Com sempre, fa tard i ho sap. El bo, es fa esperar, pensa la Diva, mentre travessa l’estora vermella amb pas ferm. Tota ufanosa, embotida dins un vestit espectacular, de lluentons i farbalans, reparteix somriures a tort i a dret, aliena als flaixos que l’enceguen. Se la veu encantada d’ella mateixa. Radiant. La sala és plena a vessar. Focus i càmeres la segueixen. Ella, però, impertorbable, va fent el seu camí, convençuda que li ha arribat el moment de fer història.
S’asseu a la primera fila. La cerimònia és a punt de començar. De sobte, just a l’altra banda del passadís, la descobreix. Renega interiorment, mentre li dedica un dels seus millors somriures. Ella, per evitar-li la mirada, remena dins la bossa, com si cercàs el maquillatge per retocar-se. Sense dubtar ni un segon, la Diva li allarga el seu Max-Factor encara per estrenar, tot just comprat per a l’ocasió. L’altra, li dóna les gràcies: cercava un kleenex, li diu tot dissimulant.
De sobte, s’apaguen els llums i s’il·lumina l’escenari. El presentador de l’acte obre el sobre i, sense gaires preàmbuls, deixa anar, amb la seva veu profunda i potent: i la guanyadora de l’òscar al cinisme per la seva extraordinària entrevista en què, impúdicament, fa gala de menysprear els valors morals més elementals és… la Diva! I ella s’aixeca i, des de les parets del Saló Gòtic de l’ajuntament de Ciutadella, els Fills Il·lustres, imperceptiblement, es remouen de les teles, com si volguessin fugir, convençuts que, en tots els anys que fa que pengen d’aquella magna sala, mai no havien asistit a un espectacle tan patètic.
- El pensament ordenat/Opinió
- 20 comentaris
Som nosaltres els qui teixim la nostra pròpia desesperança.
Edward Albee
Equilibri precari (1966)
.
Ara, si ho dius per riure, Maite, no et quedis sola.
.
No es difícil llorar en soledad, pero es casi imposible reír solo.
Dulce María Loynaz (1902-1997), poetisa cubana.
.
Ja trobava a faltar el teu comentari al publireportatge del Diario Insular d’avui. A la vista del resultat, l’espera de tot el dia ha valgut la pena.
Jo també he flipat en colors aquest matí a primera hora llegint l’entrevista a la Diva. Per falta de temps (i d’eima) m’he quedat amb les ganes de comptar les vegades que repeteix -talment un rosari- allò d’evitar que governi l’esquerra. Que ve el dimoni! amagau les criatures! tremoleu monjes i capellans! sant joan en perill de mort! fugiu nobles i gent d’ordre, ara que encara teniu temps!
Just el mateix dia que a l’altre diari els mestres dels tallers de cultura denuncien que fa dos mesos que no cobren.
Tot plegat, trist, molt trist,
He vist coses rares, rares, rares en aquest mon, però mai he vist un acta tant desesperat com aquest, La Diva es com si visqués dins d’una bimbolla on tot el que l’envolta son cotons i suaus brises.
Avui mati he quedat immòbil, llegia el diari i no m’ho creia, mirava a un costat, a l’altre, veia gent que parlava, una parella feia un cafè amb llet amb un croasant. Estic somiant? Pensava interiorment, però allò era real, els meus companys de taula em demanaven si em trobava bé, que era allò que llegia amb tanta impaciència i incredulitat. Ho llegia i ho tornava llegir, però no entenia la entrevista. Me venien records al cap que envestien frontalment al que acabava de llegir. Li fan una entrevista a una persona que representa un equip de govern decapitat i parlava com si no hagués passat res. Hem treballat mes que mai, afirmava. Mentida podrida!!!. Hem tingut una experiència enriquidora amb el pacte amb UPCM. I una merda!!!! Votaré a Antonia Gener al ple d’investidura, encara que fa uns dies ens vam dir de tot mútuament al darrer ple. Quina barra!!!!
I no he exagerat gens, lo del cafè d’avui mati ha estat ben real, he quedat embambat, i supos que com jo molts d’altres que s’hauran quedat sense paraules, es difícil d’engolir lo que ha amollat na Tonia Salord, i es queda tant ample. No he tingut mai cap aspiració política, afirmava, MENOS MAL !!!!!!
