Dissabte dematí silenciós. Els dos petits no han dormit a casa i es nota. Lectura ràpida de la premsa per internet, amb un bon cafè a la mà. Declaracions i més declaracions que s’afegeixen a les dels darrers dies. Na Tònia Gener diu als seus ex-companys que han de tornar l’acta de regidors perquè l’esquerra no governi quan, ahir, ens demanava responsabilitat per entrar en un govern de concentració; en Triay també recolza un govern de concentració comptant, sempre, amb na Tònia Gener; el PSOE demana governar només amb el PSM, sense en Triay i na Gener; als trànsfugues, de moment, no els sentim la veu perquè només parlen a cop de comunicats de premsa que segur que no escriuen ells… I el PSM demana calma perquè no hi ha res clar i aquí encara pot passar de tot.
Ja ho veis. Idees per aquí i per allà, moltes d’elles contradictòries. D’altres, senzillament impossibles. El secretari de l’ajuntament encara no ha emès l’informe que clarifiqui la situació de l’alcalde i els vuit regidors que l’acompanyen. El PP sembla que encara no ha fet efectiva la seva expulsió del partit i, aquest fet, és important per saber on queden situats finalment (grup mixt, independents…). Tanmateix, passi el que passi, l’alcalde i els vuit regidors sempre tindran vot al ple. Per què, però, el PP no acaba de fer efectiva l’expulsió dels “díscols”? Hi ha, encara, cap possibilitat de reconciliació?
D’altra banda, PP i UPCM demanen “sacrificis” a PSOE i PSM per la governabilitat de Ciutadella. I jo, enmig de tot aquest embull, em deman: quin sacrifici pensen fer ells? Perquè, de fer-se un govern de concentració o de salvació, na Tònia Gener hi sortiria guanyant perquè reclamaria l’alcaldia com a representant del partit més votat; i en Triay, com a mínim, quedaria igual per no dir millor (canviaria persones amb qui ha quedat clar que té una pèssima relació personal per d’altres amb qui es relaciona -tret de quan li fas el contrari- amb absoluta correcció i, a més, tindria d’alcaldessa la persona amb qui té més complicitat dins l’ajuntament).
Evidentment, tant l’una com l’altre poden dir que això de governar amb l’esquerra ja és prou dur: ni més ni manco que per a l’esquerra haver de governar amb ells. I no poden oblidar una cosa importantíssima: aquest caos s’ha produït governant PP i UPCM. Per tant, diria que qui hauria de fer els “sacrificis” més importants són ells dos i, vist de defora, perquè, tot i ser regidora, tenc la mateixa informació del que passa que un ciutadà normal i corrent, només pretenen que PSOE i PSM entrem en el joc i que “tot canviï perquè tot continuï igual (o millor)… per als dos”: conserven els seus llocs, o els milloren, i es treuen de damunt els “enemics” polítics. Negoci redó.
Encara han de passar moltes coses. El PP s’hi juga massa. Tanmateix, davant tot aquest panorama incert, només tenc una única tranquil·litat: saber que l’actuació del PSM, en aquests moments, demanant que sigui el PP qui assumesqui la seva responsabilitat i informi clarament del que s’amaga davall aquesta crisi, que treguin tota la porqueria de davall les estores, com a pas previ per poder començar a parlar de governabilitat, és recolzada pels militants i simpatitzants de forma unànime (sempre hi haurà qualque excepció , supòs), com es veu en els comentaris d’aquest bloc, en les trobades més formals que hem fet com a partit i en el que la gent més propera et diu pel carrer. Per tant, a esperar i a preparar-nos pel que ha de venir. Tranquil·lament.