Comentaris a: On són les claus?

Per: Vela

Vela — Fri, 19 Dec 2008 22:21:14 +0000

Makelele, crec que estàs fora de lloc:

Des del primer dia, vaig deixar molt clara la meva postura envers els polítics i la política i hi va haver qui no va estar d’acord amb la meva opinió i en vam poder parlar i discutir, per què aquesta és la manera com es fan les coses en aquest bloc: opinant, argumentant i, sobretot, respectant les idees dels altres.

Per què no ho proves? És un exercici molt interessant!… Encara que, amb el comentari tant ambigu que has penjat, dupto que siguis capaç d’argumentar res que tingui un mínim de sentit.

Ho sento, però és que em fa molta ràbia la gent que escriu per no dir res i la que vol dir alguna cosa però no s’atrebeix a dir-la amb claredat i ho fa amb la boca petita.

Bona nit!

Per: Matilde de la Mole

Matilde de la Mole — Fri, 19 Dec 2008 21:01:31 +0000

Ves per on, jo que ja m’havia abillat de gales nadalenques!. Jo que ja havia enterrat per un dies la coïssor estel•lar de les passions i els odis!. Jo que estava curulla de propòsits d’esmena i actes de contricció, i ara, ves per on, em surt un makelele qualsevol i em torna a encabritar les neurones !!!. Nostra Senyora dels Pecats, no hi ha repòs , “militia est vita hominis super terram”, tornem-hi.
Senyor Makelele, en primer lloc, abans de llençar preguntes críptiques s’ho pensi un poc més, i així, al menys, no demostrarà la seva ignorància: no cal ser un lletraferit ni un exegeta per adonar-se que entra la prosa acurada, precisa i clàssica de na Maite i el meu barroquisme sincopat i pocasolta hi ha un món de diferència. Per veure això basta haver llegit al manco un parell (menorquí) de llibres. No és el seu cas.
Però ens hem de consolar sense gaire esforços, perquè si bé és cert que com deia Schiller– al que ja he esmentat en aquesta plaça- “contra la ignorància fins i tot els mateixos déus lluiten en va”. he arribat a la conclusió- després de llegir comentaris com el d’aquest makelele que tenia raó Josh Billings quan a un dels seus texts humorístics afirmava que “allò que em molesta dels ignorants no és la seva ignorància sinó que saben moltes coses que no són certes”. Això el retrata senyor makelele.
“Et dixi: nunc caepi”. I sí, començ, perquè ja estic en rauxa. De quin cau surt aquesta insinuació maldestra i verinosa?. En quina lloriguera habita el qui, parlant de miralls i màscares (perdoneu-lo Sra. Rodoreda, perdona’l Mishima), entra a la plaça a llençar malícies i insinuacions infectes?. Serà súbdit del regne polonès on Ubú regna? Serà confrare de la congregació del gran sacerdot de l’esquerra aigualida que cèntrica i melòmana beneeix l’ex-batle?. Serà algú que jau a coves de la dreta perduda? . Ja tenim tema. El que és ben cert que la llibertat encén , irrita, queixala a tots aquells que viuen la política com l’exercici de la submissió i la reverència. La plaça salordiana, gràcies al déus, és una plaça lliure.
Però no us faceu mala sang, bona gent del PSM, les puces molesten però no maten. Seguiu el vostre camí mentre “cadent a latere tuo mille, et decem milia a dextris tuis”, perquè quan els llops udolen és que no saben com mossegar-vos. Aneu bé.
Maite, sense por i sense treva, que els makeleles fètids no ens portin més enllà d’un somriure pietós, d’una rialla de misericòrdia, d’una guspira de menyspreu.
Matilde de la Mole c’est moi. Una senyora d’una certa edat, encara que no es nota, que voldria tenir el talent i el tarannà d’una Maite Salord però que es conforma esmolant les urpes a aquesta plaça. Per qui en tengui dubtes, he inclòs tres cites llatines, les tres bíbliques però que conec perquè encapçalen les tres parts d’una novel•la de la meva adol•lescència, un llibret escrit per un capellà que ens deia que la vida ens venia a trobar. Na Maite no era nada, ni tan sols era un projecte, quan aquest llibre circulava.
Ara, makelele, m’has fet confessar els anys que he trotat la vida i això no m’alegra precisament el dia, així que, sisplau, torna a la plaça que a mi l’estopa m’encisa repartir-la.
Però, al cap i a la fi, són dies de nadales i la dolça mentida dels llums i els torrons, les cuques i els betlems ens estoven a tots una mica, així que no vull marxar sense una cita que escaigui a aquestes dades. Deia Newton que els homes construeixen massa murs i pocs ponts, pot ser llavors cal que facem propòsit de canviar les coses. Ja vegeu que fins i tot Matilde de la Mole pot ser un poc bleda.

Per: Maite Salord

Maite Salord — Fri, 19 Dec 2008 19:14:38 +0000

Makelele, després de donar unes quantes voltes a la teva pregunta, interpret -i si no és així em corregeixes- que insinues que puc ser na Matilde de la Mole. Encara no estic tan sonada com per inventar-me personalitats diferents per intervenir en el meu propi bloc (tot i que em consta que hi ha qui ho fa). Mai he deixat un comentari a cap bloc amb un nom que no sigui el meu. I on segur que no ho faria mai seria en aquest. Per sort, tenc prou parròquia que me l’anima que no necessit fer res més que anar publicant entrades perquè la gent les llegesqui i vulgui intervenir. La creació de personatges, me la reserv per a les novel·les. No som tan retorçuda.

Per: Makelele

Makelele — Fri, 19 Dec 2008 11:38:16 +0000

Sra. Salord: vostè que està davant el mirall o és darrere la màscara.

Per: Maite Salord

Maite Salord — Fri, 19 Dec 2008 07:13:41 +0000

Gràcies, Matilde, per aquest poema en què, segur, molts ens hi reconeixem. Esper que, el 2009, podrem comptar, com fins ara, amb la teva presència en aquest bloc, amb els teus comentaris tan incisius que, com ja saps, desperten odis i passions. La situació política que hem viscut, vivim i viurem a Ciutadella no ens permetrà abaixar la guàrdia. Augur un 2009, políticament, ben mogudet. Aquí serem, però, per dir la nostra de tot plegat.

Per: Matilde de la Mole

Matilde de la Mole — Thu, 18 Dec 2008 13:23:24 +0000

A vegades per a l’agraïment no calen paraules. Vénen festes i noves esperances. Ara vull, sols, felicitar-vos i fer-ho amb un poema que, per a mi, ben bé reflecteix allò que mou el PSM i la seva bona gent. És “La pròpia terra” de l’Ajmatova:

No la portem en foscos amulets
ni li escrivim encesos poemes
no ens pertorba el somni amarg
ni el paradís promès ens assembla,
No la convertim dins la nostra ànima
en objecte que es compra i es ven.
Per ella, malalts, indigents, errants
ni tan sols la recordem.

Sí, per a nosaltres és terra a les sabates,
Sí, per a nosaltres és pedra entre les dents.
I molem, arrabassem, aixafem
aquesta terra que amb res es mescla.
Per ella jaiem i som ella,
per això, feliços, la anomenem nostra.

Bones festes i bon any !!!

Per: Maite Salord

Maite Salord — Thu, 18 Dec 2008 12:50:00 +0000

Ara hi som, Menorquit: “governar l’esquerra sense una majoria i els dubtes de la futura actuació d’en Triay fan feredat”. I jo hi afegiria: i sense el culpable de tot plegat, que és el PP, que quedarà ben feliç fent oposició!! Tranquil·litat i calma, que la mare superiora, Silve, ja us prepara un recull de nadales que adjuntaré en el proper “Full Dominical” (el correu -irònic i polític- que cada diumenge dematí envii al gabinet de crisi del PSM). Salut!

Per: Menorquit

Menorquit — Thu, 18 Dec 2008 12:47:40 +0000

Aaahhh!! Sobre els ‘tipejos’ que envien dardells de verí per la porta de darrere, són els nervis que apareixen, per moltes raons, en una gent que en fa de la intolerància i la imposició el sistema fètid de la política i malmet, des de la irrespectuositat, les relacions socials lliures.
Maite, flita l’ordinador de tant en tant!
.
Aaaiii… marededeueta!! que bé que als aeroports hi hagi wifi’s, ratards de vols i cervesetes fresques per a la salut i el benestar. Volar sempre ha de ser un plaer per uns i una feina per altres. Salutacions Silve (no t’ho prenguis malament, potser sigui una mica de sana enveja). Ve a ser com els pilots d’avions: “que fan feina quan volen… i quan no volen no en fan”.

Per: Menorquit

Menorquit — Thu, 18 Dec 2008 12:29:53 +0000

Hola Maite,
Ja veus que les coses poden canviar. No deixem de pensar que l’obssessió d’en Triay (i cal esperar també del PP) per fer fora els dissidents podia votar qualsevol cosa. Qui sap si votarien un govern de minoria d’esquerres amb el seu suport de governabilitat extern amb tal de fer fora els trànsfugues!! Aquí ja hi pot passar de tot. La pregunta és: estarien en contra d’un govern només d’esquerres sabent que seguiria el Grup Mixt governant? Ho suportarien a açò tenint l’opció de fer fora als actuals governants? Segur que no és el que UPCM i PP volen, però què pesarà més que governi l’esquerra o el ‘mixtos’?
Ja ho veus Maite, un altre front obert. Encara que governar l’esquerra sense una majoria i els dubtes de la futura actuació d’en Triay fan feredat. No ho trobes?
Respirau, i tranqui·litat, que si vos avorriu, sempre ens quedarà qualque nadala per fer el suec.

Per: silve

silve — Thu, 18 Dec 2008 09:31:00 +0000

Gràcies al wifi dels aeroports vos puc seguir quan vaig i veng per les espanyes, i gràcies als retrassos dels vols fins i tot tenc temps d’escriure. Realment no escriuré sobre la situació política de Ciutadella, perquè ja en tenc prou en llegir-vos i la meva opinió la senten a casa (és a dir al PSM) i forma part de la reflexió global i posteriors decisions adoptades que na Maite i els nostres regidors executen. El camí, com bé deis, comença.
El que si vull expresar és la felicitat que em provoquen els vostres escrits; i és que en moments polítics turbulents (a Menorca, a Mallorca, a Espanya i al món) la naturalitat, sinceritat i solidesa de les opinions que aquí es vessen és d’agrair. Les personalitats que s’amaguen darrera els pseudònims sempre interessants, són tan diverses que omplen de calatge aquest espai. Felicitats “tipejos” i “tipejes” i felicitats a la mare superiora d’aquest convent! Realment és un gaudi llegir les vostres entrades des de les més barroeres (que alguna n’hi ha) fins a les més literàries. I és que només així, compartint la diversitat, arribarem, lleugers d’equipatge, a bon port.