Maite i gent del PSM, no soc votant vostre açò crec que esta clar, però ara que vos heu decidit a actuar no escatimeu esforços en arribar a acords per dur una excel•lent gestió de l’Ajuntament, me consta que al PSOE tenen moltes ganes de treballar per Ciutadella i estic segur vosaltres encara mes, feis que ens sentiguem orgullosos de Ciutadella d’una vegada i facem oblidar els anys de foscor que ens ha tocat viure. De voltros i el PSOE depèn l’èxit. Molts d’ànims!!!!!
Quina entrevista! Jo també puc confirmar que, davant tanta comèdia, la indignació és generalitzada. L’espectacle és tan patètic que, si no fos perquè fa plorera, encara riuríem. Mentida, hipocresia, falsedat… una autèntica vergonya… per qui en té.
I què vos estranya que el Diari aquest doni l’Oscar a la pitjor actriu? no l’hi han donat els ianquis a l’espanyola que grinyola i no sap actuar? si en alguna ocasió aquests premis es donessin a qui se’l mereix, ja no tindrien raó de ser i n’hauríem d’inventar d’altres. Ni el cine es mereix que es premii a una mala actriu ni Ciutadella es mereix que es premii el cinisme. Al cap i a la fi, tant als EUA com a Ciutadella “… jo he vist un colomí que menava un bot a rem…”. Salut
Tampoc vos ha destranyar tant el cinisme!! O no la coneixíeu? Que no havia de sortir aquesta entrevista a la Diva? bé, d’acord. Potser no. Certament hi ha gent més interessant a entrevistar. Però ja està bé que la gent recordi qui és aquesta alcaldesa, que més que accidental, és un accident! No ens escandalitzem tant!
.
D’Òscars i cerimònines d’aquest tipus no en parlaré perquè és una estafa. “Jo no sóc d’eixe món”. Perquè, certament, Silve, si vivim coses veurem…
En Kintet ahir va haver de llegir s’entrevista dues no, tres vegades. Sa primera es va pessigar, sa segona es va indignar i sa tercera s’ho va prendre com un acudit dolent.
Així de memòria record dues frases que les podríem escriure a sa piràmide d’es Born canviant aquelles que hi ha en llatí, més que res perquè així tothom entendria què punyetes posa i a més quedaria constància que ho ha dit.
–
Sa primera és allò de “trànsfuga jo? Trànsfuga en Joan Triay si dóna es seu vot a s’esquerra”.
Un “trànsfuga”, al diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, és una “Persona elegida en les llistes d’un partit que no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat”. Si llegeixes açò, Tònia Salord, quina és sa part de sa definició que no entens?
–
Sa segona perla és lo de “crisi no n’hi ha hagut fins dimecres passat”? Jo crec que equipara “crisi” a “tenir es cagó a n’es cul”, xerrant en plata, i s’equivoca (altra vegada…).
“Crisi”, al mateix diccionari, és una “Situació circumstancialment dolenta o difícil d’una persona, una empresa, un afer, una política, etc”, lo que em fa pensar que durant sa seva infància no prestava massa atenció a ses classes que prenia o que li són igual sa situació de s’empresa (ajuntament), s’afer (sortir d’es partit en bloc) i sa política (aquest parèntesi crec que no fa falta) i es centra únicament en sa situació de sa persona, i a açò darrer a ca nostra li deim egoisme.
–
Lo millor que podem fer amb aquesta dona és cobrir-la de guix i enganxar-la a una de ses dues senyores de sa font de sa plaça d’Artrutx.
O…
Ara que ja té un Òscar, està fent mèrits per guanyar-se un paper a n’es pròxim documental de prehistòrics com a deessa de sa fertilitat.
Potser m’estic passant o tal vegada direu que no és ètic ficar-me de manera directa amb es seu aspecte exterior, però que sapigueu que estic criticant des de sa més pura indignació i que, per tant, tant m’és.
No he llegit s’entrevista aquesta tant bona que deis, però tal vegada ho faci, més que res per riure una estona.
