Maite Salord

Escriptora

Peus en remull

Fa un any, en una foto de campanya que ha resultat ser premonitòria, vaig posar els peus en remull, com a pas previ per anar a fer de regidora a l’ajuntament de Ciutadella. I, ara, 2007_eleccions_cart_ciutadella07_3.jpg que ja som regidora , els hi he tornat a posar per intentar impedir que rompessin la font de la Plaça dels pins. Com la primera vegada, també ho vaig fer acompanyada, però es veu que l’única que dijous dematí va cometre un acte immoral, indecent, incívic i reprovable vaig ser jo. Jo, que per no fer malbé la font, em vaig descalçar!

Bé. Avui dematí he rebut un correu -anònim, evidentment- que em deia que semblava mentida que “una professora culta” perpetràs un acte d’aquestes característiques. Idò, jo no hi veig la contradicció enlloc: la professora culta defensa el patrimoni cultural de Ciutadella. Que els (posau-hi els noms que trobeu) hauria agradat que fos més discreta, no en tenc cap dubte. Però fa tres anys que som regidora, tres anys que patesc, dia a dia, reunió a reunió, ple a ple, una forma de governar, prepotent i xulesca, la darrera mostra de la qual ha estat tirar baix la font dels pins. I ja està bé! Ja està bé que em prenguin el pèl d’aquesta manera! I ho vaig pensar jo i, pel que sembla, no vaig ser l’única.

Continuant amb l’anònim, em diu, fins i tot, que vaig cridar: “A les barricades!” (m’ho posa en català), fent-me culpable de “l’assalt” a l’ajuntament que va tenir lloc al vespre. Bé, fantàstic. Qualsevol disbarat és millor que acceptar que tenen els ciutadans indignats. Perquè, evidentment, qualsevol persona amb dos dits de seny, sap que un clam ciutadà com el de dijous no surt espontàniament en unes poques hores. És necessari que la gent tengui acumulades altes dosis d’indignació, de cansament, d’avorriment, d’irritació perquè arribi a esclatar de la manera que ho va fer. Declaracions de portaveus de l’equip de govern, converses d’associacions diverses amb el regidor de torn i les cartes als diaris que escriuen, la veritat és que ajuden molt a revoltar el personal. Ni punt de comparació a uns peus en remull, ni que haguessin anat acompanyats (que no hi van anar, de moment) per un crit de: “A les barricades”!

Pel que fa als tema dels menors manipulats -implícit en l’acusació anterior-, el trob molt greu. A part del meu recull de premsa, amb declaracions de polítics i pontificadors pontificats, que estic per decidir a quina instància ha d’anar a parar, em sembla que els serveis de menors haurien de dur una actuació contundent a Ciutadella perquè, francament, no sé quina educació donam els pares als nostres fills que són tan manipulables i dels quals, a més, desconeixem què fan un dia fener (i l’endemà tenien escola) de vuit a deu del vespre. Això sí que és un desgavell!

En fi. Jo vaig posar els peus en remull en una font. Ho reconec. N’hi ha que fiquen els peus a la galleda cada vegada que obren la boca o que tenen una “idea”. Però, esclar, allà on hi ha uns peus en remull per esvalotar la gent…! I això que encara no m’havia fet la manicura de l’estiu. Divendres va ser el primer que vaig fer.

Anònim: gràcies pel teu correu. Mira’t el suc que li he tret.

63 comentaris a “Peus en remull”

  1. Elies Coll Escrit el 02 juny 2008 a les 21:15

    Hola! És un gust llegir-te Maite. Molta sort i gràcies per posar-te a dins sa font, sé cert que si torna a fer falta remullar-se els peus ho faràs.
    Adéu!

  2. A.P.T Escrit el 02 juny 2008 a les 22:06

    Açò dels peus, és com la muda… sempre s’ha de dur neta i la manicura feta, pel que pugui passar. Tot el meu suport, Maite. I res d'”a les barricades!”; ENDAVANT!!!

  3. Maite Salord Escrit el 02 juny 2008 a les 22:13

    Elies i A.P.T, gràcies pels vostres comentaris. Més val agafar-s’ho amb humor, que n’hi ha que tenen una barra que se’ls veu venir d’una hora enfora. I, açò, no hi ha llima que ho compongui!

  4. Desirée Escrit el 02 juny 2008 a les 22:32

    Des de s’illa grossa, també et don les gràcies:
    Gràcies per haver-hi entrat!
    I gràcies per aquest espai, que em manté bastant més informada, perquè alguns diaris deixen molt que… (m’estim més no continuar!)
    Saluuuuuuuuuuuut, i xalau de s’ambient de festa (segur que ja es respira!!)… noltros ho trobam a faltar!

  5. Àlmax Escrit el 02 juny 2008 a les 23:12

    Saps què passa, Maite? Que quan un veu que l’argument principal d’aquells que et critiquen és que et vas llevar les sabates i vas entrar dins la font queda tot bastant clar: res d’entrar al fons de l’assumpte, res de xerrar de les causes (o millor encara, d’ensumar les possibles solucions). Es tracta d’aprofitar l’anècdota, el gest, per evitar entrar en un debat que en el terreny de la raó (o dels raonaments) no es veuen amb coratge de sortir-se’n. Fan fum per amagar el que importa.

    El tema de la manipulació dels joves és un altre, i no es pot prendre tan lleugerament. És que els al·lots de 14 anys, els de 16, no tenen opinió? És que quan la tenen i no coincideix amb la seva no és vàlida? És molt fàcil dir que “aquests” o “aquells” fan tal cosa o tal altra perquè estan “manipulats” i quedar tan amples. En sèrio que ens ho creim? (en sèrio que s’ho creuen?). Les darreres eleccions, el PP va tenir 4583 vots. No se m’ocorreria mai dir que van ser 4583 persones manipulades. Si ho pensés, el pensament seria reconfortant, però també sé que seria totalment fals. I no em seria de cap ajuda per analitzar els perquès i treure’n conclusions. A vegades costa ser honestos amb nosaltres mateixos, però analitzar la realitat de la manera més objectiva possible és la millor manera d’estar en condicions per trobar maneres de canalitzar els esforços d’una manera productiva.

    Pens que alguns cometran un error molt gros si no són capaços d’analitzar objectivament el que ha passat a Ciutadella aquests darrers dies. Personalment, moltes vegades tenc temptacions de pensar “ja s’ho trobaran” o “pitjor per ells”, però el que passa es que aquesta gent no són qualsevol persona, sinó que són aquells que han rebut la responsabilitat de governar-nos perquè així ho ha decidit la majoria i el deure que tenim, encara que no els haguem votat, és ser exigents i demanar-los que ho facin bé. No val posar excuses del tipus “m’és igual el que facin perquè jo no els he votat”. Per tant, tampoc val deixar passar actituds com les que ens han mostrat ni comentaris perversos sobre manipulació de persones que es queixen perquè no els agrada el que veuen.

    Què fàcil que seria, cada vegada que veim una actitud que no ens afavoreix, dir que “estan manipulats!” i quedar tan amples!!! Què fàcil… i què fals! La covardia d’amagar el cap davall l’ala, de mirar cap a un altre costat. La mediocritat de l’anar fent i salvant la pell…

  6. Júlia Escrit el 02 juny 2008 a les 23:33

    Bé, primer dir que m’he llegit tots els comentaris i articles un rere l’altre i m’he quedat sorpresa davant, primer, de la ignorància d’alguns i, segon, de la unió que hem fet tot el poble suportant junts crítiques, prejudicis, rumors i mirades de foc.

    Voldria posar el meu gra d’arròs dins aquesta gran olla d’opinions dient que ja no tant sols són els centenars de pisos que broten sense ser regats ni comprats, ni els lloc públics canviats totalment amb el que jo en dic contaminació decorativa. També cal dir que les platges verges de Ciutadella es poden contar amb els dits i a les que tenim no hi podem anar o no hi volem anar sigui per la qüestió que sigui. Ara ja s’ha sumat la incorporació d’un nou pàquing, però, això sí, juntament amb la desaparició d’un lloc tant simbòlic com és la plaça des Pins (dos conceptes que semblen ser inalineables). La veritat crec que ningú s’ho hauria pogut imaginar mai que aquesta gent tingués tants collo… i imaginació com per fer aquesta meravella de projecte que vés a saber el que ens costarà (a part des Pins) perquè, dic jo, si no tenen diners per fer unes pobres carrils bici i altres coses que tothom podria incorporar, com volen fer un dic més un pàrquing? Sincerament, el pàrquing ha estat l’opera magna i el réquiem de Brondo.
    Demanaria que no posin més excuses per haver tirat sa pobra font, ja que fa la tira d’anys que està descuidada, sense aigua ni peixets i plena de porqueria, però és clar justament ara l’havien de tirar ja sigui perquè amenaçava perill o perquè les mares s’havien queixat. Evidentment excuses de mal pagador.

    Ja només m’hi falta donar les gràcies a tu, Maite, per haver-te mullat els peus sense pensar-t’ho ni un segon. Gràcies a tu Ciutadella es va mullar els peus unes hores després i seguirà remullant-los tot el temps que faci falta, amb manicura o sense, fins deixar xops als que són dalt les roques indiferents.
    Crec que amb les dones “xafarderes”,i homes, (característiques d’aquest poble) a la perruqueria n’hi ha prou, ja està bé de prejudicis i especulacions! Ja ha arribat l’hora de parlar clar, sense cridar ni insultar, sinó de demostrar que el poble sap escoltar i, és clar, també és hora de demostrar que els qui estan als més alts càrrecs saben parlar davant el poble.

    La veritat són mil idees que passen pel meu cap, com molts d’altres, i no acabaria mai, així que moltes gràcies i bona nit!
    Atentament,
    Ciutadella.

