Vivim immersos en constants debats nominalistes. Ens preocupa, i molt, el nom que donam a les coses. De fet, estarem d’acord que les paraules no són mai innocents i que, sovint, la capacitat d’anomenar les coses va lligada a qui posseeix el poder. Molt s’ha parlat dels equilibris que, durant una bona temporada -i, sobretot, durant la campanya electoral-, va fer el govern central per no dir la paraula “crisi”. “Moment difícil”, “desacceleració”, “recessió” … qualsevol terme era bo per amagar el que avui ja és una realitat dramàtica: l’atur podria arribar als 4 milions de persones.
Sense anar més enfora, a Ciutadella, també tenim exemples d’aquest tipus. En els darrers mesos, hem estat discutint si la infrastructrura cultural que es fa al Canal Salat és un “Auditori” o una “Sala Multifuncional”. Evidentment, qui volia que fos un “Auditori” era la regidora de cultura de torn que, a la vegada que engrandia -nominalment- el projecte, estava convençuda d’engrandir -externament- la seva imatge de bona gestora. En aquest cas, com en tants altres, quedaria demostrat que, igual que l’hàbit no fa el monjo, el nom no fa la cosa. Perquè avui ja és evident -fa temps que molts ho sabíem- que el que es construeix és, senzillament, una sala multifuncional com tantes altres que es construeixen arreu de l’illa (malaguanyat nom del gran baríton per una instal·lació, de moment, tan senzilla!).
Encara que Plató, al Cràtil, va posar en boca de Sòcrates la frase: “Sembla, idò, Hermògenes, que la feina de posar noms no és, com tu trobes, una feina fàcil, ni d’homes senzills ni del primer que passi pel carrer “, jo, humilment, i aprofitant que rallam del tema, em deman: quin nom li posaríem a un govern PSOE-PSM-UPCM? Hi ha nom per aquesta cosa? A mi, sincerament, no se me n’acut cap. No seria un govern d’esquerres; no seria un govern de dretes; no seria un govern de centre-esquerra ni de centre-dreta; no seria un govern de salvació ni de gestió… No sé què seria, francament. Potser és que, com va dir qualcú, hi ha coses que, en política, senzillament, no tenen nom.
- El pensament ordenat/Opinió
- 22 comentaris
maite, això és un problema gros, perquè les coses, si no tenen nom, no són. així és que tal vegada, aquest govern no serà.
abraçada
un Govern trampa
Una macedònia, una salsa agra i dolça o potser, i perdoneu l’expressió, una indigestió que pot acabar amb una bona caga..
Això com diu en Pau es un govern trampa, i sereu a refer i després ja serà tard. Deixau que acabin de governar el grup mixt i voltros (tots els partits) desde l’oposició ajudau a que Ciutadella tiri endevant (es important l’aprobació dels presuposts).
Si feis la moció i governau, això donarà força a la dreta per les properes eleccions i els partits d’esquerres i perdreu. L’únic que té odi i venjança es UPCM, per tant , per jo esteis bé així. Salut.
A aquest hipotètic futur govern se li ha de reconèixer com a mínim una cosa des de bon començament, i és que és, de totes les combinacions que es podrien donar, una de les més estrafolàries que se m’acuden. De l’adjectiu, l’Alcover-Moll en diu: “extravagant, estrany fins a la ridiculesa” i, en segona acepció, “persona mancada de la solvència i formalitat que vol aparentar; que no es mira a complir els seus deures i compromissos”. Tant una com l’altra li treu molt a una de les tres potes d’aquest (im)possible frikigovern amb el PSOE transmetent la imatge de líders i a l’oposició un PP còmodament instal·lat donant suport o retirant-lo a voluntat pensant en que d’aquí a dos anys es podran presentar com les víctimes de tot plegat.
Això sempre i quan arribés al final de la legislatura, clar!
Maite, esper que no vulguessis tranquil·litat, perquè sembla que us esteis ficant dins un bon jardinet…
Una abraçada
Mai del món us heu d’embarcar amb un govern amb l’extrema dreta. No té cap sentit. Els partits polítics acorden, pacten… per afinitats ideològiques. Quina afinitat pot tenir el PSM amb UPCM?. Esper que el PSM no faci cas a l’acord, que ja tenen PSOE-UPCM i desembarqui ràpidament. Que governin ells dos i demostraran les incoherències a què poden arribar per aconseguir la cadira.