No em pronunciaré massa sobre aquesta persona, ja que influeixen en mi molts més fets, a més dels que ha diut a terme a l’ajuntament. Això que deia en Menorquit que ha estat un accident, ho podeu ben creure i molt gros!
La Diva en altres temps tenia pitjor aspecte Kintet!, ara amb tot això de pujar-li els fumets l’han arreglat una miqueta. I tranquil, que això només són comentaris, no crítiques i amb tot el que ha fet no li venen gens malament.
Que es pensa ella, tots tenim un passat i, a vegades, val més tenir sa boca ben tancada, per si acàs.
També em desfogaré.
Com que crec que no arribará al diumenge de Pasqua, jo la nominaria “bujota” honorífica.
M’agradaria fer una diva-bujota, amb la col.laboració de les escoles de música i d’arts.
Es podria fer un col.lecta per pagar al professors, 1 euro = 1 perdigonada
Es car, però es caça major.
Si no es possible, tal vegada en aquesta plaça podríem fer una espècie de perfomance…
Bona nit a tothom.
Bon dia a tothom. D’entrada, he de dir que, no sé quina era la intenció de l’entrevista però, i com em va dir una amiga que s’ho mira tot des de la distància -real, no personal-, l’entrevistador va aconseguir que la Diva en qüestió quedàs ben retratada. Per tant, una excel·lent entrevista, des del punt de vista periodístic. Ara bé, potser, també és cert, no ens hauríem hagut de sorprendre tant. Ja la coneixem bé, tot i que encara pens que la dona, així com anava responent preguntes, s’anava superant.
Bé, veig que l’entrada ha servit de catarsi col·lectiva, la qual cosa sempre va bé. I, per cert, m’encanta la idea de la “perfomance” a la plaça. S’accepten suggerències!
Després del carnestoltes, la quaresma. Després de veure passejar les màscares pel sottoportegos de Venècia, torn a Ciutadella i veig que a la meva ciutat el carnaval municipal encara no ha acabat. Encara que pot ser que pel duo Casasnovas sí hagi començat la quaresma.
.
He llegit, ara mateix, l’entrevista a l’oscaritzada Pe-Salord local i certament és per llogar-hi cadires. Deia Wilde que “un cínic és aquell que coneix el preu de tot i no dóna valor a res”. Podria ser la descripció d’aquesta diva que ha manegat durant anys els assumptes de Ciutadella, sense donar el més mínim valor a la decència, la democràcia, l’ètica…tot sabent molt bé el preu de cada cosa que feia i desfeia des de la seva trona.
.
Però, no és just només esbroncar aquesta dona. N’és només ara el mascaró de proa, com abans ho fou l’Avel•lí Babà que veu com se li apropen les galeres. Però al vaixell n’hi havia d’altres als rems i governant la ruta. Des del patètic Brondo (el millor batlle de Ciutadella segons l’oscaritzada !!!), a la Tonyi-Santa Maria-Gener, al Cardocitur…tots ells han participat en aquesta travessia que acaba en naufragi. No oblidem, no ho hem d’oblidar –em fa por que no ens ho deixin oblidar- que el Partit Popular és el principal responsable de tot el desastre.
.
Deia Grillparzer que “hi ha un remei per a les culpes, reconeixer-les”. Aquí ningú ha reconegut res. Tots semblen sortits de la pila baptismal. Tots, tots, han participat en la farsa, tots han tocat –en un moment o l’altre- el vellut del poder que ara està tacat per més temps del que podríem esperar. “Cap dels flocs de neu d’un allau se’n sent responsable” ens diu el poeta polonès Stalisnaw J. Lec. Han estat un allau de vergonyes i ara ningú se’n sent responsable. El fàstic gairebé ens ofega.
.
Quin serà, però, el següent acte?. Molta por em far que segueixi el ball de màscares, que a Ciutadella encara no haguem enterrat en “cames tortes”. També deia Wilde que “un matrimoni de conveniència és un matrimoni entre persones que no es convenen”. Jo gosaria esmenar el mestre, i diria que és un matrimoni entre persones que no ens convenen., perquè tal volta no es prepara un matrimoni de conveniència entre Santa Maria-Gener i la Pe-Salord?.