  7. Maite Salord Escrit el 03 juny 2008 a les 8:26

    No podria estar més d’acord amb els vostres comentaris. És evident que un esclat d’indignació com el de dijous necessita temps i motius per aflorar com ho va fer. Els motius? Ja els hem apuntat entre tots. Tanmateix, m’agradaria afegir-ne un que no ha sortit i que em sembla molt important: la pujada de l’IBI d’un 40%. La gent amb qui he pogut rallar aquests dies (que és molta) et diu: la primera protesta popular hauria hagut de ser per l’IBI! I és cert. Hem viscut, segurament, uns anys de bonança econòmica irrepetibles. El que han recaptat a la Sala per impost de construccions és astronòmic. El resultat: cap inversió destacable (només la comissaria de policia, un altre tema interessant) i la pujada de l’IBI d’un 40%. És una vergonya, tot plegat.

  8. Xim Escrit el 03 juny 2008 a les 8:34

    Has de pensar que, per segons quines cultures o civilitzacions, els peus és la cosa més eròtica; un tabú entre els tabús, allò que s’ha de dur amagat. En altres mentalitats o latituds, és la cara que s’ha d’amagar, i sobretot, la mirada…S’ha d’evitar l’encontre dels ulls. Com deim per aquestes contrades: allà on hi ha pèl hi ha alegria, emperò, és el pèl amagat aquell que dóna alegria.

  9. Cento Escrit el 03 juny 2008 a les 13:32

    Escriure un anònim és la cosa més estúpida que hi ha… si tanta raó creus que tens, el primer que hauries de fer es ficar el teu nom, no?
    Pensat en fred, l’actuació d’entrar a l’Ajuntament no va ser massa correcta, ja que no estava autoritzat, i també és cert que hi havia molta gent que s’hi va afegir només per la gresca. Però també estic d’acord amb el que tú has dit, i és que s’ha de pensar per què les coses van acabar com van acabar. La gent ja està cansada d’haver d’aguantar la ineficacia i (sobretot) la prepotencia d’aquest govern, d’un alcalde que no és capaç ni d’encarar-se als manifestants per donar explicacions, que es queda pàl·lid i mud quan es troba amb la protesta als nassos.
    A mi em pareix genial que et fiquessis a la font, jo també ho hagués fet.

  10. Lluís Martí Escrit el 03 juny 2008 a les 13:50

    Molt be Maite,

    Hi ha vegades que actues de manera estpontània, i això es degut a que es una urgència! Molta gent vés fet el mateix que tu, Maite. Jo et don suport perquè crec que no va ser cap disbarat ni cap error.
    El que pasa es que t’escriuen això perquè no s’esperaven aquesta resposta de Ciutadella, han tocat fibra que no havien de tocar. Esper que ara comencin a fer les coses amb un poquet mes de seny.
    Jo, desde Palma, cada dia m’estic informant per estar al corrent. MOLTES GRACIES PER ACONSEGUIR QUE DILLUNS NO POGUESSIN FORADAR!!!! ES UN GRAN PAS!!!

    Bueno Maite, molts d’ànims i pensa que sofrir amb cada reunió té els seus mèrits i fruits, com el de diumenge! El poble està viu, esper que ho tenguin en compte.

  11. silve Escrit el 03 juny 2008 a les 14:01

    Els meus 7 anys d’institut (vaig ser repetidor) van ser molt fructífers, jo era molt cumba (cumbayà i cumbatent) i vam fundar el Sindicat d’Estudiants a Menorca. Encara tenc aquell carnet amb el nombre 0000 i aquella foto d’adolescent. Record les assegudes davant el Quadrado, amb els policies que ens “guardàven”, record les assemblees, l’aula prefabricada que ens va cedir el director Mercadal, record aquell concert multitudinari la recaptació del qual vam destinar a ajudar a un jove malferit d’una malparida malaltia, record les taules informatives, record com vam aconseguir oli per la calefacció i entre tots vam tumbar aquell ministre socialista d’educació, un tal Maravall. Record assemblees a Madrid cantant La Internacional amb els estudiants palestins, record reunions amb el batle i regidor d’educació, record els pares que ens recolzaven i record quan vaig justificar aquell concert als del sindicat de Madrid dient que haviem donat els doblers a una causa preferent a la nostra, ells no ho van entendre…és clar que el secretari general Juan ignacio Ramos ja passava dels 30 i jo, nosaltres, els estudiants, just en teniem 15. No em parleu dels estudiants, no em toqueu els estudiants, crec en els estudiants, perquè ara, com abans, no es deixen manipular.

  12. Maite Salord Escrit el 03 juny 2008 a les 15:13

    Cento: coincidim en el fet que l’entrada a l’ajuntament no va ser correcta perquè no estava autoritzada i s’haurien hagut d’evitar els insults. De cara a pròximes convocatòries, si realment es vol ajudar a salvar la plaça, el comportament hauria de ser més calmat. Ja ho hem vist: s’agafen a això per no haver de parlar del fons del tema. I és el fons el que ens interessa.
    Hola, Lluís! Està bé açò de voler estar informat. Supòs que per Sant Joan ens veurem i podrem comentar com s’han vist tots aquests fets des de Palma.
    Silve: desconeixia aquest part “cumba” de la teva vida. No m’estranya, però. M’ha agradat, aquest comentari tan “sentit”.

  13. Ignasi Escrit el 03 juny 2008 a les 17:06

    Sa pujada de s’ibi va ser necesària per no quebrar un Ajuntament amb prou deficiències econòmiques. Voltrus pero seguiu cobrant per Plens 250 euros, Comisions informatives 75 euros que no duren més d’una hora i 125 euros per Juntes de Portaveus que tampoc arriben a 60 minuts, renunciau i potser sa pujada de s’ibi no sigui tant forta o rebaixauvos un 20% serà un gest, ja que a sa resta de Menorca no s’ha fet.

  14. LLAGOST Escrit el 03 juny 2008 a les 21:19

    Si en Pompeu Fabra reviscolés tornaria a acotar es cap, Cantinfles.

  15. Kintet Escrit el 04 juny 2008 a les 3:14

    Els castellans ho tenen bo d’aclarir: Piensa el ladrón que todos son de su condición… I aclarit! Noltros no sé si tenim cap frase feta que quadri tan bé amb sa Pobra Penosa manera de criticar de s’equip de govern de Ciutadella. Resulta que com que ells manipulen a sa gent (posen busos gratis per anar a Ciutadella, regalen senalles, xocolatis, olis… Perquè Pensis a votar-los…), i sobretot a n’es seus joves (ses Noves Generacions o es Joves pel Progrés són dos exemples clars de grups de joves “independents” que dónen suport incondicional a lo que faixi es seu Papà Polític), creuen que no hi ha altra manera de fer-ho sinó aquesta, i acusen a n’es vesí d’es defectes que troben Portes Pendins.

    Tots hem estat fillets, i sabem que quan som així de joves tenim una sensibilitat que es va perdent amb els anys. És una llàstima que les persones majors tractin els fillets com a absurds elements que no saben pensar amb el cap. Quantes coses aprendríem, tots, si només per un instant poguéssim tornar a veure el món des dels ulls d’un infant…
    Segur que molts de voltros no pensau que la televisió manipuli el vostre fill o filla, el vostre nét o néta, el vostre germà o germana o el fill o filla del vostre amic o amiga, quan probablement ho està fent més que no ho faria qualsevol persona que li digués que la seva plaça pot desaparèixer. A ell/a, si li dius açò, ho entén, i sap ben cert que no li agrada. Quina diferència hi ha? Que no vota?
    És més trist i poc educatiu que els fillets vegin futbol, per exemple, que fomenta valors com la fama, la rivalitat extrema (sempre he vist el Barça-Madrid semblant a un PP-PSOE [sense tenir en compte l’ordre dels factors, lògicament]) o la ràbia, encara que sigui camuflat de “treball en equip” o “joc net”.
    O que la Santa Secta Catòlica els batiï quan encara no tenen ús de la raó (amb pocs mesos sí que consider que els nadons són manipulables).

    PD: Ahir vaig llegir El Petit Príncep i m’ha fet pensar molt…
    PD2: Maite, fes una neteja de trolls/comentaris absurds… És una llàstima que pul·lulin per aquí.

  16. CALA Escrit el 04 juny 2008 a les 10:43

    Us he de confessar que estic rebentada. Fins fa quatre em pensava que era degut a la famosa “astènia primaveral”, però després de veure, llegir i sentir certes coses, no fa falta cercar més culpables al meu cansament. Com deia en Silve “açò s’ha d’acabar !”. És feina de tots fer valer el sentit comú i la coherència. No podem permetre que girin el sentit i significat d’unes accions totalment cíviques a favor d’unes mentides sense arguments. No pot ser que sempre ens acabem justificant per uns fets que parlen per sí sols!!!! Noltros, voltros, TOTS, no podem dubtar d’unes idees que, evidentment, fan que ens movem ( i ens commovem!).
    El resum de tot plegat és ben senzill ( però no simple): voler manifestar el nostre desacord en front d’unes decisions unilaterals, sense projecte que les recolzi, sense fonament ni formes. I açò no és manipulació, tot el contrari!!!!
    Al.lotets, no podem cansar-nos de donar exemple des de la rigurositat, el respecte i la contundència. Ah! i si cal passar per sa manicura d’estiu o vestir-se de Coronel Tapioca, comptau amb jo pel que faci falta!!!!!

  17. Bep Joan Escrit el 04 juny 2008 a les 14:07

    LA PLAÇA DELS PINS, L’ESPLANADA DE LA VIDA

    Hi ha fets que ens fan reflexionar, i no poc. El passat dijous va ser un dia d’aquest. D’anada cap a casa, i de pas per la plaça dels Pins, com gairebé sempre, em vaig aturar a comprar tabac (no hauria de fumar, ja ho sé!!). Una munió de gent em va cridar l’atenció. Segurament és gent que deixava aflorar quelcom amagat al cor, a l’ànima… en el temps. Sota aquells pins gairebé centenaris, ombra de moltes vides, l’empatia s’hi feia
    espesa. No vaig sentir les paraules dels oradors, però sí vaig entendre, potser, la lluïssor de bastant ulls.
    Camí de sant Nicolau, cap a casa, (per favor, deixau que els arbres d’aquesta avinguda puguin acomiadar, cada fosquet, el sol rere l’esquena d’aquell almirall fill de ciutadellencs) pensava que a mi sí em van ben manipular. Em van manipular la infància, em van trabucar els records i em van capgirar els anys: volen llevar els pins per fer-hi….m’és igual el que hi vulguin fer!!. El passeig de Sant Nicolau va ser un passeig en el record. Des de ben petit sortia del Ranxo Nou, on vivia, per adreçar-me al carrer
    Mallorca; carrer des Forn del Ranxo, de can ‘Martines’, de les dues bisuteries, de la fàbrica de can Leo, de la fàbrica de talons, de can Caimaris es pister, de ‘Selectronic’, de la llibreria Mallorca, de la fabriqueta de soles, de la fàbrica de capses de cartró, i clar, també de Cas ‘Gineral’. Encarava la plaça des Pins i la creuava en diagonal fins a la plaça des Born per entrar a l’escola. He creuat tantes i tantes vegades la diagonal de la plaça… matí, migdia, capvespre, fosquet…que em va doldre pensar que l’eliminarien. Aquella plaça de la farmàcia, d’en Benejam es perruquer, de Tricot, de cas doctor ‘Lopes’, de cal Mago, de la Nueva Ola, de cas doctor Pascual, de Can Gelabert, de s’estanc, de sa Granja de can Tolo…

    A la banda de la Contramurada hi havia dos pilastres que configuraven l’entrada a la plaça. A mà esquerra hi havia el parc infantil amb un reixat verd per a seguretat dels infants; amb el safareig rodó, amb aigua i peixets de colors; hi havia molt a prop una fonteta que rajava aigua potable per beure, per refrescar aquells esclats de jocs i corregudes; hi havia un quiosc, crec que hexagonal, que després de tancat va romandre com a colomar. A la banda de davant l’escola des Born també hi figuraven dos pilastres amb fanals i dos llargs bancs de pedra per a fer-hi llargues vetlades d’adolescència.
    Segurament molt abans hi havia altres coses. Però els pins li han donat sempre la indiosincràsia, la indentitat, i per a molts de ciutadellencs i ciutadellenques li han donat, durant més de 80 anys, la vida a aquesta plaça. Una vida que també és la nostra i que
    en el record, és també la nostra felicitat. És la plaça de la infància, de l’enyor, de la tranquil·litat, del descans, del passeig serè; la plaça de l’ombra, de la petanca i de la trobada dels nostres majors.
    Ara, els migdies, camí cap a casa, també he de creuar la plaça, també en diagonal, però de la farmàcia fins al cantó del Camí de sant Nicolau. L’he creuada tantes i tants vegades, i durant tants anys, que el dijous passat vaig entendre que la plaça s’havia creuat en la meua vida. Quan aquell dijous matí van arrabassar la font del safareig, van arrabassar el cor de s’esplanada. Eliminar els pins és eliminar el seu esperit, i mai mes
    tornarà ser la plaça dels pins.

    El passat dijous vaig entendre molta gent. I, potser, vaig entendre que progressar no és destruir, sinó ser feliç. I vaig entendre que la política és servir felicitat. No entenc per què es vol fer mal a tanta gent, a tanta estima, a tants records… a tanta vida. En una diagonal
    o altra, m’agradaria creuar la plaça sota els pins durant la resta de la meua vida. Em faria molt feliç. I vos ho agrairia. Si ha de ser així, moltíssimes gràcies.

  18. Desirée Escrit el 04 juny 2008 a les 14:40

    Bep Joan, un comentari BRUTAL!!!
    Esper que et (ens) pugui fer feliç, i la puguis continuar creuent diagonalment!

  19. victoria jiménez Escrit el 04 juny 2008 a les 14:46

    Maite, fa uns dies em vas preguntar en resposta a un comentari meu si no trobaba que l’equip de govern de l’ajuntament hauria de reflexionar sobre els esdeveniments dels últims dies a Ciutadella. Trobe que naturalment que sí, que un polític ha d’estar permanentment amb el termòmetre del sentir general dels seus administrats, que ho són tots, l’hagen votat o no. Trobe que això és no només desitjable, sinó requisit de la democràcia. Però també pense que això no és exclusiu de cap partit polític actualment. Ójala. Però no ho és. Visc a un municipi de 70.000 habitants on el PSOE ha governat durant 28 anys, fins les darreres eleccions, i t’assegure que la seva política desarrollista (hormigó i ciment, creixement descontrolat, a costa de l’abandonament d’alguns barris) no difereix molt de la de municipis governats pel PP. En podriem mirar, comparar i rallar, jo ja ho he fet i no he trobat importants diferències. Quan han tingut majories absolutes, no han hagut diferències ni tan sols de tarannà.

    Ara estaria be que contestares a les preguntes que t’anem fent, si com dius de veritat (i que queda tan bé) el més important no és l’anecdotari del dia a dia, sinó el fons de l’assumpte.

    Així, podries contestar a la pregunta que encara no has contestat:

    Si no trobes que els polítics de Menorca -l’oposició també i potser sobretot- haurieu de rallar clar respecte al futur del cotxe (per tant de parkings i carreteres) i del turisme, davant la nova era de petroli car. No haurieu de fer estudis i plans de contingència especials per a Menorca, que resultarà especialment afectada per la crisi de recursos mundials, (ja que basa la seva economia en el turisme), i conforme les companyies aèries van reduint el seu volum de negoci, pujen preus, i comencen (un any d’aquests a vindre molts menys turistes a l’illa?. I lo de les companyies és només un aspecte, que la cosa és més grossa encara.

    Em sebla que Menorca éstà en una situació especialment vulnerable donada la seva dependència de l’exterior i la seva insularitat.

    Farieu un gran favor fent un pacte de govern davant aquesta situació per establir uns plans, especialment en relació a la producció d’aliments. Donau exemple d’honestitat i preocupació pel futur, ja que si no teniu res previst i damunt amb una societat civil tan dividida com el que hem vist darrerament, la cosa pinta molt lletja. Sou responsables, no de tots els mals del món, però si de tot el que deixeu de fer a l’àmbit de les vostres responsabilitats.

    Tenim servida en safata la raó per no construir més infraestructures afavoridores del cotxe. Només cal ser valent i dir-ho: EL-CO-CHE-NO-TE-FU-TUR-NI-E-CO-NÒ-MI-CA-MENT-NI-ME-DIO-AM-BIEN-TAL-MENT-I-HEM-DE-DO-NAR-PAS-SES-EN-EL-SEN-TIT-CO-RREC-TE.

    De veritat, Maite, espere que contestes a la pregunta que et faig, perquè és del tot sustancial.

    Salut

  20. capita negrete Escrit el 04 juny 2008 a les 16:18

    alleva kintent, aso es manipular i dir ses veritats a mitjes alllevaaaaaaaaaaaa, t’ets lluit.

    xerres d’es quis on contraris a sa teua opinió , i es de califiques com a “castellans”, ja ni son de ciutadella, son castellans, alleva aso me recorda a ses politiques mes dures dun tal hitler.
    pero bonu ja sabem que per alguns, xerrar amb “despectivisme” (es diu aixi maite? merci), es sa seua forma d’expresar-se.

    després dius que posen busos gratis… regalen senelletes… uuu alleva.
    te don 500 euros, si me proves que es cap partit d’esquerres, mai ha montat cap bereneta.. ni regala coses.., nooooo aso es d’esquerres no o fan, i si ofan, es per crear germanor i estar tot junts, ara si o fan es de dretes.. alertaaaa, que mus volen comprar!.
    aso es una cosa que fan tots, no diguis coses a mitjes.. que ja en dius prou.

    i dspues xerres de ses joventuts manipulades i nose que, i es de califiques amb “ironia” de “independents”.
    me fas gracia, recordes es mobilitzats?, bueno aquests van durar 6 dies.
    pero lo mateix que has dit de ses joventuts de dretes, es aplicable a ses d’esquerres, lo que passa es que nomes mires a una banda, clar, es lo que te conve, aixi actuan segons quins…
    besos amb demagogia i manipulació, que com dius tu, es de dretes, i nomes es de dretes, sabem fer.

  21. capita negrete Escrit el 04 juny 2008 a les 16:25

    bep joan, t’has pensat fer-te novelista? o fas molt be, m’agradat es teu comentari.

    p.d: hi ha una cosa que vull dixar clara, jo no estic afavor des parking as pins, com he dita anteriors comentaris, m’agrada mes sa proposta del psoe.

    lo que crític, pues o podeu veure as meus comentaris.

    records, i as comentaris den cantinfles, s’utillero, i coses d’aquestes, pues un poc de humor mai va malament.
    records.

  22. Maite Salord Escrit el 04 juny 2008 a les 17:45

    Cala, Bep Joan, benvinguts al bloc! A aquest darrer, et vull dir que has descrit perfectament els sentiments que, durant tot el dia de dijous, van amarar la plaça dels pins. Has descrit perfectament totes les vivències i records que es projecten en aquest espai estimat per tanta gent. A mi, el que em va colpir més -com el teu relat- eren les històries que la gent més gran d’explicava amb els ulls humits. La realitat no és només el que es veu amb els ulls: és tot allò que s’hi amaga i que no tothom té la sensibilitat -ni la capacitat- de poder veure.
    Victoria: pel que fa als cotxes i a les grans infrastructures que s’hi relacionen, i partint del fet que tenim una illa que és Reserva de la Biosfera i que, per tant, vol viure respectant l’entorn privilegiat que tenim, sempre he apostat pel transport públic, pels carrils bicis, per una carretera segura però adequada a l’espai que tenim, etc. Crec en les polítiques que afavoreixen deixar el cotxe a casa, sens dubte. I, en aquest sentit, per exemple, darrerament, des del CIM, s’ha treballat molt de cara a potenciar el transport públic. Que hi queda molt per fer? Sí, però em sembla que l’objectiu el tenim clar. D’altra banda, som del tot contrària al desdoblament de la carretera general; no a fer-hi millores, però. Bé, no sé si t’he contestat perquè em dius tantes coses en poc espai, que segur que em deix alguna cosa!

  23. victoria jiménez Escrit el 04 juny 2008 a les 18:53

    Doncs les coses que et dic no crec que siguen trivials com per a no abordar-les un poc seriosament i no ta per damunt.

    Sincerament, pense que l’expressió de bones intencions no és prou per a fer front als problemes, s’ha de tenir informació, terminis, accions, polítiques, recursos…, capacitat personal. Inquietut social.

    Et convide a tornar a llegir el meu comentari de dalt, i a que profundeixes bona cosa més. Em sembla una resposta massa superficial la teva, la veritat. I les qüestions que et plantege són molt importants. Et semblen importants a tu? Saps a quines coses em referisc al meu post? Has sentit parlar del cènit dels combustibles fòsils i les seves conseqüències? Saps com afectarà a Menorca? Perquè si no ho tens del tot clar, quede a la teva disposició per a informar-te.

    Agafa el teu temps, per suposat. Però estaria be que contestares, perquè com que t’he parlat d’això ja vàries vegades i no hi entres, sembla una actitud la teva prou esquiva.

    Amb tots els meus respectes, per suposat.

  24. victoria jiménez Escrit el 04 juny 2008 a les 19:00

    Una puntualitzacioneta més: no crec que una fulleta puga como la que jo t’he escrit puga contenir tantes, tantes coses com dius. Per favor, a una persona que fa gala d’agradar-li l’aprofundiment en els temes!!. I a més que no crec que em vaja molt del tema, sinó més be que toque el fons del tema amb els meu comentari. Així que ensenya’ns als teus lectors que et prens seriosament el que dius i no eludisques qüestions fonamentals!

    Gràcies

  25. Igansi Escrit el 04 juny 2008 a les 19:10

    Sa pujada de s’ibi va ser necesària per no quebrar un Ajuntament amb prou deficiències econòmiques. Voltrus pero seguiu cobrant per Plens 250 euros, Comisions informatives 75 euros que no duren més d’una hora i 125 euros per Juntes de Portaveus que tampoc arriben a 60 minuts, renunciau i potser sa pujada de s’ibi no sigui tant forta o rebaixauvos un 20% serà un gest, ja que a sa resta de Menorca no s’ha fet.

  26. Pialí Baxa Escrit el 04 juny 2008 a les 19:36

    Negrete, compañero, así me gusta, que defiendas a los tuyos, los de Castilla, aun cuando nadie los ha atacado. Espero que cuando lleguemos no te escondas entre los pinos y representes bien tu papel. Si los isleños se percataran de nuestra alianza te cortarían el cuello sin pensarlo dos veces y, la verdad, nos conviene más que sigas vivo para asegurar nuestros comunes objetivos.

    Entiendo que tu situación es muy delicada, pero tenemos buenas referencias tuyas y confio en ti. Hasta pronto.

  27. Maite Salord Escrit el 04 juny 2008 a les 20:00

    Victoria, em sap greu que no t’agradin les meves respostes. Potser sí que m’hauràs d’explicar com creus tu que afectarà a Menorca el zenit dels combustibles fòssils per entendre ben bé cap a on vols dur el debat. Gràcies.

    Ignasi: ahir no vaig tenir temps de contestar-te aquest mateix comentari que vas deixar a una altra entrada. Mira, esteim d’acord que la pujada de l’IBI era necessària (mai no ho he negat). La meva queixa és que no s’hauria d’haver davallat a un any de les eleccions perquè era pur electoralisme que no ens podíem permetre. A més, aquests darrers anys, s’han recaptat per impost de construcció una milionada. On són els doblers? Per què no s’han traduït en inversions (voltadora, escola de música, parc motor, auditori…)?
    Pel que fa als sous, fa quatre anys l’equip de govern se’ls va pujar un 50% i va deixar l’oposició com abans. O sigui que, mentre ells cobraven 3500€, jo en cobrara 150. Ara, han anivellat els sous de govern i oposició i prou. Et voldria dir que, a més de de les Juntes de Portaveus, Comissions informatives i plens, la feina d’un regidor a l’oposició et pot dur, perfectament, 4 o 5 hores de feina diàries (assistim a plans d’interculturalitat, drogodependència, a patronats de l’hospital, actes, inauguracions, preparar mocions, rodes de premsa…). No em queix, perquè hi som perquè vull, però firmaria ara mateix perquè, amb el que cobr de l’ajuntament, pogués pagar la factura del mòbil (que és un malson, t’ho assegur) i el que gast de tinta de la impressora.

  28. Ignasi Escrit el 04 juny 2008 a les 20:48

    I a la resta de Menorca, perque no els baixen? Crec que cobrar 125 per una Junta de portaveus son molts diners, quantes n’hi ha durant un mes? o comisions informatives, quantes n’hi ha? es cobrar 125 euros per una reunió que no arriba a una hora! Ademés que jo sapi cap reigidor de s’oposició te dedicació exclusiva a s’Ajuntament. Jo no els he cobrat, ni els cobrare mai per una reunió d’una hora 125 euros.

  29. Maite Salord Escrit el 04 juny 2008 a les 20:59

    Hi ha una junta i una o dues comissions per mes. Ara, saps les hores de feina, si ho vols fer bé, que et genera cada reunió d’aquestes? Has de mirar expedients per cada punt de l’ordre del dia, preparar les intervencions del ple, etc. Jo, ben de ver, et puc assegurar que, econòmicament, per les hores que hi fas, no surt a compte. Però, gens.

  30. silve Escrit el 04 juny 2008 a les 22:07

    Crec que a n’aquestes alçades parlar del que suposa (en hores i feina) ser regidor de poble no hi té cabuda el debat. Avui matí parlava amb un gestor públic mallorquí i comentàvem el cas de Ciutadella; jo l’hi deia com el PSM havia passat de 2 a 4 regidors (per molts poquets vots, tot sia dit), i va decidir, tot i les temptacions, fer oposició. Idò bé, crec que (perquè ho visc diariament amb companys regidors de pobles petits de Mallorca) a Ciutadella, aquella decisió de no governar amb dubtosos companys de viatge ha duit a que el PSM pugui fer la millor oposició. Sempre he estat molt crític amb “els meus” i ho seguiré essent, però puc dir que des de Mallorca sent un estrany orgull pel que estan fent “els meus” a Ciutadella. Preparar una moció, Ignasi, o una pregunta parlamentària és ben complexe, t’ho puc assegurar, i consider injust fer valoracions econòmiques sobre la tasca i dedicació d’un regidor de poble.

  31. Àlmax Escrit el 04 juny 2008 a les 23:32

    Hola a tots!

    És un gust anar entrant a aquest bloc, perquè sempre hi ha nous comentaris interessants!

    No puc deixar de fer qualque comentari respecte de la visió catastrofista de na Victoria. Pens que has fet un triple salt mortal per passar d’un tema de discusió local (s’ha de fer un pàrking davall la plaça dels pins?) sobre el qual tenim influència i poder de decisió a un problema d’ordre mundial (el petroli s’acabarà un dia o un altre) sobre el qual podem interferir ben poc, perquè encara no sabem ni quan passarà, ni quines conseqüències tindrà. Vols que deixem de pensar en els problemes del present per perdre’ns en hipòtesis de futur? El petroli s’acabarà, després seguiran el gas natural, el metà, el carbó, i quan s’acabin aquests tindrem cotxes que funcionaran amb hidrogen, o amb energia elèctrica que es traurà de les nuclears que ja ens proporcionen energia, o de noves formes d’energia nuclear que estaran basades en la fusió (més neta que la fisió que s’empra ara), en energia solar o en una nova font d’energia encara per desenvolupar. De teories del que pot passar n’hi ha moltes i molt variades, però els cotxes tardaran molts i molts anys en desaparèixer del nostre paisatge, perquè noltros seguirem tenint necessitat de moure’ns i les grans empreses energètiques seguiran tenint necessitat de seguir guanyant diners i desenvoluparan noves formes d’energia més eficients i més netes.

    És una discussió apassionant i s’ha de ser conscients que serà causa de molts conflictes, però des de l’ajuntament d’una illa petita poc es pot fer si no és adaptar-nos als canvis que s’aniran produint… quan sapiguem quins són aquests canvis! I ni jo, ni na Maite (crec) ni tu mateixa som oracles que poguem escrutar el que el futur depara a la humanitat!

    Només per acabar, una puntualització, ja que dius que totes aquestes qüestions afectaran especialment Menorca perquè és una illa petita i que viu del turisme, però… No creus que les grans ciutats, o paisos sencers les economies dels quals es basen en la indústria (i per tant molt més depenents encara de les fonts d’energia) en seran tant o més afectats? Repetesc, pens que és un tema que en aquests moments ens sobrepassa a tots plegats. Tal vegada d’aquí a 20 anys en podrem xerrar amb més coneixement de causa. De moment, tot són teories (i algunes més catastrofistes que altres)!

  32. victoria jiménez Escrit el 05 juny 2008 a les 9:56

    Maite, no vull dur el debat a cap lloc més que a tindre en compte un fet que ens colpejarà molt fort, i que (Almax, insistisc) afectarà Menorca d’una forma especial (més dura o no que a la ciutat és dificil quantificar-ho, però de forma especial, sense dubte). El principi de precaució ens hauria de dur a analitzar la situació i mirar de posar-li “un poc” d’alivi.

    Hui i demà estaré unpoc massa ocupada i vull contestar correctament. Em compromet a fer durant el cap de setmana una explicació de com veig jo les coses en relació a este tema, que per suposat, Almax, té molt a veure amb la construcció de noves infraestructures per a cotxes, també i sobre tot, les locals.

    La resta del post d’Almax és discutible de dalt a baix (cotxes d’hidrògen, elèctrics amb nuclears, necessitem seguir menejant-nos de forma motoritzada, les empreses proveiran…Ui, ui, ui… què bonic és el well- thinking aquest. Del tot il-lusori, falaç i rebatible (com pense fer, per suposat), però bonic.

    Fins el cap de setmana

  33. A.P.T. Escrit el 05 juny 2008 a les 10:57

    Ignasi, no crec que hi hagi cap polític que hi sigui per doblers, com a mínim pels que cobra de les institucions públiques. A jo no em sembla que els polítics, si fan el que han de fer, cobrin més del que es mereixen. Potser som els treballadors els que estam explotats…
    Una cosa sí que sempre m’ha fet gràcies: com pot ser que hi hagi alcaldes de ciutats més o manco petites que guanyin més que un ministre?

