Comentaris a: Els anys passen a ritme de vals http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/ Escriptora Mon, 21 May 2012 00:48:18 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.5 Per: Catvall Batxillerat » Blog Archive » Els anys passen a ritme de vals http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-1380 Catvall Batxillerat » Blog Archive » Els anys passen a ritme de vals Fri, 26 Dec 2008 11:10:28 +0000 http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-1380 [...] Extret de : http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/ [...] [...] Extret de : http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/ [...]

]]> Per: Genie http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-60 Genie Wed, 02 Jan 2008 10:44:17 +0000 http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-60 Seré més prosa que poesia, com deia el Clown a L'alegria que passa (perdoneu, quan escric en una pàgina d'internet no tinc la possibilitat de la cursiva per als títols): estic condemnada a la prosa com l'alcalde avorrit i gris de l'obra de Rusiñol. Com deia, després de llegir-vos, de llegir na Maite i el temps amb cadència de vals, diré que després del ball una perd la sabata de cristall, torna a la realitat i deixa el conte. A la premsa, al telediari, la primera notícia que ens arriba és la pujada de preus de tot. La madrastra té nom de mes: Gener. I la Ventafocs ja pot anar esperant el Príncep, que té més de Godot que de Blau. Allà, enmig del no res, sense sabata, sense carrossa i amb un mal de cos que no pot, ha de triar entre el somni o la resignació. Al final el camí cap a casa, Gener l'espera amb l'escombra, el cubell i els draps: "Apa, mona, ja ha acabat el ball ara et toca treballar de valent. Té, agafa les teves eines i a fer feina. Ah! I no cridis la fada, ella i jo tenim un contracte de cap d'any". En fi, que la vida passa, passa la vida com deia Patanegra i nosaltres del ball passem a la cursa, per acabar el cicle amb esgotament, però sempre amb dignitat. Us desitjo, com a mínim, uns dotze mesos lleugers i amb més POESIA que prosa. Seré més prosa que poesia, com deia el Clown a L’alegria que passa (perdoneu, quan escric en una pàgina d’internet no tinc la possibilitat de la cursiva per als títols): estic condemnada a la prosa com l’alcalde avorrit i gris de l’obra de Rusiñol. Com deia, després de llegir-vos, de llegir na Maite i el temps amb cadència de vals, diré que després del ball una perd la sabata de cristall, torna a la realitat i deixa el conte. A la premsa, al telediari, la primera notícia que ens arriba és la pujada de preus de tot.
La madrastra té nom de mes: Gener. I la Ventafocs ja pot anar esperant el Príncep, que té més de Godot que de Blau. Allà, enmig del no res, sense sabata, sense carrossa i amb un mal de cos que no pot, ha de triar entre el somni o la resignació. Al final el camí cap a casa, Gener l’espera amb l’escombra, el cubell i els draps: “Apa, mona, ja ha acabat el ball ara et toca treballar de valent. Té, agafa les teves eines i a fer feina. Ah! I no cridis la fada, ella i jo tenim un contracte de cap d’any”.
En fi, que la vida passa, passa la vida com deia Patanegra i nosaltres del ball passem a la cursa, per acabar el cicle amb esgotament, però sempre amb dignitat. Us desitjo, com a mínim, uns dotze mesos lleugers i amb més POESIA que prosa.

]]> Per: oscarbarber.com » Blog Archive » Bon any 2008! http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-59 oscarbarber.com » Blog Archive » Bon any 2008! Tue, 01 Jan 2008 17:40:35 +0000 http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-59 [...] anys passen volant. Inclús crec que com diu na Maite Salord els anys sí que passen a ritme de vals. Aprofit per desitjar-vos a tots un feliç 2008, plè de satisfaccions i alegries. Bon any a tots [...] [...] anys passen volant. Inclús crec que com diu na Maite Salord els anys sí que passen a ritme de vals. Aprofit per desitjar-vos a tots un feliç 2008, plè de satisfaccions i alegries. Bon any a tots [...]

]]> Per: lina salord http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-58 lina salord Tue, 01 Jan 2008 10:31:35 +0000 http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-58 Hem compartit sofà i valsos i el record d'aquells anys m'ha emocionat, de tal manera que m'he aixecat de la cadira de l'ordinador i he anat a posar la tele i... estic escoltant els valsos tan estimats de sempre. Tanc els ulls i record persones, ambients, paraules, detalls, però per damunt de tot, record molt d'amor. Gràcies per aquesta estona ! Hem compartit sofà i valsos i el record d’aquells anys m’ha emocionat, de tal manera que m’he aixecat de la cadira de l’ordinador i he anat a posar la tele i… estic escoltant els valsos tan estimats de sempre. Tanc els ulls i record persones, ambients, paraules, detalls, però per damunt de tot, record molt d’amor. Gràcies per aquesta estona !

]]> Per: Maite Salord http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-57 Maite Salord Mon, 31 Dec 2007 18:46:08 +0000 http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-57 Jordi, m'ha agradat molt el teu comentari. I és que tens tota la raó: Teresa Valldaura, Emma Bovary... Mentre el llegia, m'ha vingut al cap una novel·la de Francesc Trabal que duu, justament, el títol de Vals i que té, a diferència de les que tu has esmentat, un protagonista masculi, el jove Zeni que cerca l'amor a ritme de vals, passant dels braços d'una dona a l'altra, sense ser capaç, tanmateix, de trobar-lo. (I l'èxtasi estàtic, la mort, la solitud, el silenci.) I la insatisfacció, també. Jordi, m’ha agradat molt el teu comentari. I és que tens tota la raó: Teresa Valldaura, Emma Bovary… Mentre el llegia, m’ha vingut al cap una novel·la de Francesc Trabal que duu, justament, el títol de Vals i que té, a diferència de les que tu has esmentat, un protagonista masculi, el jove Zeni que cerca l’amor a ritme de vals, passant dels braços d’una dona a l’altra, sense ser capaç, tanmateix, de trobar-lo.
(I l’èxtasi estàtic, la mort, la solitud, el silenci.) I la insatisfacció, també.

]]> Per: j. podrit http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-56 j. podrit Mon, 31 Dec 2007 17:00:19 +0000 http://maitesalord.cat/2007/12/30/els-anys-passen-a-ritme-de-vals/#comment-56 Més que amb els anys, sempre he associat els vals amb alguns personatges literaris femenins i la follia amorosa, l'enamorament potser inesperat i la cocotte sabedora de son poder eròtic en moviment, la voràgine emocional que augmenta al ritme dels peus i de les notes... Pens en n'Emma Bovary i la descoberta marejadora de ser atractiva en braços d'un aristòcrata però del qual sols rebrà el record d'un guant amb un escut d'armes; o bé na Teresa Valldaura just desendolada que amb un vestit llampant i un vano amb una poma s'assegura un segon casori amb la flaire d'unes violetes africanes; o bé amb n'Anna Karenina o la nissaga de les Guermantes de Proust o la protagonista de El mestre i Margarita de M. Bulgakov, enmig d'unes de les escenes més marejadores, tal com el vals, que he llegit mai... Certament, de les poques classes de balls de saló a què he assistit, amb el vals vaig descobrir un moviment diguem-li centríped, diguem-li centrífug segons els canvis de sentit, amb una cadència cada cop més puixant com més el domines, un rodolar que et capgira fins deixar-se endur per les passes incertes però encertadores, esdevenir una mena de forat negre musicat que t'engoleix les energies i alhora les subleva. Supòs que en aquest ball, així com l'amor i la vida mateixa, aquest estat intermig entre el domini i el descontrol és allò que ho fa tan enigmàtic però delitós. Amb o sense voluntat, "ma si muove" I l'èxtasi estàtic; la mort, la solitud, el silenci. Més que amb els anys, sempre he associat els vals amb alguns personatges literaris femenins i la follia amorosa, l’enamorament potser inesperat i la cocotte sabedora de son poder eròtic en moviment, la voràgine emocional que augmenta al ritme dels peus i de les notes… Pens en n’Emma Bovary i la descoberta marejadora de ser atractiva en braços d’un aristòcrata però del qual sols rebrà el record d’un guant amb un escut d’armes; o bé na Teresa Valldaura just desendolada que amb un vestit llampant i un vano amb una poma s’assegura un segon casori amb la flaire d’unes violetes africanes; o bé amb n’Anna Karenina o la nissaga de les Guermantes de Proust o la protagonista de El mestre i Margarita de M. Bulgakov, enmig d’unes de les escenes més marejadores, tal com el vals, que he llegit mai…

Certament, de les poques classes de balls de saló a què he assistit, amb el vals vaig descobrir un moviment diguem-li centríped, diguem-li centrífug segons els canvis de sentit, amb una cadència cada cop més puixant com més el domines, un rodolar que et capgira fins deixar-se endur per les passes incertes però encertadores, esdevenir una mena de forat negre musicat que t’engoleix les energies i alhora les subleva. Supòs que en aquest ball, així com l’amor i la vida mateixa, aquest estat intermig entre el domini i el descontrol és allò que ho fa tan enigmàtic però delitós. Amb o sense voluntat, “ma si muove”

I l’èxtasi estàtic; la mort, la solitud, el silenci.

]]>