La novel·la gòtica és una fórmula narrativa pre-romàntica que es caracteritza per fer del terror el seu principal ingredient. Ahir, després de cinc hores de plenari, asseguda en una cadira prou incòmoda del Saló Gòtic de l’ajuntament de Ciutadella, no me’n vaig anar a dormir amb la por al cos però sí amb una barreja de sensacions diverses que, tot i que -per sort- no em va impedir agafar el son, sí que avui m’ha fet pensar. La situació política -ja ho sabeu- és tensa, difícil, complicada, sobretot per als nou regidors que governen i, també, per als dos que s’han quedat fora del govern. Els que hem estat sempre a l’oposició ens ho miram des d’una perspectiva un poc més àmplia i, potser, no tan visceral. I, amb tot, costa de digerir tot el que es va veure en el ple d’ahir vespre.

En primer lloc, la fragilitat de l’equip de govern. Havien muntat un ple amb 30 punts (molts d’ells de pur tràmit o del tot innecessaris) i auguràvem unanimitat en moltes de les votacions i diria que, també, tot i començar una hora abans, dificultats horàries per arribar a la discussió de les darreres mocions del PSM i als precs i preguntes -bastant incòmodes- que els teníem preparats. Al final, tantes retirades, forçades per l’oposició, de propostes de l’equip de govern com vots favorables, i un control absolut del temps -amb poques i/o curtes intervencions- per arribar, a les 12,00 en punt, a la darrera pregunta.

En segon lloc, la incompetència més absoluta de l’equip de govern. Van haver de retirar de l’ordre del dia una inversió important (400.000 €) al camp de l’Athèlic per no haver tramitat bé l’expedient, cosa que no van detectar fins poc abans del ple. Un fet similar va passar amb el protocol, entre el Bisbat i l’ajuntament, que s’havia d’aprovar per començar a tirar endavant l’aparcament de la plaça de la Pau. Dimecres, per un malentès, encara no havien donat el protocol a l’oposició. Quan el vaig reclamar, em van donar un esborrany que no era el document final. Dijous dematí, van detectar que el protocol definitiu també estava equivocat! En fi, a les dues del migdia me’l van deixar a la bústia quan, segons la llei, l’hauríem hagut de tenir una setmana abans. Per tant, si les inversions (pista voltadora, escorxador, etc) no es fan a Ciutadella ja sabem de qui és culpa.

En tercer lloc, la satisfacció de veure com les quatre mocions presentades pel PSM s’aprovaven per àmplia majoria. Dues d’elles, van provocar un interessant debat sobre mobilitat que esperam que servesqui per començar a dur a terme qualque actuació decidida en aquest sentit: pistes bici; més espais per als vianants; manco cotxes i més bicicletes dins Ciutadella, etc. De moment, ja hem aconseguit que, al Camí de Maó, es faci la pista bici que es vol continuar per Sa Contramurada i que arribarà fins a la zona esportiva. Una altra moció anava adreçada a fer que els alumnes nouvinguts dels centres de secundària (menors de 18 anys) puguin tenir accés al centre d’autoaprenentatge de llengua catalana durant els mesos de juliol i agost, una proposta que s’inclourà dins el Pla d’Interculturalitat. I, finalment, una proposta perquè, d’una vegada i sense més enganys, s’arribi a actualitzar la pàgina web municipal.

La darrera cosa que voldria comentar del ple d’ahir és un aspecte més personal que polític. Tots sabeu que he estat molt dura amb els trànsfugues. Tanmateix, crec que la crítica política no ha der incompatible amb l’elegància de les formes. La duresa del debat, amb desqualificacions personals i insinuacions prou malèvoles entre els ex-socis de govern, no es justifiquen per l’actual -i irregular- situació que vivim. Davall dels polítics -de tots- hi ha persones i crec que seria bo separar una cosa de l’altra. Convertir els plenaris en espectacles no em sembla un bon camí per dignificar la vida política de Ciutadella. Entre l’aplaudiment o la xiulada més espontània, de tant en tant, s’hi pot sentir l’insult més ofensiu. I, si les primeres reaccions poden fer una certa gràcia, aquesta darrera hauríem de fer el possible per evitar-la. Hi ha altres fórmules més civilitzades per espantar -fer fugir- els trànsfugues. I no m’estic referint a fer-los llegir novel·les gòtiques, precisament. Per cert, s’atrevirà el nou/nova president/a de la Junta Local del PP de Ciutadella a posar-les en pràctica?

• El pensament ordenat/Opinió
• 4 comentaris

Dur a terme una revolució energètica precisa, sobretot, incentivar la conjunció en un mateix camí d’una actitud col•lectiva i d’una actitud individual respecte a la idoneïtat de les energies renovables i netes que ha de garantir el bon camí d’aquest canvi energètic. I, per damunt de tot, ens hem de convèncer que les energies provinents de fonts netes haurien d’entrar en tots els camps i àmbits del sistema energètic actual. Així, per exemple, s’ha de voler que a part de consumir energia “neta”, aquesta s’hagi produït de manera neta, o s’ha de voler reduir el consum de productes i béns produïts amb grans quantitats de derivats petrolífers i incentivar productes substitutius dels mateixos, produïts amb energia provinent de fonts netes.

D’altra banda, no podem caure en el parany d’estalviar-nos les molèsties i fer de la producció d’energia, i dels costos que això suposa, una activitat invisible perquè, a Menorca, per exemple, si optam per la solució fàcil, ben segur que acabarem creant centres de producció d’energies netes en rústec, en espais protegits, en espais inadequats i amb uns impactes ambientals importants. S’entén, per tant, que qualsevol actuació en aquests camps ha d’anar acompanyada necessàriament d’una bona política de formació, educació i conscienciació per assolir vertaders canvis de conductes. Sense aquesta acció complementària, qualsevol actuació en el camp energètic serà ineficient i ineficaç.

Assolir l’objectiu de “garantir el subministrament energètic present i futur de l’Illa de Menorca en les millors condicions tècniques, ambiental i econòmiques possibles i amb justícia social” és un repte molt important. Més encara si pretenem a llarg termini ser autosuficients i combinar el manteniment dels actuals ritmes de creixement econòmic (creixement lleugers i béns estructurats), el benestar de les persones i l’objectiu de la sostenibilitat a Menorca. En primer lloc, perquè dins aquest enunciat hi ha una afirmació, que molts cops té un caire intangible però que és vital: “ garantir el subministrament”. Aquest servei, quotidià, poc valorant i considerat com una cosa normal, és una de les claus per assolir aquest canvi. Primer, perquè no som conscients de la importància del subministrament fins que no el perdem. Segon, perquè el subministrament, avui en dia, és un servei bastant intangible a excepció del moment en què un rep la factura. Tercer, perquè el proveïment energètic és un sector estratègic per a una societat, més encara en el cas de Menorca on gairebé ens trobam amb un monopoli energètic de producció i distribució. I, finalment, perquè som bastants inconscients de l’incalculable valor que tenen, més enllà dels preus, els recursos naturals que convertim en electricitat, calor o combustible.

És per això que hem de fer una aposta decidida per un model energètic insular i propi, basat principalment en les energies netes, com a font d’energia que poc a poc vagi substituint les energies convencional. Tot això, però, només serà possible a través d’un pla energètic insular i a través d’una procés de discussió i participació de la societat menorquina, proper al dut a terme en l’elaboració del PTI. Assolir aquest canvi passa per trobar un equilibri entre una política transversal decidida que perseguesqui tenir unes infraestructures de producció i subministrament energètic fiables, segures, que no malbaratin energia i que donin cobertura a la demanda energètica, amb una política decidida d’estalvi i eficiència energètica i una política decidida de diversificació de les fonts energètiques -obrir un procés de substitució de les energies convencional per energies netes- amb l’objectiu d’assolir un “mix” d’energies renovables. És a dir, s’ha de treballar per un pla energètic insular de Menorca que contempli la producció, distribució i ús de les energies netes (amb la possibilitat de combinar les energies renovables), que ens permeti ésser autosuficients en la producció i distribució d’energia, des d’una perspectiva ineludible: mantenir una coherència insular tot i contemplar les particularitats de cada municipi.

Així, hem de perseguir el garantir el subministrament amb respecte al territori i l’entorn insular, amb energia produïda a Menorca i, si és possible, per empreses autòctones, que permeti autonomia energètica (no dependència), que respecti la legalitat i que s’avanci a la tendència energètica que Europa marca i marcarà per al futur. A més, ens ha de permetre mantenir l’actual ritme de creixement econòmic o, almanco, perseguir l’objectiu d’un creixement mínim però estable i ben estructurat a llarg termini dins el marc d’un desenvolupament sostenible. Aquesta ha de ser la base on s’ha de recolzar la competitivitat insular futura. I, això significa implicar – i incentivar- en el desenvolupament del nou model energètic per a Menorca al gruix dels sectors econòmics productius de l’illa i, principalment, el turisme. Aquest model energètic ha de permetre reforçar i donar coherència a la imatge de Menorca Reserva de la Biosfera i potenciar la imatge d’una illa que té en compte, en el seu desenvolupament, la justícia social – també des del punt de vista energètic-. Perseguir aquests objectius, a més de demostrar visió de futur i permetre posar en valor els elements naturals i patrimonials territorial insular –mantenir el patrimoni i/o capital social i natural intacte- ha d’ ésser alhora un element de competitivitat econòmica insular futur i, només així, possibilitarà motivar i incentivar que els distints sectors econòmics i les persones individuals s’impliquin amb aquest canvi.

Aquesta premissa, per tant, incorpora un missatge subjacent molt clar: s’ha d’apostar per trobar el sistema de producció i distribució energètica més adequat i adaptat al territori insular i a les particularitats i singularitat que en ell s’hi trobin. És a dir, el disseny del nou model energètic ha d’incorporar en el costos i beneficis les externalitats positives i negatives que genera, minimitzant l’impacte, també el visual, de la producció a través de les fonts d’energia renovable. El fet de ser renovables, per si soles, no implica que siguin aplicables a Menorca ni beneficioses per Menorca. Així, s’ha de posar dins una balança els costos econòmics + els costos mediambientals i paisatgístics + costos de consum de territori +  costos d’ineficiència o injustícia social i aquests han de ser menors als beneficis econòmics + beneficis mediambientals + beneficis d’un model de justícia social. Segurament, per tant, s’haurà de planificar la recuperació, restitució, rehabilitació o reaprofitament d’ espais urbans existents i/o d’espais morts per instal•lar-hi les infraestructures adients pe a la producció d’energia, com per exemple, posar plaques en edificis públics, polis, aparcaments, polígons, etcètera. És a dir, s’hauran de donar nous usos a espais urbans existents, evitant la pressió dels sistemes de producció energètica en sol rústic.

Per seguir aquet camí haurem de salvar alguns obstacles de les energies renovables. S’haurà de treballar de valent per sobreposar-se als problemes d’emmagatzament de l’energia produïda per algunes fonts renovables i possibilitar que la producció s’ajusti a la demanda. S’ha de perseguir aconseguir que Menorca sigui territori d’emissió 0 ( de CO2). S’ha de possibilitar utilitzar alguns dels residus que es produeixen actualment a Menorca (exemple, els “palers”, les restes de poda…), com a subproducte o matèria primera per produir energia. Així, a més, passam de tenir un residu que tenia un cost d’eliminació a tenir un subproducte que té un valor econòmic que ajuda a generar un altre producte, que també val diners, i no produeix residus. Entre molts avantatges això ha de permetre, crear un altre subsector econòmic, reduir els costos personals, socials i ambientals dels residus i la seva destrucció alhora que ha de fer aflorar tota una sèrie de residus que no es tractaven o es tiraven en abocadors incontrolats, evitant d’aquesta manera un cost social, ambiental i territorial ( com per exemple la recuperació d’abocadors incontrolats).

Determinar quines energies renovables són aptes a Menorca, amb rendiments adequats i amb capacitat per possibilitar satisfer una part important del consum energètic, és feina dels experts. Ara bé, avui, i a l’espera de les noves tecnologies que estan a prova per produir energia a partir de fonts renovables, és possible que en el cas de Menorca el ventall del mix energètic es redueixi a:

a) Energia solar ( solar tèrmica, solar fotovoltaica…), Energia eòlica i l’Energia marina.
b) En menor mesura, s’ha de veure les possibilitats reals de la Biomassa sòlida i líquida. És possible que siguin aprofitables les restes forestals de boscos, restes de poda i jardineria tant municipal com particular i els “palers”.
c) Explorar el camp de nous vectors energètics ( com per exemple, Hidrògen…) o de noves tecnologies de producció.

