Sens dubte, un personatge literari que sobrepassa els dos milers de pàgines de Millenium”.
.
No negaré la força que té aquest personatge, com molt bé escrius, però al meu parer només té aquesta força perquè està envoltada d’una història ben travada i, sobre tot, d’una sèrie d’altres personatges més complexos. Són aquests personatges els que aporten profunditat a la trilogia –debat ètic, compromís, responsabilitat, límits- sense la qual simplement ens trobaríem davant unes superficial novel•la d’acció.
Només amb la Salander, Millenium esdevindria una mena de “Còdig da Vinci” insubstancial. Una sèrie d’aventures trepidants sense rerefons ni marc històric: Una jove amb un passat molt dur és converteix en una mena de superwoman infomàtica i gairebé “ninja” que es venja dels qui l’han maltractada.
.
La història de la Salander per si mateixa, i sense tot allò que hi aporten la resta de personatges, esdevé una historieta hollywoodiana més propera al còmic que a la narrativa. Una espècie de Tom Raider amb la Salander en lloc de la Lara Croft.
.
Si deia Kafka que “la literatura és sempre una expedició vers la veritat”, sincerament no és precisament la Salander i la seva història un bon exemple de veritat i credibilitat. Més aviat l’aporten la resta de personatges.

Des de la dissidència, salutacions.

]]>