Comentaris a: El plaer de la lectura

Per: Talaiòtic

Talaiòtic — Sat, 26 Apr 2008 09:41:44 +0000

Merci! Ja l’he vista jo també. Ja m’estranyava…

Per: Maite Salord

Maite Salord — Fri, 25 Apr 2008 19:21:39 +0000

Les parades, a Ciutadella, es posen dissabte i diumenge. Tot i que, com a regidora, hauria hagut d’anar a cercar, de la bústia que tenc a l’ajuntament, el calendari d’activitats del cap de setmana, o fixar-me més amb el que llegesc al diari, no he fet ni una cosa ni l’altra i, avui fosquet, tota feliç, he partit a la catedral a mirar llibres i he trobat l’envelat tancat. M’ha sorprès perquè, si no ho record malament, els divendres les parades eren obertes, però… Haurem d’esperar fins demà.

Per: Talaiòtic

Talaiòtic — Fri, 25 Apr 2008 17:08:22 +0000

Maite, saps que se n’ha fet enguany de la parada de llibres per Sant Jordi a Ciutadella? No en vaig veure cap en Es Born ni a la Catedral…

Per: j. podrit

j. podrit — Thu, 24 Apr 2008 15:04:56 +0000

No, i no me la pens llegir fins que arribi a les biblioteques públiques (boikot econòmic a Planeta). A més, mentre que Little s’ha passat 10 anys preparant aquesta novel·la, la d’en Comes pareix tot un embast gens paït segons les crítiques llegides. Un detall clarivident: a Qwerty en Joan Barril l’entrevistà, i en Comes repetí el nom del protagonista amb pronunciació anglesa (U’alter) i no alemanya (‘Valta). A parer meu, una errada d’aquesta mena ja diu molt, massa i tot.

O sia, venint de El llibre dels plaer immensos (aquesta sí; desigual i massa evident per escatologia provocadora però minsa per cridanera), de la traducció d’en Balzac, de “pseudojurat” de premis literaris i de ressenyista gasetiller; o et dius Ramon Llull, o la prolixitat és de resultats evidentment mediocres. Vegi’s el poema d’en Rilke al teu post del dia de la poesia. Mai no es podrà dir que no estàvem avisats.

Per: Maite Salord

Maite Salord — Thu, 24 Apr 2008 13:45:59 +0000

Jordi: prenc nota de la teva recomanació. Per cert, has llegit la darrera novel·la d’en Melcior Comes?
Maria: pens que has fet una bona compra. Jo l’he llegit unes quantes vegades i ja veus que l’he posat a la llista de preferències. Quan l’hagis acabat, m’agradaria saber què t’ha semblat.

Per: Maria

Maria — Thu, 24 Apr 2008 13:04:39 +0000

Tanta raó! Des de molt petita a casa meva sempre he sentit el plaer per la lectura, els meus pares llegeixen molt i la meva mare em va ensenyar a llegir abans que ho féssin a l’escola. Recordo que m’havien de renyar perquè llegia fins molt tard i quan m’apagaven el llum jo esperava que es dormíssi i el tornava a encendre per seguir llegint. Aquest Sant Jordi m’he comprat El cor és un caçador solitari, que me n’han parlat molt i molt bé i també La invenció de la solitud de Paul Auster.

Per: j. podrit

j. podrit — Wed, 23 Apr 2008 22:47:13 +0000

D’en Grossman, n’acaba de sortir la versió catalana a Gutemberg aprofitant aquest St. Jordi, i n’han dit que és la Guerra i pau del segle XX (!). I si vols intentar la quadratura del cercle, s’hi pot afegir Relatos de Kolimà d’en Varlam Shalàmov a editorial Minúscula, un recull de contes de les seves experiències als gulags estalinistes i que fan fredar de tanta fredor assassina. Un tast del primer traduït al català per un amic:

“Per la neu

¿Com s’obre camí en la neu verge? Un home comença a caminar, sua, blasfema, avança gairebé sense moure els peus, enfonsant-se a cada instant en l’esponjosa i profunda neu. L’home marxa lluny, marcant el seu camí amb negres petges irregulars. Es cansa, jeu en la neu, encén un cigarret, i el fum de la majorka s’estén en un núvol blavós sobre la neu blanca i brillant. L’home ja ha marxat lluny, però el núvol segueix suspès en el lloc on l’home havia parat a reposar: l’aire quasi és immòbil. Els camins s’obren sempre en els dies de calma, per tal que els vents no escombrin la feina dels homes. L’home marca els seus propis punts d’orientació en la infinitud nevada: una roca, un arbre alt. L’home guia el seu propi cos per la neu de la mateixa manera que un timoner dirigeix la seva barca d’una a altra riba.

Per l’angost i insegur rastre traçat es mouen cinc o sis homes enganxats l’un a l’altre, esquena per esquena. Trepitgen la vora de la petja, però no en ella. En arribar al lloc senyalat tornen per on han vingut, i de nou caminen de manera que s’esclafi la verge superfície nevada, l’espai que cap peu humà ha trepitjat mai encara.

El camí està obert. Per ell hi pot anar gent, combois de trineus, tractors.

Si se segueixen les passes del primer home, petja a petja, es formarà un caminal visible però difícilment transitable i estret: vereda i no pas camí, petjades per les quals és més difícil avançar que no pas per la neu verge.

La feina més dura és pel primer, i quan a aquest se li acaben les forces, un altre el reemplaça, d’aquell mateix quintet capdavanter. D’entre els que segueixen les passes del primer, tots ells, inclòs el més petit, el més dèbil, ha de trepitjar el tros de capa nevada i no pas cap altra petja.

I sobre els tractors i a cavall no hi viatgen els escriptors, sinó els lectors.”

Per: Maite Salord

Maite Salord — Wed, 23 Apr 2008 20:32:54 +0000

Jordi, després dels dos comentaris brillants de Les Benignes que heu penjat n’Ignasi Mascaró i tu (i que compartesc del tot), tenc ganes de fer un comentari conjunt de tres novel·les que pens que estan molt relacionades: Les Benignes, Una dona a Berlín i Vida y destino, de Vasili Grossman. He llegit les dues primeres i m’hi falta la de Grossman, que em sembla que hauré de deixar per quan tengui vacances -d’institut-. Veurem si me’n surt. De moment, les dues que he llegit m’han impressionat.

Per: j. podrit

j. podrit — Wed, 23 Apr 2008 19:54:35 +0000

Diràs la teva, d’en Little?