Maite Salord

Escriptora

Arxiu de març 2009

Canvis

En pocs dies, he viscut canvis importants. Pèrdues doloroses de les quals, tanmateix, n’he tret vivències que valor moltíssim. Hores infinites de converses familiars. De records, d’anècdotes, de llàgrimes, de rialles. Hores infinites que confirmen que, més enllà dels anys i de les inevitables distàncies,  hi ha lligams afectius que es mantenen inalterables. Aquest és, sens dubte, el llegat més valuós que poden deixar els pares. Una lliçó d’amor de valor incalculable no exempta, però, d’una certa recança. Moments en què el passat s’imposa. “No hi ha més paradisos que els paradisos perduts”, deia Llorenç Villalonga, citant Proust. Segurament. Només sé que, aquests dies, travessant Ciutadella a primera hora del dematí, he pogut recuperar l’olor de la ciutat. Entre el silenci, la colònia del fillet, ben pentinat, que anava cap a l’institut. La de la loció de l’home acabat d’afeitar. La del pa que una dona duia davall el braç. I, sobretot, he recuperat rostres que van acompanyar-me durant tota la meva infantesa.

Aquests dies, som conscient que he tancat una etapa de la meva vida i no ha estat fàcil. I també n’he oberta una altra a nivell, diguem-ne, professional. Després de vint anys, pràcticament sense interrupcions, de donar classes, dilluns deixaré l’institut per dedicar-me, de forma exclusiva, a l’ajuntament. Tampoc serà fàcil. Perquè m’agrada molt  ser professora i perquè m’espera -en només uns dies, ja ho sé del cert- una feina molt dura Dalt la Sala. És polit, però, ajudar a construir el teu poble. I, més encara, fent allò que més m’agrada: llibres, teatre, participació ciutadana… I hi ha molta feina, moltíssima, per fer.

Època de canvis. Tanmateix, hi ha coses que voldria que continuassin igual. I, una d’elles, sens dubte, és aquest bloc. Una plaça que s’ha de mantenir viva amb els vostres comentaris. Uns comentaris que, ara, més que mai, valoraré. Encara que siguin crítiques a la gestió que pugui fer. D’això es tracta. De no perdre mai el contacte amb la gent, amb la realitat que es viu al carrer. Perquè un polític ha d’escoltar, ha d’aprendre dels errors. I les vostres aportacions, en aquest sentit, són imprescindibles. Per tant, esper que, en aquests temps de canvis, no perdeu el costum d’arribar-vos fins a la plaça per, amb absoluta naturalitat, continuar parlant, com hem fet fins ara, de tot. I més!

Ciutadella, nova etapa

(Text llegit a l’acte d’elecció de la nova alcaldessa de Ciutadella, Pilar Carbonero)

“La situació política que avui vivim a Ciutadella és, certament, atípica i especial. I no perquè assistim a un canvi d’alcaldia a meitat de mandat –fet que, si bé no és habitual, sí que entra dins les possibilitats que ofereix la democràcia- sinó per com s’han desencadenat els fets fins arribar avui aquí.  No és la meva intenció parlar d’un passat que tots coneixem perfectament. Avui toca parlar de futur. D’un futur que volem il•lusionant i encoratjador i que, tanmateix, sabem, també, que serà difícil i complicat.

Des del PSM-EN, sempre hem estat conscients del lloc en el qual els resultats de les eleccions de maig de 2007 ens havien col•locat. I, des d’aquest lloc, des de l’oposició –com ja havíem fet el passat mandat- hem treballat per dur a terme una oposició que, a més de fer un seguiment rigorós de l’acció de govern per denunciar aquelles actuacions que hem considerat reprovables, ha volgut ser, també, una oposició activa i constructiva, amb propostes positives per a Ciutadella.

