Maite Salord

Escriptora

Les mentides dels polítics

Fa un parell de dies, vaig llegir a l'”Avui” un article petit, que podia passar fàcilment desapercebut entre altres notícies més “importants” sobre les properes eleccions als Estats Units, però que vaig haver de llegir perquè no em podia creure el titular: “Bush va dir 935 mentides en dos anys sobre l’Iraq” (!).

La primera sorpresa va ser la precisió de la xifra. Per què 935 i no 840 0 2176? Idò bé, resulta que, segons els estudis fets per dues organitzacions nordamericanes (el Centre per a la Integritat Pública i la Fundació per a la Independència del Periodisme) aquest és el nombre exacte de comunicats falsos sobre l’amenaça que suposava el règim iraquià per a la seguretat nacional. Quasi res. Minúcies per a un presidents dels Estats Units, deu pensar ell. I aquí ve, lògicament, la segona sorpresa: i aquest “senyor president” pot continuar anant pel món com si res?

Si la sinceritat és un valor que totes les persones hauríem de practicar sense excuses, en el cas dels polítics no només això: és una obligació perquè, justament, no ho oblidem mai, el polític ho és en tant que els ciutadans han dipositat en ell la seva confiança. I mentir és trair la confiança dels electors i això, representa, a la llarga, dinamitar les bases més elementals del sistema democràtic. De la mentida d’uns pocs a “tots el polítics són iguals” i “no val la pena anar a votar” hi ha una passa molt petita.

Supòs que és per això que ahir, llegint l’entrevista que Última Hora feia a l’exregidor de cultura i urbanisme de l’ajuntament de Ciutadella, vaig tenir la mateixa sensació d’incredulitat que llegint l’article de les mentides de Bush: “La compra del Palau Saura Morell va ser una operació molt avantatjosa. Va sortir a preu de ganga”. Els record que, en un any, “Nerer” va guanyar prop d’un milio d’euros amb aquesta permuta: va comprar el Saura Morell a “Prominmo”el juliol del 2004 per 2 milions d’euros i, el juliol del 2005, el ven a l’ajuntament de Ciutadella per 2,8 milions. Operació rodona!

En fi, sembla que hi ha polítics que no seran les mentides que els facin dimitir o, com a mínim, desaparèixer del mapa de la vida política. Són polítics que, diguin el que diguin (fins i tot els seus!),  ho seran fins a la mort. Fins que el pes de la llosa els caigui damunt. Una imatge fabulosa si no fos que, a part de la justícia divina, a la terra, en tenim una altra que, si es dóna el cas,  pot ser bastant, bastant feixuga.

4 comentaris a “Les mentides dels polítics”

  1. esperança c Escrit el 27 gen. 2008 a les 17:05

    maite:
    una vegada començada la guerra contra iraq vaig llegir un teletip d’agències on s’informava que la casa blanca havia creat una oficina que tenia com a única funció fabricar mentides. és a dir, a difondre informacions de qualsevol tipus, fossin autèntiques o no, que ajudessin a aplanar el camí del president bush a l’hora de justificar la seua intervenció a l’iraq. record que a la nostra taula de l’oficina vam comentar això. fins i tot vam dir que era etúpid que ho proclamessin als quatre vents, que ja que feien la feina bruta, com a mínim que no ho diguessin. michael moore intentava destapar les mentides de bush al documental fahrenjeit 9/11.
    tradicionalment, des d’aquella frase de georges washington, “no puc mentir, pare, he estat jo”, els presidents dels estats units no poden mentir. de fet, bill clinton es va enfrontar a un procés d’empeachment pe cals lewinsky. però no perquè hagués mantingut relacions amb la becària, sino perquè inicialment ho va negar quan li ho van demanar en el congrés i en el senat.
    josé maria aznar va mentir a tothom quan va dir allò mirant a càmera de “creanme hay armas…..”
    la família de madaleine maccann ha contractat recentment dos serveis: els d’una agència de detectius de barcelona, i els d’una agència de comunicació. no sé què faran els detectius, però sí que està clar el que fa l’agència de publicitat. cada setmana s’inventa una notícia perquè el cas no mori dins un calaix. avui un retrat robot, ahir van veure la filleta a xile, fa uns mesos la van veure al marroc, etc. etc.
    amb tot això només vull expressar el fàstic que em produeix tot això. el negoci de la mentida. abans, quan crèiem en capellans i monges i en l’infern, mentir era un pecat mortal. ara, no. ara, mentir té premi. molta gent paga perquè els algú els fabriqui una mentida que els permeti parlar sense posar-se vermells. sense que li caiguin les dents. sense anar a l’infern. els argumentaris dels partits polítics que els gabinets de premsa envien cada matí a primera hora als portaveus perquè tots repetesquin la mateixa mentira per veure si es converteix en veritat. però això no passa. una mentida repetida moltes vegades sempre serà una mentida repetida moltes vegades. mai serà una veritat.
    amb tot, mentir surt gratis, i a més a més, dóna beneficis.
    i això fa molt d’oi. sobre tot a aquells que ens dedicam a fer de periodistes i fa molts anys ens vam dir que no es pot mentir. sobre tot des dels mitjans públics.
    bé, maite, disculpa que envaesqui aquest teu espai per amollar tot aquest rotllo. acab de pujar de dinar i justament acabam de mantenir un debat entre els companys sobre això i estic encesa quan veig el que pensen alguns dels “joves i prometedors” periodistes que es passegen per aquí.
    un bes

  2. Maite Salord Escrit el 27 gen. 2008 a les 17:46

    Esperança, no només no m’envaeixes l’espai sinó que, amb el teu comentari, l’enriqueixes i molt. “Mentir surt gratis i, a més a més, dóna beneficis”. El drama és que tens raó. Fa unes setmanes, un bon amic i company del PSM em deia: saps que no som creient, però m’encantaria que l’infern exisitís perquè, com a mínim, pagassin per tants d’enganys, mentides i cinismes. El més greu de tot és que, encara que la justícia terrenal els deixi amb les vergonyes a l’aire, això no és suficient per fer obrir els ulls a la gent. A uns quants, potser sí, però una gran majoria ho veurà amb indiferència. Aquesta és la realitat. Però, encara que només sigui per a uns quants, poquets, em sembla que val la pena insistir, denunciar tots aquests comportaments indignes.

  3. vincent Escrit el 28 gen. 2008 a les 21:15

    que jo sàpiga al president Bush els jutjats nordamericans no l’han imputat en res de res fins ahoresdara, ni tan sols per mentider; en canvi, en Bill Clinton va ser acorralat per perjuri, mentider i altres cosetes entorn a l’àmbit de la intimitat seva, és clar, que el pàter Jackson després va consentir que el sexe oral, segons la bíblia, no arribava a ésser sexe del tot. Altrament, la mentida sempre ha estat política i ha arrelat en el seu entorn, i els ciutadans ja ho saben, ni s’aixequen una cella, res de nou, i perquè la sinceritat sigui política ha de ser una sinceritat cínica, sinó té aquella pàtina de cinisme, la sinceritat ja no és política… fes-te’n un repàs al llibre American Vertigo den Lévy (ed. ariel)))

  4. Llorenç Barber Escrit el 28 gen. 2008 a les 22:17

    Massa polítics haurien d’haver dimitit ja, no sols per les mentides constant que diuen sinó per declaracions que fan. Com pot ser que gent que pensa que la homosexualitat és una malaltia o que amb en franco estàvem millor tenguin un sou públic? El que fa falta en la política és ètica, molts polítics ho son per pujar en l’escala de poder del partit i poder anar adquirint poder (tan polític com econòmic). Massa polítics fan feina per el benefici propi en lloc del benefici comunitari, del benefici de la gent que l’han votat, de la gent que veu incrèdula com es van destapant plans i plans de corrupció l’objectiu dels quals és únicament el benefici propi.

    Un acudit per alegrar la vida:
    Diuen que, quan déu va crear el món, perquè els la humanitat prosperes els va concedir dues virtuts. Així:
    – Als suïssos els va fer ordenats i complidors de la llei.
    – Als anglesos, flegmàtics i estudiosos.
    – Als japonesos, treballadors i disciplinats.

    Quan va arribar el torn dels ciutadellencs, Déu es girà cap a l’àngel notari i li digué:
    “Els ciutadellencs seran intel·ligents, bones persones i del Partit Popular”.
    Quan va acabar de definir la creació, l’àngel li diu a Déu:
    – “Senyor, li heu donat a tots els pobles del món dues virtuts i als ciutadellencs tres! Açò farà que prevalguin sobre tots els altres pobles de la Terra”.
    Déu respongué:
    – “Punyeta, tens raó… però bé, com les virtuts divines no es poden llevar, farem que cada ciutadellenc només en pugui tenir dues”.
    És per açò que hi ha tres tipus de ciutadellencs:
    1 – Les bones persones i del Partit Popular, no poden ser intel·ligents.
    2 – Els intel·ligents i del Partit Popular, no poden ser bones persones.
    3 – Les bones persones i intel·ligents, no poden ser del Partit Popular.

    Lluri

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari