Comentaris a: Xifres i lletres

Per: Menorquit

Menorquit — Wed, 29 Apr 2009 14:10:01 +0000

“És tal la quantiat d’Història que ha passat per l’illa que la tramuntana no ha pogut netejar-ne l’atmosfera, feixuga, bategant de records, de tradicions i dominacions”. (Màrius Verdaguer).
.
És evident que el segle XVIII marca amb ‘negreta’ una part de la Història de Menorca. Jordi Carbonell ‘anomena “Període menorquí de la literatura catalana”, per a nomenar un gènere actiu, llavors, a la nostra illa, entre altres activitats culturals emergents.
.
És un segle d’obertura econòmica per mor de les ocupacions estrangeres, que produí satisfactòries relacions comenciarls i mercantils a l’empara del port de Maó, que els anglesos aprofitaren molt bé per augmentar les connexions en el marc del Maditerrani. Aquest floriment economico-cultural jau a l’ombra de les dominacions, (Angleterra i França) que no vingueren a l’illa per aflorar la vida dels menorquins, sinó per a la dels seus interessos internacionals com a potències navals que foren. L’ocupació de Menorca pels anglesos, va propiciar una més eficaç defensa constanera, el que feu que els pagesos, arrecerats més l’interior (recordau: Moros a la costa), puguessín tornar a conrear l’extensió agrària de la nostra illa, en una iniciativa impulsada perl governador Richard Kane.
.
Tanmateix, essent així, la seva presència, és cert que ajudà a millorar l’economia menorquina, però molt localitzada al llevant illenc, on s’hi constituí el centre neuràlgic de l’illa. I ningú dubta que aquells períodes d’anglesos i francesos alleugerà la vida dels menorquins i, sobretot, incentivà la lliure activitat cultural pròpia; va reeixir com no ho havien fet amb cap dependència monàrquica espanyola. Ni sols ara és així.
.
Però parlam d’un parentisi en la Història de Menorca, brillant, sens dubte, però no el que reflecteix la identitat menorquina com a tal. La personalitat menorquina actual l’hem de datar a finals del segle XIII, tot i que en l’actualiat les influències de tots tipus és encara ara ben marcada. El renaixement de la nova cultura incoporada a l’illa de Menorca a partir del segle XIV porta també canvis socials, culturals, econòmics, legislatius i administratius. Durant segles, aquesta empenta socio-econòmica i cultural s’ubica a Ciutadella amb una ampla i representada classe arisocràtica i clerical que s’incrementa a finals del segle XVI amb la restauració de la Diocesi (1797) i amb la compra de nous títols nobiliaris. Llavors, vindria el fructífer segle XVIII a la part de Llevant.
.
Deia ahir que la cultura no s’ha forjat en les bonances econòmiques (salvades excepcions més amunt explicades encertadament). El períodes de refivaent cultural sumen i marquen època, tanmateix la seva projecció disposa d’arrels més ancestrals.
.
També m’agrada la història. Què hi farem!!
.
Deixau-me acabar amb un text que trob un encert de descripció: “…no convé quedar-se amb el que de Menorca pugui dir la informació més tòpica. Aquí es recomana fixar els ulls endins de l’illa, com en un mirall, fins a trobar-hi la justa mesura com a persones al món. Açò és una illa, un horitzó marítim; tal vegada -però no n’estic tan segur- una manera de ser, projectada al futur”. (Joan Francesc López Casasnovas)
.
Quan parl de demoagogia no ho faig en concret de ningú d’aquí, sinó en aquells poders fàctics que marquen les pautes del futur sense tenir en compte la felicitat dels ciutadans i al marge d’aquests. És allò de “…la inforació més tòpica”.
.
Salut.

Per: Mpons

Mpons — Wed, 29 Apr 2009 08:53:19 +0000

S’afirma moltes vegades que les èpoques de crisi econòmica comporten un floriment de la cultura. No així en el cas de la història de l’illa de Menorca, on –com es força admès i conegut- el període de major conreu cultural i de creació artística va coincidir amb una llarga etapa de bonança econòmica: el segle XVIII. El paisatge de l’illa va canviar gairebé de forma radical la seva fesomia, es plantà enclova i s’introduïren les vaques frisones que avui campen per les tanques i de la llet de les quals es produeix el formatge de què tan orgullosos estan els menorquins. També van ser els anys en què es construïren les cases de factura pal.ladiana dels llocs que avui en dia formen part del patrimoni d’arquitectura rural de l’illa. En el transcurs d’aquell segle s’erigiren pobles sencers, Sant Lluís i es Castell, i les ciutats van créixer ravals enllà. Es feren hospitals, llatzarets i s’acabaren de fortificar els castells de Sant Felip i de Sant Antoni. Es traçaren nous camins. Va ser una època de llibertat cultural, quan a Menorca a més de la llengua catalana pròpia se’n parlaven també d’altres, l’anglès, el francès o el grec. Va ser el període de major floriment en el camp de les ciències i les lletres de tot el país. Hi havia llibertat de culte: catòlics convivien amb anglicans, ortodoxos i maçons. En el major nombre dels casos, l’Administració regentava els recursos de forma modèlica i exemplar. No es malmetien els doblers públics. Hi havia diàleg entre cultures, religions i maneres de veure el món. Al segle XVIII hi va haver llibertat de comerç, el port de Maó era franc i la ciutat floria. Menorca era una illa oberta al seu temps.
.
(Voldria que ningú veiés en aquest escrit fantasmes de demagògia, ja que en línies generals estic d’acord amb la política mediambiental del GOB i del PSM. El que intent és aportar o recordar dades per a la reflexió)

Per: Menorquit

Menorquit — Tue, 28 Apr 2009 22:07:00 +0000

“Perdre el nord” no el bord, perdó.

Per: Menorquit

Menorquit — Tue, 28 Apr 2009 22:04:22 +0000

Bona nit:
.
Les cultures no s’han forjat en la bonança econòmica, més bé al contrari: pels doblers s’ha renunciat a la Cultura. La Cultura ha de ser una forma de fer feliça a la gent; viure bé un amb si mateix; trobar-s’hi, reconèixer-s’hi, identificar-s’hi.
.
“El reconeixement de la cultura és l’única garantia sòlida del futur.” Chapeau!! (Gràcies Nom necessari per aquest regal de més amunt)
.
Que algú parli de l’atur, em sembla fantàstic. Aquí, pel que conec, parlar del que un vulgui, se li diu llibertat. Que ningú parli de l’atur, també ha de ser llibertat. Llibertat és la capacitat d’elecció.
.
La raó absoluta no existeix.
.
El patrimioni, la Cultura, el paisatge, els elements identitaris… són elements reflectaris de la societat. Paisatge, cultura, llengua, patrimoni, història… ens diu el que som. Les persones són el més important i són elles les que fan…el patrimioni, la Cultura, el paisatge, els elements identitaris. L’economia d’un lloc també és el reflex social, si més no, descriu el que vol ser aquella societat, o bé cap a quina identitat camina. Acceptar-ho o no és és el desig del que un vol ser. Jo tenc un idea del que m’agradaria ser i en quin model territorial i econòmic voldria viure. Les persones són importants. I tant!! però totes. O sigui el poble sencer. No em val la veu única dels poderesos interessats ni dels ‘lobbys’ demagogs
influents en determinades línies econòmiques.
.
La Cultura s’ha institucionalitzat, com moltes altres coses. La Cultura és quelcom més que la partida presupostària que destini una institució. Per armar un glosat, un concert musical, una trobada poètica, voler conèixer la història nostra i d’altri, tallar una roca esculturalment, pintar, escriure, celebrar trobades gastronòmiques, interessar-se per l’arquitectura, anar a pescar serrans, cantar en una coral… per tot açò, no cal fer una instància. I s’equivoca, i molt, qui cregui que açò és folclore residual.
.
Nel Martí en parla encertadament de moltes d’aquestes coses.
.
“Que el llegir no ens faci perdre l’escriure”… ni tampoc que els doblers ens facin perdre el bord.
.
Que tingueu bona nit.

Per: agorera

agorera — Tue, 28 Apr 2009 12:52:26 +0000

Mpons,
Tens raó, sols les persones podem canviar les coses. Jo tampoc crec que siguin els polítics qui ens hagin de solucionar tots els problemes. De cap de les maneres. El que jo deman a les persones que es dediquen a la política és responsabilitat a l’hora de gestionar els recursos. No els individuals sinó els recursos públics, sobretot els doblers. Si fins ara era escandalós veure com els malbarataven, ara és un cas de consciència. I els ciutadans no podem mirar cap altre costat com si no passés res. No podem adoptar una actitud passiva, acceptar com si fos normal que les persones que ens governen administrin convenientment el que els ciutadans deixem a les seves mans . Hi ha fets indignants i que poden sonar a demagògia, no ho negaré però sobre les que hauríem de reflexionar: com la sospitosa unanimitat a l’hora de apujar-se els sous. Veure com es reparteixen càrrecs que ningú no sap ben bé perquè serveixen però que duen assignat grans salaris.Com gent jove, massa jove, fa de la política la seva feina de tota la vida. I açò ha arribar a ser tan habitual que a la població ja ni tan sols li mereix un comentari. Tal vegada quan els fets passen de cert punt donen lloc a comentaris tan poc adients tan plens de resignació que dóna vergonya.
Seria utòpic però molt positiu que hagués una protesta generalitzada, un càstig exemplar per tots aquells que fan un mal ús dels vots rebuts i que és una manera de denigrar aquells que els hi han vonat

Per: Iris

Iris — Tue, 28 Apr 2009 12:12:33 +0000

Després d’haver sortit les xifres de l’endeutament que té l’ajuntament de Ciutadella, jo, de ser una de les dues persones referides, me cauria la cara de vergonya i estaria afrontada, fins i tot, de sortir al carrer. Però elles, erre que erre, diguent la seva fins el final. Haurien d’estar afrontades de dir el que diuen. Però bé, sembla que hi ha gent que no té vergonya de res, que té la cara de màrmol. Els polítics haurien d’administrar els doblers públics amb més miraments que el nostre propi doblers, ja que, aquest és els doblers de tots. Més valdria que callessin, però, clar: “quien calla, otorga”, i elles no estan disposades a otorgar res a ningú, més que als seus propis interessos, com sempre.

Per: Mpons

Mpons — Mon, 27 Apr 2009 22:44:26 +0000

Agorera, tens raó, molta raó: natura, sí, cultura, sí, patrimoni, també, però sobretot sobretot les persones. A mi em dóna la sensació que aquí a l’illa es tendeix a mirar en primer lloc la bellesa del paisatge, després la rellevància de la cultura pàtria i finalment la importància del llegat patrimonial, però molt poca gent fa fotografies realistes de la gent i la seva economia. Això no obstant, no és cert que sigui un tema absent en aquest bloc i que no s’hagin intentat fer propostes més o menys encertades per dinamitzar Menorca des d’un punt de vista econòmic amb mires a combatre l’atur.

D’altra banda, una de les frases preferides dels illencs és que els polítics hi haurien de fer alguna cosa. En això no hi crec gaire jo. Qui sempre ha estat capaç de canviar l’estat de les coses a fi de sortir-ne beneficiada ha estat la gent. Efectivament, si l’esquerra no espavila des de baix prest tornarem a tenir la dreta damunt, encara que soni a auguri. Sí, propostes, debats, discussions, i ara! No us adormiu!

Per: agorera

agorera — Mon, 27 Apr 2009 21:02:23 +0000

Bona nit a tothom,
És la primera vegada que escric a un “blog”, i no se si ho faré prou bé.
El meu nick és un poc xocant però és que trob que pel que m’ha animat a escriure és perfecte.
EL nom de l’entrada de na Maite és xifres i lletres, i fa referència al dia del llibre. Després els particpants han fet les seves composicions de l’entrada i han escrit allò que consideraven més oportú.
iI això vull fer jo. Me n’oblidaré de la segona part del títol de na Maite i escriuré de xifres. Millor d’una xifra que fa dies em té trasvalsada, la xifra de l’atur.
Fa dies que llegeix aquest blog i he de dir que estic sorpresa que ningú no hi hagi fet cap comentari. Podeu dir que és un espai literari, però trob que, encara que hi hagi entrades i intervencions literàries, és sobretot un blog polític.
Ara, esper que trobeu significat al meu nick. No hi ha ningú que li preocupi l’atur?
9.000 aturats per dia a Espanya. Més de 4.00.000 i més d’1.000.000 que no cobra cap tipus de subsidi.
Si aquestes xifres les traslladant a l’illa, a Ciutadella, podrem explicar-nos molt drames que sileciosament sofreixen famílies properes.
No vull donar la culpa a ningú. Ni a esquerres ni a dretes, però si que crec que els polítics, tots, han de prendre consciència de què més enllà de guanyar o no unes eleccions estan les persones. I que la demagògia a curt termini dóna els seus fruits però a la llarga és devastadora.
Som conscient que ara a Ciutadella, a Menorca, al Govern Autonòmic, i al Govern Central governa els que es diuen d’esquerres. No és una crítica cap ells. Els altres haguessin fet coses semblants.
Tant sols és una crida per la responsabilitat política, el respecte cap als ciutadants i per la dignitat dels polítics, que ara sembla per alguns, molts, és una cosa que no va amb ells