Ona, totalment d’acord amb tu: amb la ultradreta no s’hi ha de pactar absolutament res, que de pactes incoherents ja se n’han fet prou Estaria bé deixar que els Socialistes es retratin ells tots sols, que l’electorat els pugui veure el llautó d’una vegada, que demostrin a cara descoberta les seves àncies de poder.
Voldria poder creure que el PSM té unes altres formes, m’agradaria poder tornar a creure en algun partit..
Maite, perquè no li dius Tripartit? Al que hi ha muntat a nivell de les Illes no li dieu Hexapartit? Veritablement el nom que donar-li al de Ciutadella sembla molt menys complicat.
El millor seria la foto de govern: en Triay al mig i vosaltres dues de bracet. A tu et tocaria el braç endret. El problema és que heu rodat tant que ara la culpa del desastre de Ciutadella ja sembla més dels partits demòcrates que dels transfugues. Si acabau pactant amb el PSOE o amb PSOE i UPCM no fareu més que donar peixet a la dreta. Esper no haver de veure mai la fotografia…
Maite, quan encertat el dubte que avui planteges. Ja a l’agost passat debatiem el gran Menorquit i una servidora sobre la importància de les paraules. Deia jo “els noms fan les coses”. En Menorquit hi discrepava, però crec que al final arribarem a una entesa. Gloriosa la cita del Cràtil. Al cap i a la fi tot és als clàssics.
.
No tinc ara molta esma d’entrar en fondaries, tot arribarà. Sóc ara al Mozart Flughaven, a Salzburg, tot esperant el vol que m’aproparà a Menorca i el cansament em fa cruixir les neurones. Així i tot, vull dir-vos que he estat a Caríntia i he vist de primerà mà les conseqüències de contemporitzar amb la ultradreta (Haider, ja difunt però ben present). En parlarem.
.
Només una darrere cosa: Ona, Vela, totalment d’acord amb le vostres advertències. Si una cosa no es pot permetre el PSM és haver de justificar la vergonya d’haver-se traït a si mateix. Torn a citar a Ievtushenko, avui no don per més, quan diu: “Arribarà el dia en que els nostres fills, plens de vergonya, recordaran aquests dies estranys en que l’honestetat més senzilla era qualificada de coratge”.
.
Que nou us recordin mai la vergonya d’haber obert la porta a la ultradreta populista i antidemocràtica, que en tot cas us recordin per l’honestetat ( un dia es veurà com a coratge). Si sou atacats, pels feixistes o pels àvids de poder sota el nom de l’esquerra, pensau que si perdeu la vostra essència ho perdreu tot. Governareu però ja no sereu el PSM.
.
Ser complíces del populisme feixistoide és cavar-vos la vostra -la nostra, la meva- tomba. Hem de salvar la dignitat, malgrat n’hi hagi que la vulguin vendre tan barata, i la dignitat només la tenim a la ideologia. Ja ho deia Pascal: “Tota la dignitat de l’home és al pensament”.
Que vos sembla “carn morta pel psm”. Ja heu llegit les declaracions del psoe als diaris: la batllia és innegociable, urbanisme i serveis socials també, de cultura en farem dos trossos, els merders, que ells li diuen patrimoni, (El born, l’auditori o sala multifuncional, can saura…) pel psm i les activitats (concerts, teatre, exposicions …) pel PSOE. Que li queda al psm; el cementiri, l’escorxador, el mercat (tot carn morta) i si voleu alguna àrea més, sempre hi quedarà la gossera.
“Les coses, si no tenen nom, no són”, va dir, ahir, Esperança al primer comentari de l’entrada. I diria que la resta d’intervencions no fan més que confirmar-ho. Molts heu fet referència al tema ideològic per pactar i teniu raó: com diu Ona, els partits pacten i acorden per afinitats polítiques. I, en aquest sentit, cal recordar que el “govern de gestió” que hem defensat com la fòrmula que, a priori, donaria més estabilitat a l’ajuntament de Ciutadella, era un govern no ideològic, un govern en què TOTS els partits arraconaven les diferències per pactar uns mínims per fer avançar Ciutadella. Ens acusen de fer “comèdia” i jo em deman: qui ha fet comèdia, aquí? No serà que els grans actors són aquells que deien que “l’alcaldia no seria un problema” i, al final, ha estat la clau del desencontre? No és fer comèdia omplir-se la boca de “som els únics que no volem alcaldia” però fer mans i mànigues per ser al govern? El PSM no vol l’alcaldia (vam demanar la compartida, com sabeu, per llimar diferències entre els dos grans partits) i no entrarem al govern a qualsevol preu (i més tenint en compte que el govern de salvació no va fracassar per culpa nostra). Hi ha cap partit que pugui dir el mateix?