Així, a més de tot l’exposat anteriorment, hi ha l’ avantatge de possibilitar o incentivar la creació d’un subsector autòcton de producció i distribució d’energia, un subsector d’alta qualificació tecnològica, de garantir el subministrament energètic –seguretat en el subministrament-, de possibilitar la “ independència” energètica i l’autoabastiment, de disminuir la producció de la planta de Gesa de Menorca amb el sistema de producció actual i de recuperar i restituir d’una manera molt més senzilla els espais que es dediquin a la producció d’energia neta. Ara bé, com ja he dit, tot això, però, només serà possible a través d’un pla energètic insular i a través d’una procés de discussió i participació de la societat menorquina, proper al dut a terme en l’elaboració del PTI.

• El pensament ordenat/Opinió
• 22 comentaris

“El sistema energètic es troba en una cruïlla. El consum massiu de combustibles fòssils, la principal font d’energia, està provocant un canvi climàtic que ja s’està deixant sentir. Si es continua per aquest camí, és molt probable que superem els límits de la Natura, la qual cosa pot comportar que sigui impossible per a la majoria de les espècies adaptar-se a un canvi tan intens i ràpid, mentre milions de persones patiran les condicions d’un medi ambient inhabitable en forma de fam, inundacions, sequera, etc.”(Renovables 100%. Cataluña; Greenpeace; 20 maig 2008)

Apropar-se a al tema de les energies no és fàcil i molt manco abordar-lo en un escrit d’aquestes dimensions. Per què? Doncs molt senzill, perquè parlar del sistema energètic vol dir parlar d’un sistema absolutament globalitzat i on molts cops és difícil esbrinar causes i conseqüències en un context temporal (Quan?) i territorial (On?). Tanmateix, açò no ha de ser excusa per no definir clarament el camí que volem seguir a Menorca, com l’hem de recórrer i quin són els resultats que esperam, tenint ben present una regla ineludible: “pensar globalment no ha d’impedir actuar localment” o, com diu en Guillem López, “el cap al món i els peus as born”. El camí que volem seguir i el model que volem assolir és un sistema de generació completament renovable i un sistema de distribució eficient i que utilitzi energies renovables, sense producció de residus energètics i just des del punt de vista social.

Menorca, a dia d’avui, es caracteritza per una dependència energètica lligada a la importació de gairebé el 100% dels vectors energètics, destacant la utilització de combustibles fòssils, dels quals gairebé el 98,5 % provenen de fonts no renovables (petroli, carbó i gas). A més, donat que l’energia és un motor i indicador del creixement econòmic, a mesura que la societat es desenvolupa consumeix més energia i gairebé sempre ho fa de manera bruta i ineficient. Així, en termes relatius, a l’Illa de Menorca, es possible conèixer la distribució sectorial del consum energètic i es pot desglossar per ordre de consum en: transport, serveis, ús residencial, indústria i sector primari.

De fet, a dia d’avui, manco d’un 1% de l’energia utilitzada a Menorca prové de fonts d’energia renovable i aquesta majoritàriament és de producció autòctona i insular (eòlica, solar i biomassa). De fet, l’energia primària autòctona correspon principalment a la generació amb energies renovables, que tenen l’avantatge de ser fonts locals que es troben distribuïdes pel territori insular sempre que existeixi una planificació adequada. Ara, ens hem de demanar: és possible augmentar aquesta quantitat? Té Menorca potencial de creixement en el camp de les energies renovables? Què implicaria en el nivell de dependència? Possibilitaria l’aparició d’un nou subsector econòmic i tecnològic?

Aquesta pregunta emperò amaga una altra regla: la seva expansió depèn de la caiguda dels costos econòmics de generació respecte a la resta de fonts i de les polítiques d’incentius que es duguin a terme. De fet, una part de l’expansió de les energies renovables a Menorca ha estat possible gràcies als nivell de subvenció tant en l’apartat de les instal•lacions i els sistemes de producció, de la distribució com de la venda de l’energia. D’altra banda, s’han de tenir present algunes qüestions en el cas de les energies renovables. A dia d’avui, que siguin energies renovables no vol dir que siguin 100% netes; no totes les energies renovables són aplicables a qualsevol territori. És més, algunes fonts d’energia renovable tenen el problema de l’emmagatzament i de la producció planificada, que a diferència de la producció convencional és “ just in time” i amb capacitat d’ésser emmagatzemada i distribuïda, de determinar i planificar la producció. A més, s’ha de saber que algunes d’aquestes tecnologies encara utilitzen grans quantitats de combustibles fòssils per poder produir i treballar i algunes d’elles també emeten, encara que en menor mesura, quantitats de gasos d’efecte hivernacle i generen alguns residus.

Així, no totes les energies renovables es poden considerar com a energèticament sostenibles i no contaminants. D’altra banda, algunes d’elles, avui encara, no tenen la capacitat per produir energia per al transport o substituir el petroli en el transport, tot i l’aparició dels Biocarburants, alhora que encara persisteixen problemes tècnics de connexió de les energies renovables en la xarxa de distribució.

D’altra banda, s’ha de tenir present un possible efecte psicològic en les persones: el fet d’esser energies renovables pot produir un increment en l’ús energètic i una major dependència del model econòmic de l’energia (com que és neta, en puc consumir més). Per tant s’ha de tenir present què podria passar que hi hagués un augment del consum energètic per damunt de la capacitat de producció d’energia neta.

Tot i això, segurament arribarem a la conclusió que “necessitam canviar la manera en què produïm l’energia però també la manera com la utilitzam”. Necessitam una revolució quant a la producció i el consum d’energia. Ara, hi ha països, empreses i persones que estan guanyant molts de diners i poder amb els actuals sistemes de producció energètica que, tot i que siguin inadequats i ineficients, volen continuar guanyant diners i poder; i segurament estan disposats a fer molt per impedir o retardar les accions enfront d’aquest canvi. Es necessita una “revolució energètica” que permeti, pel que fa a la demanda, acabar amb l’actual malbaratament d’energia mitjançant l’estalvi i l’eficiència i, quant a la generació, reemplaçar les fonts d’energia brutes per d’altres l’ús de les quals pugui ser sostenible (que no són altres que les renovables) i crear alhora un sistema sostenible ambientalment i just socialment. Tanmateix, ens enfrontam a un argument poderós i irracional que prové del camp de les creences: no creim que sigui possible canviar-lo!

Suposats tots aquests problemes globals i alguns inconvenients del model energètic renovable, i com diu l’informe de Greenpeace citat més amunt, “l’opció renovable s’enfronta al repte de respondre a preguntes que curiosament no es plantegen en relació amb les energies brutes: n’hi ha prou amb les renovables per a cobrir la demanda energètica de la societat?, necessitem desenvolupar altres fonts d’energia que cobreixin les suposades limitacions de les renovables?, és tècnicament possible substituir les energies brutes per d’altres de netes?, quina part de l’energia que consumim podria procedir de fonts renovables?, hi hauria energia disponible tothora (dia i nit, hivern i estiu) i a tot arreu (camp i ciutat, indústries, i edificis d’habitatges i comercials) on és la demanda?, què passa quan no fa sol o no bufa el vent?, quantes centrals renovables farien falta i quin ús se n’hauria de fer?, seria més car un sistema basat en renovables?”

Ara, també és cert que existeix una directriu europea, de 23 de gener, en què la Comissió Europea va presentar la Directiva de Renovables que forma part del paquet legislatiu en matèria d’energia i clima, que estableix l’objectiu del 20% d’energia procedent de fonts renovables per al 2020 en el conjunt de la UE i que es tradueix amb objectius nacionals, per a cada país, d’obligat compliment. Tot i la bona voluntat, i alguns dubtes que genera, hi ha una clàusula que genera força incertesa sobre l’objectiu del 2020, permetent desviacions dels objectius nacional a causa de “ forces majors i/o imprevistes”.

Així les coses, quines possibilitats tenim d’aplicar aquest model a Menorca? Quines són les propostes que, des de l’administració, es poden fer en aquest sentit? Esteim disposats, els menorquins, a canviar els nostres hàbits de consum d’energia? Continuarem parlant del tema.

• El pensament ordenat/Opinió
• 20 comentaris