Per: Nom Necessari

Nom Necessari — Mon, 27 Apr 2009 17:19:53 +0000

“Que el llegir no ens faci perdre l’escriure!
.
D. Sam Abrams
.
Crític literari i escriptor.
.
Una crisi com la que ara assola la nostra societat, si ens hi fixem amb deteniment, no fa altra cosa que posar de relleu les tendències naturals que ja operaven en profunditat. En definitiva, una crisi com l’actual exagera o disloca les inclinacions de la societat i aleshores la mateixa crisi es converteix en l’ocasió perfecta per corregir o esmenar actuacions o propensions absolutament equivocades. Ara és el moment ideal, per exemple, per limitar i controlar el poder bancari i financer. Ara és el moment de recuperar la força de la voluntat política. Ara és el moment de diversificar el model productiu i no jugar-nos-ho tot en la carta única del sector de la construcció. Ara també és el moment de rectificar les actituds absolutament desencertades que s’adopten davant el món de la cultura. Des de fa molts anys la cultura no ocupa un lloc central en el panorama dels interessos i preocupacions socials i polítics de Catalunya. Es “parla” molt de cultura, però la pura veritat és que es “fa” molt poca cultura. Els pressupostos de cultura són absolutament residuals. La presència de la cultura en el discurs polític no passa de ser una qüestió epidèrmica. El sistema educatiu cada dia margina més la cultura, titllant-la de renyida amb l’enfocament pragmàtic que suposadament necessitem per desplegar els nostre projectes vitals. I la crisi està portant aquesta situació a les seves màximes conseqüències, posant al descobert l’autèntica veritat de manera que no la puguem ignorar més. La crisi actual no pot esdevenir el pretext per mirar de relegar la cultura a una categoria encara inferior. Justament el contrari: l’horitzó difícil que afronta el món de la cultura en aquests moments ha de servir per fer-nos reflexionar a fons i re-situar la cultura, atorgant-li el lloc real que li correspon.
Entenguem-nos d’una vegada: la cultura és l’element que dóna entitat, substància, cohesió i unitat a Catalunya. I si l’arraconem estem contribuint directament a l’erosió de Catalunya. Hem de ser capaços de definir les necessitats imprescindibles del país i, en establir-les, veurem que la cultura és una d’elles. Aprofitem la desafortunada i perillosa avinentesa de la crisi per admetre la importància de la cultura i obrar en conseqüència. Si no és així anem inexorablement abocats a seguir el trist camí que enceten Galícia i el País Basc després de la darrera contesa electoral. El reconeixement de la cultura és l’única garantia sòlida del futur.”

.
.
.
Està tot entre cometes, eh.

Per: Maite Salord

Maite Salord — Sun, 26 Apr 2009 20:41:42 +0000

Bona nit. Aquest -intens- cap de setmana de llibres, he tingut el bloc mig abandonat. Estic cansada però, abans d’anar-me’n a llegir les narracions guanyadores del “9 de juliol”, vull deixar escrit que estic molt contenta de les “xifres” de llibres venuts a Ciutadella, del nombrós públic que hi ha hagut a les presentacions de llibres, concerts, glosat, activitats infantils…
Per cert, he comprat els darrers llibres de Josep Massot i Baltasar Porcel i el de la Falange a Menorca, de Jordi González. Tenc pàgines per una bona temporada!