Comentaris a: Espais oberts http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/ Escriptora Thu, 09 Sep 2010 17:25:23 +0000 http://wordpress.org/?v=2.3.1 Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1670 Maite Salord Wed, 28 Jan 2009 21:30:06 +0000 http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1670 Gràcies, Ruth, pel teu comentari. Estic contenta que t'hagis animat a participar de la conversa. Benvinguda a la plaça! Gràcies, Ruth, pel teu comentari. Estic contenta que t’hagis animat a participar de la conversa. Benvinguda a la plaça!

]]> Per: Ruth http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1669 Ruth Wed, 28 Jan 2009 20:58:49 +0000 http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1669 Un goig descobrir aquest blog, encara que ja el vaig descobrir fa un temps, no m’havia decidit més que a observar des de la finetra de casa meva. ÉS un autèntic goig veure com hi ha gent que sent i ens fa sentir i estimar la bona literatura, gent amb ideals i que no s’amaga de defensar-los, gent que respecte les idees dels altres i dona arguments per defensar les seves, gent que s’esforça per què els menorquins i no menorquins puguem gaudir d’una Menorca molts anys conservada i que treballa de forma desinteressada pel poble . Gent capaç de demostrar que és pot ser bon polític i bona persona ... gràcies també als que opinau en aquest blog per què ompliu de saviesa tots els moments que un passa en aquest plaça, que jo ,com que no puc gaudir de la meva estimada Ciutadella tot el que m’agradaria, m’imagin per un dels seus recons preciosos i sobretot plena d’es caliu de sa gent ... Un goig descobrir aquest blog, encara que ja el vaig descobrir fa un temps, no m’havia decidit més que a observar des de la finetra de casa meva. ÉS un autèntic goig veure com hi ha gent que sent i ens fa sentir i estimar la bona literatura, gent amb ideals i que no s’amaga de defensar-los, gent que respecte les idees dels altres i dona arguments per defensar les seves, gent que s’esforça per què els menorquins i no menorquins puguem gaudir d’una Menorca molts anys conservada i que treballa de forma desinteressada pel poble . Gent capaç de demostrar que és pot ser bon polític i bona persona … gràcies també als que opinau en aquest blog per què ompliu de saviesa tots els moments que un passa en aquest plaça, que jo ,com que no puc gaudir de la meva estimada Ciutadella tot el que m’agradaria, m’imagin per un dels seus recons preciosos i sobretot plena d’es caliu de sa gent …

]]> Per: Vela http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1658 Vela Mon, 26 Jan 2009 23:08:30 +0000 http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1658 He entrat força cops a la Salordiana Plaça per anar tafanejant, però fins ara no he tingut un petit moment per dedicar-hi una mica més de temps i posar-me a escriure el que ja vaig pensar ahir en veure la proposta d'en Menorquit. El primer que em va venir al cap va ser una àgora grega, tant idealitzada com la devem tenir, pel respecte, la tolerància i la llibertat d'opinió que s'hi respiren, un lloc on aprendre dels altres, on, potser un dia, t'arribes a qüestionar si allò que penses és encertat i ho fas, precisament, pel fet que la gent que seu al teu voltant i t'escolta i/o opina d'allò que tu has dit, argumenta la seva opinió amb respecte envers allò que has dit... No sé si he estat capaç d'expressar ben bé allò que volia dir: ja va sent hora d'abandonar la Plaça i anar-se'n a descansar, només sé que espais com aquest fan molta, moltíssima falta en un món que ha perdut les formes del devat civilitzat. He entrat força cops a la Salordiana Plaça per anar tafanejant, però fins ara no he tingut un petit moment per dedicar-hi una mica més de temps i posar-me a escriure el que ja vaig pensar ahir en veure la proposta d’en Menorquit.

El primer que em va venir al cap va ser una àgora grega, tant idealitzada com la devem tenir, pel respecte, la tolerància i la llibertat d’opinió que s’hi respiren, un lloc on aprendre dels altres, on, potser un dia, t’arribes a qüestionar si allò que penses és encertat i ho fas, precisament, pel fet que la gent que seu al teu voltant i t’escolta i/o opina d’allò que tu has dit, argumenta la seva opinió amb respecte envers allò que has dit… No sé si he estat capaç d’expressar ben bé allò que volia dir: ja va sent hora d’abandonar la Plaça i anar-se’n a descansar, només sé que espais com aquest fan molta, moltíssima falta en un món que ha perdut les formes del devat civilitzat.

]]> Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1657 Maite Salord Mon, 26 Jan 2009 22:03:44 +0000 http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1657 Benvingut al bloc, Salvador. Esper que puguem compartir reflexions i bones lectures. Benvingut al bloc, Salvador. Esper que puguem compartir reflexions i bones lectures.

]]> Per: Salvador http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1656 Salvador Mon, 26 Jan 2009 17:47:00 +0000 http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1656 Hola, he descobert per casualitat el blog. Sóc un lector empedreït, així que et viditaré de tant en tant (i t'aniré deixant les meves impressions, si et ve de gust, clar). Fins aviat Hola, he descobert per casualitat el blog. Sóc un lector empedreït, així que et viditaré de tant en tant (i t’aniré deixant les meves impressions, si et ve de gust, clar). Fins aviat

]]> Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1655 Maite Salord Mon, 26 Jan 2009 07:02:02 +0000 http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1655 Genial, Menorquit, la descripció de la plaça. Sempre he sentit una predilecció especial per la placeta del carrer Sant Miquel, però em sembla que, allà, no hi cabríem tots, porteries incloses. I, com si em llegissis el pensament, ahir vespre, després de penjar el darrer comentari, em vaig descobrir cantant la cançó de Sisa: "Oooohhh, Benvinguts, passeu, passeu que les tristors en farem fum, a casa meva és casa vostra si és que hi ha… cases d’algú…" La plaça ja té música. Genial, Menorquit, la descripció de la plaça. Sempre he sentit una predilecció especial per la placeta del carrer Sant Miquel, però em sembla que, allà, no hi cabríem tots, porteries incloses. I, com si em llegissis el pensament, ahir vespre, després de penjar el darrer comentari, em vaig descobrir cantant la cançó de Sisa:
“Oooohhh, Benvinguts, passeu, passeu
que les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra
si és que hi ha… cases d’algú…”
La plaça ja té música.

]]> Per: Menorquit http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1654 Menorquit Sun, 25 Jan 2009 22:00:28 +0000 http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1654 Allà on hi ha la parada d’autobusos, a la part nord de la plaça des Pins, o sigui entre els Pins i la voravia de palmeres de l’escola des Born, idò allò hi he ubicat jo la ‘Salordiana Plaça’. No vos espanteu, perquè jo tampoc sé molt bé per què allà. Deu cosa de la imaginació. Sempre que surt el terme Salordiana plaça, me l’he imaginada allà..... . ....“Açò sí, no hi ha trànsit rodat, no hi ha autobusos, neta de vehicles. Sempre hi fa sol, bon estar. Hi arriba gent de per l’ombra del Pins, del Camí de Sant Nicolau, del Camí de Baix; de la costa de Baixamar també hi puja gent, ve gent de la plaça des Born. La gent que passa, s’hi atura, intervé, saluda els coneguts o bé escolta les converses, s’hi entretén...” . “,,,,Enmig, a l’asfalt, s’hi formen grups de tertúlia, de debat, d’opinió. Hi ha taules i cadires, la gent seu somrient, xerra, pren cafè, tè, gelat o qualsevol refresc. Hi ha qui s’arrecera a les ombres de les palmeres de davant l’escola, asseguts als bancs de pedre del mirador de la costa Marina, cames entrequalcades mirant cap els pins. Transeünts que, de pas, hi fan un alè. Hi volen lliures i blancs els coloms, sense temors. Hi ha música a la plaça. Però cadascú escolta la seva música i cap cançó s’entremescla....” . ...” Els rostres, tanmateix, són difuminats; na Matilde de la Mole, en Kintet, en Zodiac, la Mosca destiu i d’hivern, n’Àlmax, n’Àlex, na maria, en jordi, en/na gavineta, na Vela... i tans i tants personatges. Na Maite (l’únic rostre reconeixible) va i ve d’una taula a una altra, d’un grup a l’altre; dóna qui va, hi fa un comentari; va i ve sense poder donar abast. Passa, de tant en tant, qualcú que vol interrompre les plàcides converses i llança un alei!!, una frase altisonant, fora de lloc i irrespetuosa. Camina amb capulla posada, cap baix i amb les mans dins la butxaca. Ningú sap qui és: “serà del PSOE, o del PP” se sent a dir. Prest fet, tothom atura la conversa, i tot i que hi ha qualque pitada a l’insurrecte, el general missatge és que entri al debat, a la tertúlia, que s’assegui i compartesqui la sana, llatina i mediterrània costum de la conversa, amb respecte i amb un somriure, tot i que no pensi igual que els altres. Alguns d’aquests interceptors accepten, altres giren cua i se’n van pel camí de baix....” . “....Vaig veure també fa unes setmanes, l’excutiva d’UPCM, aturada a la cantonada de BBV contemplant la plaça de rostres difuminats. Joan Triay es va decidir a anar a una taula de debat polític per puntualitzar algunes coses. Hi vaig veure na Matilde, dempeus, que l’esbroncava des d’una altra taula...” . “....Vaig veure també un dia com na Maite feia desallotjar tota la plaça. La gent es va situar sota les palmeres de la vora la costa i a la voravia dels Pins. Ella, enmig ens va parlar, sorprenentment, del Barça de Pep Guardiola, mentre sonava suau pels alteveus col•locats al tronc de les palmeres, la música de Lluís Llach. Les porteries, eren col•locades al començament de Sant Nicolau, una; l’altra, a començament de la plaça des Born. . “....Sempre hi ha vida a la Salordiana plaça. Les nits, s’hi encenen focs, de torxa o bé dins una mena de cossiols metàl•lics ubicats vora cada tertúlia, vora cada taula, on hi crema, lentament, carbó i fusta no reciclable. El to es moderat, s’escolta el murmuri de les converses, baixet, suau, no molesta a ningú: La lluna s’hi apunta, s’hi desplega sobre la plaça amb rajos d’argent i amb rostre complaent, perquè sap que la seva missió és aquesta: il•luminar el plaer de la bona gent, perquè a la plaça existeix l’utòpic plaer de la vida desitjada, del sentir, del gaudir. I no atura la música, sempre suau que frueix pels altaveus col•locats als troncs de les palmeres. En la foscor de la nit, jo escolt la cançó d’en Jaume Sisa...aquella de “Qualsevol nit pot sortir el sol” i que comença: . “...Fa una nit clara i tranquil•la, hi ha la lluna, que fa llum, els convidats van arribant i van omplint tota la casa (plaça) de colors i de perfums... . ...Heus aqui a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets, el gos Snoopy, i el seu secretari Emili i en Simbat... L’Ali-Babà i en Gulliver.....” . ..... mentre la gent xerra, llig, comenten llibres, autors, parlen de dalt la Sala, hi reciten poemes, gloses... la gent somriu a la plaça plena de lluna i de concòrdia, fabulós lloc, sense dubte. Mentre sona la musica, a mi la de Sisa.... . Oooohhh, Benvinguts, passeu, passeu que les tristors en farem fum, a casa meva és casa vostra si és que hi ha... cases d’algú... . “M’hi trob a gust a aquesta Salordiana plaça, quin plaer.....” . Uuufff, perdonau, ha estat un somni? Déu n’hi do!! La imaginació el que ens fa fer.... Disculpau, encara que ha estat un plaer la imaginada passejada. La música si era real. S’ha acabat la cançò de Sisa.... Però no la Plaça. Quina sort. . Descriure les coses, els fets, les persones, els entorns; desenvolupar la imaginació, és un sà exercici literari. . Bona nit. Allà on hi ha la parada d’autobusos, a la part nord de la plaça des Pins, o sigui entre els Pins i la voravia de palmeres de l’escola des Born, idò allò hi he ubicat jo la ‘Salordiana Plaça’. No vos espanteu, perquè jo tampoc sé molt bé per què allà. Deu cosa de la imaginació. Sempre que surt el terme Salordiana plaça, me l’he imaginada allà…..
.
….“Açò sí, no hi ha trànsit rodat, no hi ha autobusos, neta de vehicles. Sempre hi fa sol, bon estar. Hi arriba gent de per l’ombra del Pins, del Camí de Sant Nicolau, del Camí de Baix; de la costa de Baixamar també hi puja gent, ve gent de la plaça des Born. La gent que passa, s’hi atura, intervé, saluda els coneguts o bé escolta les converses, s’hi entretén…”
.
“,,,,Enmig, a l’asfalt, s’hi formen grups de tertúlia, de debat, d’opinió. Hi ha taules i cadires, la gent seu somrient, xerra, pren cafè, tè, gelat o qualsevol refresc. Hi ha qui s’arrecera a les ombres de les palmeres de davant l’escola, asseguts als bancs de pedre del mirador de la costa Marina, cames entrequalcades mirant cap els pins. Transeünts que, de pas, hi fan un alè. Hi volen lliures i blancs els coloms, sense temors. Hi ha música a la plaça. Però cadascú escolta la seva música i cap cançó s’entremescla….”
.
…” Els rostres, tanmateix, són difuminats; na Matilde de la Mole, en Kintet, en Zodiac, la Mosca destiu i d’hivern, n’Àlmax, n’Àlex, na maria, en jordi, en/na gavineta, na Vela… i tans i tants personatges. Na Maite (l’únic rostre reconeixible) va i ve d’una taula a una altra, d’un grup a l’altre; dóna qui va, hi fa un comentari; va i ve sense poder donar abast. Passa, de tant en tant, qualcú que vol interrompre les plàcides converses i llança un alei!!, una frase altisonant, fora de lloc i irrespetuosa. Camina amb capulla posada, cap baix i amb les mans dins la butxaca. Ningú sap qui és: “serà del PSOE, o del PP” se sent a dir. Prest fet, tothom atura la conversa, i tot i que hi ha qualque pitada a l’insurrecte, el general missatge és que entri al debat, a la tertúlia, que s’assegui i compartesqui la sana, llatina i mediterrània costum de la conversa, amb respecte i amb un somriure, tot i que no pensi igual que els altres. Alguns d’aquests interceptors accepten, altres giren cua i se’n van pel camí de baix….”
.
“….Vaig veure també fa unes setmanes, l’excutiva d’UPCM, aturada a la cantonada de BBV contemplant la plaça de rostres difuminats. Joan Triay es va decidir a anar a una taula de debat polític per puntualitzar algunes coses. Hi vaig veure na Matilde, dempeus, que l’esbroncava des d’una altra taula…”
.
“….Vaig veure també un dia com na Maite feia desallotjar tota la plaça. La gent es va situar sota les palmeres de la vora la costa i a la voravia dels Pins. Ella, enmig ens va parlar, sorprenentment, del Barça de Pep Guardiola, mentre sonava suau pels alteveus col•locats al tronc de les palmeres, la música de Lluís Llach. Les porteries, eren col•locades al començament de Sant Nicolau, una; l’altra, a començament de la plaça des Born.
.
“….Sempre hi ha vida a la Salordiana plaça. Les nits, s’hi encenen focs, de torxa o bé dins una mena de cossiols metàl•lics ubicats vora cada tertúlia, vora cada taula, on hi crema, lentament, carbó i fusta no reciclable. El to es moderat, s’escolta el murmuri de les converses, baixet, suau, no molesta a ningú: La lluna s’hi apunta, s’hi desplega sobre la plaça amb rajos d’argent i amb rostre complaent, perquè sap que la seva missió és aquesta: il•luminar el plaer de la bona gent, perquè a la plaça existeix l’utòpic plaer de la vida desitjada, del sentir, del gaudir. I no atura la música, sempre suau que frueix pels altaveus col•locats als troncs de les palmeres. En la foscor de la nit, jo escolt la cançó d’en Jaume Sisa…aquella de “Qualsevol nit pot sortir el sol” i que comença:
.
“…Fa una nit clara i tranquil•la,
hi ha la lluna, que fa llum,
els convidats van arribant
i van omplint tota la casa (plaça)
de colors i de perfums…
.
…Heus aqui a Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy, i el seu secretari Emili
i en Simbat… L’Ali-Babà i en Gulliver…..”
.
….. mentre la gent xerra, llig, comenten llibres, autors, parlen de dalt la Sala, hi reciten poemes, gloses… la gent somriu a la plaça plena de lluna i de concòrdia, fabulós lloc, sense dubte. Mentre sona la musica, a mi la de Sisa….
.
Oooohhh, Benvinguts, passeu, passeu
que les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra
si és que hi ha… cases d’algú…
.
“M’hi trob a gust a aquesta Salordiana plaça, quin plaer…..”
.
Uuufff, perdonau, ha estat un somni? Déu n’hi do!! La imaginació el que ens fa fer…. Disculpau, encara que ha estat un plaer la imaginada passejada. La música si era real. S’ha acabat la cançò de Sisa…. Però no la Plaça. Quina sort.
.
Descriure les coses, els fets, les persones, els entorns; desenvolupar la imaginació, és un sà exercici literari.
.
Bona nit.

]]> Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1653 Maite Salord Sun, 25 Jan 2009 18:50:47 +0000 http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1653 Matilde i Menorquit, veig que heu entès perfectament el sentit de les meves paraules. Els vostres comentaris són dels que mantenen ben viu el bloc... i els "murmuradors"! Ja s'ho faran. Aquí, mentrestant, a continuar com fins ara, amb la claror que a na Maria tant li agrada. És ben curiós però, quan vaig acabar d'escriure aquesta entrada, vaig cercar imatges de places per posar-ne una. Al final, no en vaig trobar cap que m'agradàs: el millor és que cadascú que se la imagini com vulgui, vaig pensar. I així ha estat: parisenca, mediterrània... Jo som molt mediterrània, com en Jordi, però reconec que París és especial, Matilde. Com sempre, però, l'important és la companyia. La gent. Matilde i Menorquit, veig que heu entès perfectament el sentit de les meves paraules. Els vostres comentaris són dels que mantenen ben viu el bloc… i els “murmuradors”! Ja s’ho faran. Aquí, mentrestant, a continuar com fins ara, amb la claror que a na Maria tant li agrada.
És ben curiós però, quan vaig acabar d’escriure aquesta entrada, vaig cercar imatges de places per posar-ne una. Al final, no en vaig trobar cap que m’agradàs: el millor és que cadascú que se la imagini com vulgui, vaig pensar. I així ha estat: parisenca, mediterrània… Jo som molt mediterrània, com en Jordi, però reconec que París és especial, Matilde. Com sempre, però, l’important és la companyia. La gent.

]]> Per: jordi http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1651 jordi Sun, 25 Jan 2009 16:33:11 +0000 http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1651 Res de plaça parisenca! Aquesta és una plaça mediterrània, faltaria més! Plena de gent fins la-quina-hora, on sempre hi fa bon temps i la gent xerra i xerra... les parisenques poden semblar polides però aquell fred mortuori i aquell cel de plom només conviden a passar xutant pel mig. A la plaça salordiana, ben mediterrània, hi ha un carril bici que la volta, una escola i un institut que la fan jove i un casal de gent gran que li donen maduresa i lentitud. Per cert, no hi ha cap església; així els infants poden jugar tranquils... Res de plaça parisenca! Aquesta és una plaça mediterrània, faltaria més! Plena de gent fins la-quina-hora, on sempre hi fa bon temps i la gent xerra i xerra… les parisenques poden semblar polides però aquell fred mortuori i aquell cel de plom només conviden a passar xutant pel mig. A la plaça salordiana, ben mediterrània, hi ha un carril bici que la volta, una escola i un institut que la fan jove i un casal de gent gran que li donen maduresa i lentitud. Per cert, no hi ha cap església; així els infants poden jugar tranquils…

]]> Per: maria http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1650 maria Sun, 25 Jan 2009 16:13:35 +0000 http://maitesalord.cat/2009/01/25/espais-oberts/#comment-1650 Impressionant el que s’aconsegueix en aquest espai! Sinceritat, passió per la literatura, cultura amb la màxima expressió… M’encanta. M’agrada veure i gaudir de les aportacions de cada un dels participants, de tots vaig aprenent. Dóna gust fer-hi una passada de tant en tant i veure que de cada vegada són més els que ens regalen moments d’intercanvi d’opinions, de maneres de veure i viure la vida, etc. Desig que el bloc segueixi tant ple de llum com fins ara! Impressionant el que s’aconsegueix en aquest espai! Sinceritat, passió per la literatura, cultura amb la màxima expressió… M’encanta. M’agrada veure i gaudir de les aportacions de cada un dels participants, de tots vaig aprenent. Dóna gust fer-hi una passada de tant en tant i veure que de cada vegada són més els que ens regalen moments d’intercanvi d’opinions, de maneres de veure i viure la vida, etc.
Desig que el bloc segueixi tant ple de llum com fins ara!

]]>