.
No ho sé, certament no ho sé. Però recordeu que deia Voltaire: “Quan es tracta de diners, tots són de la mateixa religió”. Perquè fins ara què ha mogut les clavagueres del govern municipal? Diners i res més que diners. Si no mireu Avel.lí Babà, i penseu que les dues dames han estat anys les seves acòlites, malgrat ara, com Judes, el neguin d’una o altra manera. També Voltaire: “Qui creu que els diners ho fan tot, acaba fent-ho tot per diners”.
.
I Ubú? Què en farà Ubú de tota aquesta òpera buffa (La gazza ladra, pot ser)?. No vull ni pensar-ho. Altra volta jugarà al joc de la balança?. Sabeu el que pens: ni aigua!. No faceu bo l’aforisme de Karl Kraus “hi ha persones de les que no se’n sap res, només que no convé ofendre-les”. No li doneu aquest poder.
.
Seguirem conversant.
.
A Venècia , a més de Goldoni i l’Aretino, he llegit “El cos deshabitat”. Una gran novel•la sobre les aparences que marquen les vides.
.
Fins prest.
Jo em pensava que a la salordiana plaça s’hi havia torrat sa sobrassada!!
Ara toca dejuni, no? Acomplim les dates i… els costums… Penjar el bujot abans d’hora seria precipitar-se i faltar a la tradició.
.
La purificació emocional, la catarsi, ha de tenir el seu temps.
L’abstinència de…. ens pot anar bé.
.
Maite, pens igual que la teva amiga “que s’ho mira tot des de la distància -real, no personal-.
.
Segons el calendari…. avui toca peix?
Més que preocupar-vos-en de la recent nominada diva-bujota (orfe de partit i possible candidata pel flamant UMe), més ens valdria posar atenció en el que serà, el que pot ser, “la Resurrecció”, la Pasqua.
.
Fa una setmana ja ho vaig dir aquí: …serà “la sorpresa” de JT.
.
La Justícia -en majúscules- va molt lenta, i a vegades no arriba; així, avui al cafè, comentant el cas “…de les rates” algú ha comentat: Si en Bosco no ho hagués aturat açò, potser arribaríem a algun “ex” tancat.
…Ja ho veieu, per fer-ho bé, els haurem salvat.
Però açò és d’una altra història, eh, d’una altra comèdia. Perdo.
…Encara que “l’escenari” i els espectadors els mateixos desgraciats.
.
La paraula “desgraciats” sona malament, eh?
Ja que aquí no hi ha possibilitat d’editar (corregir)… poseu-li voltros un sinònim.
Gràcies.
Reproduesc un comentari d’en Bosco Gomila -que va ser qui va destapar el cas-, fet el desembre del 2007, quan es va plantejar en aquest bloc la mateixa qüestió que avui exposa Nom Necessari:
“La nostra missió com a regidors és que els diners públics no es malbaratin, i no portar el govern als jutjats.
En el cas que ens ocupa es va anar a la fiscalia no pel que va succeir al plenari, sinó per l’entrevista, que va publicar al cap d’un parell de dies el Diari Menorca, al jubilat, antic propietari del solar, on explicava com s’havia portat a terme la compra per part d’un amic del regidor d’urbanisme i la posterior permuta a l’Ajuntament, de com el Batlle i en Casasnovas l’havien enganyat per què l’amic del regidor es fes amb la seva parcel•la i permutar-la per una altra de municipal deu vegades més cara.
Si el tema no s’hagués retirat del plenari (per la nostra advertència d’il•legalitat) l’interès de la premsa hagués estat el mateix que el de les altres 5 permutes que va aprovar al mateix ple de l’Ajuntament, tan escandaloses com aquesta, i en totes hi va haver la meva advertència d’il•legalitat.
De totes maneres si en un altre cas de corrupció com aquest, vostè en té indicis abans de que es produeixen, val la pena que adverteixi als membres de l’oposició o a la fiscalia de la seva estratègia abans de que passi i no quan ja no té remei.”
En Bosco, és molt de Bosco. En el seu temps ja va enviar a l’alcalde als Jutjats, més tard va dimitir, l’alcalde. Era la ‘pilotada’ de Macarella. Sabeu que en feim de nosa!! aquests del PSM que no són polítics… sino escriptors.