Arran dels fets de 31 de juliol, la nostra postura ha estat sempre clara i transparent i amb un objectiu clar: que l’ajuntament de Ciutadella recuperàs la representativitat sortida de les urnes a les darreres eleccions municipals. No ha estat possible, així com tampoc no ho ha estat conformar un govern de salvació integrat per tots els partits. Arribats a aquest punt, i vista la l’excepcional situació política creada, s’imposava actuar amb responsabilitat, per la qual cosa vam començar a treballar, des de la coherència ideològica, per formar un govern progressista que és el que, a partir d’avui, i amb el suport generós del regidor d’UPCM, governarà el nostre poble. És per això que, des del PSM-EN, donarem suport a la candidatura de la socialista Pilar Carbonero.

Aquest exercici de responsabilitat política no ens ha de fer oblidar, tanmateix, que  assumirem el govern en unes condicions que, sincerament, no són les que voldríem. Venim d’uns anys que s’han caracteritzat per una acció de govern que, només –i, encara, no sempre- quan les circumstàncies han obligat, ha deixat de banda la prepotència i la falta de transparència. Hi hem d’afegir, a més, una situació econòmica insostenible i unes mancances en infraestructures bàsiques injustificables. Aquests darrers mesos, per si tot això no era suficient, hem entrat en una espiral d’insults i desqualificacions que en res han contribuït a dignificar la vida política al nostre poble. Ben al contrari.

En aquests moments, els quatre regidors del PSM-EN estam disposats a assumir la nostra responsabilitat amb ganes de fer feina per Ciutadella, però també molt conscients que la situació heretada ens ha de fer tocar de peus a terra. Sempre hem dit, i avui, més que mai, ho vull tornar a repetir, que l’autèntic valor d’un polític és la seva credibilitat i que, aquesta, només s’aconsegueix des de la coherència de plantejaments, des de la claredat i la concreció de les propostes i, sobretot, des de la serietat en les formes. És per això que estam convençuts que ha arribat el moment de substituir les falses promeses per veritats. La prepotència pel diàleg, la participació i el consens. La falta de transparència per l’actuació rigorosa.

La difícil situació econòmica que pateix aquesta institució ens fa ser prudents a l’hora de plantejar grans propostes de futur. Tanmateix, és cert que hi ha propòsits –segurament els més importants- que no s’aconsegueixen amb doblers. Estic parlant, és clar, de retornar la dignitat a aquest ajuntament i, de retop, a tot un poble que, en els darrers temps, s’ha sentit avergonyit per l’espectacle al qual ens hem vist abocats per la greu irresponsabilitat dels qui fins avui ens han governat. Aquest és, al nostre parer, per damunt de tot, el gran repte que tenim per endavant. El gran repte que, avui, tots, polítics i ciutadans, assumim. Perquè no podem oblidar que regenerar la vida política de Ciutadella és feina de tots, cadascú des de l’àmbit que li correspon. I tenim molta feina per fer. Molta.

Tot i l’expectació creada, avui no és un dia de celebracions. Aquests acte és només la constatació del final d’una forma de fer política basada en l’amiguisme, el descontrol en la despesa i la falta de consens real. Una forma de fer política que ha sumit la institució, i Ciutadella, en una crisi l’abast real de la qual encara no coneixem del tot. I és, també, l’acte en què els partits polítics que els ciutadans van voler a l’oposició demostren que saben actuar amb responsabilitat pel bé del poble, assumint el govern en una situació difícil i complicada.

Com a portaveu del PSM-EN, només puc acabar fent una promesa a la ciutadania: feina, transparència, humilitat i capacitat de diàleg seran els eixos bàsics d’aquests quatre regidors en la gestió diària que durem a terme. Perquè  hi ha altres formes de governar. Altres maneres de fer política. Tant de bo el camí que avui començam ens dugui a bon port i que puguem recuperar la confiança dels ciutadans.”

Dolç àngel de la mort, de Màrius Torres

 posta-als-alocs2infra.jpg

(Fotografia d’Antoni Cladera)

 

 DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.

 Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!

 I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara…
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal…

 I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.

 

« Anterior - Següent »