Avui, dia 8 de març, celebram el Dia de la Dona, una jornada que, històricament, ha estat de protesta i de reivindicacions, com la del dret de vot o la de la participació igualitària en tots els àmbits de la societat. I és, justament, sobre aquest darrer aspecte que m’agradaria reflexionar : la participació igualitària de la dona en l’àmbit concret de la política. En aquest sentit, em basaré en les dades dels ajuntaments de Menorca i del Consell Insular per dos motius: primer, perquè ens donaran una visió de la nostra realitat més propera; i, segon, perquè les conclusions que en podrem treure em sembla que són prou representatives de la situació de la dona dins l’àmbit polític en general.

Així, dels 112 regidors que hi ha actualment en els ajuntaments de l’illa, 47 són dones, un 42% del total. Una dada prou acceptable si no fos que presideixen les vuit corporacions municipals 7 homes per només una dona i, encara, aquesta només serà alcaldessa un any. Per tant, tot i que el nombre de regidors i regidores és prou equilibrat, no passa el mateix en el cas dels alcaldes. D’altra banda, pel que fa al Consell Insular de Menorca, tenim 11 consellers per 6 conselleres, la qual cosa representa, aproximadament, un 65% d’homes per un 35% de dones. La proporció no varia massa de la dels ajuntaments però, a diferència d’aquests, tenim una presidenta al capdavant.

Per tant, em sembla que aquestes dades corroboren que la presència femenina en la politica va en augment en els darrers anys i, més encara, d’ençà que el 2007, abans de les eleccions municipals, s’aprovàs la llei d’igualtat. Tanmateix, és també un fet que, a l’hora d’exercir el lideratge, la presència femenina disminueix considerablement. A l’estat espanyol, només hi ha un 15% d’alcaldesses, una dada que, a Menorca, no assolim encara que sumem la presidència del Consell a les vuit alcaldies. A més, segons xifres donades per l’àrea d’igualtat de la Diputació de Barcelona, només un 30% de dones es mantenen en un càrrec públic en dos mandats seguits. Hi queda, resulta obvi, molt de camí a recórrer, encara.

Fa unes setmanes, Ramon Tremosa, professor de teoria econòmica de la UB, explicava en un article que, a les seves aules, hi ha diferències significatives de rendiment acadèmic per gèneres, a favor de les dones. Ara bé, la seva conclusió era: “A voltes la superioritat de la dona en l’economia del coneixement es pot veure limitada per la manera de ser femenina, sovint detallista, exhaustiva i primmirada en excés”. Una manera de ser que, segons el professor, també podia influir negativament a l’hora de dur a terme feines executives o polítiques, entenc que per un excés de dedicació pel fet de voler que les coses es facin bé o molt bé. Això podria explicar per què les dones es “cremen” en política més fàcilment que els homes (recordem que només un 30% es mantenen en un càrrec públic dos mandats seguits).

Ara bé, hi ha, al meu parer, una altra qüestió importantíssima a tenir en compte a l’hora d’analitzar la presència de la dona en política (i en altres àmbits): la conciliació de la vida familiar i laboral. Mentre la dona carregui de forma pràcticament exclusiva amb les feines domèstiques i la criança dels fills, difícilment podrà augmentar la seva presència en llocs de decisió. I aquí hi ha la clau del tema: hem avançat un poc, en aquest sentit, i la dona ha fet la passa d’implicar-se en la vida política. Fins que l’avanç domèstic no sigui molt més evident, la dona no ocuparà, tret d’algunes excepcions, càrrers de primer ordre.

I, malgrat ser, en molts casos, és cert, detallistes, exhaustives i primmirades en excés, estic segura que les coses poden millorar molt amb dones al capdavant. Per dir-ho amb paraules d’en Tremosa, “sense una dona la vida és pura prosa”.

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari