Ahir, 1 de maig, dia dels treballadors, ho van dir per la televisió: som un dels estats on més hores es treballa i on el rendiment és més baix. Això vol dir que, evidentment, alguna cosa falla. I, al meu parer, un dels aspectes que poden ajudar a explicar aquest fet és el clima que es crea al lloc de feina. Un clima que no sempre és tingut en compte i que és, tanmateix, importantíssim. Com es crea un bon ambient en el treball? No som cap experta en el tema però, com a treballadora que som -en un institut amb 90 professors- o com a “observadora” de l’empresa amb més personal de Ciutadella -l’ajuntament, amb uns 300 treballadors-, m’agradaria apuntar unes quantes idees al respecte.
1- Les persones que tenen llocs de gestió han de ser responsables, organitzades i amb capacitat de previsió. No hi ha feina més inútil i que creï més mal “rotllo” que aquella que s’improvisa i que, per tant, s’ha de canviar mil vegades. No es pot demanar als altres el que tu no ets capaç de fer. Per tant, la planificació, la coordinació i el compromís seran aspectes fonamentals.
2- D’altra banda, cal creure en la feina en equip i això vol dir: saber escoltar, ser flexible per canviar d’opinió davant els arguments dels altres, saber valorar les aportacions de tothom, fins i tot aquelles que, al final, són descartades, saber arribar a acords, etc. Mai una persona sola arribarà allà on arriba un equip que sap compartir idees, projectes, il·lusions i, fins i tot, problemes.
3- Finalment, el tracte. No s’aconseguirà que una persona rendeixi més per fer-la “fitxar” a les entrades i sortides. I amb això no vull dir que no s’hagi de fer, però hem de ser realistes: l’única informació que tenim és purament horària. Al contrari, si volem que la gent treballi al màxim hem d’intentar que sigui “feliç” a la feina. I sé que això pot semblar una bajanada però no ho és. A tots ens agrada que ens reconeguin la feina feta, que ens l’alabin quan es dóna el cas, que tenguin detalls amb nosaltres. Malament quan només ens sentim examinats, a punt de ser enxampats en falta. Si només sabem llançar missatges negatius, crearem situacions tenses que bloquegen. Ara, digues a algú que confies en ell i que saps que ho pot fer molt millor; dóna-li estratègies per organitzar-se o, si és necessari, al principi, organitza-li tu la feina, llavors, el seu rendiment -i el de tota l’empresa- segur que millora.
4- Finalment, cal que tots els treballadors, del primer al darrer, actuïn de forma responsable i honesta pel que fa a la feina que tenguin encomanada. Sol ser habitual fixar-se molt amb el que fa -malament- el teu company de taula i, en canvi, obviar les pròpies actuacions no massa encertades.
Ja ho veis: no és fàcil crear un bon clima de feina. Tanmateix, estic convençuda que si qui gestiona o ocupa un càrrec organitzatiu és capaç d’actuar tal i com he exposat en els punts 1, 2 i 3, la resta de companys tindran més difícil no actuar d’acord amb el punt 4. I és que, en el fons, hem de ser conscients que, sempre, el respecte és el més important. I ser respectuós a la feina vol dir, ni més ni manco, ser responsable i, sobretot, tractar les persones amb la consideració que es mereixen. O sigui, tota. Potser així, un dia, totes les hores que dedicam a pencar en aquest país seran rendibles al 100%.
Júlia Català Benejam, guanyador del darrer premi “Contarella” que atorga l’ajuntament de Ciutadella. És -com tots els de la col·lecció, i ja en són nou- un llibret polit, editat amb molta cura -es nota la mà de Miquel Cardona-, i amb unes il·lustracions fetes pels fillets i filletes de l’escola municipal de dibuix, guiats per Tòfol Pons, que són el complement perfecte del text. La coordinació de na Dita Truyol acaba d’arrodonir la peça.