.
Maite, Magí, Pepe i Joana, ànims!!!!!
Bona nit. Acab d’arribar de Cine Club, de veure una pel·lícula alemanya que duu per títol “La Ola”. Demà la tornen a fer i l’heu de veure. Jo hi he anat perquè fa unes setmanes vaig llegir a l'”Avui” un article d’opinió de Queco Novell que en parlava. L’he de pair. És dura. Molt. I, sobretot, molt propera. Us reproduesc el que va escriure Novell: “”La ola” és una pel·lícula que ens explica que no fa falta gaire enginy per manipular les masses perquè es trobin a gust en un govern totalitari”. És trasbalsadora.
Jo trob que esperaré un poc a veure sa pel·lícula. No és per no fer-te cas, me solen encantar ses teves recomanacions, però estic paranoic. És preocupant comparar sa societat actual amb sa que descriu Orwell a 1984 i veure que no dista tant d’allò que va predir. 3 superestats amb fronteres pràcticament intocables (Amèrica, Europa i Àsia), guerres que no són guerra sinó excusa per malgastar recursos que sinó permetrien acabar amb sa pobresa al món, sa societat controladíssima amb sa Policia del Pensament, (…) i un estat totalitari dominat per es Gran Germà (o “democràcia”, o “Obama”) que és acceptat sense remugar.
–
I ara trauré un parell de temes que no tenen gaire cosa a veure (sí, menys encara que fins ara). Són simples comentaris.
–
Per una banda, què està passant a Ciutadella? Després de 5 anys aturada, es posa en marxa sa nova “Casa de Cultura” a n’es JM Quadrado, es fan concerts, n’Avel·lí i en Llorenç són a judici… sembla que s’Ajuntament fa cosa i tot! Que és casualitat o està fotut de ver?
–
I per s’altra… Qui veu es resultats de s’enquesta de sa web d’es diari Menorca sobre “Qui ha de governar Ciutadella?” queda espantat amb ses xifres. Lo primer que sobta són es 32000 vots que té (crec que seria un poc pretensiós pensar que a tants menorquins els interessa aquest tema, i encara més pensar que tants menorquins han anat a sa web d’un diari i han votat una enquesta). Un altre aspecte és que “govern de concentració” i “PP-UPCM” tenen un 40-i-pico% de vots, mentre “PSOE-PSM”, que com a mínim és igual de lògic, en té només un 6%. Si penses així, veus que es resultat és clarament fraudulent, i per aquí pensam que hi ha colcú que vota i vota (que es pot fer, no hi ha restriccions) a n’aquestes dues opcions, amb aquesta intenció. Què trist, no?
Nom necessari, què penses tu del cas de les rates? Que algú digui que en Bosco el va aturar es pot malinterpretar. La majoria pensem que el va destapar i no saps el que costava fer d’oposició, perquè va ser un periòde realment difícil per tots el regidors del psoe, psm, ucm i fòrum. Tothom sap quin era l’ambient a dalt la sala.
A mi aquesta gent no en fa desgraciada, i com espectadora sincerament ja fa molt de temps que en tenen avorrida.
El fet de ridiculitzar a la diva no la converteix en una de les meves preocupacions.
Bona nit a tothom!
Veig que en Kintet torna a estar inspirat (m’agrada més que això de paranoic!). Comencen les obres del Quadrado, hi ha concerts, els ex-regidors d’urbanisme al jutjat… Bé, tot tard però, si arriba, bo és. Respecte a l’enquesta del diari, no crec que, així com es fa, sigui molt fiable. El que m’estranya és que cap mitjà no n’hagi encarregat cap de seriosa, tipus enquesta electoral. Estaria bé saber què pensa realment la gent.
Molt encertat el comentari d’Eugenia. A l’entrada que he penjat avui dematí faig referència a com va ser de dur fer oposició el passat mandat. Té molt de mèrit haver duit el cas fins on ha arribat. I pel que fa a la diva, ja em va bé mirar-me-la des de la distància que dóna la ironia. No cal donar-li més importància, efectivament.