La història ens dóna lliçons, ens n’hauria de donar. Aquí s’escauria recordar la frase, ja tòpica de tan repetida, de George Santayana “els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la”.
.
Però no posarè avui cap exemple d’història nostrada (malgrat podria fer-ho, l’evolució de Cambó i el seu partit, i fins i tot de Gil Robles, és un exemple d’allà on condueix contemporitzar amb els partits antidemocràtics, és un exemple que crear coses sense nom porta al desastre), parlarè del Deustche Zentrumspartei, un partit d’inspiració catòlica però de fortes arrels liberals que arribà a tenir gran força en el procés d’oposició a la Kulturkampf de Bismarck, després durant els anys previs a la gran guerra europea i finalment en el marc de la República de Weimar. El Març de 1933, tot pensant així aturar les forces socialdemòcrates, votà a favor de la investidura de Hitler com a canceller del Reich. Poc després el govern nazi va disoldre el partit i els seus militants perseguits i represaliats.
.
Recordem la metàfora de l’ou de la serp (gràcies Ingmar Bergman), si aquest ou s’incuba -malgrat la closca transparent permet veure que hi ha dins- acaba produint una serp perillosa que per la seva pròpia naturalesa atacarà els que l’envolten. No incubem a casa nostra l’ou de la serp.
.
Recordem que deia un reputat feixista que supòs que Ubú deu conèixer bé, Ledesma Ramos: “La mecánica actual de las luchas político-sociales hace que el fascismo sea la bandera de una red complejísima de gentes insatisfechas, postergadas y descontentas”. Ubú ho coneix bé i ho aplica. No covem l’ou de la serp.
.
Pot ser amb aquesta entrada tornaré armar polèmica, però la polèmica no ens ha de fer por, si som i volem ser persones lliures. Com deia Sartre, “l’home neix lliure, responsable i sense excuses”. No abdiquem de la nostra llibertat, no tanquem els ulls davant la nostra responsabilitat i no cerquem excuses per justificar allò que és injustificable.
.
No sé si armaràs polèmica, Matilde, amb el teu comentari. Potser. A mi, però, m’ha semblat una mena de lament en veu alta. Res a veure amb el to irònic i mordaç que saps emprar de forma magistral. Les teves paraules són serenes i assenyades. Una excel·lent lliçó d’història i de llibertat.
Sempre he pensat que el tema nominal és un dels problemes de la nostra llengua. Sinó no fos “català”, els valencians (i alguns illencs) mai n’haurien renegat!.
Ara bé, després de seguir mitjanament aquest blog sé prou bé els motius del PSM de no voler un govern com aquest que es presenta. Però alhora, sempre he pensat que deixar les coses tal i com estan, és un acte de irresponsabilitat social. Sé prou bé que el grup mixt, o el que és el mateix a dia d’avui: na Tònia Salort, mai havia estat tan receptiu com ara. Fent comissions i altres per mirar de tirar endavant projectes. Però també hi ha una opinió social prou extesa dels que pensen i/o pensem que encara és l’hora de posar les coses en ordre a dalt la sala.
De l’ultradretà només diré que tot el que havia fet, populista o no, de voler posar ordre la seva regidoria, feina necessària i desagraida com cap, és prou lloable i la voluntat ferme de fer complir les normatives siguin quines siguin també. TAmbé som conscient que s’ha mostrat la cara i el to d’aquest partit amb les escenes als plens pròpies d’un circ romà. Però alhora pens que si s’el deixa amb la feina que havia anat fent fins ara les consequències no haurien de ser tan funestes com alguns auguren. I, a més, acabaria en dos anys amb el panorama deixat a la via pública per les darreres legislatures. Tema espinós que és millor que faci una persona poc popular. Ara bé, si comença a treure el morru per altres regidories de forma irracional, és evident que problemes en poden sortir. A aquestes alçades la decisió és vostra i, evidentment, les responsabilitats i el preu polític també.
El nom d’aquest govern només el sabrem quan acabi la legislatura i, pens, que tan pot ser un nom amb connotacions negatives com positives. Tot dependrà de la forma en que es dugui a terme.
