Avui, s’ha constituït a l’ajuntament de Ciutadella la comissió per analitzar les adjudicacions que s’han fet a través de “Ciutadella Turisme” (CITUR), l’ens que, amb un pressupost de més de 600.000€, és l’encarregat de fer la promoció turística del municipi, les actuacions més visibles del qual han estat, tanmateix, la reforma de les oficines i el logo de Mariscal. I s’ha constituït entre trons i llamps i una pluja intensa i una grisor que donava un aire trist, decrèpit, a la reunió. He recordat, llavors, que fa un any, exactament, es va constituir, també, la comissió Nerer, aquella que, sobretot, posava damunt la taula les irregularitats que eren el dia a dia de l’area d’urbanisme durant el passat mandat, les conclusions de la qual són avui a Fiscalia Anticorrupció.
Si la comissió Nerer va ser l’inici del final d’una forma de fer política que girava al voltant de l’ex-regidor d’urbanisme, qui sap si la comissió CITUR tancarà, definitivament, el període més nefast, més indecent de la vida municipal ciutadellenca. Que les conclusions “Nerer” van influir, entre d’altres i de qualque manera, en la decisió de l’alcalde i els vuit regidors díscols de deixar el PP, diria que és evident. Des de llavors, una sensació d’agonia plana dins les Cases Consistorials. I tenc la sensació que la comissió -necessària, indubtablement- que avui hem constituït encara farà més lent i dolorós aquest final.
Asseguda dins la Sala de Juntes, mirava per la finestra la intensa pluja que queia. L’aigua clara, que diuen que tot ho purifica. La font de vida. I, ben mirat, que plogui. Que plogui molt, a la Plaça des Born. Perquè hi ha molt a fer net, moltíssim. I, sobretot, molta vida, molta il·lusió, a recuperar. Mentrestant, continuarem fent de polítics-investigadors -que és, us ho ben assegur, de les feines més ingrates que hi ha-, tot esperant que el ruixat hagi desentelat, també, la imatge d’aquells que, no ho oblidem, són investigats després d’haver rebut el suport majoritari i aclaparador de la ciutadania.
- El pensament ordenat/Opinió
- 16 comentaris
Maite, la tempesta emocional que els escorpí vivim el novembre, la nostra més intensa tardor de sentiments, no m’ha impedit visitar avui la teva plaça, i desconnectat per complet de la realitat sociopolítica mundial, m’he trobat amb una altra investigació a Ciutadella. Com bé sabeu per aquí, per Palma, també plou i les cols creixen i no deixen veure el que hi ha davall terra. Diu La Balanguera que “la soca més s’enfila com més endins pot arrelar”, idò sembla que aquells que tant s’enfilaren ara cauen, no tots, però cauen. El problema és que les arrels són massa fortes i difícils de treure. Ara que la terra és mullada, ara que som molts per estirar, és hora de fer pinya i junts desarrelar d’una vegada per totes aquesta malparida corrupció. No sé si el tema de Turisme a Ciutadella serà semblant al que hem vist fins ara o no serà res, per açò hi ha la Comissió, el que sí sé és que llegir el que publiques avui al teu blog em produeix tristor. Profunda i intensa tristor. Aquest novembre plujós l’hauríem de narcotitzar.
Quin munt de tòpics, Silve!
Albert, ets el mateix que ens deia, en una altra entrada, que els neonazis eren una farsa del sistema i que una servidora no sabia el significat de racista?
Silve, ànims que, després de la grisor, sempre acaba sortint el sol. Com deia un personatge d’una obra de Rusiñol, “que és més bella la claror quan neix de dintre la fosca”.
Merci Maite, tanmateix som tan senzill, tan tòpic i tan fill de ma mare com qualsevol altre.
Amb la pluja l’herba austera i silvestre, amagada sota la terra en forma de llavor, espera la humitat i la frescor per sortir amb força, engrescada, encisada pel crit clar i trasparent de la llum i doanr un color diferent al païsatge.
Potser a Ciutadella ara ha de calar aquesta pluja per poder treure la part més sincera i honesta, i canviar així el color que envolta les cases consistorials. ànims
Laia
Comissió d’investigació. S’ha de fer? si hi ha indicis d’irregularitats, és clar que sí. Serà aquesta una mesura o un cop moral més donat al Grup Mixt després del cop, insuficient sembla, amb la retallada de sous? D’acord en què serà un final dolorós i lent a aquesta agonia que hi albirau.
I parlant d’investigar, Maite, per quan el cas dels Aljubs? Et sona?
D’irregularitats, sens dubte, n’hi ha. Fins on arribarem? Tot just hem començat i, per tant, no és fàcil dir-ho. Del cas dels Aljubs, fins on jo sé, diria que té els permisos que toca. És evident, però, que hi ha qui té moltes ganes de moure aquest tema. Veurem què en surt.
Ja ho deia C. Marx. “La història sempre es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia, la segona com a farsa.”
Molta por em fa, Maite, que allò que va tenir un sentit catàrtic (NERER) ara només sigui una escenificació inútil (CITUR). Si així fos, a aquesta bugada hauríem perdut més que un llençol.
Veure’m.
T’equivoques, Maite. No he dit mai que “els neonazis eren una farsa del sistema i que una servidora no sabia el significat de racista” Gràcies pel teu insult gratuït cap a jo en suposar-ho.
Maite hem permetràs que li contesti jo a n’Albert, he repasat el que vas dir, i textualment vas dir que “m’agradaria preguntar-li si s’ha llegit mai la paraula racista al diccionari o a una enciclòpedia. Perquè veig que no el tens del tot clar”. Per tant, si no el té del tot clar és que “no sabia el significat de racista” com t’ha dit na Maite. No és cap insult gratuït, en tot cas es un retret per aquell article en que criticaves que n’Obama pogués ser president dels Estats Units per ser negre, defensant que volies que governés un autòcton. I ara em pots tornar a sortir que tú no vas dir ben be açò, però acabes diguent que no volies cap Obama (forester?, no autòtcon????) governant a Menorca. Un gran article, que com veus de les bajanades que vas arribar a dir encara m’hen recordo.
Bones.
Primer de tot, felicitats, Maite. Ets un tema de conversa bastant recurrent en aquesta casa on visc, i la gent illenca xerra de tu com de l’única política honrada de Ciutadella. Fa una estona intentava explicar la situació política de Ciutadella a una amiga catalana, i no hi havia manera… No ho entenia. L’he enviada cap aquest bloc i se n’ha fet cinc cèntims.
Estic content que feu una feina tan ingrata. No us vull cap mal, als de les comissions, però algú ho ha de fer, i amb un poc de sort i molta feina tal vegada encara hi sou a temps de tornar un poc de dignitat a la vida política cabilda. I pel que sembla, aquest estament de cinc lletres acabat en R (CITUR, no NERER) té nombres per tenir irregularitats (podria ser un cas semblant a Turisme Jove de l’Administració Matas).
Una cosa no em queda clara. Si a les conclusions de la Comissió Nerer quedava tan clar qui era culpable de totes aquelles irregularitats (em sap greu ser tan explícit, però…), a què espera la justícia per empresonar en Casasnoves?
I encara una altra cosa que admir de l’oposició ciutadellenca: Teniu moral* de crear una altra comissió quan la primera -que tant us ha fet suar i en la què tant heu hagur de remenar, demanar i redemanar- encara no ha donat fruits?
* Llegeixi’s teniu c***ons
Albert, m’ha semblat molt gratuït el teu comentari. A part, pens que no has mesurat les teves paraules a l’hora de qualificar el respecte, la prudència i la tolerància en què na Maite comunica i expressa les seves idees. Precisament en el món de les idees, les opcions són lliures, la teuva i la de tots; tanmateix no poden ser qualificades de lliures quan les opinions són tergiversades i s’executen des de la manca de respecte.
.
Sí que vas fer, Albert, aquests comentaris. Van ser al post de ‘Mirada Felina’; vas ser el primer en respondre a l’escrit de na Maite. Era el 28 d’octubre i vas penjar el teu escrit a les 23:58 hores.
Vas escriure: “vosaltres, els de l’esquerre, o quasi extrema esquerre, quan es diuen veritats que no agraden us recolzau als vells antics insults” i afegies per acabar textualment el següent: “I això dels neonazis, és una altre farsa del sistema. Ja no saben que inventar-se per cridar l’atenció…”
.Per tant, repasseu, i abans de dir ofenses, pensa-hi, o bé comproveu. En la mateixa entrada et convidava a venir a seure a la taula de la tolerància ; ara et convit a que entris a la cambra de la rectificació. Si és així, ben segur que gaudiràs de l’afecte de la gent d’aquesta plaça. No és just i no és cert el que dius. Pensa-hi, del contrari, tu mateix.
Albert, la meva pregunta -que no afirmació i molt manco insult- era per constatar si eres el mateix Albert de l’entrada “Mirada felina”. Me’n volia assegurar abans de contestar el teu comentari, perquè, si ets la mateixa persona, entenc que consideris tòpic el comentari d’en Silve. Supòs que ets el mateix Albert perquè, si no ho fossis, senzillament m’hauries d’haver dit que no, que no tens res a veure amb aquell altre i amb le seves opinions, tot i compartir nom. De totes maneres, tant si ets el mateix com no, saps que aquí pots deixar les teves opinions sense cap problema, sempre que les facis des del respecte i la correcció. I, sempre, sobretot, que estiguis disposat a compartir-les i discutir-les amb els altres visitants de la plaça. Salut!
Errau. Em posaré un dos darrere el nom perquè es veu que ara els noms són unipersonals…. No, no tenc res a veure amb aquell Albert que, des del meu punt de vista, va amollar tantes bestieses; supòs que per provocar un debat estèril. Així idò, accept les vostres disculpes col·lectives. Continui pensant, però que el comentari d’en Silve és ple de tòpics i que com a tals no permeten cap debat d’idees. Em sap greu si el que dic no us agrada però no crec que dir:”Quin munt de tòpics, Silve!” sigui insultar en Silve. Res més. Tal vegada un altre dia podrem continuar debatent sobre comissions investigadores i les seues causes i efectes. Avui em sent massa “agraviat” a la plaça salordiana.
Albert2: disculpa el malentès. Has d’entendre, però, que el teu homònim ens va deixar a tots ben esglaiats amb els seus comentaris (a tu inclòs). Com ja t’he dit abans, però, siguis qui siguis, tens tot el dret a opinar el que vulguis del que aquí s’hi diu. Esper que prest ja no et sentis “agraviat” i que tornis a passejar-te per la plaça i ens deixis les teves opinions.
Albert2, jo també t’he de demanar disculpes per aquest malentès. El meu escrit es basa convençut que eres el mateix Albert de fa uns dies. No tens per a què sentir-te ‘agraviat’ si els qui vam opinar erròniament hem demanat disculpes i hem rectificat.
Salutacions.