  34. De gota en gota ....... Escrit el 05 juny 2008 a les 11:51

    Victoria, sens dubte les teves aportacions serán escaients i assenyades, no crec pas, que el teu argumentari sigui gens catastrofista, jo diria més be realista. L’altre dia en els entorns polítics de les grans decissions, ja se parlava sense embuts de reintroduir a Espanya l’energia nuclear. Si fos així, no calia l’aturada nuclear dels anys vuitanta i molt menys la despesa econòmica que va suposar, que per cert, la pagam tots nosaltres en el rebut de GESA-ENDESA.
    Les empreses proveirán, i tant que ho fan, sobre tot pel seus accionistes quant el seu poder de mercat, se desenvolupa en un règim d’oligopoli.

    No havien quedat que calia pensar en global i actuar a nivell local; idò així, amb les polítiques d’ordenació del territori del PTM, de transport públic, de control de l’edificació en zones rústiques, d’oposició a l’impacte ambiental dels molins de vent i de les suposades energíes alternatives, que espanyen més que arreglen, etc. etc.
    Ara, amb l’oposició a l’ocurrència del parking a la plaça dels pins.

    I maldament no ho creguis, a Menorca es fa camí, amb contradiccions clamorosas i paradotxes tal volta irresolubles, pero dèu ni dò si ho comparem a altres indrets.

  35. Kintet Escrit el 05 juny 2008 a les 14:56

    Perdó, s’altre dia estava crispat.
    Negrete, no t’ofenguis, però tenc una costum que tal vegada t’interessa: quan no entenc un comentari, el torn a llegir antes d’interpretar-lo de qualsevol manera. Dic açò perquè t’has pres que deia que els castellans són l’enemic i que hi ha que lluitar contra ells o ves a saber… I només apel·lava al seu saber popular reproduint un refrany com a lema del comentari (“Piensa el ladrón que todos son de su condición”). En tot cas, no et quedis en les formes sinó en el contingut.
    No sé si ha funcionat la meva tècnica de citar implícitament l’objecte a qui va dirigida la meva crítica, però crec que no ho vas entendre. Ets altres, no ho sé, supòs que “quien calla, otorga”, tornant a sa cultura popular castellana.

  36. Ignasi Escrit el 05 juny 2008 a les 16:42

    Mirau aqui hi ha una estació de metro baix i un bon jardi damunt!

    http://www.zinco-cubiertas-ecologicas.es/referencias_jubilee.html

  37. pau Escrit el 05 juny 2008 a les 19:38

    Ignasi

    Jo et recoman que facis una passejada pel parc de les estacions de Palma. El cas és molt similar. A sota del parc hi ha estacions de tren, d’autobusos i aparcaments, les quals per cert van costar una milionada de soterrar. No et negaré que a la plaça hi ha verd- majoritàriament gespa, qualque arbust i un parell de parcs infantils. Tanmateix no té punt de comparació amb la plaça del pins. Damunt un aparcament o una estació de metro és molt difícil per no dir impossible que hi floreixi un parc tan ombrívol com el que hi ha a ciutadella.

  38. Desirée Escrit el 05 juny 2008 a les 20:20

    Totalment d’acord amb en Pau!
    Es Parc de ses Estacions de Palma no val es dos, si el comparam amb sa Plaça des Pins…
    Es de Palma, no té ombra, ni té sa mateixa vida que sa plaça nostra… Díficilment es veuen al·lots que hi juguen, I… tot es ciment i gespa… I ja es sap, no esteim per malgastar s’aigua d’aquestes maneres…

  39. Ignasi Escrit el 05 juny 2008 a les 21:01

    Pues a n’naquet link n’hi han ben prou d’abres i res de ciment com diu tothom.

    http://www.zinco-cubiertas-ecologicas.es/referencias_jubilee.html

  40. Àlmax Escrit el 05 juny 2008 a les 21:40

    Victòria: és clar que el meu post és discutible de dalt a baix! I aquesta és exactament la intenció que tenia. El que pretenia posar de manifest és que quan xerram d’un futur no immediat (les fonts d’energia no renovables no es preveu que s’acabin d’aquí a 5 anys ni d’aquí a 10) tot són hipòtesis i elucubracions. Tot és rebatible per definició! El que no és rebatible (perquè és una realitat ara, al 2008), és que hi ha pototipus de cotxes elèctrics, de cotxes que funcionen amb energia solar, etc. Si aquests mai arribaran a ser una alternativa en massa a l’abast de tothom com els cotxes actualment ja és una altra història i aquí podem tenir intuïcions (que ni en un cas ni en l’altre seran certeses) ben divergents! En qualsevol cas llegiré amb interés el que n’hagis de dir! 🙂

    El link que ha penjat n’Ignasi mostra una foto molt maca… per una ciutat que es deu haver gastat una doblerada en aquest projecte! La pregunta és: és necessari assumir el cost d’una obra així per refer un entorn que si es fa un aparcament en una altra ubicació (a cinc minuts a peu) no caldria refer (perquè no s’haurà destrossat)?

    En el món de la ciència es diu que la solució millor a un problema és sol ser aquella més senzilla. Vindria a ser l’aplicació del sentit comú a la resolució dels problemes…

  41. Bep Joan Escrit el 06 juny 2008 a les 0:41

    Hola a tots i totes. He anat observant i llegint els vostres comentaris i he de dir que són interessant i expressats des del respecte, la reflexió i la tolerància, i açò anima a llegir-vos.
    Gràcies a Desirée, Capità Negrete i Maite pels vostres comentaris sobre l’article ‘La plaça dels pins, l’esplanada de la vida’. Va ser un reflexió molt personal, potser, però crec que era el sentiment de moltíssima altra gent, tal vegada en altres termes o maneres. Jo en vaig fer una petita aportació.
    A mi em sembla que jugar amb els sentiments de moltíssima gent és greu. També trob xocant que en nom del progrés es facin barbaritats, sense tenir en compta les repercusions humanes. No existeix un progrés si no es fa per a la humanitat, per a les persones i per al seu millor benestar.
    Les actuacions fetes per a l’interès d’uns pocs obviant la col•lectivitat tendeix a ser una política errònia. A més irreparable.
    Ben mirat, les pressions, els ‘lobbys’ econòmics, mai han fixat la finalitat humana, o sigui, que el resultat de l’actuació no beneficia mai el conjunt de la ciutadania. Dic açò perquè gairebé sempre que hi ha ‘crisis’ en el sector econòmic sorgeixen els lobbys per autocompensar-se d’allò que pensaven guanyar i no han guanyar. El turisme ha de ser per Menorca un recurs importantíssim perquè moltíssimes famílies puguin viure millor, però si la gran majòria de famílies no viuen millor, és perquè la política turística és dolenta. És per açò que el Turisme potser una bomba de rellotgeria. Menorca necessita un desdoblament de carretera, clamen alguns, Per a què? Per arribar a Maó cinc o deu minuts abans? Un aparcament soterrat a la Plaça dels Pins perquè el pàrking ha de ser prop del nucli antic? Camps de golf? per a quin tipus de turisme? Sacrificam territori, espais i zones a benefici de qui? Les reduïdes dimenssions de la nostra illa impedeix projectar macroactuacions. Hi ha alternatives turístiques més vàlides. Sacrificar territori és suïcida.
    Un aparcament soterrat a la plaça dels Pins, és elininar els pins. I que no em vulguin convèncer de què els tornaran a sembrar. L’arbreda actual la podem oblidar si hi fan un aparcament davall. El que no entenc és per què no és vàlida la Plaça de darrere l’OAR, o la del Princep, o la Plaça Menorca . Cerquem la perifèria per creixer com a ciutat. El que és clar és que no totes les actuacions per millorar Ciutadella s’han de fer al nucli antic de la ciutat.
    Fa temps hi havia sectors que reclamaven un turisme de qualitat quan l’empresariat turístic vivia amb les butxaques plenes dels visitants de sol i platja. Els qui reclamaven qualitat, eren uns bojos il•luninats. Ara, aquells qui no donaven abast als turistes, reclamen turisme de qualitat. Aniré més enfora.
    La defensa en contra de la urbanització de la costa sud (Macarella i cala’n Turqueta – ja fa molts anys) va ser una lluita popular increïble, que finalment va guanyar el Poble. Ara tot allò és protegit. I és més, els qui la volien urbanitzar, ara creuen amb l’atractiu de les platges verges i els espais naturals. També em ve a la memòria aquella multitudinària manifestació popular as Mercadal, Prou urbanitzacions!! que va reunir a més de 6.000 persones quan hi havia interesos a Trebalúger. Quan es va declarar Menorca Reserva de la Biosfera, el llavors conseller insular Joan Huguet va dir que “Menorca no havia de ser una Reserva índia”. Mirau per on, ara són ells qui venen la Menorca Natural i per un turisme de qualitat. Recordau el Port Esportiu dels americans a Cala’n Busquets.Venien una millora del port però a canvi una ciutat turística de 5.000 persones darrere. Van fracassar.
    Hem de pregressar, o sigui fer aparcament soterrats als Pins, per destrossar; desdoblament de carreteres, per destrossar; camps de golf, per eliminar espais naturals. I no xerrem dels interessos en el turisme nàutic, un altre monstre destructor que es forrarà per després importar-li un pitu les consequències i les pèrdues de l’entorn. I qui perdrà l’entorn i la bellesa seran els ciutadans, el Poble. Primer: sense bellesa natural no hi ha atractiu turístic. Segon: Sense bellesa natural perdem l’armonia emocional i humana i ens deterioram, perdem la qualitat de vida i també la identitat. Som el que tenim.
    Perdonau que m’hagi allargat massa, però sou vosaltres els ‘culpables’ per què dels vostres comentaris em surten reflexions. Gràcies. Procuraré ser més breu. Sé que a aquest tipus de bloc he de ser més breu. Perdonau, però ara ja ho tenc escrit.

  42. Bep Joan Escrit el 06 juny 2008 a les 1:05

    Ah!! Per cert, enhorabona Maite per aquest bloc de reflexió i intercanvi. Açò alimenta.
    Que sàpigues que la simbologia dels ‘Peus en remull’ té una dimensió i transcendència molt més enllà del pur el gest. Ànims i endavant!!

  43. Kintet Escrit el 06 juny 2008 a les 1:49

    Àlmax-Ignasi, a jo també em sembla que una obra d’aquestes característiques requereix un desplegament de mitjans sense precedents, i sincerament, crec que a Ciutadella no es farà mai. Al manco, per ara, quan es municipi està en dèficit (fins i tot han hagut de pujar l’IBI). És a dir, suposant que la plaça des Pins sigui l’únic paratge on ficar l’aparcament, i que sigui viable fer-lo allà, no crec que es pugui assumir un pressupost d’una obra com la de Londres (no en tenc ni idea, de pressuposts, d’arquitectes i d’obres públiques, però aquestes coses, com més espectaculars són, més costen, en general). Allà interessa, a Ciutadella interessa més fer un aparcament barat i vendre’l car.

  44. Maite Salord Escrit el 06 juny 2008 a les 21:45

    Bona nit a tots. Fa unes hores que he arribat de Palma i veig que he deixat el bloc en bones mans. Demà dematí, més descansada, diré la meva als vostres comentaris que, com sempre, són més que interessants. Salut!

  45. Maite Salord Escrit el 07 juny 2008 a les 16:07

    Ahir vespre, just arribar de Palma, vaig anar a la lectura d’un manifest a la plaça dels pins. Hi havia unes 150 persones, la qual cosa demostra que l’ambient no decau. Al contrari: tothom té més clar que mai que, en aquest tema, no permetrem una política de fets consumats.
    Avui dematí, promogut per l’Agrupament Escolta Federico Pareja, s’han apadrinats pins de la plaça. Ha estat un acte molt polit en què, qui ho volia, ha escrit el seu nom en un bocí de tela blanca que després ha fermat al pi escollit. Encara n’hi queden, per apadrinar, ja ho sabeu!
    Respecte als comentaris d’aquest dies de si és possible aparcament amb pins damunt o no, jo insistesc en el fet que el lloc no és l’adequat. Una ciutat que diu que vol el centre per als vianants no pot promoure una entrada de mil cotxes als pins. Sobretot, si sabem que hi ha possibilitats d’ubicació d’aparcaments des del quals, en cinc minuts, ets al centre.
    Per cert, avui vespre, al palmerar de Cala’n Blanes, a partir de les 19,00h, el PSM fa festeta per fer balanç -informal- d’aquest primer any de legislatura. Hi haurà menjar, beure, música i moltes ganes d’intercanviar idees i opinions. Hi esteis tots convidats!

  46. Kintet Escrit el 07 juny 2008 a les 16:31

    Respecte es comentari que has fet, Maite, m’agradaria reforçar-lo amb un fragment des PEC (Projecte Educatiu de Ciutat) que va ser firmat per es “capos” de Ciutadella. Surt de l’apartat “El cotxe” de dins el punt “Ciutat i entorn” de tal PEC (pàgina 142):

    “[…] Massa cotxes. Massa, si a més incloem l’elevat preu de les infrastructures que necessiten, en euros i en paisatge.
    Per descomptat que també s’han de valorar els casos en què el cotxe no només és útil, sinó imprescindible; però, en general, a les ciutats els cotxes sobren.
    […]
    una estratègia enfocada a dissuadir els conductors, fent-los “menys còmodes” els desplaçaments indiscriminats i facilitant-los en els casos en què sigui necessari.”

    Si esteis interessats en saber com se suposa que volen sa ciutat es nostres governants, us recoman llegir-ho (si podeu i teniu teeeemps).

    Bibliografia:
    http://www.ciutadella.org/pec/pec.pdf

  47. Àlmax Escrit el 07 juny 2008 a les 19:03

    Gràcies per la invitació al palmerar! Segur que us ho passareu molt bé! Llàstima que per motius geogràfics alguns no hi podrem ser…! De totes maneres, Sant Joan és prop i segur que mos trobam tots llavors! (quines ganes, ara que ja es comença a notar a prop!).
    Només com a afegitó, demà al 30 minuts el reportatge es titula: “el zènit del petroli”, per a qui li pugui interessar…

  48. NURIA Escrit el 07 juny 2008 a les 23:21

    Pel que fa al que diu la Desirée, sincerament pens que el parc de les estacions de Palma és un lloc realment acollidor i agradable i a on hi van molts nins, nines, persones majors i de totes les edats per passetjar ja que és un lloc agradable i sense perills pels nins ja que està vallat per tot, està plegat de flors BEN CUIDADES i molt net i no com els pins que, no se si t’hauràs fixat però deixa molt que desitjar.Pel que fa a la construcció d’un pàrquing, jo crec que sería una de les poques bones inversions que es pot fer, no tan sols per comoditat sinó que entra en joc l’aprofitament de l’espai i l’estalvi de temps. No tenim sa culpa de que Ciutadella creixi i hi hagi més cotxes i si no hi ha prou carrers per abastir-los tots i no hi ha més remei que fer més pàrquings.

  49. victoria jiménez Escrit el 08 juny 2008 a les 19:42

    M’havia compromés a explicar un poc la qüestió de com afectarà el zenit del petroli a la societat menorquina. Donada la seva complexitat i implicacions, vaig a intentar ser objectiva, breu i general en aquest primer comentari sobre el tema. Supose (i convé) que es suscitaran moltes qüestions i dubtes. De nou, estaré pendent de respondre el que es vaja acudint i serà segurament el moment d’aportar dades i referències, per no abrumar ara mateix amb massa xifres.

    El zenit del petroli (peak-oil) és l’expressió emprada pels geòlegs per referir-se al moment a partir del qual la producció de petroli no podrà èsser incrementada de forma energèticament rentable. Aquest punt màxim d’extracció també arriba a la resta de combustibles fòssils, com a tots els materials explotats per la mineria.

    No cal que hom siga massa observador per a adonar-se que la nostra societat satisfà les seves necessitats bàsiques i els seus luxes superflus a base de consumir (pul-lir-se, vaja) ingents quantitats de petroli, gas i carbó, però sobre tot del primer d’aquests elements. Si hom mira al seu voltant es trobarà rodejat de un sensefí de productes fets de petroli que ens fan la vida prou agradable. Però sobre totes, hi ha tres coses principals que actualment es produeixen amb l’inestimable ajuda de l’anomenat or negre: el menjar, l’electricitat, i el transport. Tampoc cal remarcar en excés que les societats que no han pogut accedir al consum d’aquest mineral es troben en una situació de total precarietat, sent impossible el seu desenvolupament.

    Respecte al menjar, aquest prové en un 90 % de calories aportades pel petroli: fertilitzants, plaguicides i maquinària agrícola serien els principals imputs que intervenen en el procés de “fabricació” d’aliment. Una xifra, aquest percentatge, que explicaria en gran mesura que el preu dels aliments a nivell internacional haja pujat paral.lelament al del petroli. I que ens dóna raó de l’altíssima dependència que d’ell té l’agricultura mundial. Menorca no és una excepció, ja que té significativament desmantelat su sistema d’agricultura tradicional, i a més es prové majoritàriament de menjar que entra en vaixell a l’illa).

    Parlant de l’lectricitat, aquesta es produeix a Espanya pràcticament en un 70% en centrals tèrmiques que cremen petroli, gas o carbó, o combinant aquests minerals. De la resta de producció elèctrica, la nuclear aporta de moment, tot i l’obsolet de les nostres centrals nuclears, una bona quantitat (un poc més d’un 20% de l’electricitat). De les renovables, que serien la resta, només és un poc significativa la producció hidroelèctrica. Abanda dels problemes de regularitat, seguretat i fiabilitat en la producció de l’electricitat provinent de les fonts eòlica i solar, el seu rendiment és clarament insuficient, a més de necessitar molts imputs tecnològics i físics associats al petroli per a la seva existència (sense entrar en les qüestions d’impacte medioambiental). De nou, cal insistir en l’altissíssíssima dependència dels aprovisionaments de combustibles fòsils que Espanya aconseguisca fer en els mercats internacionals i a través de les aliances polític-diplomàtiques (per dir-ho de forma elegant) amb països productors. Recordem al rei d’Espanya aquesta setmana en la seva visita per Orient Mitjà, on tot el món sap que es troben les principals reserves mundials. Menorca més que ningú depen àmpliament d’infraestructures i connexions de l’exterior.

    I el transport. A les 12 del vespre està convocada la major aturada patronal de transportistes que Espanya ha conegut. A Catalunya i València va començar divendres. Els preus dels carburants han vist en els últims 3 anys grans pujades, incrementant-se espectacularment el ritme de pujada dels preus el darrer any. Ningú desconeixerà a aquestes alçades que l’aturada i “protestes” d’agricultors i pescadors té la mateixa raó d’èsser. Això està passant per tota Europa. Cap d’aquests sectors pot fer front als costs creixents que els suposa la pujada del gasòleo, sense pujar els preus finals, és a dir sense que es disparès l’inflació. I no cal tampoc remarcar massa la importancia estratègica de, sobre tot, el sector transport, especialment en la distribució del menjar. En 3 ó 4 dies un super ben nutrit es quedaria pràcticament desabastit.

    D’altra banda i sense deixar el tema del transport, tenim el transport aeri. Les companyies ja estan fent reduccions de flotes i vols, i anunciant de noves, a més de pujar tarifes i començar a avisar que s’han acabat els vols low cost. Tot això justificat en la pujada del querosé, “caprice de dieux” entre tots els combustibles derivats del petroli per al transport. L’efecte que pot tenir tota aquesta situació en una economia com la de Menorca s’explica per sí sol, de nou l’illa depen directament i majoritària de que una gran afluència de turistes arribe en avió en massa, és a dir, gràcies als preus baratíssims dels últims anys. Aquesta afluencia està tocant al seu fi. Segurament, els darrers pocs anys hem estat en rebaixes-liquidació antes de cierre.