Pot ser les coses són més senzilles. Pot ser tots ens hem deixat intoxicar -poc o molt- per les declaracions i contradeclaracions, per les informacions interessades, per allò que es diu i no es pensa o per allò que es pensa i no es diu.
A l’inici de la legislatura, si no ho record malament, el PSOE ja festejava un govern amb UPCM i PSM. El PSM s’hi negà. No volia entrar a formar govern amb Ubú, per a ells -i per a mí- la negació de tot allò en que l’esquerra creu.
.
A hores d’ara esteim en la mateixa situació. Què ha canviat, que Ubú no va tenir cap problema amb governar amb el PP que abans criticava i només l’ha tornat a criticar quan l’han fet fora. Deia Friedrich Hayek que “la coherència només és possible si es tenen uns principis ben definits”. El PSM ha demostrat tenir principis i coherència. Coherència que esper mantingui negant-se a governar- com feu gairebé fa dos anys- amb la ultradreta. Si el PSOE prefereix pactar amb UPCM i demanar el vot del PSM a la moció de censura, enlloc de pactar amb PSM i demanar el vot a UPCM, és sens dubtes el seu problema, la seva opció i, per a mi, una clara demostració que a ca seva els principis no abunden.
.
Bona gent del PSM. Us atacaran per tots els costats, PP -avui comença-, UPCM -ja fa temps que va- i PSOE -no espera ni desitja res més- però no defalliu. Al final, sempre tornem als clàssics, Plató té raó: “La raó i el coratge sempre s’imposaran a la traició i a la ingratitut”.
.
Si això amb el PSOE no qualla, que no quallarà, no us preocupi romandre a l’oposició. Heu fet tot el que calia. Treballar per un govern de gestió -ara el PP així us ho paga- i acceptar al final l’estratègia del PSOE. El problema és que aquesta estratègia no eren més que paraules al vent -“es diu allò que no es pensa”- ja que tota la retòrica sobre un pacte progressista només amagava el pacte tàcit amb UPCM. Us volien portar, i encara volen, a la música. Ja ho vaig dir un dia, resistir és guanyar. Ara us atacaran però passaran els mesos i la sensatesa de la vostra posició es farà evident. Ja en recollireu els fruits. Tingueu paciència. Deia Benjamin Franklin que “Amb paciència i tranquil·litat s’aconsegueix tot…i un poc més encara”. Això passarà.
.
Un vot de confiança escèptic. Millor dit un exercici de política-ficció: El PSOE fa honor al seu cognom d’esquerra i acorda un front comú amb el PSM ( al cap i a la fi el que sempre -de boqueta- han defensat), llavors com pot negar-se Ubú a signar la censura si sempre ha preconitzat -a crits moltes vegades- que el seu principal objectiu era treure els trànsfugues?.
No serà aquest, per desgràcia, l’escenari. Ni mai PSOE ha volgut de veritat aquesta estratègia que esbombaven als quatre vents, ni Ubú ha volgut altra cosa que tornar al poder. “Quan la hipocresia arriba a ser de mala qualitat, és hora de dir la veritat” (Brecht).
Bona gent del PSM, deis ja la veritat sobre el que passa, denuncieu la hipocresia constant i gairebé obscena d’aquesta conxorxa PSOE-UPCM que sols pretén recuperar la finca municipal, deixant pel camí escrúpols i preteses ideologies. A la llarga la veritat sempre guanya.
.
” Si pots mantenir la fermesa quan tots els altres vacil·len al teu entorn…”
(Kipling)
.
Arriba el moment, i arribarà, que convencèreu de la justícia de la vostra positura, penseu que “Res hi ha tan estúpid com véncer, el veritable triomf està en convèncer” (Victor Hugo). Ells venceran ara, governaran pot ser, però el convenciment de la gent us darà el triomf. Encara haguem d’esperar dos anys.
Pot ser el PSOE és coherent i pacta -com ha demanat sempre- amb el PSM i demana després que UPCM voti la moció de censura. Tal vegada us avanceu als aconteixements.
És que si no fa això i governa tot sol amb UPCM se’n va al desastre. Serien dos anys on només en treuria profit en Triay que s’ho manegaria tot. No crec que el PSOE sigui tan irresponsable. M’assembla que amb això, Matilde, a tu també t’han intoxicat.
“En qualsevol cosa inútil hi ha que ser genial o defugir-la” (Paul Valery). El problema és que no crec que els psoecialistes siguin genials ni tenguin el coratge de defugir la inutilitat d’un pacte amb Ubú.
Na Matilde, pel que diu sembla que -si hi ha un Govern amb en Triay per enmig- acabará amb la instauració d’un règim feixista a Ciutadella. Ja que tant parla d’história hauria de tenir present que el feixisme quan s’ha instaurat (només els anys 30 i 40 i a Europa) ha estat fruit dels seu temps, i de les seves peculiaritats históriques: gran depressió, periode entreguerres, un incipient i deficient sistema democràtic proporcionant tot plegat un enorme malestar entre la població que acabá buscant fórmules alternatives (ja sigui a l’estil soviétic o a l’estil nazi). Cosa que ara, malgrat la crisi económica, no crec que passi. Fa molts d’anys que no hi ha guerres (en el nostre territori), la democràcia està (malgrat les mancances) consolidades i la gent (malgrat la crisi) viu bé.
No patiu el feixisme no tornará, i menys a Menorca que es va mantenir republicana fins el final.
No, Pere, na Matilde no creu que si hi ha un govern amb en Triay per enmig acabarà amb la instauració d’un règim feixista a Ciutadella.
No, na Matilde no ho creu.
Na Matilde però no és ingenua i sí creu que com deia Wilde “res s’assembla tant a la ingenuitat com la gosadia”, i na Matilde vitaja i coneix altres terres.
* Na Matilde de la Mole sap que l’Holanda de fa quatre dies va viure el fenòmen neofeixista de Pym Fortuyn… i no vivim els anys trenta.
* Na Matilde ha vist ajuntament italians comandats per la neofeixista Alianza Nationale on s’eliminaven les prestacions socials als immigrants… i no som als anys trenta.
* Na Matilde ha vist els poblets del Midi francès governats per alcaldes del Front National de Le Pen on es cridava altra volta “França pels francesos”… i no som els anys trenta.
* Na Matilde fa poc ha visitat Caríntia i ha vist el feixisme xenòfob dels seguidors del difunt i neofeixista Georg Haider…i no som tampoc als anys trenta.
–
Avui el feixisme canvia el nom, es vesteix amb altres robes, s’abilla de diferents formes. Es diu “derecha social”, ataca la democràcia tot identificant-la amb corrupció, empra els mecanismes i el llenguatge de la democràcia per enfonsar-la des de dins. No, no som als anys trenta, però el feixisme és ben present arreu d’Europa. Ubú, malgrat assembli que exager, n’és un exemple més.
.
Recordeu Besteiro, tot just abans del 36: “el fascismo es ruido de ratones en España”. Era més que això. Massa tard se n’adonaren.
.
Ubú no crearia un règim feixista. No és tan important, però si el deixem creixer i un dia arriba a governar amb prou vots, llavors veurem polítiques antisocials, discriminatòries, racistes..Com està passant, ara mateix, a molts pobles de la vella i democràtica Europa.
.
Això cal dir-ho, cal denunciar-ho, perquè com deia Unamuno “el silenci és la pitjor de les mentides”.
.
Tancar els ulls o amagar el perill és covardia, i com deia Goethe “un covard només és amenaça quan està sa i estalvi”.
Obrim el ulls davant el perill que és ben present a Europa, el renèixer del feixisme sota formes xenofobes, populistes…Deia Beauvoir que “el que té de més escandalós el mateix escàndol es que ens hi acostumem”. No hem de acostumar-nos a l’escandol de tenir el feixime a casa nostra fins al punt de negar-ho.
.
Burke: ” L’únic que cal perquè triomfi el mal és que els homes bons no facin res”. Jo ho traduiria “l’únic que cal perquè triomfi el feixisme és que els democràtes no facin res”.
Estic d’acord amb el que Matilde de la Mole diu sobre el feixime d’avui en dia. Però jo et deman Matilde, si el PSOE no pacta amb UPCM, demanaràs disculpes?
Joan, et contestaré amb una frase d’una poetessa un poc carrinclona i poc coneguda. Una cubana exiliada i molt, molt catòlica. Zenaida Bacardí:
“No donis temps a les disculpes. Cerca les causes, elaborar la rectificació i pren noves decisions”. Si el PSOE no s’allita amb UPCM, no trigaré a demanar disculpes, cercaré les causes del meu error, rectificaré i prendré noves decisions. Sincerament m’agradaria haver-ho de fer.