A través del meu correu electrònic, qualcú que s’amaga sota el nom de “no als transfugues” (sic), m’ha enviat un missatge amb el nom de “Avel·li, el seu cunyat i Pi”(sic), amb un arxiu que conté tres fotografies en les quals, des de diferents angles, es pot veure l’ex-regidor d’urbanisme de l’ajuntament de Ciutadella, el seu cunyat i l’advocat Juan i Pi, asseguts en un bar, al voltant de la mateixa taula. El correu no tenia text. Ara bé, ràpidament s’estableix la relació entre les imatges i les notícies aparegudes en premsa, aquests darrers dies, sobre unes pressumptes obres il·legals en un xalet de la família de l’ex-regidor la responsabilitat de les quals sembla que podria recaure sobre el seu cunyat.
Just veure les imatges, m’he demanat per què, per què qualcú perd el temps fent aquestes fotografies. Per què aquest interès malaltís de difondre-les a través de la xarxa (en poques hores, sabem que arriben a moltíssima gent). M’ha semblat un acte tan gratuït, tan menyspreable, tan covard, tan poc respectuós amb la intimitat de les persones que no me n’he pogut estar de dir-ho públicament. No sé qui m’ha enviat les fotografies però, sigui qui sigui, que sàpiga que na Maite Salord no en vol rebre més. No m’interessen perquè estic convençuda que la finalitat mai, mai no justifica els mitjans, com a mínim en una democràcia. I no cal que digui que, des del PSM, fa anys que treballam per denunciar les irregularitats urbanístiques a l’ajuntament de Ciutadella. Només cal recordar que la creació de la Comissió d’investigació sobre la permuta del Palau Saura Morell va ser una iniciativa nostra. Tanmateix, aquest joc brut d’anònims que s’ha instal·lat al nostre poble el consider vomitiu. Anònims a la bústia de l’ajuntament, anònims a través del correu electrònic… On anirem a parar, per favor?
No consider legítim l’equip de govern del nostre ajuntament. Ho he dit moltes vegades i ho repetiré les que faci falta. Consider que l’ex-regidor d’urbanisme ha estat el polític més nefast que ha tingut Ciutadella. Ho he dit moltes vegades i ho repetiré les que faci falta. Ara bé, d’aquí a admetre que, per denunciar-ho, val tot, n’hi ha un bon tros. El respecte a les persones és bàsic. Bàsic i elemental. La via per treure a la llum pública totes aquelles actuacions polítiques denunciables només pot ser una: la que parteix de la feina, del rigor i de la responsabilitat.
Durant la campanya electoral de les darreres municipals, tots els partits ens vam omplir la boca de paraules com dignificar la vida política, recuperar la confiança dels ciutadans. Jo m’ho creia. M’ho crec. I faig feina cada dia perquè sigui així. És per això que quan veig aquestes actituds revengistes em revolt: si és això el que entenem per dignitat, que déu ens agafi confessats. La finalitat, torn a repetir, no justifica mai els mitjans. Com a mínim, això és que pensam els que creim en la llibertat i en la democracia.
setmana llarg que ha girat al voltant del món teatral i que començava, dijous, amb la presentació oficial, al Cercle Artístic de Ciutadella, d’un nou grup de lectura de textos dramàtics. I, justament, la primera obra que s’hi va comentar -lectura que van poder compartir amb l’autor- va ser la guanyadora del Premi Born de l’any passat, El show de Kinsey, de Jesús Díez, publicada, com a novetat d’enguany, en les quatre llengües de l’estat, en català, per l’editorial “Arola”.