    Dins del transport, fa dos anys els biocombustibles es presentaven com part de la solució i s’han manifestat com un agreujant del problema. Sembla un acte criminal dedicar aliments per a fer borinar vehïcles motoritzats per seguir passajant-nos alegrement, en un món que té 5000 milions de persones per a les quals alimentar-se correctament és un luxe inassolible. Al fiasco biocombustible contribueix també la seva xicotíssima aportació al mix energètic, l’ús de petroli que es necessita (com qualsevol activitat agrícola a escala), l’encariment dels aliments pel desviament d’una part d’aquest als cochecitos, esgotament dels terrenys, deforestació per guanyar zones cultivables, consum excesiu d’aigua..

    Això ha estat una xicoteta descripció de l’actual estat de coses. Sorgeixen aleshores molts interrogants: què podem fer? hi ha solució? podem augmentar la producció de petroli? I moltíssimes coses més: que si l’hidrògen (que per cert, Almax, això no és cap font d’energia sinó un sumider perquè necessita grans quantitats d’electricitat per tenir-lo disponible, i altres problemas), que si cotxes elèctrics alimentats per energia nuclear (saps Almax que el zenit de l’urani també està a la vuelta de la esquina i que segurament per això no es faran moltes més centrals nuclears?)

    Per poder contestar correctament hem de tenir en compte, tornem al principi de l’escrit, el zenit del petroli (però sense perdre de vista els altres zenits). Diuen geòlegs i ingeniers que el món probablement ja haja arribat al màxim d’allò produïble quant a petroli. Si no ho ha fet li queda certament molt poc. Quan això arribe, el ritme d’explotació de gas i carbó augmentarà per suplir la manca del primer. El moment exacte del zenit global només el sabrem quan l’hajam passat. Però la quantitat de descobriments que es van fent (insignificants des de els anys 70), el ritme d’extracció, el zenit demostrat i constatable de molts països productors, la falta de transparència en la informació respecte a les reserves existents i altres indicadors explicarien el nerviosisme dels mercats. No m’extendré (seria massa llarg) amb el creixement de la demanda: a Espanya consumim el doble que fa 10 anys. Segurament el creixement és la qüestió fonamental, però avui no em trobe amb “energia” per a abordar-la.

    La nostra societat tal i com la concebim depen del petroli. Absolutament. I tota l’humanitat es voldrà barallar per aconseguir apropiar-se’l, cap país voldrà renunciar-hi.

    La crisi ha vingut per a quedar-se i sense dubte això és només el principi. La vaga de transport segurament es “solucionarà” prompte. Aquesta solució vindrà en forma de subsidi temporal, a costa del superàvit de l’Estat, el qual s’ha esfumat pràcticament en mig any. El tan cacarejat estat de benestar només ha estat possible en un entorn de creixement econòmic, que permetia a l’Estat ingressar diners d’impostos directes i indirectes. En un context de crisi sense solució de continuitat no sé com podrà l’Estat subsidiar a tots els sectors que desesperadament demanaran ajuda i que hauran deixat d’aportar doblers a les arques públiques (qui no treballa ni compra ni paga). Amb l’agreujant que el sistema capitalista es basa en la confiança en el sistema per la qual cosa no podem esperar que els polítics ens diguen la veritat del problema. Només estaran obligats a contar-nos-la si saben que no ens xupem el dit i que els recolzem per a estretar-nos el cinturó, ser imaginatius amb les solucions, treballar junts i evitar el sálvesequienpueda.

    El efectes concrets? Ningú té la bola màgica. No es tracta d’elucubrar sinó de preveure, fer cas als experts. Però un efecte molt clar serà un paulatí empobriment de la població europea, també espanyola, també la menorquina. No em canse de dir-ho, no calen més carreteres, no més parkings, ens sobraran infraestructures per als cotxes, i no serà d’ací vint anys (Almax, com si això de totes formes fora una idea responsable). I sobre tot: cal reconvertir la indústria turística de masses menorquina la qual està afectada d’un cancer que quan done la cara ho farà ja amb fase de metàstasi. Recurperar el sector agrícola seria començar a moure’s en el bon camí.

    Maite, estaria be que t’informares i abordares aquestes qüestions, tens un argument important per no fer el parking dels pins (difícil d’empassar, ja ho sé, si no havies reparat en ell) i una oportunitat històrica d’ajudar al teu poble agafant el bou per les banyes com diguem ací a València.

  50. Maite Salord Escrit el 08 juny 2008 a les 22:54

    Núria, estic d’acord que la plaça dels pins no està gens cuidada. Ara, la solució no crec que passi per tallar tots el pins i, manco, per fer-hi un aparcament subterrani. Aquest, es pot fer en altres zones que no impliquin aquesta destrossa i que estan ben a prop del centre (plaça de la Pau, Menorca…). A més, esclar, s’hauria d’arreglar la plaça, substituint el pins més vells per altres de joves, sembrant altres plantes, etc.
    Victoria, gràcies pel teu comentari. És molt interessant i el tindré en compte. Dues coses respecte al que dius del turisme i del sector agrari: des del Consell s’està fent molta feina en el sentit que tu apuntes. Es tracta de vendre “marca” de Menorca en els dos casos i, això, vol dir qualitat. Qualitat de destí turístic i de productes de l’illa. Si t’interessa tenir informació d’aquests temes, et puc dir on trobar-la. Per cert, no has pensat en fer un bloc? Sembla que ets una persona amb inquietuds i coneixements i seria una bona manera de canalitzar tot el que saps. Personalment, ho trob una experiència molt positiva, això de poder parlar dels temes que t’interessen. Anima’t!

  51. xoric ous pelats Escrit el 08 juny 2008 a les 23:40

    Estic d’acord que es contemplin múltiples opcions per ubicar es pàrking però crec que no ens hauriem d’enfilar per ses rames i ser més efectius. Triar s’opció més viable amb tots es sentits i si s’ha de reformar sa plaça des pins, que no és una joia i crec que tampoc sigui or brut, es fa. Darrera l’OAR s’ha d’estar atents que l’obispat no faixi es negoci des segle i si al príncep no s’arriba a un acord…..poques opcions queden.

    Destí turístic de qualitat, suposa moltes mesures i millorar tot el que tenim,sense fer res de nou, però millorar infraestructures, passant per sa construcció de pàrkings,retocar carretera general,millor transport públic( que es fa bona feina amb aquest tema),noves conexions aères amb capitals europees i més companyies, etc. En definitiva són moltes coses que s’han de millorar per tenir un turista de qualitat i ser més competitius amb ses altres destinacions turrístiques.

    Estic totalment d’acord en potenciar el que tenim, fent ses coses ben fetes i amb sa “marca” de Menorca per fer-nos característics i exclusius.

  52. xoric ous pelats Escrit el 08 juny 2008 a les 23:48

    aah i si no tenies sa manicura d’estiu….que tenies sa d’hivern o de primavera? jejjeje és broma, però m’agradat es comentari.

  53. Àlmax Escrit el 09 juny 2008 a les 20:25

    Xoric, no estic d’acord amb que l’opció més viable sigui la plaça des pins (que per cert, no seria una simple “reforma” sinó una cosa un poquet més grossa), per tots els motius que ja s’han anat donant en molts dels comentaris que hem anat deixant per aquí. Té gràcia que insinuis que per poder fer el pàrking a la plaça del príncep sigui necessari que hi hagi un acord (que ho és, de necessari), però en canvi per fer-la als pins no demanis aquest acord, sinó que “si s’ha de fer, es fa”. També dius que s’ha d’estar atent a que el bisbat no faci el negoci del segle amb l’opció de l’OAR, i el que jo em deman des de que va resorgir tot aquest projecte (ja fa uns anys es va proposar i es va descartar) és qui té tant d’interés en que es faci precisament allà. Qualcú deu tenir ganes de fer-lo ell, el negoci del segle! Sinó… per què tanta insistència en contra de l’opinió majoritària del poble?
    Sobre l’article de na Victòria, bàsicament compartesc la teva reflexió i el teu diagnòstic, però em permet unes peties dosis d’optimisme per (permet-e la broma) no anar directament a ca l’avi a comprar-me una soga per posar-me-la al coll! El tema és molt seriós, però pens que tampoc hem de passar a l’altre extrem i deixar d’intentar fer millores en el present (que al cap i a la fi és on som tots ara). Una altra consideració: jo entenc (i defens) el projecte d’un pàrking soterrat d’una certa capacitat per immediatament després de fer-lo suprimir fulminantment les places d’aparcament del born (com a mínim, la contramurada com a passeig sense cotxes aparcats també seria un bon objectiu). EN CAP CAS la creació d’aquest nou aparcament hauria de servir com a increment de les places de pàrking que tenim!
    Finalment, sobre el sector agrícola, és necessari fer que el camp sigui redible. Això és feina de les administracions (que se n’estan adonant, però costa troba la manera de realitzar-ho), però també de tots noltros. Algunes bones iniciatives que hi ha hagut (estic pensant en la fàbrica de NATUME) no han reeixit perquè a l’hora de la veritat els consumidors no hem donat el suport necessari per a mantenir l’inciativa. Una pràctica de consum responsable és comprar els productes de la nostra terra. És responsable per a la pròpia economia i és responsable mediambientalment (per què hem de fer dur prunes de Sudàfrica o de Sudamèrica, amb el cost energètic que això suposa???!).
    Per cert, Maite, que els components de sa pintura d’ungles de sa manicura d’estiu també surten del petroli! Aprofita mentres duri, que més edavant només te les podràs pintar amb Henna!
    😉

  54. xoric ous pelats Escrit el 09 juny 2008 a les 22:12

    Àlmax, respect sa teua opinió i crec que quasi tothom tenim una cosa en comú que és s’intenció de fer un pàrking subterrani, que suposarà s’eliminació evidentment d’aparcaments de sa cuantramurada i voltants, açó permetrà crear es famosos carrils bicis que es partits polítics han promès en cada campanya electoral.( com vaig dir a s’anterior fórum de debat sobre sa font des pins). Jo no em discutiré de si es fa darrera l’OAR o a nes pins o al príncep, però el que està clar que s’ha de fer bé i viable en tots es sentits per es poble.A jo no em ve de caminar 5 o 10 minuts per arribar a nes centre, ara hi ha gent que té reduida sa condició física( com per exemple gent major que es nombre creix exponencialment) i crec que seria interessant tenir un pàrking a nes centre des poble per tenir bona accesibilitat en ell.A nes pins es podria fer peatonal una gran part d’es born,sense gairebé aparcaments,reduir esfalt i inclòs sa plaça d’es pins també es podria fer zones peatonals més grans, però bonu antes s’ha de fer, si es fa clar.Sa defensa incondicional d’es pins em sembla bé ( encara que no sigui majoritària ni molt menys,però un percentatge a tenir en conte)però no que es converteixi amb una batalla política de colors diversos i es volgui aparentar sentiments per sa plaça que no existeixen però que afloren per tal de crear polèmica política. Jo crec que s’ha de motivar es dialeg amb es partits polítics encara que no es caiguin massa be, però fer un esforç davant una obra de importància per Ciutadella i no pensar amb ses medalles i fotos per es partit des color que sigui.

