Comentaris a: Rècords silenciosos http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/ Escriptora Mon, 21 May 2012 00:48:18 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.5 Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1260 Maite Salord Sun, 30 Nov 2008 19:46:50 +0000 http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1260 Mosca de tardor: veig que has sobreviscut al fred i a la pluja i que, després d'un estiu calorós, tornes a passejar-te per aquesta plaça, la qual cosa m'alegra. La teva reflexió, en la línia de la de na Matilde, m'ha fet pensar: la mescla de política i sentiments no és molt habitual, deu ser cert. Però si avui estic cansada, diré que estic cansada; i si tenc dubtes sobre el que faig o deix de fer, també ho he de poder dir. Només hi faltaria. És una forma com una altra d'agafar alè per continuar endavant amb ganes. Encara que un senyor em va acusar públicament de ser una gran actriu, la veritat és que només som capaç de dir i fer allò que sent sincerament. I, per cert, aquest cap de setmana he buidat més de mig got: divendres, sopar a casa de nebodes propietàries de moixos; sessió d'spinnig; he anat a veure jugar a bàsquet n'Emma; a rallar de llibres a Ferreries; he vist una pel·lícula sencera -tots solets al sofà!!- amb en Biel; he estudiat anglès amb en Francesc i sintaxi amb na Rosa; el Barça ha guanyat i el Madrid ha perdut; i he acabat un altre capítol de la novel·la!!! Estic, com veis, ben descansada i feliç. De moment. Demà, dilluns. Mosca de tardor: veig que has sobreviscut al fred i a la pluja i que, després d’un estiu calorós, tornes a passejar-te per aquesta plaça, la qual cosa m’alegra. La teva reflexió, en la línia de la de na Matilde, m’ha fet pensar: la mescla de política i sentiments no és molt habitual, deu ser cert. Però si avui estic cansada, diré que estic cansada; i si tenc dubtes sobre el que faig o deix de fer, també ho he de poder dir. Només hi faltaria. És una forma com una altra d’agafar alè per continuar endavant amb ganes. Encara que un senyor em va acusar públicament de ser una gran actriu, la veritat és que només som capaç de dir i fer allò que sent sincerament. I, per cert, aquest cap de setmana he buidat més de mig got: divendres, sopar a casa de nebodes propietàries de moixos; sessió d’spinnig; he anat a veure jugar a bàsquet n’Emma; a rallar de llibres a Ferreries; he vist una pel·lícula sencera -tots solets al sofà!!- amb en Biel; he estudiat anglès amb en Francesc i sintaxi amb na Rosa; el Barça ha guanyat i el Madrid ha perdut; i he acabat un altre capítol de la novel·la!!! Estic, com veis, ben descansada i feliç. De moment. Demà, dilluns.

]]> Per: mosca (de tardor) http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1259 mosca (de tardor) Sun, 30 Nov 2008 18:44:11 +0000 http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1259 Ai, Maite!!!!... Quan escoltam a una persona que ens confessa estar cansada, que es demana fins a quin punt ens compensarà aquesta lluita diària, instintivament ens surt la necessitat imperiosa de donar-li ànims, de dir-li que sí, que ho fa molt bé, que els seus fills ho valoraran, que.... I sabeu una cosa? Crec que aquestes respostes no tenen un altre objectiu que satisfer les pròpies necessitat dels qui t'escoltam. Fixau-vos-hi: ens costa mantenir-nos al costat i compartir amb algú que,ara mateix, ens està expressant com es sent ( sobretot quan allò que ens expressa no és precisament allò que ens agradaria escoltar). Però bé, jo t'he de dir que el millor que pots fer és donar-te permís per deixar-te sentir el que estàs vivint en aquests moments. Una mostra més d'humilitat,per cert, un bé cada vegada més escàs. Donar-te permís, reflexionar, escoltar als qui més t'estimes, et marcarà el camí que has de seguir. Jo no et diré que segueixis endavant. Sé que ho faràs de sobres i, a més, de la millor manera. Només recordar-te que t'has de cuidar, que has de deixar que et cuidin i, com tots, necessites aturar-te i mirar al voltant i comprovar que tot està al seu lloc. (...quan el got està plè cal buidar-lo un poquet. La clau està en saber adonar-se'n quan realment ja comença a vessar...) Ai, Maite!!!!… Quan escoltam a una persona que ens confessa estar cansada, que es demana fins a quin punt ens compensarà aquesta lluita diària, instintivament ens surt la necessitat imperiosa de donar-li ànims, de dir-li que sí, que ho fa molt bé, que els seus fills ho valoraran, que…. I sabeu una cosa? Crec que aquestes respostes no tenen un altre objectiu que satisfer les pròpies necessitat dels qui t’escoltam. Fixau-vos-hi: ens costa mantenir-nos al costat i compartir amb algú que,ara mateix, ens està expressant com es sent ( sobretot quan allò que ens expressa no és precisament allò que ens agradaria escoltar).
Però bé, jo t’he de dir que el millor que pots fer és donar-te permís per deixar-te sentir el que estàs vivint en aquests moments. Una mostra més d’humilitat,per cert, un bé cada vegada més escàs.
Donar-te permís, reflexionar, escoltar als qui més t’estimes, et marcarà el camí que has de seguir.
Jo no et diré que segueixis endavant. Sé que ho faràs de sobres i, a més, de la millor manera. Només recordar-te que t’has de cuidar, que has de deixar que et cuidin i, com tots, necessites aturar-te i mirar al voltant i comprovar que tot està al seu lloc.
(…quan el got està plè cal buidar-lo un poquet. La clau està en saber adonar-se’n quan realment ja comença a vessar…)

]]> Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1257 Maite Salord Sat, 29 Nov 2008 17:10:16 +0000 http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1257 Equilibri i no perdre mai la mirada dels teus; portar a terme una tasca política sense perdre els valors dels sentiments; fer les coses amb il·lusió; el temps és qualitat i no quantitat... teniu molta raó. I, ara, me'n vaig a la biblioteca de Ferreries a compartir La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, amb el grup de lectura. Sé que passaré -perquè, a molts d'ells, ja els conec- una bona estona rallant del que més m'agrada. Segurament, però, la inevitable pregunta de: com ho teniu per Ciutadella?, sortirà. I llavors riuré i diré que, sincerament, ho veig tot molt complicat, però que, ara més que mai, hem de tirar endavant amb ganes i il·lusió. Es tracta d'això, no? Equilibri i no perdre mai la mirada dels teus; portar a terme una tasca política sense perdre els valors dels sentiments; fer les coses amb il·lusió; el temps és qualitat i no quantitat… teniu molta raó. I, ara, me’n vaig a la biblioteca de Ferreries a compartir La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, amb el grup de lectura. Sé que passaré -perquè, a molts d’ells, ja els conec- una bona estona rallant del que més m’agrada. Segurament, però, la inevitable pregunta de: com ho teniu per Ciutadella?, sortirà. I llavors riuré i diré que, sincerament, ho veig tot molt complicat, però que, ara més que mai, hem de tirar endavant amb ganes i il·lusió. Es tracta d’això, no?

]]> Per: Maria http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1256 Maria Sat, 29 Nov 2008 16:28:16 +0000 http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1256 No crec que hagis de preocupar-te molt per les auto-preguntes que et fas sobre el que pensaran els teus fills de tu. El que importa és que disfruteu, tan tu com ells, del temps que passau junts. És més agradable veure't poc, però que aquells moments siguin agradables, que sapin que tenen una mare en la que es poden recolzar i d'això no en tinc cap dubte. Talvegada no sóc la més indicada per dir-t'ho, però igual que tu m'has ajudat, no podia estar-me de dir-ho. Pensa que el seu record dependrà de la qualitat del temps dedicat a ells i segur que serà un temps inolvidable. Gràcies pel temps que m'has dedicat i per escoltar-me quan m'ha fet falta. No crec que hagis de preocupar-te molt per les auto-preguntes que et fas sobre el que pensaran els teus fills de tu. El que importa és que disfruteu, tan tu com ells, del temps que passau junts. És més agradable veure’t poc, però que aquells moments siguin agradables, que sapin que tenen una mare en la que es poden recolzar i d’això no en tinc cap dubte. Talvegada no sóc la més indicada per dir-t’ho, però igual que tu m’has ajudat, no podia estar-me de dir-ho.
Pensa que el seu record dependrà de la qualitat del temps dedicat a ells i segur que serà un temps inolvidable. Gràcies pel temps que m’has dedicat i per escoltar-me quan m’ha fet falta.

]]> Per: pepe http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1255 pepe Fri, 28 Nov 2008 23:16:33 +0000 http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1255 A casa volen posar una foto a tamany natural al sofà. Jo dic que es com totes ses coses, un troba temps per tot si hi posa ganes, si es fa amb il•lusió, i com dius Maite, pensant amb els fills i la família crec que fins i tot es gratificant. Per cert el record per anar de se plaça de ses palmeres a la plaça d’es born jo el tenc amb 45 minuts (contat per el meu fill) Per acabar, ho faré amb una cita, com na Matilde. “intentem deixar el món, una mica millor del que l’hem trobat” B.P. Bona nit A casa volen posar una foto a tamany natural al sofà.

Jo dic que es com totes ses coses, un troba temps per tot si hi posa ganes, si es fa amb il•lusió, i com dius Maite, pensant amb els fills i la família crec que fins i tot es gratificant.

Per cert el record per anar de se plaça de ses palmeres a la plaça d’es born jo el tenc amb 45 minuts (contat per el meu fill)

Per acabar, ho faré amb una cita, com na Matilde.
“intentem deixar el món, una mica millor del que l’hem trobat” B.P.

Bona nit

]]> Per: Matilde de la Mole http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1254 Matilde de la Mole Fri, 28 Nov 2008 14:09:33 +0000 http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1254 No sóc gens bona per escriure sobre sentiments, de fet pot ser per aquesta mancança m'express mitjançant cites. Admir les persones que com tu, Maite, saben portar a terme una tasca política -sovint freda i deshumanitzada- sense perdre el valor dels sentiments i sense por a exposar-los en una plaça pública. Crec que precisament per això val la pena. A tots ens val la pena quan ens demostres que una altra política és possible. No tinc respostes a les qüestions amb que t'auto-interrogues, però pens com Anatole France que "el futur està amagat rere les persones que el fan". Tu, Maite, estàs fent el futur de Ciutadella, pels teus fills i per tots noltros. No sóc gens bona per escriure sobre sentiments, de fet pot ser per aquesta mancança m’express mitjançant cites. Admir les persones que com tu, Maite, saben portar a terme una tasca política -sovint freda i deshumanitzada- sense perdre el valor dels sentiments i sense por a exposar-los en una plaça pública. Crec que precisament per això val la pena. A tots ens val la pena quan ens demostres que una altra política és possible.
No tinc respostes a les qüestions amb que t’auto-interrogues, però pens com Anatole France que “el futur està amagat rere les persones que el fan”. Tu, Maite, estàs fent el futur de Ciutadella, pels teus fills i per tots noltros.

]]> Per: silve http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1253 silve Fri, 28 Nov 2008 09:56:22 +0000 http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1253 Fa un parell d'anys mon pare em va confessar que havia deixat la política (ajuntament, partit, sindicat) quan un dia que tenia una reunió, els fills, plorant li demanàrem que no hi anés i que estigués amb nosaltres. I sí, aquell plor el va fer veure de cop quin és el límit de les coses. Des d'aquell moment record les hores i hores que vam passar mon pare i jo xerrant enmig del camp, com volguent recuperar el temps que ens havia pres la política. L'equilibri, el saber gestionar el que et dóna i el que et pren, i sobretot no perdre mai la mirada dels teus, és, al meu parer, la millor manera de fer política. Salut Fa un parell d’anys mon pare em va confessar que havia deixat la política (ajuntament, partit, sindicat) quan un dia que tenia una reunió, els fills, plorant li demanàrem que no hi anés i que estigués amb nosaltres. I sí, aquell plor el va fer veure de cop quin és el límit de les coses. Des d’aquell moment record les hores i hores que vam passar mon pare i jo xerrant enmig del camp, com volguent recuperar el temps que ens havia pres la política. L’equilibri, el saber gestionar el que et dóna i el que et pren, i sobretot no perdre mai la mirada dels teus, és, al meu parer, la millor manera de fer política. Salut

]]> Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1252 Maite Salord Thu, 27 Nov 2008 22:00:53 +0000 http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1252 Vela, la veritat és que aquests darrers dies estic molt cansada. A la feina de l'ajuntament, se m'hi ha afegit el final de trimestre a l'institut (que vol dir corregir molt) i el final de trimestre dels fills (que vol dir estar tot el dia controlant com un sergent). Estic molt cansada i només voldria quietud per poder llegir tants de llibres que tenc pendents i per poder escriure tantes idees que, per sort, no m'abandonen. Segur, però, que l'esforç val la pena. Si no n'estigués convençuda, faria mesos que hauria tirat la tovallola perquè de motius, com veus, no ens en falten. Bona nit i gràcies. Vela, la veritat és que aquests darrers dies estic molt cansada. A la feina de l’ajuntament, se m’hi ha afegit el final de trimestre a l’institut (que vol dir corregir molt) i el final de trimestre dels fills (que vol dir estar tot el dia controlant com un sergent). Estic molt cansada i només voldria quietud per poder llegir tants de llibres que tenc pendents i per poder escriure tantes idees que, per sort, no m’abandonen. Segur, però, que l’esforç val la pena. Si no n’estigués convençuda, faria mesos que hauria tirat la tovallola perquè de motius, com veus, no ens en falten. Bona nit i gràcies.

]]> Per: Vela http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1251 Vela Thu, 27 Nov 2008 20:39:35 +0000 http://maitesalord.cat/2008/11/27/records-silenciosos/#comment-1251 El que diré pot semblar pessimista, però podria ser el resum del que ha estat fins ara la meva vida i crec que lliga força amb aquest post: les coses no surten gairebé mai com les havíem imaginat, sempre acostuma a passar que les situacions se'n van molt lluny del camí que els havíem traçat. Quan això et succeix una vegada rere una altra, aprens a trobar mecanismes que et permetin afrontar la nova situació inesperada de manera que no et sobrepassi. Ànims, Maite, que estic segura que tant d'esforç valdrà la pena, n'estic segura: els teus fills, i molta altra gent, et podrem agraïr l'esforç per, si més no, intentar que d'altres s'aturin de fer mal i deixin Ciutadella cap per avall. El que diré pot semblar pessimista, però podria ser el resum del que ha estat fins ara la meva vida i crec que lliga força amb aquest post: les coses no surten gairebé mai com les havíem imaginat, sempre acostuma a passar que les situacions se’n van molt lluny del camí que els havíem traçat.

Quan això et succeix una vegada rere una altra, aprens a trobar mecanismes que et permetin afrontar la nova situació inesperada de manera que no et sobrepassi.

Ànims, Maite, que estic segura que tant d’esforç valdrà la pena, n’estic segura: els teus fills, i molta altra gent, et podrem agraïr l’esforç per, si més no, intentar que d’altres s’aturin de fer mal i deixin Ciutadella cap per avall.

]]>