    Maite tranquila que de petroli n’hi ha per dècades i podràs fer ses manicures que vulguis! jeje…a lo millor d’aquí uns anys et sortirà un poquet més car, açó si.

  55. victoria jiménez Escrit el 10 juny 2008 a les 8:37

    “Maite tranquila que de petroli n’hi ha per dècades i podràs fer ses manicures que vulguis! jeje”. Sí, sí, jo també estaría ben tranquila, sobre tot si m’ho diu un que es diu xoric ous pelats…

    I respecte al comentari últim d’Almax, és dels que: “como te digo una co te digo la o y además ni me paro a pensar lo que digo, i digo lo primero que se me ocurre pa quedar bien con to el mundo”.

    Gairebé sempre la ignorància és atrevida. És trist.

    Maite, jo ja tinc diferents indrets a on informar-me i dir el que pense com per a fer-me un blog. No crec que s’haja de dispersar més la informació. Si he escrit el comentari de dalt aquí, és per que sé que el teu blog el llegeix bastant gent menorquina (és el que té tindre projecció política) i m’interessa de veritat que la gent veja com diuen els experts que estan les coses. Així que preferisc parlar on sé que hi ha gent, i si ve al cas, clar (com és la construcció d’un parking).

    Jo també reitere la meua disposició a facilitar-te més infomació sobre la qüestió i aclarir-te els dubtes que pugues tenir.

    Salutacions

  56. Àlmax Escrit el 10 juny 2008 a les 9:13

    Victòria, jo pens que el que és trist és qualificar les opinions dels que no estan d’acord amb les d’un mateix com a ignorància. Amb tanta informació que tens sembla mentida que només t’interessi la que va en una direcció! Adoptar una visió de les coses només blanques o negres permet fer afirmacions molt contundents (pim-pam-pum) com les que fas, però el món no és només blanc o negre, i les solucions dels problemes mai provenen d’aquesta via d’anàlisi (al contrari, analitzar les coses així habitualment fa que no es puguin desencallar). Tornem tots a la cova! Bé, certament seria una solució, però dubto que en aquest cas el teu nom sigui gaire premonitori! Sort i ventura!

  57. Gabriel Tobar Escrit el 10 juny 2008 a les 17:31

    No es lo mismo no estar de acuerdo con la postura argumentada de alguien, que ver que el otro, en su ignorancia, está diciendo por decir. Lo que hace Victoria no es triste, sino valiente.

    Defiéndase con algún dato, uno al menos, que rebata algo de lo que ha apuntado Victoria hasta ahora. O calle cuando gente que sabe de algo está hablando argumentadamente. No es imposición, es regla de educación, simplemente. Victimismos los mínimos, por favor.

    Saludos.

  58. Adam Escrit el 10 juny 2008 a les 20:30

    He estat llegint algunes de les opinions del blog. Mai se m’hauria passat pel cap fer un comentari a un blog, però m’ha sorprès l’ “educació” de Gabriel Tobar. Mana callar a la gent i diu que no és una “imposició”, és una regla d’educació ¿?. Crec que na Victòria té raó amb moltes coses però no pel fet de que argumenti el que diu ja no hi queda dret a rèplica. La base del diàleg és precisament aquesta, donar opinions, argumentar, escoltar als altres i arribar a acords. A vegades també s’han d’escoltar les opinions dels “ignorants”. Jo som d’aquest, “ignorants”, a lo millor no sé de que parlo però no vull creure que el futur és tan negre com ho pinta na Victòria. Crec que hi ha molta gent “amb seny” i que serem capaços de trobar solucions.
    Per cert, Victòria, crec que hauries de dedicar-te a la política, és un dels llocs més adeqüats per poder intentar canviar el món!.
    Per cert Maite, tens tot el meu suport respecte a la plaça dels Pins.

  59. Gabriel Tobar Escrit el 11 juny 2008 a les 4:51

    Adam dice: “La base del diàleg és precisament aquesta, donar opinions, argumentar”

    Erróneo, la base del diálogo es únicamente argumentar, no “dar opiniones”. Las opiniones no caben en los debates argumentales. Opiniones infundamentadas como “yo creo que el futuro será blanco, rosa o amarillo, o no tan gris tirando a negro”, sin el más mínimo fundamento, o “bah, no será para tanto”, o “bueno, la inventiva humana solucionará la que usted dice”, o “podría abrir este diálogo en otro lado” cuando viene totalmente a colación, o “podría usted dedicarse a esto o aquello”, no son argumentos y no aportan absolutamente nada al debate. No son debate.

    Rebatan, o sean francos y digan “sí, tenemos un serio problema que no nos apetece atacar”. Decir, “yo de esto no entiendo, pero seguro que usted exagera” me parece ridículo. Lo de callar, era un simple consejo.

    Yo también apoyo que la Plaça dels Pins se deje en paz.

  60. victoria jiménez Escrit el 11 juny 2008 a les 10:19

    -“Hauria d’obrir-me un blog, hauria de dedicar-me a la política, no hauria d’esser tan catastrofista”, be, molt be… gràcies a tots per aquests consells tan paternalistes i supose que ben intencionats. Però són consells que ni aporten res al tema, ni objecten cosa al que jo he exposat. Ni res de res.

    “Jo crec, jo pens, jo soc més optimista”: res de nou. La fe i el wishfull-thinking són més atractius que els arguments i la raó.

    Podeu aportar indicis o proves, senyals, o mostrar-me a on estic tan equivocada en la meva argumentació de dalt? Estaria encantada de pensar-hi i discutir-ho sensatament. Sense qualificacions i sense desqualificacions, objectivament.

    Però per favor, ja està be de posar-li color a les diferents visions de la realitat i més entrar en els fons de les qüestions, si és que us semblen importants!

  61. Mínimo Común Escrit el 11 juny 2008 a les 17:40

    He seguit el tema i he decidit afegir-me perquè s’ha entrat en un debat veritablement motivador i essencial per mirar de construir el futur proper.
    Fa poc més d’un any i mig em van mostrar un estudi prou interessant sobre el zènit del petroli. Al principi em va escarrufar tot el cos (perquè inicialment era irrebatible), a continuació vaig decidir ignorar-lo confiant al Déu tecnologia (o l’home intel·ligent i sofisticat) que ens treuria d’aquest cul de sac.
    Al cap de pocs mesos, vaig tornar a tenir una interessant visió que em va recordar el tema en qüestió i vaig decidir que abans d’opinar i confiar en alguna cosa semblant a un Déu (tecnologia – obtimisme) no m’hauria d’informar abans.
    I així ho vaig fer i, resulta, que vaig trobar molta informació sobre el tema.
    El primer la Història. Quantes civilitzacons molt més sostenibles que la nostra han caigut (resposta, milers), quantes han caigut de cop tinguent el Petroli com amics (crec que únicament la URSS). Per tant, pensar que aquest impenetrable castell que ens hem muntat aquí és indestruible, no és ua bona opció.
    Després cercant el tema en qüestió hi ha prou material ben estudiat i documentat per entitats de prou solvència:
    http://www.crisisenergetica.org/
    http://www.petroleoendeclinacion.blogspot.com/
    http://www.ninuclearniotras.blogspot.com/ (aquesta més menorquina)
    http://blog.bajaenergy.com/search/label/petroleo
    http://app2.expansion.com/blogs/web/blas.html
    Sense anomenar documetals sobre el tema (el darrer el passat cap de setmana al 33). Cercau Mariano marzo al You Tube!

    Informat ja, vas ser un poc un no poder despertar sobre aquest malson de fi d’època, la del petroli barat, sigui demà o passat, però aprop.
    Comparteixo completament la opinió de tot l’expressat per Victoria Jiménez, però sobretot comparteixo l’ideal de defugir del maleït partit de Barça- Madrid que està jugant la política sobretot de Ciutadella, de Menorca, d’Espanya i d’EEUU per exemple.
    Ja és hora de seure tots junts a una mateixa taula, posar entre d’altres les dades, argumentades, al seu damunt i almenys començar a pensar amb un Pla per Menorca, en cas que l’escassetat d’energies fòssils faci trontollar d’una vegada un sistema basat explícitament amb una economia de creixement constant i insostenible.
    Ànim Maite, crec que ets una de les polítiques més sensates que tenim.
    Perquè s’esquiva un tema tan important pel futur de tots. Si no ho creieu, per favor, informa’t quan tinguis vacances almenys.

  62. Maite Salord Escrit el 16 juny 2008 a les 17:02

    Teniu raó: és un tema important i jo no en sé tant com voltros, sincerament. Ara bé, em compromet, per vacances, a estudiar-me’l i a mirar de fer una entrada amb les conclusions a què arribi. Donau-me temps, però!!
    Una abraçada i gràcies per les vostres aportacions.

  63. victoria jiménez Escrit el 16 juny 2008 a les 22:51

    Gràcies per interessar-te per la qüestió.

    Salutacions.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari